Un buidatge del Coromines

Remissions incompletes

2010-04-14T23:43:00.004+02:00

-Errata encavalcada: La remissió de la nota 15 de barra dintre el cos de l’article ha d’anar al lloc de la 16, que ha d’anar al lloc de la 17, que ha d’anar al lloc de la 18, que ha d’anar al lloc de la 15 (i així es tanca el cercle i tot queda al seu lloc)
-Errata: A barraca hi ha dues remissions de nota amb el número 4, la segona de les quals (I, 668a16) hauria de ser “5”, mentre que la 5 (I, 668a18) hauria de ser “6”. La 6, per la seva banda (I, 668a19), crec que hauria de desaparèixer
-Al text de l’article bassa hi ha dues remissions a la nota 9, mentre que al cos de notes només hi ha una nota 9. Crec que la remissió sobrera és la primera (I, 703a13), o bé és que al cos de notes falta la nota corresponent a aquesta remissió.
-A I, 815b32 s’hauria d’afegir, després de “Bitllo-bitllo, V. bitllar”: “(BITLLA)”
-A boga III falta la remissió de la nota 5 al cos de l’article (que hauria d’anar segurament a II, 32b51)
-A II, 56b60, abans de “Bojal”, hi hauria de dir: “Bojac, V. boix”
-A II, 76a60-b1 remet boltereny a voltor, però just a continuació (II, 76b3ss) posa l’article boltereny
-A bony falta la remissió de la nota 6 al cos de l’article (que ha d’anar en algun lloc de II, 93a)
-A borrufa, borrufada (II, 141a23) falta remissió a BRÒFEC, per una banda, i a BOIRA, per l’altra (últim paràgraf abans dels derivats), on se’n donen altres explicacions etimològiques.
-A II, 162a3, després de rebotut, falta la remissió a la nota 11.

Peixos i altra fauna aquàtica

2010-04-14T22:50:00.007+02:00

-agrívol i grívia (potser Labrax) (I, 74b57-75a8)
-agulla (I 84a12-15)
-agullat (I 84a25-30)
-aladroc (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’alatxa, q.v.) (I, 130a39-53)
-alatxa (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’aladroc a I, 130a39-53)
-aluja ‘calamars’ (Menorca) (Ommatostrephes vulgaris segons Moll, Vocab. de Ciutadella i DCVB, q.v.)
-anfós ‘nero’ (informació de primera mà a I, 313b22-29; sinònims i “qualitats quasi-humanes” a I, 313b40-42; i v. tota l’entrada)
-àngel: “com una bestina grossa, si bé no tan ample, i de color negrenc o de cendra (Sant Pol de Mar, 1925)” (I, 314a27-30)
-anguila: varietats i ecologia al Barcarès (I, 316b30-33); exportació (I, 316b2-4); introducció del consum d’angules (I, 316b45-51)
-aranya: “peix del gènere trachinus reputat per les ferides que dóna amb les seves verinoses pues” (I, 354b53-55 i nota 1 corresponent)
-arany ‘mena de caragol de mar’ semblant als bombos (Eivissa) (I, 355a16-20)
-+asot ‘peix semblant a les jurioles que es fa a les sapes o clapes negres d’algues’ (Sant Pol de Mar, 1927) (I, 449a14-16)
-bagra. Distribució i cites literàries amb una mica de descripció etològica: I, 547b8-26
-ballaruga, “caragolet molt petit [de Menorca], que també en diuen con i no és gaire diferent de la pada (me’ls ensenyaren a Migjorn Gran), […] i a la costa hi ha el Racó de les Ballarugues” (I, 601b39-43 i nota 4 corresponent, I, 603a10-14, on diu que l’AlcM l’equipara a “conus mediterranea”)
-barb, “peix d’aigua dolça de 30-80 centímetres de llarg” (I, 631b15-16). “Jo n’he vist pescar en molts estanys i rius del territori lingüístic: a l’Albufera valenciana (Palmar), a les basses de Puigverd de Lleida (junt amb tenques, anguiles i geperuts), i en el circ de Ratera (entre Espot i la vall d’Aran) hi ha l’Estany dels Barbs.” (I, 631b27-31)
-barretets (“el nom més vulgar del mol•lusc dit en altres llocs patellida, no solament a Tarragona i Barcelona sinó també a Palamós”) (I, 683a38-41)
-bastina/bestina (tot l’article, vol. I p. 720, esp. I, 720a60-b11) Diu que és un “nom de diversos peixos selacis de carn molt ordinària”, i també que és un “peix groller”
-bavosa: “Blenniuspholis, usual des de Barcelona a la Costa Brava i Cadaqués” (I, 739a48-52)
-+bellmarí ‘foca’ (tota l’entrada, I, 755b47ss.) Hàbitat: I, 755b47-51; I, 755b58-756a9, inclosa la nota 2. Usos: “[de la pell] en feien sobretot corretges” (I, 755b54-58)
-bis ‘espècie de verat: scomber colias’ (I, 805a54); “a Cadaqués me’l descrivien com un peix més eixut que el verat, que freqüenta unes penyes (Foralló, Bau) camí del Cap de Creus, que uns anomenen dels Bis, altres dels Bízus” (I, 805b25-28)
-blanquet (tret del DTorra, I, 824a16)
-bogamarí ‘garota, eriçó de mar’ (“Arbacia pustulosa”, II, 35a58): “propietats afrodisíaques” (II, 35a41); “conegut caràcter afrodisíac de la menja del bogamarí” (II, 36a30); noms en italià (II, 35a60-b2)
-bomba: “‘espècie de corn petit, marisc, de forma piramidal, si bé arrodonida en bona part pels costats i per sota’ (és semblant a l’arany, i menys llargarut, que el bombo, en veig diverses varietats al costat del port d’Eivissa, 1963).” (II, 77b56-78a1)
-bonítol: “peix semblant a la tonyina […]” (II, 89a45ss); “A tot el perímetre de Mallorca m’expliquen que els pesquen calant solta (espècie de xarxa) en les cales […]” (II, 89b16-25); “Per als naturalistes el bonítol és el Pelamys sarda” (II, 90b4-5)
-“la medusa, animal marí que té esporuguits els nedadors i pescadors pel caràcter fortament urticant del seu contacte” (II, 119b8-10)
-“bót ‘Orthagoriscus mola’ (BDC XI, 39) a causa de la consistència coriàcia de la seva pell (tan dura que a Sant Pol me l’indicaren un cop com a ‘peix de closca’, que junt amb la seva figura arrodonida […] el feien comparable a un objecte de cuiro de forma bombada” (II, 153a54-60); “També em deien que és de color rossenc, de 4 a 6 roves i que s’adorm a sobre aigua (1929). A Querós, en el Ter, deien que també és peix de riu (1931)” (nota 11 bot, II, 154b22-25)

Ornitologia

2010-04-14T22:47:00.003+02:00

-agret (del delta del Llobregat, I 74b52-53)
-AGRÓ (esp. 79a17-22)
-àlic roig ‘flamenc’ (origen del nom a la nota 5 d’ÀGUILA, I 82b14-18)
-+alitratxo ‘mena d’esparver o ocellot semblant’ (I, 121b5-12)
-alcorroc. Segurament és el xatrac menut (Sterna albifrons, cast. charrancito, que és com m’apareix a Internet al costat de l’equivalència segurament errònia amb el paràsit gros o Stercoraria skua, que no es correspon amb els hàbits i la descripció donats al DCVB i al Coromines mateix amb citacions indirectes)
-alosa (ecologia). Informació de J. Sales (I, 224a42-48)
-sól•lera ‘cruixidell’ (mot mallorquí) (I, 224b7-12 i última frase nota 7 d’alosa, I, 224b52-57)
-ascle ‘espècie d’ànec salvatge, de l’Albufera’ (amb “veu esqueixada”) (I, 445a22-23)
-astor: A l’edat mitjana “els deixaven niar cap al cim d’una torre vora el castell” (I, 465a44-45) Descripció popular: “és un ausell, com a merla, que va d’un cap de roques a l’altre” (Tost, alt Urgell) (I, 464b38-42)
-astoret ‘espècie de falcó o esparver’ (I, 465a16-20)
-baldritxa. «Ha designat, ern realitat, tres ocells diferents […] Tots tres són ocells més o menys semblants a una gavina o un alcatràs […]» (I, 587a52-b12). A Peniscola «les baldritxes freqüenten sobretot els Columbrets, on van a pondre» (I, 587b19-22). Voldrija a la Marina d’Alacant : «ocell de pas, de color negre, semblant a la gavina però més petit» (I, 588b8-9)
-bec d’alena ‘ocell limícola’, bec de ferro ‘durbec’, bec de serra, bec d’espàtula ‘ocells aquàtics’ (I, 741b12-16)
-bisaroca: «falcònid, que és gros i no massa poderós però s’està en pacient observació, dalt del cingle, esperant que passi una presa a la mida de les seves capacitats ; per això en parlen quan es tracta de paratges trencats i feréstecs […]» (I,806b21-36)
-butzac («cisticola schoenicula») (Mallorca i Menorca) (I, 816a1-2)
-bitxac. Descripció : I, 817a24-30, apud el SLitCosta; «moixó punxut de mig pam [que copsa] bellugadissament escarabats i mosques» (I, 816a43-44)

Folklore

2010-04-14T22:41:00.004+02:00

-La processó de les albíxeres (Castalla) (I, 153b43-154a11)

-Descripcions de trets locals de la tradició de “cantar l’al•leluia” el dissabte de Glòria per justificar la seva proposta d’etimologia d’aldarull (I, 167a49-60). De la Crònica de Muntaner (I, 167b2-13).

-Compara “l’esbart del Mal Caçador” del folklore català amb la “mesnie He(r)lequin” i l’“estantigua” del folklore castellà, i, indirectament, amb el “rei Herla” (“Wodan, el Júpiter germànic, déu del Tro”) (I, 207a31-38)

-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quans’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)

-Un conjur popular contra la buba negra, amb rima (I, 415a11-16)

-Dintre l’article ballar: “Tinc bastantes dades orals recollides per a diversos balls populars a l’Alt Pallars, a Bielsa i sobretot a Benasc, que no és aquest el lloc de publicar.” (I, 600b3739)

--Sobre “la creença popular en el valor augural de l’esternudar” (I, 760a27-49, incloent-hi la nota 3, I, 761a41-45)

-Sobre la berena o ‘menjada festiva al camp’: “deu ser un costum molt antic, segons [un] passatge d’Eiximenis” (I, 768a58-b14)

-Referència indirecta a Fra Garí (I, 769b6-9)

-Sobre el joc del bòlit o bèlit (II, 71b60-72a13)

-Sobre nadales: “la preciosa col•lecció d’antigues cançons nadalenques p.p. Romeu i Figueres” (II, 136a11-12); “l’alegria de sant Josep per la naixença de l’infant [i] la carabassa de vi [o borratxa], que altres nadales d’aquell temps assenyalen, junt amb el bordó, com a atributs del sant viatger […]; i també deu fer al•lusió a l’escena de sant Josep i els pastors, borratxos després d’haver celebrat el fei amb moltes libacions, altre lloc comú dels vilancets coetanis […]” (II, 136a6-22)

-Sobre la morratxa (recipient): “en certs pobles […] era tradició ben antiga usar-les en les festes majors, com a do que hom oferia a la balladora. Era típica i bella, i ha estat molt descrita, la festa de Sant Pol de Mar (per Sant Jaume, etc), on la balladora solia trencar-les perfumant d’aigües oloroses quan les hi oferien certs balladors (un ‘macip’ rebia la missió de treure-les a ballar encarregat per algú, que potser no plaïa).” (II, 138a37-45)

-“a la Bastida del Bulès ens deien que encara s’hi tocava el bót després del 1918, en la visita que hi vaig fer amb el mestre Josep Seb. Pons el 1960.” (II, 152a12-15)

-Sobre el joc de botxes (II, 181a7-13)

-“Em qualitat d’ex-vot donat per pares que esperen descendència o salut d’un fillet hom portava a una capella o santuari un bloc de cera afaiçonat com a bracet d’infant (que hi quedava en reserva, i en cas de pobresa es pogué eventualment usar per al culte); en temps de l’intens bandolerisme s’esdevingué sovint que els criminals, amb tal pretext, duien un cilindre o massa de cera narcòtica que, aprofitant distraccions, posaven en una llar, adormint amb aqueixos fums els mossos i hostalers i així saquejaven o mataven per sorpresa i impunement: cançons populars (Hostal de la Pera, etc.) ens en parlen donant-li el nom ja fixat de braç d’albat o braç de criatura, cosa que no sempre han entès els folkloristes” (II, 186a31-45)

Història d'admissions

2010-04-14T22:36:00.006+02:00

-Sobre l’admissió d’amoinar, amb un comentari sobre una consulta personal de Fabra (I, 284a14-24) i referències a l’ús barceloní del s. XIX (I, 284a53-b9)

-Història de la incorporació d’anacolut (I, 293a32-37)

-Història de l’acceptació d’andana (nota 4 andana, I, 306a26-34)

-Història de l’evolució semàntica de radical (I, 417b10-15)

-“Autocrític, autocrítica: recordo que ja els usàvem c. 1925, a l’IEC.”

-Història de la introducció del balear baula al dicc. normatiu (Fabra hi accedeix a instàncies d’Alcover) (nota 9 balda, I, 582a41-56)

-Història de la introducció del terme “esbarrellat, cara –da ‘desencaixada’”, maragallià, heretat per Clementina Arderiu “de la seva família vallenca” (I, 665a19-25)

-Sobre a bastament: “a nivell popular avui és sobretot viva a les Balears, però en els anys 1920-35 s’estengué molt en l’ús literari del català comú i central.” (I, 717b17-21)

-Sobre bleix: “No sé que sigui popular fora del bisbat de Girona” (I, 847a24-25); “Tanmateix, en el tercer decenni del segle [XX], es va estendre molt en l’ús literari, i el veiem sovint en escriptors del Camp, com Puig i Ferrater […]” (I, 848a13-17)

-Sobre boda, esp. bodes: “És certament equivocat de creure que es tracti d’un castellanisme. Està fora de dubtes que no rebérem el mot bodes del castellà […]” (II, 23b45-24a6)

-"No hi ha cap raó per sospitar que bonic vingués del castellà o de l'aragonès" (II, 83b35-36 i més in extenso a II, 84a3-39)

-“torre ha tendit entre nosaltres a convertir-se en el nom d’un xalet o una finqueta” (II, 117a14-16)

-Sobre les parelles emborsar/embossar, desemborsar/desembossar i reemborsar/reembossar: “En tots tres verbs la forma acastellanada en -ls- és la que predomina en el S. XIX i principi del XX (amb l’excepció de Lacav., que com de costum adapta del francès […]. A principis del S. XX tendí a eliminar-se la forma acastellanada usant per als tres verbs la forma amb -rs- segons el model del que s’havia fet amb borsa ‘llotja de canvi’. Era la solució natural i de molt la més viable en català, on altrament es produeix una homonímia […] amb el verb embussar i desembussar […]. Així es practicava generalment, com recordo, en els cercles bancaris catalans i de l’IEC en els anys vint-trenta […]. Per una decisió d’última hora, aconsellada per no sé qui, i sense consulta, això es reemplaçà (DFa.) per embossar, desemb-, reemb-. El fet és que el DOrt., obra exclusiva de Fabra, i on aquest […] treballà sense ajuda ni col·laboracions de correctors d’impremta, no porta […] altra forma que reemborsar, reemborsament, reemborsable […]” (nota 4 bossa, II, 147b50-148a34)

-Sobre els articles de botànica del diccionari Fabra: “el DFa. (o sigui pràcticament Font i Quer, que el revisà tant durant la redacció: en sóc testimoni) en dóna 7 [de plantes diferents anomenades botja]” (II, 174a53-59)

-Sobre boxar ‘practicar la boxa’, amb una cita escadussera de Pons i Massaveu del 1887, i boxejar, més dominant: “[…] no sols per aquest temps, sinó fins molt més tard, fins quan jo era un adolescent (c. 1917) a penes se sentia altra cosa que les formes acastellanades boxejar, boxeig, boxejador. Els diccs., com Lab. (fins a les seves últimes eds.), Bulbena o Vogel no registraven el mot ni cap dels derivats […]” (II, 185b7-30)

-Sobre l’admissió institucional de branc amb el sentit de ‘ramal’ a proposta de Coromines mateix: “[…] els meus col·legues de la S. F. de l’IEC aprovaren unànimement, ja fa uns vint anys, la meva recomanació de donar-li la preferència, en la llengua literària que miraríem com a modèlica, sobre el sinònim recent i poc castís ramal.” (II, 193b27-40)

Exclusió de mots o accepcions

2010-04-14T22:33:00.005+02:00

-“Arment, armentera, mots que no han estat mai catalans (llatins o topònims) postulats abusivament per escriptors que no respectaven la llengua real i lícita.” (I, 393a11-13)

-arvenc ‘silvestre, esquerp’ inexistent (I, 442b32-44)

-“arxiprest és una ultracorrecció que s’esmunyí indocumentada en el DAg. i respectada per lexicògrafs posteriors, que potser convindria corregir” (esmena ja feta al GDLC i al DIEC2) (I, 442b60-443a10)

-“Assuavir és un mot que probt. no ha existit mai (malentès del DAg.) i que després ha estat imitat per dos escriptors recents d’aquells que van a la caça d’‘originalitat’” (I, 460a47-50 i nota 1)

-“AlcM escriu malament bassulla […] i el DFa. encara pitjor besull [en lloc de beçull o beçulla]” (nota 26 bassa, I, 707b33-50)

-“Abastir ‘proveir’, poc castís i d’ús limitat, si no és a València […], on ha estat força usat des de Ros com a calc del cast. abastecer” (I, 717b43-46)

-“Caldria rectificar la grafia al•lodial, amb l•l, acceptada en el DFa.” (I, 226a3-5; ja rectificat al DIEC2 etc.)

-“No ha existit mai en la llengua el mot benfet que siposa AlcM a base d’un grosser gal•licisme d’un escriptor rossellonès i d’una contracció per llicència poètica en Ausiàs Marc.” (I, 762a17-20)

-Inexactitud en l’entrada viot del Fabra (i el DIEC2) (I, 803b54-804a5)

-bleirar, “mot fantasma”, per bleixar (I, 846b58-59, i nota 1 corresponent)

-“[…] no és aconsellable la grafia abocons [per a bocons] d’AlcM.” (II, 19a40-44)

-“Un adjectiu bocaterrós no es documenta en cap escriptor ni es diu enlloc, per més que el vagi inventar Labèrnia (ja ed. 1839) i d’ell hagi passat a d’altres dicc. (fins al DFa., on tinc entès que l’introduí el corrector de proves); en tot cas és un barbarisme, car bocaterrós segons el sentit obvi en la llengua no pot significar altra cosa que ‘amb gust de terra a la boca’, o ‘amb la boca plena de terra’: solament de la boca es pot dir que queda terrosa —aplicada a terra— i no la persona, és clar.” (II, 20b44-54)

-“De l’habitual lleugeresa de C. Llombart nasqué un significat fantasma [de boixart] ‘porción del vecindario de un pueblo’ que cal cuitar a esborrar en l’AlcM, car no ha existit mai; Llombart entengué abusivament el cast. adra que havia posat Escrig.” (II, 56a52-56)

-“Boni ‘turó’, errada per bony” (II, 83b20)

-esbornac: Coromines no té la certesa que sigui una forma autèntica (v. bora, dins nota 7, II, 97a54-59), però jo en puc donar fe perquè ho he sentit a parlants de l’àrea Manlleu-Collsacabra. D’altra banda, parla del sentit inexacte d’esboranc ‘esquinç’ (bora, nota 8, II, 97b1ss)

-aranès emburdí fr. ‘souiller’, “que no ha existit mai”; “és una errada tipogràfica per enlurdí, mot ben conegut” (II, 107a50-56)

-bosta: “mot a esborrar de l’AlcM: es tracta d’un argentinisme […] que escapà ocasionalment a Sara Llorens (Cançoner de Pineda, 1931), escriptora que havia nascut a Buenos Aires i viscut allí fins a la primera joventut.” (II, 151a17-21)

-Sobre rebotir: “no crec que s’usi ni pugui o convingui usar –ir intransitivament” (II, 171a10-12)

Pinzellades biogràfiques

2010-04-13T23:52:00.001+02:00

-“Un besavi meu era mestre d’aixa de St. Feliu de Guíxols” (V, 634a57; ja ho diu a I, 104b27-31)

-“A una vella parenta meva de Biure un oracle humorista li imposava la penitència de ‘passar el seient per un barder’” (I, 646a30-34)

-Sobre l’àvia paterna, v. nota 9 talaia

-Sobre l’avi patern: “nat a Biure d’Empordà, el 1835” (I, 255a3-4)

-Els avis paterns “eren empordanesos tots dos” (I, 690b37)

-“el meu pare, barceloní fill d’empordanesos (de Llers i Biure)” (VIII, 244a19-20)

-“que no hi sentia res d’artificiós ni de literari o rebuscat [en el verb abrusar, referint-se al seu pare] es veu per l’ús que en fa en les cartes a la promesa (després mare meva).” (I, 20a12-14)

-“quan jo tenia 13 mesos, la meva mare gironina escrivia al meu pare: ‘petons del Joanet, que es torna molt travinell: té una mania amb els bastons i n’agafa tants com pot’ 1906.” (VIII, 771b47-50)

-De petit, a ell i als seus germans el seu pare els cantava aquesta cançó de bressol: “Fill meu, dorm un bon son: / al cloure els ulls, ben aviat, / volaràs a un país encantat, / de somnis blaus enlluernat.” (VIII, 66b45-48)

-“jo mateix havia dit iaia, fins a quatre anys, i la família m’ho va fer canviar en àvia” (s.v. jaio)

-“[…] des de petit sentia jo dir ara passaran les burres de la llet (ramadet que llavors es passejava pels carrers de Barcelona venent llet de somera).” (I, 448b29-32)

-“[…] en la meva infància perforaren un estret túnel que des de la vall entre Pedralbes i Sarrià sortia a través de la muntanyà al Pantà de Vallvidrera, i per on circulava un petit tren, delícia de les criatures i llurs acompanyants, i en deien la mina, que la companyia explotadora, crec francesa, anomenà la Grotte, i la gent coneixíem el tren per El Mina-gròt (1909).” (V, 565b18-24)

-“’aquest nen és punsunya’ [‘pertinaç, tossut, que reincideix després d’un càstig’] solia dir de mi la meva àvia, empordanesa de Llers, al seu fill i nora, quan jo tenia sis anys, ‘us farà patir’ (crec que tingué raó).” (VI, 762b6-8)

-“[A Barcelona] les criatures que ens en defensàvem o servíem [del mandró o fona], cap a 1911-1914, no el coneixíem per altre nom.” (I, 708a53-56)

-“Recordo que la meva àvia empordanesa anomenava patot!, acariciant-lo, un pobre animal manyac (un burret que se li acostava, 1912)” (VI, 758b37-39)

-“recordo de la meva infància (c. 1912) haver vist passar grans barques plenes de càrrega, que els meus companys de joc, a Sant Pere Pescador, anomenaven +bètes” (I, 727a50-54)

-“quan l’oncle em duia a cercar cosconilles pels peus de marge de Pedralbes. c. 1912, desdenyava els màstecs, tot i més grossos, per més durs i amargs” (V, 523b25-27)

-“...qui pogués tornar als dies de 1913, on ajudava el meu vell cosí figuerenc Antoni Vidal a collar el cavall a la tartana, i acompanyar-lo a portar la salut a tots els pobles de l’Empordà.” (VIII, 324a33-36)

-Nota 4 de bo: “Barceloní de dotze anys i educat en una família de llenguatge ric i estrictament unilingüe, recordo que ho vaig sentir per primera vegada [fer de bo] en una estada a l’Empordà […].” (II, 14a11-19)

-“[rompre llànties d’escaletes] és el que feien els marrecs entremaliats (i de xicotet jo ho he vist fer... i fet, pel carrer de la Cera i els altres del barri del Pedró)” (V, 76a42-49)

-“Entre els marrecs barcelonins (puc garantir-ho car prenia part en combats de carrer, cap a 1912, en el barri del Pedró) […] tots […] manejàvem […] mandró.” (IV, 85a31-35) Sobre les “batusses de carrer” amb mandró de la seva infància, v. també V, 419a6-9 i nota 1.

-v. escaleta, amb breu reminiscència de les seves “maleses” d’infància.

-“els minyonets que jugaven a bales pels carrers de Barcelona, quan jo era petit, havien de ficar-les a l’òbit” (I, 804a25-27)

-“[…] avui hi ha encara el carrer del Regomir prop de la plaça de St. Just un centenar de metres a l’O. de Casa la Ciutat, que jo freqüentava a causa d’un parent en l’any 1912 […]” (VII, 160b32-35)

-“Els marrecs que nedàvem a Sant Pol de Mar, cap a 1915, en parlàvem [de les meduses] amb seriosa por: recordo haver-hi vist més d’un cop, surant, a penes sotaiguada, la gelatinosa substància.” (II, 119b10-13)

-“[…] aquell repicó que ens feien fer les porteres barcelonines, quan havíem de cridar algú que visqués a la segona porta d’un replà, en els temps idíl•lics de 1915-20 en què encara n’hi havia, per estalviar-se de pujar l’escala: —El que viu al tercer pis, segona? Truqui tres pics i repicó— amb el picaporta pegàvem tres trucs ressonants i una repetideta i ‘creba’ seguida de truquets a l’acabar” (VI, 525b55-526a2)

-“Quan jo era jovenet es veia jugar a botxes en els afores de moltes poblacions i ciutats, i en primer lloc els de Barcelona” (II, 181a7-9)

-“De noi encara m’ensenyaven el Beco del Racó (bęku) en un angle del carrer de Sagristans de la Plaça Nova.” (I, 744a59-b1)

-Potser va anar adreçada a ell la frase que reprodueix a tombar (de Barcelona, i de l’any 1917): “si no estudies, el professor et tombarà i no et pagarem més estudis.” (VIII, 549a1-2)

-“Barceloní de dotze anys i educat en una família de llenguatge ric i estrictament unilingüe, recordo que ho vaig sentir [fer de bo] per primera vegada en una estada a l’Empordà i vaig haver de preguntar què volia dir, quan una jove vaquera demanava a un vell que l’afavorís als ulls d’un xicot.” (II, 14a13-18)

-La seva coneixença dels ambients benestants on es comprava una haca per als fills mascles (IV, 764b35-765a11)

-“Anant pel camp entorn de St. Pol de Mar jo sentia al meu pare (c. 1920-25) com s’embadalia amb els peremartris florits” (I, 394b13-15)

-Al setmanari L’Avorriment, August Pi-Sunyer “m’hi feia redactar narracions d’Història de Catalunya” (IV, 818a52-58)

-“n’he conegut un [de Barjau] que era catedràtic de Barcelona” (I, 652b8-10)

-“Diu que Joan de Serrallonga bandoler i proscrit, mentre sopava amb Donya Joana refugiat dalt d’un penyal que forma illa al mig del Ter, poc aigües amunt de Querós, observant que la tropa perseguidora se li havia infiltrat per la vora dreta i es veia ja al guspireig d’algun fusell per l’esquerra, agafant en sopols el cos de l’amada, d’un bot prodigiós va saltar el riu i, cingles amunt, s’embardissà cap als cims de Montdois: jo vaig visitar (ei! nedant) el Penyal del Mal-Sopar el 1925.” (VIII, 75a33-42)

-“Sortíem a voga tirada de la platja de StPolM (carregats d’ormeigs, ineficients, ai, per a aquest mal pescador) quan un vell llop de mar ens animava: ‘au, que trobareu mar verge...’ (s’acabava en aquell clap un període de veda). 1928.” (IX, 163b57-164a2)

-A salema, parlant de la vall valenciana de Salem: “Dolça vall, i tranquil•la, d’alegre record.”

-“a Tor encara usaven llum de teia quan hi vaig dormir el 1932” (VIII, 373b24-25)

-“[…] recordo que algun cop Fabra, va dir-me de vós (quasi mai) i jo no vaig gosar seguir: ell no hi insistia i em semblà indelicat precipitar la indulgència del mestre; però la vida de tots dos és testimoni eloqüent de com anava això embolcat en un ambient de simpatia, estima i adhesió mútua i sense límits.” (IX, 401b6-11)

-“[…] el Mestre Fabra, en les àrdues passejades que amb els Arnalots fèiem per l’alta vall de Peguera, va batejar un innominat estany, ja no lluny de l’agulla del gran pic, amb el nom de l’estany Escondit (1933).” (III, 541b46-49)

-“El 1936 hi vaig anar [a Vilardell, Vallès oriental], en companyia de Fabra, PVila, JMdCasacuberta i RdAlòs, a celebrar-hi l’aniversari, menjant-nos un ‘drac de pasta’ que duplicava els peixos de pasta del Forn de Sant Jaume!” (GARRA, final nota 9)

-“Ah, aquells xetons que anàvem a degustar en el Mas de damunt Sant Pere de Ribes amb Fabra, Casacuberta i Pau Vila!” (I, 112b41-43)

-“[…] voluntaris de Macià que marxàvem de nit per les terres altes, cantant ‘pel pla i la serra, / avant minyons, avant!’” (V, 692b60-693a2)

-“Recordo que, a la matinada [març del 1938], començà de formar-se una corrua de gent que fugia per la carretera de Sant Andreu (a peu, amb carro, bicicleta etc.); però tot seguit Barcelona reaccionà virilment, i el mateix poble es cuidà de deturar la caravana en formació, i tornar a les fàbriques, amb més ràbia que mai, a venjar aquell gran crim de guerra.” (VIII, 628a5-12, però v. tota la nota 3 de torre)

-“’Trieu-vos-les primetes i netes, que de grasses i brutes totes se’n tornen’, aconsellava somrient la mare quan parlàvem de portar-li nores.” (VIII, 821a6-9)

-“recordo haver vist nedar un pingüí vora meu tot banyant-me poc més al Nord de Valparaíso, 1943” (s.v. PINGÜÍ)

-A la costa de Xile veu corbs marins (a Quintero, on en deien alcatrases, 1943) (I, 162a23-27)

-“Deixem que els hagiògrafs contin d’on creuen que ve el nom de St. Pere Regalat, que té la festa pel maig, però el que el poble sap és la dita meteorològica ‘Quan plou per Sant Pere Regalat, plourà 15 dies seguits’: així m’ho deien en el Ripollès l’any 1954, en rependre les enquestes de l’Onomasticon, i així m’ho confirmaren els regalims de l’esquena; però jo cantava: ‘si el son us he de torbar / podreu tancar-me a galeres, / prô ja no em podreu privar / del foc de les ginesteres!’ (galeres 1967, sense ginesteres 1939-1952).” (VII, 196a43-53)

-“[…] visita al Castell d’Algerri, el 1956, en què m’ensenyaren amb aquest nom [aljuva] el gran contrafort o paret amb què s’hagué de reforçar la paret forana de la imponent ruïna, que es decanta amenaçadorament dalt del poble.” (I, 204a37-42)

-“Trobant-me a entrada de fosc pel camí de les Illes a Ceret, em deien els altres caminants: ‘aré, que plegareu tard’ (1960)” (I, 370a55-57)

-“Quan vaig tornar a Catalunya del darrer exili, en les setmanes de vida tranquila [sic] i recòndita que duia a la Vall de Finestres, per la primavera de 1968, vaig tenir lleure d’observar molt la brotada de les múrgoles.” (I, 387b13-17)

-Excursió marina a l’illa de Cabrera al 1968 amb l’oceanògraf Miquel Duran i Ordinyana (II, 36a11-16)

-“JCoromines, Lleures d’un Filòleg, que per insistència de l’entranyable amic Joan Sales Vallès (malaguanyat, inoblidable!), que organitzà i edità el llibre (Bna., Club editor, 1971) a risc de retrets d’immodesta emulació fou titulat Lleures i Converses.” (IX, 207b26-30)

-“[…] grans pendents damunt Boí (al NE. del poble i O. de Taüll, a mig aire dels caients cap a la Noguera de Tor) per on he vist baixar la dula dotzenes de vegades a l’hora capvespral […]” (V, 64a41-44)

-“una nit de setembre 1976 vàrem encara baixar, embolcats pel torb, les Llastres de la Morta, damunt Caldes de Boí, amb Ramon Escuder; ai de mi, ell ja no és entre els vius, i si jo hagués estat aquella nit sense ell, potser ja no viuria.” (VIII, 570b50-54)

-ART, I, 436a15-23 i nota 2: “[…] jo mateix havia pres part a St. Pol de Mar, en la flairosa operació, quan ja s’havia apagat el crepuscle estival, a la claror de la lluna […]. De primer una tira de gent no veia l’altra, després s’anaven acostant a mida que se’ns atansava el cóp, i es tornava joia la gatzara, quan l’endevinàvem tan feixuc de peix.”

-Fragment autobiogràfic d’una caminada a RIBA

-“[…] les velles senyores de l’aristocràcia cubana es vanten com d’un refinament que us tapa la boca, quan saben fer bola catalana (així la van rebatejar [la pilota de la carn d’olla] en la simpàtica illa, on en vaig menjar de molt bona el 1949)” (VI, 541b45-49)

-“Existeixen serps d’aigua, que no es troben gens sovint, però els meus ulls n’han vist algunes esmunyint-se per dins de gorguets bosquetans, dalt de les Gavarres, damunt St. Cebrià dels Alls (1955)” (VII, 837a14-18)

-“Quantes Fonts Rovilloses he visitat en terres rosselloneses!, comptem-les gola meva paladejant el record d’aquelles aigües enèrgiques: […] (1959-1960).” (VII, 504a35-45)

-“les əųzínəs [alzines] de Lluc!” (I, 245a17-18)

-“a Sorita (no lluny de Morella) […] 1961 (una bardissa plena d’arços ens entrebancava el pas).” (V, 765a18-21)

-“un home que s’havia quedat encinglat preguntava “io ara per on abaixe?” a Quatretonda” (s.d.) (I, 557a1-3)

-“[…] i faldegem el Serrat del Porxo de Vilanrosa amb el pacient monjo del Miracle que em duia a cavall cap a ombroses barrancades (1964).” (VI, 727b38-40)

“a la vall de Benasc menjo moixes d’una moixera en el camí de la Renclusa (1965).” (V, 728a33-34)

-compra ceràmica (PISA)

-v. eixamorar, notes personals de muntanya dels anys 1926 i 1956.

-Devia conèixer Ossau perquè parla de la “immensa devesa” de Pont-Long (I, 77b5-7)

-“corríem per aquells masos [de la Bastifa, falda NE. del Canigó] amb Josep Seb. Pons” (I, 600b44-47)

Navegació i pesca (marítima i fluvial)

2010-04-13T15:17:00.010+02:00

Terminologia

-agullot (definit a I, 83b2-4)
-agulló (definit a I, 83b51-52)
-aixol (definit a I, 105a3-11)
-alars de xàrcia (definit a I, 121a27-30)
-albuferenc ‘bot que va amb perxa per l’Albufera de València (a diferència del ravatxol, que circula amb motor)’ (I, 157b40-42)
-alcafan ‘corda que serveix per aguantar l’arbre en els llaguts de l’Ebre' (I, 158a13-14)
-amant ‘la corda que baixa al llarg de l’arbre i serveix per hissar l’antena’. Sobre l’ús actual: I, 259a16-20. Sinònim: enflonc (I, I, 259a19)
-andarivell ‘cap de corda emprat per a diversos usos nàutics, espt. per passar certs arreus d’una part a l’altra de l’embarcació o perquè els tripulants s’hi agafin en moure’s quan la nau branda’ (I, 296b38-44)
-antena ‘verga de la vela llatina’ (I, 326b58-327a9)
-banc d’arborar / banc arborer (I, 362b11-15)
-alboradura 'el pal que sosté la vela, el conjunt de cordes' (L'Escala) (I, 362b16-17)
-arguenell (descripció de primera mà del de les “grans barques santpolenques (1930)” en comparació del de Muntaner) (I, 384b42-48)
-Sobre l’arjau diu: “els vells pescadors santpolencs, quan la barca era treta, desarticulant-lo del timó, solien plantar-lo ‘per fer bonic’ en un forat vora l’orla, a la banda oposada a la de la ‘cameta’ i fent joc o ‘pendant’ amb aquesta (1930)” (I, 389b28-32)
-+arrutx ‘punta de la perxa del barquer’ (terme sentit per ell el 1935 a l’Ebre, sense referències lexicogràfiques anteriors) (I, 434b18 i ss.)
-art (i art de bou o de parella) (amb descripció de l’operació a I, 426a12-23, que continua en nota a I, 427a52-58, on hi ha una llista de “parts i peces”). Coneixement personal d’aquest ormeig, que compara amb altres: I, 436a37-43.
-baderna ‘corda trenada per subjectar el timó o altres usos nàutics’ (“també serveix per protegir la base dels pals de la nau”; “a França les badernes serveixen per revestir els pals preservant-los del refrec o sigui per separar” (v. tot el breu article que hi dedica)
-balancera: “A Guardamar de Segura […] nom d’una xarxa per treure peix del riu (que suposo subjectada a un d’aqueixos pals, per més que no ho aclareixi la nota que tinc presa)” (I, 569b9-12)
-baticul (“variant batcul”) ‘anella que es fa en el centre d’una corda, lligada als dos costats de la barca, a dalt de proa, a la cual es clava el botaló’ (St. Pol de Mar, 1929)
-batiport (nota 47 batre, esp. I, 734b34-45)
-benda (‘vies travesseres de tela més gruixuda que van paral•leles a la verga […]’) (definició completa a I, 758b40-46)
-barons ‘els caps o cadenes que, fermats a la pala del timó, serveixen per governar-lo en casos d’avaria de la canya o arjau’ (I, 772b22-24)
-bertrol (tipus de bertrol a la Sentiu de Sió, I, 774a49-53)
-bigota ‘tros rodó de fusta amb forats al mig, usat, a manera de politgeta, per fermar certes peces del cordam d’una nau’ (I, 797a46-59)
-bocal (f) o taula bocal ‘cada una de les dues taules (tres algun cop) que vénen després de la cinta, en el forro exterior d’una embarcació’ (cf. acc. 2 bocal3 DCVB)
-bol ‘calada, acció de tirar un filat i pesca que se’n treu’ ‘mena de xarxa més petita que la xàvega’ (II, 56b1-57b25)
-bolitx, bolig ‘mena d’art o xarxa’ (II, 58a60-b27)
-bossell: “com a terme nàutic el mot designa una mena especial de cúrria o politja, molt usada en la navegació; pel costat pla té forma plana, ovalada i massissa, i a través de la vora ovalada s’obre un freu (groera) amb una rodeta que hi va continguda (politja) i per la qual llisca la corda. N’hi ha de senzills amb una sola obertura i una sola politja i també de dobles: dues obertures costat per costat amb una politja a cada una (Sant Pol de Mar, 1930).” (II, 149a9-17)
-botera/potera (ormeig per pescar pops, calamars, etc.), botiró (“ormeig no gaire diferent amb un enfilall de cucs”) (II, 153b15-23)
-botafió: ‘cada una de les cordetes amb què es fermen les veles a la verga corresponent’ (II, 157a47-48), “les cordes per les quals va penjada la vela al car i antena: n’hi ha quatre línies, una en el gràtil i tres més de paral·leles més avall, per a quan s’ha d’arrissar” (nota de l’any 1929, II, 157b3-8)
-botaló: “[…] és més propi de les barques més grosses o dels vaixells de vela grans, que de les barques de pescar. A l’Escala el descrivien ‘pal que surt per un forat de l’obra morta, a la proa de l’embarcació, i serveix per sostenir el floc’ (1937); a St. Pol de Mar: ‘pal que surt enfora per proa: va ficat en el baticul – anella de corda; serveix per hissar-hi la pollacra, petita vela suplementària de forma triangular, que s’estén al davant de la vela grossa quan hi ha poc vent o quan, havent-n’hi força, es vol obtenir un escreix de velocitat’, 1929.” (nota 13 botar, 163a50-b1)
-botiga: “A la costa de l’Empordà era tradicionalment una humil caseta o barraca de pescador, en una cala o vora la costa, on guarden xarxes i ormeigs o fins hi viuen” (II, 169a4-6)

Tècniques i paratges

-“...el gran art estirat des de terra per dues nombroses fileres de persones: a la Costa de Llevant, ultra la barca, els seus pescadors i els palers de la platja, hi solia participar una multitud d’homes i dones del poble, a qui després el paler repartia una petita part de peix (jo mateix havia pres part a St. Pol de Mar, en la flairosa operació, quan ja s’havia apagat el crepuscle estival, a la claror de la lluna).[nota 2: “De primer una tira de gent no veia l’altra, després s’anaven acostant a mida que se’ns atansava el cóp, i es tornava joia la gatzara, quan l’endevinàvem tan feixuc de peix.”] (I 436a12-23, i la nota 2 a I 437a52-58)

-Hi relaciona l’anostrament del verb aguantar, I 79b17-24 i I 79b49-54. En concret, sobre l’imperatiu italià a(g)guanta!, I 80a32-38, que acaba amb la frase “quan volia que els remitgers suspenguessin llur vogar” I també: “...el mariner que subjecta la corda per llavorar una vela enduta pel vent desfermat, o detura en sec l’embranzida de la voga acceleradora, cal que clavi grapada amb la mateixa energia que el guant de ferro del cavaller.” (I, 80b43-48)

-pescar a l’aixec ‘eixugar el llit d’un riu per deixar-hi els peixos en sec’ (I, 106b55-107a4, incloent-hi la nota 8, on impressiona veure que el terme ha perdurat set-cents anys al Capcir tant en la toponímia com en el sentit)

-Descripció de Pere Coromines de l’almadrava de Roses (1898) (I, 208b34-44)

-Enumeració i descripció de diferents almadraves catalanes (“oït de viva veu”) (I, 209a4-25)

-[De Chiloé, a Xile, diu que és una “illa de parlar ben mariner” (I, 427b34-35)]

-Sobre l’estuari del Tejo: “Prou coneguda és la importància de l’abalisament en els ports fluvials com el de Lisboa, sempre a punt d’enllacar-se i enrubinar-se pels al•luvions que arrossega el riu.” (I, 600a4-7)

-“una barca foradada i encallada a la platja, amb aigua a dins, s’usa com a dipòsit de peix viu” (I, 641b7-9)

-“Els pescadors i mariners de l’illa de Cabrera anomenen Sa barra el gran precipici submarí on s’acaba de trobar fons, i el sòl de la mar davalla dretament cap a milers de metres (la fonera).” (I, 664a43-46)

-“a l’Albufera de València (El Palmar) hi ha Casa de la Batlia o Bailia, on es fa el sorteig dels redolins de pesqueres” (I, 728a2-5)

-“A la costa NE. de l’Illa de l’Espalmador, que s’allargassa un poc al Nord de Formentera, hi ha la Cala de Bòcs […]. Ara bé, aquesta illeta és deserta: cap animal superior no s’hi podria alimentar: és ben segur que no hi ha cabres, però molt menys hi pot haver hagut un esbart de bocs que li donés nom, mentre que és probable que es facin castanyes de mar en aqueixa cala, i que hi vagin a cercar-ne els pescadors eivissencs i formenterins.” (II, 36b5-17)

-“mariners i pescadors, gent de poques lletres” (II, 39a7)

-“A Roses, quan hi havia les enceses […] i els arts, es feia bol a Port de Reig (1964)” (II, 56b41-43)

-Sobre la poca importància nàutica i pesquera de la costa del Llenguadoc, “fora d’Age i algun altre punt”, respecte a les costes provençals (II, 57a56-b2)

-Sobre la pesca del bou i la pesca amb vaca (II, 57b16-25)

-“Barcelona […] ha constituït sempre la boca receptora de la major part del peix pescat, en gran escala, en el trajecte Cambrils-Ulldecona.” (II, 90a11-13)

-“la tonyina és un dels peixos més puixants i grossos: són proverbials les destrosses que causa en les almadraves o tonaires; […] almadrava […] significa pròpiament ‘indret de donar grans cops’, car sense fer-ho els pescadors no podrien pas dominar-la.” (II, 90a25-38)

Llegendes

2010-04-13T15:09:00.002+02:00

-De la salamandra, s.v. alabrent ‘paperaire’, on segueix la pista de l’origen de l’occità alabreno ‘salamandra mitològica’ (I, 126b6 fins al final)

-Sobre l’origen del terme aloja ‘fada, dona d’aigua’: “imaginem els frares del monestir de Banyoles escarrassant-se, en l’alta Edat Mitjana, per convèncer el poble rústic i pagà que aquelles remors no venien de nimfes ni dianes o janes sinó de les aigües fressoses.” (I, 223b21-25)

-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quan s’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)

-“`Sant Lleí amb l’aristòl de l’agullada va fer sàller una font’, llegenda local que em contaven a Orellà, 1960” (I, 374a12-16)

-“la llegenda de l’astor de Ramon Berenguer II, el comte Cap-d’Estopes, que descobreix el fratricidi, s’ha mantingut viva al peu del Montseny (on us ensenyaran encara el gorg i mas de Perxa-Astorc, -tor, vora Gualba de Baix)” (I, 464b34-38)

-Sobre la Balanguera, relacionant-la amb les parques gregues (I, 572a5-56)

Apunts històrics

2010-04-13T14:28:00.008+02:00

-el passat de Marsella com a colònia grega (I, 40a45-51)

-“...la repoblació de la diòcesi de Girona, i part d’Ausona, Elna i Barcelona, dirigida pels francs de Hludowîk arran de la reconquesta de la capital” (I, 52a48-51, en relació amb l’acc. ‘armar cavaller’ del verb adobar)

-delmes de Jaume I de Mallorca sobre conreus, any 1287 (I, 77a50-57)

-“els moros valencians (amb els lleidatans, de l’Ebre, d’Alcúdia, etc.) foren els grans mestres en qüestions de regatge” (I, 84a22-24)

-“en els docs. del Consell de Cent s’esmenta sovint l’albereda o àlbers més enllà de la riera de Sants i cap a Molins de Rei o Sant Boi, fins més enllà de la qual arribaven de costum els Consellers en anar a rebre reials persones i magnats de primer pla” (I, 145b10-16)

-el “tristament famós Pere de Palau” (I, 158a37-40)
-De Pere de Palau diu: “cínic explotador del poder delegat pel rei” (I, 248b51-53

-“en temps de Jaume II i dels seus dos successors la cort catalana desplegà una activitat sense repòs en les corts i repúbliques mediterrànies” (I, 272a35-38)

-el càrrec d’alcalde ‘jutge entre els moros’ a Castella per contraposició a Catalunya (I, 159a26-49 i I, 159b8-18)

-evolució dels Alfacs com a paisatge i formació del delte de l’Ebre com a tal (a l’edat mitjana) (I, 176b3-18, esp. 3-8)
-Sobre l’antiguitat de l’illa de Buda i del delta de l’Ebre en general (nota 2 boga II, II, 30a41-60): “en temps de Jaume I, això era ja el ‘Port Fangós’ […]”

-Sobre el sentit mallorquí ‘rebombori, xivarri’ del terme alguer, diu que potser ve de “les revoltes que hi sufocà [a l’Alguer] el Cerimoniós i les lluites amb Arborees i genovesos per mantenir-nos-hi” (I, 188b47-55)

-“lou rei dis Arlòt és el nom que rebia el cap de les bandes de pillards que precedien els croats de Simó de Montfort, quan atacava la bona gent del Midi amb devastadors del Nord i amb traïdors de la terra d’Oc” (207b59-208a3)

-“els bizantins estigueren durament enfrontats amb els emirs sarraïns des de mitjan S. VII” (I, 216a28-30)

-“la vella escola mèdica i veterinària de Salerno” (I, 255a34-35), “responsable de la transmissió de tants termes aràbics d’anatomia”, té continuïtat en “la universitat de Montpeller, sempre dirigent en les ciències mèdiques” (I, 255a37-38)

-“...les porfidioses lluites per la conquesta de Sardenya en els Ss. XIV-XV, per la defensa de Sicília, pel patrimoni naval en el mare nostrum, per la conquesta d’avantatges mercantils sobre Gènova i Pisa” (I, 257a37-41)

-“la llengua d’oïl […] des del desastre albigès envaïa més i més el Midi” (I, 259b38-39)

-Sobre la tradició de les dides valencianes a Barcelona (I, 282b22-25) i “l’afluència de serventes, criats i dides d’Aragó” (I, 282b38-40)

-“quan [Juan de Valdés] parla amb italians (en la política d’imposar ‘la lengua del Imperio’, no tan desassenyada llavors com avui) procura usar, perquè l’entenguin, els termes comuns a les dues llengües” (I, 284b55-285a7)

-Referència als Angelets de la Catalunya Nord (I, 314a50-55 inclosa tota la nota 2)

-Sobre els altars de Mercuri i altres déus protectors dels ports de muntanya (I, 351a12-19)

-Generalitats sobre els sarraïns i els àrabs a Espanya (I, 351a59-b10)

-“centre de traduccions enciclopèdiques que va fundar el comte de Foix escrites en el parlar del seu alt Arieja.” (I, 375b18-21)

-“ja consta el conreu de l’arròs en terres ibèriques abans de la invasió musulmana, almenys en el SE peninsular i des del S. VII, però s’hi degué generalitzar més tardanament” (I, 431a8-17)
-“La Terra dels Arrossals a Riba-roja de Túria (06’ x 33’), on els dictadors van prohibir de collir arròs” (I, 431b11-13)

-Sobre els templers: “cavallers d’origen longobard o bàvaro-alamànnic, com els que no devien ser rars en aquests ordes” (I, 444a4-6)

-“provingui del basc az o aitz ‘penya, pedra’, que ha donat molts noms d’instruments tallants: a(i)zkora ‘la destral’, aiztur ‘aixada’, ‘tisores grans’, aizto ‘ganivet’, curioses reminiscències lingüístiques de l’Edat de Pedra” (I, 446a56-60)

-Sobre l’aspirina: “recordo que ja s’usava [c. 1917]” (I, 451a33-34)

-Bandolerisme: tot l’article assolir, pàssim, esp. I, 457b10-21; I, 457b48-53; I, 457b54-458a5, i I, 458b40-47.
-Sobre el bandolerisme: I, 614a35-b2

-“es plany el Cerimoniós (Crònica, 336) recordant el moment dramàtic en què els ricos-homes [sic] de la Unión el forçaren a greus concessions, havent-lo agafat desprevingut i quasi sense escorta” (I, 458b49-54)

-“Autòcrata […] es popularitza en l’ús europeu sobretot des de les revolucions de 1830 i 1848, reforçat especialment per llurs repercussions a Rússia” (I, 501b47-51)

-Sobre autonomia: “[…] el mot es propagà sobretot a propòsit dels esforços de Pi i Margall i gent com ell, en les últimes dècades del segle, per fer donar l’autonomia a Cuba […]” (I, 502a46-51, i esp. la nota 3 que acompanya el fragment, I, 502b7-18: “Els cercles madrilenys i d’altres procuraren mantenir molt de temps la confusió d’idees, a fi de conservar el caliu hostil a tot pacte amb els autonomistes cubans […]”)

-“[…] en els Pirineus i Navarra, la tradició ja molt antiga del sobrenom del rei de Navarra Sancho Abarca, que començà a regnar l’any 905: contaven que el renom li venia perquè, en una expedició militar que hagué de passar els Ports, féu calçar els seus homes amb avarques perquè caminessin millor per la neu” (I, 506a21-27)

-“[…] la rapidesa amb què es va estendre per tot el Mediterrani el Consolat de Mar, ja des de la fi d’aqueix segle [s. XIII], demostra el prestigi conquistat des d’antic per la legislació mercantil catalana: el tràfic comercial nostre amb Tunis i altres ports africans era molt antic.” (I, 507b23-28)

-“[…] quin era el pinso més usat [cap al 1400], el ‘pinso per excel•lència’ en els dos països i dominis lingüístics: l’‘ordi’ per als castellans, l’antiga AVENA (‘civada’) per als catalans.” (I, 509a6-25, esp. 509a19-25)

-“Els frisons […] durant els Ss. VI-IX detingueren l’hegemonia naval en el Mar del Nord (I, 538a24-25)

-“[…] l’infant En Jacme de Mallorca, que Muntaner acomboià cofoiament des de Sicília a Catalunya” (I, 550a39-47)

-“Lluís el Piadós, alliberador de Catalunya la Vella” (I, 551b29-30
-“Lluís el Piadós, deslliurador de Barcelona” (I, 200b26-27)

-Sobre Baiona i la fabricació d’armes d’acer als segles XVIII-XIX en aquella regió: “Potser no és que la baioneta s’hi vagi inventar o fabricar abans que enlloc, sinó que la proximitat de la ciutat gascona a la frontera de França a Espanya, on hagué d’haver-hi sempre guarnició, donava peu a la manufactura de diversos articles de l’arreu militar, i aquest hi pogué ser elaborat amb bon acer (qui sap si en relació amb el ferro abundant de Biscaia i la fabricació d’armes fines, a Castella i a Astúries).” (I, 553b24-32)

-“als moriscos balears i valencians ja no els calia fugir, tants n’hi havia pertot que era millor intentar la sort de les armes; però a tot el Principat (ho sabem per les recerques de Miret i Sans, Carreres Candi, etc.) eren infinits a l’Edat Mitjana els esclaus sarraïns, txerquessos, tàrtars i eslaus (naturalment iugoslaus en gran majoria), procedents de terres islàmiques on, si no es parlava l’àrab, hi era una llengua de cultura, que l’esclau exportat se’n servia en tot el que li arribava […]” (I, 567b10-26)

-“La llanda de roda és una invenció posterior que suplanta l’antic carro de rodes massisses propi de la vella vida autòctona gallega, i pogué començar per ser importat per fargaires i metal•lúrgics catalans que s’establiren a Galícia.” (I, 582a32-37)

-“el comerç occità amb Orient en els segles medievals es feia més amb naus catalanes que italianes o franceses” (I, 585a6-8)

-Sobre el personatge portuguès Bandarra, sabater “que exalçava la figura del rei de Portugal João II” (I, 620b32-41)

-“St. Paulí de Nola […] vivia a Barcelona c. 390 d. C.” (I, 641a38-39)

-“a Castelló m’asseguraven que a l’aigua del riu de Millars colliren mitja barcella d’or.” (I, 643a1-3)

-A bardaix: “pederastes turcs o àrabs que farien víctima de les seves sevícies els joves captius asiàtics” (I, 648a56-57)

-“[A Barjols, al departament del Var,] hi hagué una famosa matança d’hugonots que ha esdevingut proverbial” (I, 654b46-50)

-“És sabut que hi hagué antigues incursions de tribus indoeuropees a les Balears, com ho demostra la troballa d’una inscripció famosa, a l’illa d’Eivissa.” (I, 676a49-52)

-“Verres, l’inic explotador de Sicília” (I, 678a55)

-Del “barreig” o saqueig d’Alzira (s. XIII) diu que va ser un “fet històric famós” i en dóna documentació (I, 679a5-18)

-Sobre el poble i les esglésies de Taüll (I, 684a35-51)

-Parla dels “permanents contactes bèl•lics de catalans i castellans des d’abans del temps d’Almansor”, de la “mitja-llengua dels almogàvers (quasi tan arabòfons com romano-parlants)” i dels occitans “que tant col•laboraren ja al rescat i repoblació del nostre territori” (I, 685b45-55)

-“és un fet històric conegut que en el reclutament d’aquestes milícies al servei del podestà i dels bàndols, tant i més que els aventurers italians feren sempre un gran paper els mercenaris dels països veïns, incloent-hi almogàvers nostres (recordem la milícia dels Neri florentins i els fets aplegats per Levi) i sobretot gent del Nord, unes vegades suïssos al servei dels papes i altres senyories, altres vegades soldaders francesos, i que el Berry com a regió relativament pobra (en contrast amb Torena i Borgonya, entremig dels quals es troba) era país propens per a l’emigració.” (I, 693b13-14)

-Per aclarir el sentit etimològic de basílica: “Notem que per a les antigues esglésies cristianes hom va usar edificis que havien servit de llotja.” (I, 701b48-49) (article redactat per Gulsoy)

-Sobre els foners balears: “famosos auxiliars de l’exèrcit romà” (I, 708a10-11); “els arquers partes i iranis […] combatien amb ells o contra d’ells en les fronteres anatòlies i escítiques de l’Imperi romà” (I, 708a13-15)
-“No hauré de basquejar-me gaire a ponderar la fama dels foners balears, cosa tan coneguda. és ben divulgat que Aníbal va reclutar els seus cossos auxiliars més poderosos entre la nostra gent (ibers continentals arrejats, indubtablement, amb balears) i que aquests balears feren el paper decisiu a les grans batalles de Trèbia i del Trasimenus […]” (I, 708b60-709a12 i nota 6 annexa per a bibliografia, I, 710a51-58)
-“aviat l’exèrcit imperial de Roma es va trobar enfrontat amb les tropes dels Diàdocs, de Cosroes i dels Sassànides, fossin partes, carducs o supervivents mèdics; a l’altra banda del Pontos Euxinos havia de lluitar amb escites, alans i sakas” (I, 709a13-19)

-“El poble lígur dels Vagienni que donava maldecaps als pretors romans” (I, 749b27-29)

-“les Muntanyes de Prades, darrer nucli resistent dels moros en el Principat” (I, 708b13-15)

-“el petit reialme, molt més ibèric que morisc, dels reietons de Siurana” (I, 708b15-16)
-“la inexpugnable ciutadella ibèrica de Siurana” (I, 708b59)

-A la nota 9 de bassetja parla amb relativa extensió dels Brondo, “un dels llinatges més rancis de la noblesa mallorquina” (I, 710b12-34): “L’arxiu familiar dels Brondo era tan ric que hagueren de contractar els serveis permanents del futur cronista de Palma Joaquim Maria Bover.” Anomena “Domingo Brondo (Palma, 1593-1652)” el Domènec Brondo de la GEC, que posa un interrogant a l’any de naixement i diu que el 1593 és l’any en què va ingressar a l’ordre dominicà
-Dels Brondo també diu: “aquests soldats aristocràtics prestaven grans serveis a Pere del Punyalet en la guerra del S. XIV contra Castella, com confirma el mateix Bover.” (ibíd., esp. I, 710b27-30)

-“Els cavallers, els reis i els soldats del Nord penetraren constantment en el Midi des de temps immemorials. A partir de la batalla de Muret, el 1212, això esdevingué intensíssim, una constant, però des dels temps carolingis és ja un fet més i més repetit.” (I, 719b39-44)

-Sobre gladiadors: I, 729a28-35

-“a les Illes la influència dels Col•legis eclesiàstics ha tingut sempre una transcendència en la vida general del país, incomparablement més vasta que en el continent” (I, 743b27-30)

-“és segur que foren els nostres mercaders els qui ho importaren [el benjuí] de les escales de Llevant [Orient]” (I, 766a3-4)

-Parla dels noms sicilià i napolità d’una mena de falcònid “evidents importacions fr. del temps en què els grans senyora caçadors —Anjous i Hohenstaufens— parlaven tots en fr. a la gent del país” (I, 808b57-809a1)

-“el bisbe de Marràqueix, que c. 1250 solien nomenar (com a director espiritual dels cristians d’allà) a proposta dels nostres ambaixadors (ho fou llavors Lop Fernando d’Aín, que devia ser xurro […]” (I, 810a16-22)

-“Que els anys de bixest es consideraven anys desgraciats era una creença de pertot: […] la gent de Toscana s’absté llavors de criar cucs de seda i d’empeltar els arbres” (I, 818b32-36)

-“[el] gran paper que feren els celtes, amb els seus bosquerols i druides, en l’explotació dels boscos i dels seus arbres: […] i notem que sovint es tracta d’arbres notables per la seva escassa freqüència i per propietats notables […]” (I, 823a6-18)

-“el temps en què els bizantins dominaven les nostres terres Dellà Xúquer, i en què en els Ss. VIII-X mantingueren la resistència de la Mallorca cristiana contra la marina dels serraïns” (I, 828b4-8)

-"Per acabar indicaré que sembla ja haver-hi en l'Antiguitat algun testimoni del nostre mot BLATO- 'cereal'. Per les històries i inscripcions romanes tenim notícia de l'antiga població de Blatum Bulgium a Escòcia, poc al Nord del Vallum Hadriani, que defensava allí l'Imperi Romà, 90 km. dret al N. d'Edinburg, i uns 20 km. al Nord del fons del Solway Firth. Allí s’han trobat vuit inscripcions del Vallum Hadriani, i és probable que fos llavors quan Blatum Bulgium esdevingué una població d’alguna importància, i que la guarnició romana sigui l’autora d’aquestes vuit inscripcions. L'emperador Hadrianus va construir la muralla cap a l'any 130 [...]" (vol. I, 832b2-17)

-“És sabut que el vocabulari germànic es convertí en la font de diversos noms romànics de color gràcies al fet que les dones germàniques foren molt ocupades com a filadores, sobretot en les zones del Limes, en el període imperial romà, i que una de llurs ocupacions principals fou la confecció de vestits i llur tintura en diferents colors; per a aquesta ocupació usaven extrets de plantes tintòries […]. En particular usaren per tenyir de blau la planta Isatis tinctoria […]” (I, 834b1-11)

-“El cabell ros no s’esguardava en l’Antiguitat com a propi solament dels pobles teutònics, sinó també dels eslaus, etc. Les esclaves i esclaus eslaus, sàrmates i bàltics eren tant o més abundosos a Roma que els germànics, mirats com a més esquerps i indòmits.” (I, 849b3-8)

-“És sabut que les ‘cortesanes’, en la Roma de l’Antiguitat, es posaven perruques rosses o roges, i que les romanes de vida dubtosa les imitaven.” (I, 849b16-18, i nota corresponent, I, 849b49-55: “Recordem el cas de l’escandalosa Messalina, i els que ens conten Petroni, Juvenal i Marcial; en bescantar aquest les elegants perquè porten perruques rosses de ‘Germània’, es refereix, naturalment, a tot el Nord d’Europa, països dels quals el poeta celtibèric tenia coneixement un poc vague.”)

-“els avenços de la Marca Hispànica en gran part consistien en anar eixermant de nou el país abandonat des de l’entrada dels moros” (II, 47b8-10)

-“[…] recordo que cap a 1930 els savis membres de la Castellonenca de Cultura es reunien primer en un local que anomenaven festivament el Bolinxe.” (II, 74a58-60)

-Sobre bolxevics i menxevics (tot l’article bolxevic, II, 77a41-b9)

-Sobre els bords reconeguts de famílies nobles (II, 99a9-19)

-“la capital de la Gironda […] ha estat molt difamada, i apreciem el fet que totes les ciutats portuàries tenen un barri de mala fama […]; en el cas de Bordeus la mala fama era agreujada en els Ss. XIII-XV pel fet de ser el cap i casal de Gascunya una ciutat ocupada, amb guarnició britànica […]” (II, 109a13-23)

-Sobre el carrer de la Bòria de Barcelona: “On passejaven dalt d’un ase els condemnats a la pública vergonya. ¿Qui no ha vist el quadro de Galofre Bòria avall? (II, 113a53-55) [Espasa- Calpe, vol. 25, làmina entre p. 516 i p. 517]

-“la punta SE de l’Illa de Manhattan a Nova York s’anomena encara Bowery, on el governador Stuyvesant, d’origen holandès, tenia la seva granja en el S. XVII" (II, 113b24-28)

-“[els francs], reconquistadors de Barcelona i del nostre Nord.” (II, 122b37-38)

-Sobre el pentinat a França en temps de Lluís XIV: “És ben possible que el mot [esborrifat] nasqués com a fruit d’activitats de tocador, on una mà hàbil i enginyosa tractés de donar (qui sap si un poc astutament) la impressió d’un ‘beau désordre’ en un ‘gentil minois’ d’aires un poc ‘apassionats’; altrament evolucions de la moda cap a una major rigidesa (temps de perruques, severitats del vell Lluís XIV i aires devots de les seves veteranes i penedides inspiradores) pogueren determinar un revolt pejorariu en la història del mot, en què quedés fixat el matís d’eriçament.” (II, 131a22-32)

-“En les batalles de Roses, de les Formigues, de Salern, els nostres homes ja devien usar el botavant quan, afrenellades les naus de G. Marquet o de Roger de Llúria, ‘arrambaven’ les galeres franceses […].” (II, 163b24ss)

-“En el Principat les poblacions llavors [c. 1700] decadents (Cervera, Manlleu), on els filipistes tingueren molts partidaris, reberen des de llavors el malnom ‘gentilici’ de botiflers” (II, 172a51-54)

-“aquest manlleu [botxí] es comprèn molt bé històricament, pels esdeveniments tràgics de què van ser teatre el Ducat de Borgonya i l’Est de França a la fi del S. XIV i en el XV, des de Joan el Bo fins a Carles el Temerari i Joana d’Arc: execucions i turments famosos, de gran repercussió internacional (més que enlloc potser en el nostre país, tan lligat pels seus sobirans i escriptors amb França, a la fi del S. XIV, i amb contínua correntia comercial, industrial i demogràfica); sobretot Carles el Temerari, per si sol, en el seu dramàtic regnat a Borgonya donà gran joc als botxins” (II, 181b52-182a6)

-“Els tres estaments representats a les nostres corts medievals —el popular, l’eclesiàstic i la noblesa o paratge— eren els tres braços: ús que es transmeté al parlament sicilià […]” (II, 186a13-16)

-Sobre el bran, o gran espasa que s’empunya amb totes dues mans, com a “espasa flamejant”, amb comentari sobre l’espasa de Rotlan (II, 196a59-b6)

Botànica

2010-04-13T14:20:00.007+02:00

-agrella (I, 74b38-51, sobretot la nota 1 que s’hi inclou referida a l’espècie de nom pròxim de Pleta-Mala (vall de Sant Nicolau, Boí)

-ala (Inula) (I, 122a29-50)

-aladern. Enumeració de les diferents espècies que designa: I, 128b7-10. Hàbitat: “És un nom ben viu en Rosselló (sobretot en les terres seques de les Corberes, és clar)” (I, 128b23-24); “fora de terres d’aire salí i sec, com moltes de la zona costera, no és una espècie arbòria de les freqüents” (I, 128b35-37). Fraseologia popular: “L’aladert / crema tot verd / i l’auliu / crema tot viu” (proverbi recollit a Òpol) (I, 128b25-26). Aplicacions medicinals: “per guarir de les terçanes” (a les muntanyes de la Calderona) (I, 128b48-50)

-alaga ‘varietat de pi pirinenc’ (¿quin?). Descripció i distribució: I, 131a1-23.

-albardí ‘Lygeum Spartum’ (val.). “[…] sentit en particular a Guardamar (com a equivalent de masseta, 1963) (I, 141a38-44)

-albercoc. Tradicionalment considerat una fruita de poca qualitat (“gust bajà i sovint insípid del fruit", I, 146a59-60; “ja llavors [en temps de Marcial] oposaven els cars préssecs als barats albercocs”. I, 146b28-31)

-albergínia. “[…] creences, molt esteses llavors, que l’albergínia causava molts mals greus” (I, 149b52-60, nota 1 entrada albergínia)

-albó ‘asfòdel o gamó’. Aplicacions: “Dieç, en la Manescalia, en recomana les arrels en una recepta (DAg.)” (I, 155a59-60); “para los tocinos”, “para la pastura del cerdo” (Aragó, I, 155b26-31); “Fontjanina, com a menja dels porcs” (I, 155b50-51). Folklore menorquí: I, 155b11-16. Hàbitat: “A les muntanyes de la Vall de Boí hi ha molts asfòdels o gamons” (I, 155b47-48)

-amaril•lis. Origen clàssic del nom (nom de pastora de les Èglogues de Virgili) (I, 267a56-58)

-botja pudenta. En parla s.v. antina quan enllaça aquest mot amb l’aragonès ontina (I, 330b22-37, esp. distribució de varietats)

-aranyó. “fruiteta de l’arç negre o aranyoner, arbust que es fa en els prats i muntanyes, de forma i gust semblants als d’una pruna minúscula i aspra.” (I, 355b45-47)

-arboç. Cita alguns dels “termes on hi ha més arboços de totes les terres catalanes” (I, 358b27-31), i fa un comentari fugaç sobre la distribució que aquest arbust té a part del territori (I, 358b32-33)

-L’arç rep els noms d’arn (I, 393b16-18) i de santperemàrtir (I, 393b18-20 i nota corresponent), tots dos a l’Empordà. La segona denominació s’explica per l’època en què floreix (per St. Pere Màrtir, “o sigui per l’abril”)

-arròs de pardal ‘crespinell’ (I, 431a37-38)

-+arrosser ‘estepa blanca’ (val.) (I, 431a38-40)

-escalunya. Etimologia de base geogràfica (I, 444a50-52)

-sapa ‘clapa negra d’algues’ (Sant Pol de Mar, 1927) (I, 449a15-16)

-aspàlat ‘espècie de ginesta espinosa’ (I, 450a1-3)

-asprella. Descripció i ecologia a I, 452b14-20.

-assotacristos ‘planta composta’ (Aitana, 1935) (I, 460a43)

-atzeni ‘espècie de boix silvestre’ (Pego, AlcM) (I, 490a58)

-atzerola o sorolla (I, 490b15 i ss.). Ecologia: “‘[…] es cria per terrenos prims, màrgens, etc., neix per bancalat o cultiu (el ‘precurat’) però pega en silvestre’” (Alcalà de la Jovada, 1962)

-avajonera o navissera (Vaccinium myrtillus). Descripció i ecologia a I, 503a33-38). Floració a I, 504b50-52. (Descripció d’un abanior, planta alpina diferent, a la nota 12.)
-“A l’alta vall de Broto (a Torla) l’avajó (vaccinium myrtillus) es diu borracha o borracheta (1965) […] potser pel color vermell i una mica com avinat que té la petita polpa dolça que l’omple.” (nota 3 borratxa, II, 137b59-138a5)

-herba cana = Senecio (I, 504a50)

-alga: herba de roc, nom popular aplicat a les algues al Barcarès (I, 188b4-6) (no al DCVB); diversos termes col•lectius equivalents a algar o alguer, amb descripció acolorida (I, 188b11-17); ecologia d’un parell d’alguers de Cullera (I, 188b35-39).

-alls de bruixa: ‘mena d’alls silvestres que es poden menjar i tenen gust d’all’ (I, 205a23-29). “Crec que és el mateix que en diuen alla a les muntanyes de la vall de Boí […] i potser també el que en altres valls veïnes anomenen alls-de-serp, planta silvestre que fa una flor com uns lliris blaus (Àreu, 1933), que jo mateix vaig oir amb aquest nom, i la vaig veure amb un lliri morat, pujant de Bono cap a les Maleïdes (1957)” (I, 205a32-41)

+madrava: “matissar espès i quasi impenetrable que creix en aquells vessants [de les “serres costeres del Camp de Tarragona (cap al Vendrell i Cambrils) i Nord del País Valencià”]” (I, 209a56-b4)

-aloc: Vitex agnis-castus en general (I, 222a23-30), però dues espècies de Bupleurum en terres valencianes (I, 222a35-40).

-besneula: Cynoglossum officinale (I, 222b38-39)

-orella de llebre: Bupleurum rigidum (I, 222b39-40)

-arbre blanc. Genèric en alguns indrets per ‘arbres de ribera’, però en altres pot ser sinònim de bedoll, d’“una mena de pollancre baix” o d’àlber (I, 361b7-21)

-diferències entre la múrgola corrent i l’arigany (I, 387b4-20); ecologia de les múrgoles, i esp. de l’arigany (I, 387b17-33)

-arítjol: “planta amb tendència a propagar-se com un flagell” (per justificar la propagació del nom) (I, 389a36-37)

-Distribució de l’àrnica (I, 400b60-401a2)

-avet: la “trementina d’avet” usada com a remei a l’edat mitjana (I, 515a13-16)

-baladre. “Les plantes que han estat designades amb aquest nom són nombroses i bastant diverses; entre les més importants figuren les tres dels gèneres Veratrum, Nerium i Helleborus […] totes tres, encara que sigui en forma ben diferent, tenen en comú, en més o en menys, de ser metzinoses i proveïdes de flors ornamentals i força notables. El Veratrum album, que és la que fa un paper més important en el nostre paisatge i en la vida rústica, sembla ser la que dugué aquest nom des de més antic i amb més fixesa: és la que veiem més en els nostres barrancs de tot el domini lingüístic i, en gran massa, en els de la Catalunya seca i de les dues grans regions del Migdia; el Nerium oleander fa un gran paper en la nostra jardineria. Un i altre han cridat sempre l’atenció per les seves grans flors i el perill que constitueixen per als animals” (I, 562b3-20)

-bàlec. “Mai no ha estat l’argelaga ni cap planta punxent o espinosa, com diu [AlcM]” (I, 595b52-53). “La meva vida de muntanyenc em permet d’assegurar que no es diferencia de la ginesta, als ulls de l’observador llec però atent, més que per la seva talla nana i l’escassa ufanor de les seves flors, però creix amb tronc més robust i en masses enormes, sovint quasi impenetrables. (I, 595b60-596a5) Distribució: I, 591b30-36. (En dóna el quasi sinònim carpí de Ribagorça, que diu que no apareix als diccs.)

-barbatxo “‘herba semblant al fonoll i a la lleteresa’, que suqueja llet i és dolça (recollit a Concentaina)” (I, 632a19-21)

-Sobre el margalló o bargalló: “la palmereta litoral en les terres del Migdia” (I, 636a57-58). Hàbitat: “una planta de les serres costeres del Migdia, molt abundosa a les Balears i tot al llarg del Continent des de Garraf fins a Alacant.” (I, 636b57-60) “L’atracció principal del bargalló està en el mollet, fillola o fruiteta comestible que se li fa a la soca […]: el miren com una veritable llaminadura, molt cobejada pels infants i no només per ells.” (I, 637a12-17)

-“La Usnea barbata, una de les espècies més conegudes de liquen […], es caracteritza per la seva aparença peluda, a manera de barbes.” (I, 640a30-33)

-barró. “a Guardamar de Segura denomina una planta d’aiguamoll sense fibra, més alta que la masseta o albardí.” (I, 666b12-14)

-barrella (Salsola kali): “planta que s’usava per fer sabó” (I, 680a11-12); “planta que abunda en paratges estanyats” (I, 681b1-2); planta estepicursora (I, 680b56-681a1) “Avui ja no s’empra la parrella o barrella per fer sabó, i és només una planta silvestre, que així que és seca, emportada pel vent, fa mal en els sembrats, de manera que va perdent-se, combatuda, a mesura que s’estenen els conreus a la comarca urgellesa, ara ben regada. Igual, en terres valencianes.” (I, 680b39-44) Distribució a Catalunya (I, 680a21-30). “En temps moderns la més famosa internacionalment ha estat la barrella de les terres alacantines” (I, 680a21-23). Sobre el sabó de barrella i la sosa (I, 680a47 i ss., esp. I, 680a58-b9): “una forta tradició local i pagesa m’ensenyava que a l’Urgell s’obria en el sòl d’un camp un clot circular, s’omplia de llenya i, quan ja cremava tota, s’hi llançaven damunt les mates de parrella, que encara que verda i escassament combustible, llavors s’encenia tota, i en apagar-se el foc quedava en el fons de la clota una espècie de coca, comparable a pedra tosca o a un bloc de cagaferro, i aquesta és la que s’usava en lloc de sabó”

-barretó (“nom de la múrgola o arigany cap a Ripoll i Torelló”) (I, 683a42-46)

-Descripció botànico-poètica del vern (a SOL, SOLA, VIII, 23a27-34): “[…] es tracta d’un vegetal que sol aparèixer en grans masses d’arbreda, i en vessants o riberetes frescals, humides, i sovint ben muntanyoses, però no aspres; de vegades obagues, altres cops soleies, però mai pelades sinó més aviat ufanoses i alegres; els rossolants de la verneda, i frases comunes, semblants, solen al•ludir a paratges jocunds i delitosos.” I: “[el] vern, l’arbre, per excel•lència, dels rierols” (I, 511b21-22)

-Sobre la gal•la o cassanella dels roures, dita també ballaruga: I, 601b6-36

-barruer “espècie d’arç” (Farrera, etc.) (I, 694a29-32)

-baürta (o bultra) ‘mena de boscos, sobretot boscos de ribera i on predominen els arbres blancs’, també dits +burta (article p. 738 vol. I, esp. I, 738a34-39, I, 738a47-49 i I, 738a52-57). Espècies presents: “verns, àlbers, bedolls, freixes, etc., no lluny d’un riu”; “bedolls, faigs, molts besurts, púdoles, moixeres, verns, etc.”

-“El besurt és un arbre rar en el nostre domini lingüístic, fora de la Vall de Boí (a penes n’hi ha cap ja a la Vall d’Àneu i desconegut o només toponímic a Cardós […]), un poc més abundant a valls aragoneses com Gistau i sobretot Ordesa, on n’hi ha molts. Tampoc a la Vall d’Aran se’n veuen sinó rarament […]. A la de Boí se’n veuen sobretot a la Solana de Caldes. És molt distingible a començament de tardor pel seu fullatge d’un groc brillant.” (I, 738a59-b10) ¿Espècie diferent de Sorbus aucuparia?: “la servera i sobretot la Sorbus Aucuparia no és pas que en difereixi absolutament” (I, 738b11-14)

-bec de cigonya (mena de gerani i altres plantes) i el seu sinònim bec de grua (I, 741b3-6)

-bec de perdiu (bolet) (I, 741b6-7)

-bedoll. Usos antics: “[de la mateixa arrel indoeuropea] ve també el nom del betum, perquè aquest l’extreien els gals mitjançant una decocció de la saba del bedoll” (I, 744b15-18); “ús de la seva escorça en cistelles, fleixos i assots [remetent a Plini]” (I, 745a48-50); sobre el recipient beçull o beçulla, I, 745b54-746a3. Hàbitat: “L’hàbitat de la Betula pendula o alba no passa al Sud dels cims més alts del Montseny” (I, 744b33-34); però: “És possible que algun exemplar escadusser es trobi (i que algun clap n’hagués existit en èpoques més plujoses) en racons obacs de muntanyes més meridionals; d’on la incerta sospita […] que el bosc de la Budellera, en la clotada al Nord de Collserola, sigui metàtesi de *bedollera.” (I, 746a18-24)

-belladona. “un ungüent de belladona, que és substància narcòtica […] i s’ha usat per fer més penetrant i brillant la vista” (I, 753b50-53)

-blaca ‘garric, alzinoi, coscolla’ (sentit per Coromines una sola vegada a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità) (I, 820a54-b18 i ss.)

-blada. Coromines n’anota això a Tuixén l’any 1963: “en aquests boscos també hi ha alguna blada, en alguns pegadets; és semblant a l’auró però té la fulla com un trèmol i usen la fusta per fer-ne llançadores” (I, 822a35-38)

-blanca (Vilallonga de l’Assafor) o herba blanca (Lorxa) ‘torpa, croca’ (I, 823b46-48)

-Noms compostos de blat a I, 832b45-59 (amb blat-blanc o blat del menut [Esterri de Cardós, 1934] i blat de cogullada [Barxeta, 1962] recollits per ell)

-Sobre l’herba blenera (Verbascum thapsus): “Llanosa […] o tomentosa, pel borrissol llanut que en cobreix les fulles; justament aquest borrissol i la forma de les fulles les fa molt aptes per fer-ne blens improvisats i a bon preu” (I, 837b24-27); “al capdamunt del fullam de la blenera es projecta una espècie de munyó llarg i negrós, realment semblant a la cua de certes salvatgines, com la guineu” (I, 837b52-54)
-Diferents sinònims de l’herba blenera a I, 837b: cua de guilla, tripó, etc.

-“la nostra formosa satalia” (I, 839b27-28)

-La bleda, “la més insípida de les verdures” (I, 842a18)
-El blet, “la més infeliç i pobra de les mates que creixen en el camp, en els camins” (v. context) (I, 842a18-20)

-boixerica/boixeriga ‘gavet, rododèndron’. Però: “[…] anoto a Siurana que buịšeríga és una mata semblant al boix, que creix estirada per terra, i fa una flor blanca i uns granets com els del ginebre (és clar que tot i aquestes semblances no és el rododèndron, que només creix en els Pirineus) […]” (II, 54a12-20) (potser es tracta de l’Arctostaphyllos uva-ursi, com diu ell mateix més avall de la boixerola de Llaguarres i Das (II, 54a21ss.)
-“En el Segre mitjà el buixarole(r) és una herba bona per fer orinar, a la Baronia de Rialb (1956)” (II, 54a37-38)
-“si els caragols li passen pel damunt [de la boixerola] amarguen molt, em diuen aquí [a Talteüll], 1960) (II, 54a31-34)

-Sobre bojac/boixac (Calendula) (II, 54a56-b1 i nota corresponent, II, 54b23-34)

-bolomaga ‘mala herba punxent’, ‘herba punxent que recorda vagament un card’ (Ribagorça i Pallars). El nom tant pot designar Ononis arvensis o Ononis spinosa, o bé Asarum europaeum (II, 75a43-52)

-bambollera ‘lletrera, planta’ (Alginet, 1962) (II, 81a42-43)

-Sobre diferents plantes qualificades tradicionalment de “bordes” (II, 99a49-b10)

-borró ‘nom de plantes’ (nota 15 borró, II, 133a49-b25): “són molt anomenades les varietats que creixen arran de mar i aiguamolls”; “a l’Albufera aquesta mata de marjal,combinada amb la mansega, s’usa molt per a la coberta de la barraca valenciana”; “a Cadaqués, hi ha el borró, herba sense arrel, espècie de llentilla de basses, que he vist a les de la Font del Maideu”.

-borrissol (“plantetes […] com ara ‘gossos’” (II, 133b18-25) [‘herba bona per als conills’ a Osona-Collsacabra, he sentit jo personalment]

-borratja o borraina: sudorífica (que és el sentit que té l’ètimon àrab, II, 134b50-52); “hortalissa tan coneguda per les seves propietats medicinals com conspícua en el sentit de menja inofensiva” (II, 134b54-135a8)

-botja: “nom de diverses plantes que creixen molt abundosament sobretot en els erms, molt vivaces i usades només per a menesters humils (escombres, llenyeta, cucs de seda)” (II, 173b44-47); “Ara bé, que les botges són plantes típiques dels erms és un fet que me l’assenyalaven pertot en les enquestes de l’Onom. Cat.” (II, 174a23-25 i ss.); dades de naturalistes diversos (II, 174a45-59); més dades esp. a les notes 2 i 3 (II, 178a31-b17)

-jonc boval (“espècie costera”, Balears) (II, 184a16-18)

-bracera: “a Benigànim em digueren que és una herbsa del camp que s’usa per curar la diabetis, 1962” (II, 187a44-47)

Muntanya

2010-04-13T11:12:00.010+02:00

Principat

-“la gegantina BEDOGA d’Adons (la gran muntanya en forma de mola entre aquest poble i Areny, que havia estat coberta per una immensa avetosa).” (I, 515a48-51)

-“l’Estanyardo en el terme d’Alós, estany important al capdamunt d’una vall extraordinàriament rosta; les Picardes dos pics encrestats entre Espot i Llessui (< style="font-style: italic;">əltá de Llubo no és més que un ‘rocater entre pins i lleixes, on calmen els isards’ (1960)” (I, 232b57-59)

-“No gaire lluny d’allà, a la Ribera d’Espot, a mig aire de la gran vall de Peguera hi ha el deliciós Planell de Trapa (campament Fabra, 1930---) clariana no gaire gran: enrondat de grans i espesses pinoses i avetoses, vora els saltants del riu de Peguera, paratge important de nom segurament antic, que no m’explicaren de què ve […]” (VIII, 712b29-44, paràgraf que continua amb altres sucoses descripcions, explicacions i hipòtesis)

-“Trescuro, estanyet fosquejant damunt Espot (Pallars)” (I, 332b18-19)

-“Portal de Colomers, portell altíssim (estret com una osca) a la carena entre la vall boïnesa de St. Nicolau i la vall aranesa de Colomers, 1953” (VI, 724b20-22)

-“L’altar de les Remenegueres, que permet passar des d’aquest pletiu a l’Estany de la Llosa, per sota la cresta que baixa del Pic de Coma-lo-Forno” (I, 233a8-11)

-D’Aigüestortes diu: “[…] parc ‘nacional’ que ens manté en bellesa la mà divina i no pas la de l’Estat ni el nostre seny.” (VII, 665a57-59)

-“... un dels grans paratges de la Vall de Sant Nicolau (entre Aigüestortes i Estanyllong), els Prats d’Aiguadàssi […], al mig dels quals neix vora el camí una de les deus més constants i abundoses, i d’aigua més freda i pura, de tot el nostre Pirineu.” (I, 97a5-9)

-“Sobretot són molt conegudes les tres [baürtes o bultres] que hi ha a la vall de Sant Nicolau: la de La Orquera, brava i espessíssima (damunt i S. de St. Esperit), la de la Pleta del Pago de Boí i la d’Aigüestortes, on m’hi assenyalaren bedolls, faigs, i molts besurts, púdoles, moixeres, verns, etc.” (I, 738a52-57)

-“El Graller és un forat (prop de l’altíssim Bony Blanc de Sant Nicolau, 2750 alt.), on hi ha una gran xiuladera de gralls” (IX, 565a3-6)

-“lo Graller del Munt dalt de la gran carena que separa Barravés de Boí, és un grandiós abisme” (IV, 607a43-44)

-“lo Feixà Barrat en els espadats del Bassiero, en una cornisa inaccessible, vertiginosa.” (I, 666b4-6)

-“[…] cap dalt de L’Agut d’Erill, damunt de la Canal Carnissera, hi ha una balma que en diuen A Quatre-Paltes, en la qual els meus amics boïnesos, que s’hi han hagut d’aixoplugar més d’un cop, hi han de penetrar així perquè té el sostre baix i s’hi entra per un relleix suspès sobre l’espadat.” (VI, 760a40-45)

-“lo Carantús del Solà damunt el poble de Taüll que també serveix de camí entre parets de pedra, 1962, 1971” (II, 562b7-9)

-“aquell muntanyam aspre i ininterromput” cap a l’est de Guils del Cantó (II, 31a45-46)

-“vora el camí del Port del Comte, en terme de la Coma i la Pedra, hi ha un lloc dit L’Apellado(r), en un paratge apropiat per fer-hi venir les ovelles.” (I, 344b58-345a1, i v. també la nota corresponent sobre la diferent etimologia i grafia d’aquest lloc a la Guia del Cardener d’August Torras)

-“El Coll del Pendís més cèlebre, com és sabut, és el que franqueja el Pirineu de Bagà a Bellver de Cerdanya.” (VI, 426a12-14)

-“Forat de Vimboca, foranca o cavitat profunda que s’obre entre penyes entre les collades del Pendís i de Tancalaporta a l’extrem Est de la Serra de Cadí, entre Cerdanya i la vall del Bastareny (t. Bagà, alt Berguedà)” (I, 512a14-18)

-“a Sançà ‘al Mal-Pas hi ha un bauç per pujar al Pic de Madres” (I, 574a44-45)

-“la Rima del Pla de Camp-Magre, entre Mentet i les Fonts del Tec, paratge que he visitat diverses vegades. Aquell alt pla de muntanya acaba en ribàs brusc, a manera de diminut cingle rocós; allà justament comença la llarga carena de les Esquerdes de Rojà, tirant cap al Canigó”

-“en el Canigó (Vernet-Castell) l əltá de Llubo no és més que un ‘rocater entre pins i lleixes, on calmen els isards’ (1960)” (I, 232b57-59)

-“en el Canigó la gran vall de Balaig, caracteritzada […] per l’abundor de bàlec” (I, 592b11-12)

-“Merialles en el Canigó, paratge cantat per Verdaguer, collada en indrets molt airejats i ombrius, ben propis per a l’amorriada” (I, 289a54-57)

-nota 4 GREDA (proposta de bateig d’un puig occità, 1926)

-“Les Bigues paratge de Catllà cap a St. Jaume, on duien els troncs tallats en el bosc de Boixavila per negar-los a la Tet” (I, 794b41-43)

-“(‘per la Serra de la Coromina passa un viarany que havia estat camí ral’ Olost, 1935)” (IX, 263b15-17)

-“...faldegem el Serrat del Porxo de Vilanrosa amb el pacient monjo del Miracle que em duia a cavall cap a ombroses barrancades (1964).” (VI, 727b38-40)

-“’si voleu passar la serra només trobareu un viarany... veieu?’ (signant), Taravil (entre Berga i St. Llorenç de Morunys), 1934.” (IX, 263b17-19)

-“La Bauma Bənèitə és una caverna de religioses llegendes entre les cingleres de Sant Martí de Sobremunt” (I, 763a59-b1)

-“Els Bastets, formidable serra tota d’estructura esqueixalada, a llevant de St. Llorenç dels Piteus i Nord de la Serra de Busa” (I, 140b32-34)
-“Serra dels Bastets, al N. de la de Busa, entre St. Llorenç dels Piteus [= de Morunys] i l’Aigua d’Ora, formada per un seguit d’osques escarpades entre pujols aguts” (I, 712b13-16)

-Sobre la serra de Busa: “Les rengleres consecutives de cingles gegantescos que volten per tots costats aquest massís quasi inaccessible, però gran refugi d’àligues, gamarussos i carlins, quan no de guerrillers de la llibertat, i, fins fa poc, d’uns heroics pagesos, no podien rebre nom més adequat ni eloqüent.” (nota 6 bisaroca, esp. I, 809a4-10) “Busa ha estat parròquia fins fa poc, i des d’antic.” (I, 809a15-16)

-“Roca Mirana a la Conca de Tremp, gran penya damunt el camí de Rivert a Santa Gràcia, passat el Torrent de l’Esbalç, a la punta d’un serrat dominant (1957).” (V, 699b60-700a3)

-Recreació dels famosos versos de Verdaguer que comencen amb “Muntanyes del Canigó” a gemat (IV, 453a22-33)

-De tutes, cap a la banda de Sant Aniol d’Aguja: VIII, 946b42-48

-Les Balmes d’Aüja en els “fondals garrotxencs del Llierca” (I, 604b24-25)

-“la formidable Riera de Borró en la nostra Alta Garrotxa, famós burrone [it. ‘barranc’] i fragosíssim!” (II, 97a24-25)

-“la comarca de Bas en la Garrotxa meridional […] forma una grandiosa fondalada sota els grans cims des de Puigsacalm a Marbulenys” (I, 554b2-5)

-“‘el Vet [= avet] de la Trona’, arbre molt conegut damunt Viladrau, 1935” (I, 515a19-20; ¿encara existeix?)

-“Unes grosses coves però d’estreta entrada, en els cingles de St. Llorenç del Munt (en el vessant entre St. Feliu del Racó i St. Llorenç Savall) s’anomenen Els Obis o Òbits” (I, 804a22-25)

-“Corrent per la serra de Montsec, el 1957, a Peralba de Meià, i havent-nos sorprès, a mi i a l’informador de l’Onomasticon, una llarga i forta tamborinada, em tranquil•litzà ell anunciant-me que ens esplugaríem en una gegantesca cavitat que ja es dibuixava damunt els Carants a les muntanyes montsequines” (I, 115a53-58)

-“Serra de l’Arboceda, avantmural del Montnegre des de Pineda fins a Sant Pol.” (I, 359a47-49)

-“Un vell de Fogars de Tordera (1965) deia que a la ‘mina d’Or’ de Sant Ponç hi havia una mena de pedra que en treien un metall com or: el bèi o filó ‘seguia encara un tros més enllà, i no van pas acabar-lo’, però van abandonar-ho perquè costava massa, car la galeria es fica horitzontalment muntanya endins.” (I, 748b3-9)

-[…] el muntanyam de Marçà, on hi ha “unes vęns tremendes” barrancada amunt cap a la Miloquera (1935).” (parlant d’avencs de Garraf en avall, I, 510a29-39)

-“”Lo Grau de les Egües és un baixador per passar de la Coma Closa a la Teixeda” a Margalef de Montsant” (I, 556b36-38)

-“‘Lo Canalís és un boscà, en el qual hi ha l’Ereta de les Bruixes, dalt de la Serra de Cavalls’, 1936 (4° 12 X 41° 03, com que és exposat al Nord, suposo que deu haver-hi bosc i no solament olivar i garriga), Benissanet.” (II, 144b23-27)

País Valencià

-“a la Vila Joiosa té aigua molt bona La Font de l’Alcavó.” (I, 162b22-23)
-“el Recinglet dels Alls, on dorm el bestiar, a les serres de Benigembla” (Marina Alta) (I, 205a30-31)
-“El Bancal de l’Aranyoner és un dels passos de l’alta Serra d’Aitana.” (I, 357a42-42)
-“a la Vall d’Ebo he baixat pels Aspres de l’Asparrančó des del Pla de Molló al Barranc de l’Infern” (I, 452b4-6); “muntanyes pobres d’aigua [a la Vall d’Ebo]” (I, 581b57-59, en nota que ve de I, 578b38)
-“El Pas de la Barrinada a la penyalosa Serra de Segàrria [Beniarbeig] prop de Dénia” (I, 690a31-33)
-“En els montserratins vessants de la Serra de Bèrnia, damunt Altea, m’ensenyaven l’Ermita del Vicari bergant” (I, 769b6-8)

-“El bolarmeni ha estat molt cercat en mines i coves naturals del País Valencià, on ha quedat per tant com a denominació de moltes cavitats i coves […]” (II, 57b37-52)

-“En terres valencianes, dellà del riu Xúquer, anomenen borra un mineral […] usat industrialment [en fabricació de paper]. a la serra de Vernissa, damunt Novetlès, n’hi ha una mina; per destriar-la, com que pesa més que la terra la tiren en una safa […] (II, 128a57-b4)

Balears

-“a les Jubees de Dalt la Barraca ’s Porcs (‘senglars’), cova en el fons d’un gran i silvestre barranc” (I, 668a32-34)

-“Oh les esponeroses figueres de l’Illa Daurada, que em donaven força pujant per Bàlitx del Mig cap a la collada de Fornalutx i la vila de Sóller!” (I, 842a54-57)

-“Anant de Pollença a Lluc, entre Ariant i Pedruixella, prop del Pujol, es troba una estarterada, que […] anomena S’Esbaldregat” (II, 67a50-57)

Aragó

-“A l’alt Aragó, per les altes Muntanyes de la vall de Gistau, us diran que des d’Engrota per ‘una ribera abaixo” podeu davallar fins a Sen.” (VII, 312a22-24)

-“el Cantal-que-se-bate, font on hi havia una rica que brandava, a Panticosa” (I, 729b30-32)

-“burruco […] el gran bloc de pedra negra que es veu en un collet arribant a la Reclusa” (I, 773b47-49)

Generalitats

-De rues ‘camins encinglerats’, en parla en detall d’unes quantes s.v. RUGA (VII, 518a11-45)

-v. escletxa i esquerda, pàssim

-Sobre balmes concretes: I, 604b23-34; I, 605a14-39

-Definició de barranc per contraposició a coma, fondo o vall (fondals que encara es conreen) (I, 672b39-43), i també quan “a penes sol dur aigua” (I, 672b43-55, incloent-hi la nota 2). Aquí mateix també s’hi diu: “Aquest tipus de fondal, més erosionat pels aiguats intermitents i immoderats, sol ser també el que té més roquisser, penyes i cingleres i així es presta més a pendre el sentit de ‘precipici’ o ‘obstacle en el pas’.” A les Corberes: “Sovint són avencs amb corrent d’aigua, subterrània generalment però que de vegades sobreïx o bé traspua per escletxes” (I, 673a12-14)

-“de res no és tan gormand el porc [senglar] com de la faja o fruiteta del faig: a l’Alt Aragó (vall d’Ansó) i a d’altres valls pirinenques vaig tenir moltes ocasions d’observar-ho.” (I, 533a50-53)

-bòfies, grans clotades, avencs o esplugues a “l’Alta Catalunya” (II, 26a50-b5)

-bonys ‘cims arrodonits, esp. del Pirineu’, des de la Cerdanya fins a les Maleïdes, diferenciant-los dels tossals, els pics i altres cims més punxeguts (definició i toponímia) (II, 92a22-b14)

-Sobre bores, v. l’article en general, esp. II, 95a9-26 [Les que ell anomena “Bores d’en Masalleres” són conegudes localment més aviat com les Bores de la Masallera, per la casa de pagès que hi ha al peu. Coromines no esmenta la gran Bora Fosca, també a Collsacabra, més cap a la banda de Tavertet.]

Equivalències castellà-català

2010-04-13T10:53:00.004+02:00

-abonar (“castellanisme perfectament superflu”) – adobar, fertilitzar (la terra), posar-hi adobs (II, 13a43-45)
-abono – adob (II, 13a43-45)
-acometividad – alacritat (proposta de trad. a I, 171a27-33)
-acurrucado – a l’agatzoneta (I, 72b27)
-adelantar – avançar (comentari ideològic a I, 44a17-21)
-adelante. en a. – d’ara en avant (val.), d’ara endavant (bal. i Princ.), d’aquí endavant (Princ.) (I, 324b31-43)
-ademán – accionat (comentari ideològic a I, 41a44-60)
-aguileño (nariz) – nas d’àliga (I, 82a39)
-ajeno – estrany; d’altri (nota 25 altre, I, 242b6-17, amb un comentari sobre la proposta de traduir-ho literalment per aliè en temps de Fabra, que Fabra va rebutjar parcialment)
-alevoso, alevosía: remet a Lleures i converses p. 24-25 (I, 174a35-37)
-alimenticio – alimentós (I, 198a44-48)
-almadraba – bòvila, teuleria (acc. antiga)
-amohinarse – molestar-se; sentir-se picat (I, 283b57)
-amparar – encobeir (mall.) (s.v. acobitiar)
-añadidura – afegit, afegitó (no afegidura) (I, 64b31-35)
-apetecible – abellidor (I, 753a31-35)
-aprieto – tribulació, maldecap (I, 350a46)
-armatoste – baluerna (Lab.) (I, 610b43-46)
-arrastre – ròssec (tipus de pesca) (II, 56b41)
-artesonado [castellanisme artesonat] – teginat, enteixinat (I, 437b49-50)
-asustar – esverar, esglaiar, espantar, esparverar (I, 460b13-14 i ss.)
-aun – àdhuc (parentiu etimològic més que no pas de sentit, v. I, 51a44-47 i nota 1 àdhuc)
-auto (“castellanisme judicial”) – acte (I, 501b15-17 i I, 501b32-33: “cf. LleuresC., p. 25”)
-avío. al a. – de pressa (I, 518a36)
-balancearse – brandar (II, 195b55)
-balde. en balde, de balde – debades ‘sense fruit o paga’ (equivalència etimològica) (I, 585b22-23)
-bichero – arrutx (terme dels barquers de l’Ebre) (I, 434b28-32)
-bicho – bestiola (“en cat. central i la major part del domini la gent de parlar normal o poc contaminat continua servint-se més aviat de bestiola”) (I, 817b33-35)
-bobo – babau (II, 41a23)
-bocadillo – sandvitx (II, 18b45-55)
-bocado – bocí, mos, mossada, mossec (II, 18b42-45)
-boquerón – xanguet (II, 19b7-12)
-borrador – esborrall (II, 129b11-17)
-botica – tenda de l’apotecari (II, 168b42)
-botones – vailet, grum, xerric (“El cast. un botones ‘minyó que transmet missatges’, que no s’usava encara (crec que ni en cast.) fins cap a 1915, és mot innecessari, en lloc del qual és tradicional usar en català un vailet, grum o xerric.” (II, 180a15-19) -boya – gaiatell (II, 38b40-42)
-boyar – surar (II, 39a59-60)
-bueno – bé, prou, bé-bé, va bé (“són tan expressius o més i cobreixen tots els usos d’aquella lletja expressió”, nota 7 bo, II, 14a36-38)
-buho – duc (I, 807b45)
-bulto – bolic (II, 68b47-50)
-calma chicha – albaïna ‘calma blanca’ (I, 139a13-14)
-cara. cara dura – descarat (I, 664a6-7)
-cariño – encobeïment (mall.) (s.v. acobitiar)
-chabacano (mexicanisme) – albercoc (I, 146a60-146b1)
-chapucero – matusser (II, 76b31) (informació de l’eivissenc M. Villangómez)
-codeso – bàlec (I, 596a6)
-coime – calabre (I, 529b7-8)
-collalba – bitxac (ocell) (I, 817a24-31, apud els naturalistes Costa i Bover)
-corajudo – boltereny (eivissenc) (informació de Mn. Antoni Costa de Sant Mateu d’Albarca)
-cuclillas. en c. – a l’agatzoneta (I, 72b27-28)
-emballenado (cast. de Cuba) – barnillatge (I, 598b17 i nota 9 annexa)
-embeberse, embebecerse – imbuir(-se) (I, 788b331-35)
-encariñarse – encobeir (mall.) (s.v. acobitiar)
-entrecano – barbagelat (I, 633b11-15)
-entumecer (> entumir) – fer balb, tornar balb (tota la nota 2 de balb, I, 573b39-41, on remet al seu Lleures i converses)
-estela – aup ‘deixant d’una nau’ (I, 496a45-46) (mallorquí, v. albaïna, I, 139a48-51)
-fardo – bolic (II, 68b47-50)
-fulano. fulano, zutano y perengano – en Pau, en Pere o en Berenguera (I, 572a59-60)
-guante. echar el guante – aferrar (I, 80b43)
-huero. salir huero – tornar-se aiguapoll ‘frustrar-se el que s’esperava o desitjava’ (I, 97a15-19)
-jerga – jargó (“no admès en el DFa. però recordo que en els anys 1934-35 Fabra ja el recomanava a la S.F., per a llenguatge professional o privatiu, no tècnic, no forçosament argòtic […]: ell mateix m’animava a usar-lo ja, quan fes falta.”) (I, 383b26-32)
-lana. l. burda – llana basta, borró (~) (II, 118b8)
-lañar – gafar ‘reparar o engafetar amb un filferro’ (val.) (I, 68b56-59)
-marchamo – bolla (II, 60b25-33)
-más. m. bien – més aviat (I, 519a22-24)
-menos. m. mal – encara sort que, encara bo que (I, 302a30-32)
-mohino – desgraciat; enutjat, molestat
-montería – caça (I, 89a11-12)
-moscón – borinot ‘home pesat, impertinent’ (II, 115b20-21)
-motón – bossell (II, 149a18) (v. definició de bossell a II, 149a9-17)
-panquemao – pa d’aire (I, 102a57-60)
-pelele – babarota ‘espantaocells’ (nota 7 boig, esp. II, 43b36-37)
-pendón ~ banderot (I, 622a42-43)
-piorno – bàlec (I, 596a6)
-querencia – agre (I, 76a20-24, 76b50)
-ramal – branc (II, 193b36-40)
-remolacha – bleda-rave, “el vell i més genuí sinònim de remolatxa.” (I, 841a20-21)
-rienda. a r. suelta – a brida abatuda, a regnes perdudes (I, 731a30-31)
-sarpullido – gorradura (dicc. de Carles Ros, 1764)
-sima – avenc (v. nota 4 avenc per als límits entre tots dos termes al País Valencià, i I, 510a54-57, on diu: “A Barxeta usen sima i avenc, però distingint”)
-soltura – alacritat (proposta de trad. a I, 171a27-33)
-sombrajo – baluerna (Lab.) (I, 610b47-48)
-sumidero – engolidor (I, 510a59 i esp. I, 511a16); avenc (Barx) (I, 510b7-11)
-suncho – baldufella ‘anella de ferro del bauprès’ (Mallorca) (I, 590b16-18)
-traíña (gallec) – encesa (tipus de pesca) (II, 56b42)
-trigo sarraceno – fajol (I, 833b59)
-tuntún. a la buena tuntún – a la bombé (mall. i men.) ‘a la babalà’ (II, 79a6-10)
-vale – va bé!, vaja, bé bé, ja pot anar (“succedani [de bueno], molt més horrible, ordinari i vulgar […]”, nota 7 bo, II, 14a38-41)
-vendaje – embenat (v. tot el que en diu, però, a I, 759a7-23)
-verja – barri “‘tanca de metall o fusta (sovint barres)’ que clou l’entrada d’un jardí, pati, mas, etc., tan pròpia de la ruralia catalana, des del Barcelonès, per la marina, fins a la Costa Brava i més enllà […]” (I, 685a15-21)

Equivalències anglès-català

2010-04-13T10:40:00.005+02:00

-actuary. s.v. acte diu que el cat. actuari, “com a terme tècnic de finances, és un concepte desenrotllat en anglès en el s. XIX” (I, 41a18-20)

-agree ‘cause to agree’ = ‘posar d’acord’ ‘fer anar d’acord’ (I, 73b40-44)

-anything = res “en frases negatives, interrogatives o dubitatives” (I, 238b37-40)

-artillery = provisions, municions (Chaucer, segle XIV) (I, 441a32-34)

-avives = adives (v. I, 52b18-22, on fa aquest terme cat. equivalent de les formes secundàries angleses vives i fives).

-art. to have neither art nor part – no tenir art ni part. (No és calc, sinó que segurament totes dues són frases encunyades d’origen jurídic, procedents del “dret anglo-normand” i el “dret feudal nostre” respectivament.) (I, 435b56-436a11)

-bacon ‘cansalada viada’ (I, 532a15)

-bargain ‘negociar, mercadejar’, ‘regatejar’ (I, 650b46-49)

-beam ‘biga’ (I, 794b44-46; I, 796b16), ‘timó’ (I, 796b16)

-bell ‘esquella, campana’ (I, 582b10)

-bias ‘manera, mètode’, ‘parcialitat, apartament de les normes’ (I, 793a32-33)

-bin ‘caixa’ (I, 812b13)

-blaze ‘abrandar-se, inflamar-se’ (I, 845b45-46)

-blight = neuliment de la collita (nota 2 aliacrà, I, 195a14-15)

-bloated = botit (II, 170a39)

-blow ‘bufar’ (I, 847b43-44)

-Blue book = Llibre blau ‘exposició, que s’imprimeix per al Parlament, de la política estrangera, acompanyant-la amb el text dels principals documents’ (I, 835a37-44)

-blue-print ‘pla, projecte’ (I, 835a45)

-bold ‘atrevit’ (I, 583a21)

-bolt: “‘forrellat’ (també ‘cadenat’ i ‘clavilla’)” (I, 579b47-48)

-bolt (“bolting”): “‘tancar amb pany i forrellat, barrar una porta’” (I, 579b48-49)

-botch: ‘pedaç’, ‘bony de sargits’ (II, 150a59-60)

-bountiful = generós; abundant (‘plentiful’) (I, 610a37-38)

-bounty = bondat; benvolença divina; donatiu (I, 610a34-37)

-bowl = tassa (II, 154a31)

-browse = llegir alt per alt (I, 228b4-5)

-buoy = surar (II, 38b38)

-burgeon = borró; brot (II, 130b2)

-butts. s.v. abrusar diu: “Burilla (de fumador) ‘punta de cigarret’ (= fr. bout de cigarette, angl. butts, cast. colilla, sudamer. pucho)”

-commodities ‘provisions de primers aliments o matèries’ (I, 72a2-3)

-dead calm. s.v. albaïna ‘calma blanca’ proposa aquest terme, que amb aquest sentit és medieval (I, 139a13)

-dislocate ‘dislocar, desllorigar (un os)’ (I, 176a30)

-dumping (postverbal de dump1 acc. 2.c de l'Oxford). s.v. abandonar diu: “Són moltes les accs. secundàries i figurades, i amb ramificacions ulteriors, de vegades negligides pels diccs.; p. ex. de la d’AlcM II, 3. ‘descuidar si mateix o els popis interessos’ (ja en el Tirant) prové l’acc. mercantil +abandonar els preus (fer o deixar que baixi el valor dels articles en venda) –quasi el dumping anglo-saxó–, sobre la qual veg. nota en la meva ed. del Buen Amor 1337a.” (També fa l’equivalència a I, 567a55-57.)

-germ(s) ‘brotada, borrons, botges’ (I, 821b13-14)

-get away: v. steal away

-havoc ‘assolar, destruir’ (I, 678a7-9)

-heed ‘fer atenció’ (I, 549b47-48)

-high-blown = botit (II, 170a39)

-highly = altament. “s’ha usat ja d’antic com a mer adverbi intensiu ‘molt, fortament’ [S. XV, Ginebreda], valor amb el qual no és de cap manera suspecte d’anglicisme (com s’ha dit alguna vegada) — per més que l’anglès hagi descabdellat encara més aquest ús de highly, i que el cast. i el francès recorrin a expressions diferents.” (I, 23150-57, incloent-hi la nota 13 amb cites d’Olwer, Candi i Antoni Maria Alcover, I, 233a20-26)

-hold. take hold upon = aferrar ((I, 407b15-16)

-hood ‘caputxa’ (I, 550a8-9)

-husbandry ‘administració rústica’ (II, 113b29)

-husk = clova o tavella de vegetal (I, 562a20-22)

-inflated = botit (II, 170a38)

-lean upon ‘recolzar, repenjar-se en’ (I, 407b15-17)

-mad = mutilat (sentit etimològic, no recollit pròpiament a l’Oxford) (II, 40b47)

-narrow (v). s.v. estrènyer diu: “[...] no és gens desenraonat, si se’n fa ús [d’estretir] amb força moderació i parquedat, d’estendre’l a la llengua literària i general, com ja feia Fabra (en la seva magnífica i tan desaprofitada Gramàtica anglesa p. p. la Bàrcino 1924, ja l’usava per traduir els angl. to narrow, to squeeze, en forma inequívoca)”

-peruse = llegir alt per alt (I, 228b4-5)

-pitch = saltar, cabussar-se, capbussar-se (una embarcació) (II, 195b58-196a3) (cf. to roll)

-plentiful = abundant (I, 610a38)

-plump ‘obtús’, ‘feixuc i inhàbil’ (acc. 1 Oxford, obsoleta) (II, 42a14)

-posse (“anglo-amer.”) ‘escamot de sometent, tropa de civils armats’ (I, 618b24-25)

-pour = ploure a bots i barrals (II, 151b41-42)

-presently. s.v adés definit com ‘adés, suara’ (I, 47b55-60; amb referències prèvies, molt interessants, als matisos de sentit entre at present i now i les parelles verbals corresponents en alemany, italià i francès, 47b36-55).

-rather = més aviat (I, 519a22-23)

-reach to ‘atènyer’ (I, 407b16-17)

-roll = brandar (una nau) (I, 570b13-17)

-ruin ‘assolar, destruir’ (I, 678a7-9)

-seize ‘aferrar’ (I, 407b15-16)

-silversmith = argentador ‘argenter’ (textos medievals) (I, 381a56-60)

-snap (v). s.v. pet diu: “Fontserè anotava al seu DOrt c. 1925 petar-se amb l’equivalència anglesa ‘to snap’ (o sigui ‘break with sharp crack: snap a string, a stick, oar, wire, snaps’)”

-soothsay (v) ‘profetitzar’, i soothsayer ‘profeta, endevinaire’ (I, 514a36-39)

-spoil ‘assolar, destruir’ (I, 678a7-9)

-sprout(s) ‘brotada, borrons, botges’ (I, 821b13-14)

-squat (v). s.v. acotar definit com ‘ajupir-se, aclofar-se’ (I, 37a36)

-squeeze (v). v. narrow

-stay2. stay upon ‘recolzar, repenjar-se en’ (I, 407b15-17)

-steal away. s.v. robar diu: “Robar el cos modisme útil amb el valor del fr. se dérober, anglès to steal away, to get away, al. sich stehlen, cast. hurtarle el cuerpo a: ‘anàvem a salt de mata, robant de continu el cos a les columnes, o escopetejant-les si a mà venia’, Mrn Vayreda (Carlinada V, p. 71).”

-surly: v. SORNA

-swollen = botit (II, 170a38)

-tidings = albíxeres (enllaçant-los a través de diccs. àrabs, I, 154b40-47)

-trade ‘tràfic comercial’ (s.v. alisis tradueix literalment trade-winds ‘vents alisis’ com ‘vents de tràfic comercial’, I, 201a53-54)

-wad ‘buata’ (I, 723a52-53), ‘cotó en floca per enconxar o folrar’ (I, 724a1-3)

-wink (llatí nutus, I, 429a33). ‘fer l’ullet, guinyar l’ull’ (I, 429a6-7)

-wrench = torçar (II, 193a6-7)

"Estilètica" (registres d'ús i propietat d'ús)

2010-04-13T10:06:00.008+02:00

-Sobre l’ús d’accionat com a equivalent del cast. ademán, el fr. geste, etc. (I, 41a44-b3)

-Sobre la substitució purista d’alabar per elogiar o lloar (història de l’arrelament del mot a I, 124a35-124b12, i anàlisi d’ús a continuació, I, 124b13-25)

-Sobre l’admissió d’alabar (I, 124b13-25 adduint raons de versemblança en l’estil planer, i I, 124b26-52, esp. I, 124b26-38 adduint que ha format derivats i pres accepcions noves)

-amargura: “encara que avui proscrit pels puristes ha estat sempre bon català […] amb un matís més moral […]; és sabut que el mot forma part del vocabulari tradicional del folklore eclesiàstic, passos de processons, etc.” (I, 266b43-57, amb notes 3 i 4 amarg, I, 267a39-51)

-Sobre altesa: “usat antigament com a tractament català per als sobirans, no pas majestat, Muntaner, cap. 272, etc.” (I, 229b58-60)

-altra manera sense l’article indeterminat per “marcar el matís de vaguetat completa” (I, 235b54-59 i nota 2, I, 241a2-5)

-Formes vulgars d’altre i el seu ús (“to molt familiar”, “cercles íntims”, “conversa més planera o deixada”, etc.) (I, 236a34-b17 i notes 5, 6 i 7, esp. nota 5, I, 241a16-33)

-El plural altres amb ús “francament indeterminat” precedit discrecionalment per la preposició de (d’), amb referència a l’abús d’alguns correctors a generalitzar-ho (I, 236b18-54)

-magar ‘amagar’, fet de parla, no pas fet de llengua (nota 1 amagar, I, 251a37-51)

-Sobre l’“extensió sobtadament general” d’amanit (I, 258a36-46)

-Sobre la introducció d’aimar i aimia en el català (tot el començament de l’article amar, esp. I, 259b18-260a13, i I, 260b50-261a7) i l’ús d’amar o estimar a la Renaixença segons el registre (I, 260a4-35)

-Sobre la decadència d’ambdós en la llengua parlada, on ha quedat substituït per tots dos (I, 274a6-10)

-Sobre les arrels humils i familiars de l’ús de amo (I, 282a22-32)

-Sobre la utilització de ama en el valencià comú (I, 282a55-b3, cita de Giner i March)

-Amplitud d’ús d’amplària (més general) respecte a amplada (restringit al Principat) (I, 290a12-14)

-Diferència estilètica entre les locucions de futur anar per i anar a (I, 298a2-10)

-Sobre l’abast d’ús d’esperit enfront d’ànim, més restringit aquest que el cast. ánimo (I, 320a8-22, esp. 18-22)

-Sobre l’abast territorial i l’ús d’enguany (I, 338a18-24)

-Dignitat superior d’anyell en la llengua comuna respecte a be, xai i corder (I, 338b28-46, esp. 41-46)

-Distinció entre àpat, dinar i menjar (I, 342a20-34)

-Distinció entre inepte ‘beneit, ximple’ i inapte ‘incapaç’ (I, 350b13-20)

-Sobre el sentit propi d’àrab, alarb, moro i sarraí (I, 351a49-b10)

-“Des de la fi de l’Edat Mitjana l’ús de plata ha estat guanyant terreny, sense eliminar ben bé el d’argent en la llengua viva, però reduint-lo cada cop més a terme literari, elegant, figurat i ponderatiu.” (I, 381a35-38)

-Distinció semàntica entre argot i jargó, i distinció diacrònica entre argot i caló o murriesc (aquests dos últims més propis del s. XIX, i argot del s. XX) (I, 383b16-34)

-Sobre l’ús recte d’ari, ària i d’indoeuropeu (bo només aplicat a llengües, no a “pobles”) (I, 386a27-36)

-Sobre el gènere d’aroma i la distinció de sentits que en fa Pere Coromines (I, 401a51-b35)

-conreuar ‘conrear’: “En el Principat s’ha afermat molt la variant analògica conreuar […], tant que la forma antiga sense u, tot i mantinguda pertot per part de la llengua literària, té en tot el dialecte central un dring fortament literari; encara que això resti estrany als altres dialectes […] és un sentiment tan fort […] que potser la forma amb u acabarà per generalitzar-se fins a la llengua comuna i literària.” (I, 413a11-22)

-Sobre l’ús de rel en lloc d’arrel en cat. oriental literari, en un fragment del seu pare: “el revela com a apropiat per a un ús emfàtic, figurat i ponderatiu” (I, 417a1-10)

-Sobre l’extensió i els matisos semàntics d’ase, ruc i burro (I, 448a48-b13 i següents)

-Sobre l’ús d’atansar (I, 469b6-470a5): “Avui atansar és un mot d’estil noble, de nivell més popular en el dialecte occidental […] que en català central” (I, 469b6-8; la cursiva és d’en Coromines) / “En literatura l’ús no va minvar enlloc, com ho comproven romanços ben populars” (I, 469b27-28) / “N’hi ha bells exs. en el teatre, en la història de Ferran Soldevila, potser no en les novel•les burgeses del seu germà, però sí en altres grans prosadors [NOller, Pons i Massaveu, Emili Vilanova, JRuyra, PCoromines]” (I, 469b42-44 i ss.)

-Decadència d’atènyer i conveniència de restaurar-lo com a mot literari (I, 473b1-6 i ss., i I, 473b27-34)

-Desacord amb AlcM sobre la dominància d’otorgar en el “llenguatge viu” sobre atorgar (I, 475b33-54)

-Ús apropiat d’atrotinat, i també d’atrotinar transitiu (I, 478a10-42)

-Sobre l’extensió d’atuir, diu: “crec que cal fer una distinció entre l’ús estrictament verbal i el participi atuït” (I, 482b10-12)

-atzucac, viu només a València, esp. en la forma adsucat o sucat, definit sovint com ‘carrer que no trau cap’ (I, 491b31-33 i tot l’article en general)

-sobre l’ús d’auriga: “Mot només usat en literatura recent, com a terme arqueològic parlant de l’Antiguitat, o bé com a sinònim elusiu, luxós, de to pretensiós o lleument irònic.” (I, 496b43-46)

-Antiguitat i sentits d’avariar-se i avariat (‘gastar-se una mercaderia’; ‘malmès o estantís’; ‘home que pateix d’algun mal crònic, esp. sífilis’) (I, 508a28-34)

-“[…] altrament no es compendria l’aplicació de bacó, bacona, a la persona extremadament bruta, sigui com a substantiu i encara més com a mer adjectiu: ús general en tot el territori, en el cat. barceloní, central, empordanès, etc.; pot arribar fins i tot a aplicar-se a coses o almenys a idees abstractes (li agraden els xistos bacons, plagasitats bacones, un sainet bacó), amb el matís intensiu de brutícia intolerable, llorda, repugnant.” (I, 531b30-41)

-Explicació de l’ús del castellanisme català tocino amb el sentit de ‘porc’ (l’animal) (“pel desig de fugir a tota ultrança de l’ús de porc, percebut com a mot grosser (parlant amb perdó!).” (nota 13 bacó, I, 534a24-33)

-“Aquesta documentació tardana en mots catalans d’aquest caràcter estilístic [i.e. baladrejar], s’explica només, però satisfactòriament, per l’escassedat dels autors publicats en la nostra Edat Mitjana, i el caràcter en general poc populista i poc expressivista de llur estil.” (I, 564a18-22 i ss.)

-“dansar, mot d’origen foraster […] que en català ha servat sempre un matís d’expressió rebuscada” (I, 600a44-46)

-“Ballarí, -ina: és mot un poc suspecte de castellanisme […]” (I, 601a25-28)

-a balquena: “Popularment no s’usa més que a Mallorca, on el posaren en circulació literària els escriptors de la Renaixença” (I, 608b45-47) També explicà com a l’IEC “el mot cridà l’atenció de Josep Carner i Carles Riba, que l’usaren, i fins el posaren de moda, per un cert temps, en els cenacles literaris de Barcelona […]” (I, 609a4-11)

-“el derivat bandada parlant d’animals i persones ha tingut gran desenrotllament entre nosaltres, i no crec que s’hagi de mirar com a castellanisme […]” (I, 619b57-620a2)

-Sobre els dos sentits principals de bandarra (un de més antic i un de més recent) aplicats a una dona (I, 621a2-24). (Aplicat a l’home: I, 621a25-37)

-Sentit fugaçment no pejoratiu de bàrbar en català al voltant del 1900 (I, 638b60-639a18 i nota corresponent (nota 1, I, 639b27 i ss., esp. I, 639b36-40)

-Considera escar més genuí que desembarcador (a Mallorca) (I, 642b4)

-Sobre l’ús impropi espriuà de barjaula amb el sentit de ‘prostituta professional’ (nota 1 de barjaula, I, 654a35 i ss.)

-Sobre barra amb el sentit de ‘mandíbula, esp. inferior’: “Per als desencaminats que avui ho tenen per una paraula ‘ordinària’, poso aquest passatge del Baró de Maldà, que ens mostra com ha format sempre part del llenguatge de la nostra societat més primmirada […]” (nota 10 barra, I, 666a16-23)

-Sobre barra amb el sentit de ‘insolència, audàcia desvergonyida’: “En general s’ha considerat com un terme popular, un poc populatxer, no distingit.” (I, 664a13-18 i nota 13 corresponent, on diu [I, 666a34-39], sobre les accs. 7 i 8 de la segona ed. del DCVB: “Aquesta última és la personalització un barra ‘un home barrut’, ço que realment és ja ‘sub-standard’, i molta gent es negarien a dir-ho. L’altra és usada per tothom.”)

-Ús de barri (bàrio) en valencià en lloc de caseriu o veïnat, allà desusats (nota 2 barri, esp. I, 686a27-28

-Defineix basarda com ‘por intensa d’un perill indefinit’ (I, 696a56) i en diu el següent sobre els registres d’ús: “Lab. 1839 ho atenua donant-lo com a ‘familiar’. Aquesta connotació s’ha anat debilitant i els escriptors de la Renaixença n’han fet ample ús literari, tot restant un terme més aviat col•loquial; no escauria en un poema ni en el llenguatge noble de l’oratòria, de la ciència, de l’administració, de la llei o de la filosofia; però ha circulat amplament en prosa narrativa de bon to, i fins en refinada anàlisi psicològica. Ja se’n serviren narradors de civil llenguatge en els dos últims decennis del segle passat, començant per N. Oller (1883) […]” (I, 696b7-17)
-Més sobre basarda: “no es troba més que en fonts i escriptors del dialecte oriental [del Principat]” (I, 696b24-25)
-Matisos de sentit de basarda. “Reconeguem que no satisfan del tot les definicions que se n’han donat […]” (I, 696b26-34) “Joaq. Ruyra, en el bell assaig que el 1922 dedicà a la distinció matisada dels noms de la por (O. C., 868-70), arribà a la conclusió: ‘és la por d’un perill indeterminat i misteriós’; que s’acosta a l’essència però no manca d’ambigüitat ni ateny certs aspectes. […] Coromines (a. 1901) suggereix alguns d’aquests […]” (I, 696b34-46) I a continuació fa un “extret de les fines precisions de Joaquim Ruyra”, sobre les quals ell fa encara precisions ulteriors (I, 696b47-697a15; I, 697a16-42) En conjunt, quasi dues columnes consagrades a la propietat d’ús de basarda.

-“avui embalsar [o embassar] té bastant d’extensió valenciana […], és poc castís en el Principat (on més aviat es diu popularment entollar, etc.)” (I, 705b19-24)

-Distribució geogràfica dels termes sinònims bassetja, fona i mandró (I, 798a36-56)

-Sobre si bast ‘grosser’ és genuí: I, 713a43-53 (“el fet de ser el derivat desbastar mot molt corrent, vivaç i genuí […] ens posa en guàrdia davant la idea de qualificar el sentit de ‘grosser’ de un [sic] calc del castellà”) (article d’en Gulsoy)

-“La llengua comuna […] ha tendit, doncs, a distingir entre prou ‘suficientment’ i bastant ‘força, considerablement’, i no hi ha cap raó per no respectar aquesta tendència” (I, 717b11-14)

-Sobre a bastament: “a nivell popular avui és sobretot viva a les Balears, però en els anys 1920-35 s’estengué molt en l’ús literari del català comú i central.” (I, 717b17-21)

-Sobre bastard: “En català no ha estat mai un mot popular, car enlloc com en la nostra llengua BORD no ha conservat un ús tan vigorós i predominant; bastard a penes s’ha usat més que en relació als fills il•legítims dels grans senyors i de les persones reials” (I, 718b37-41)

-“En l’època moderna han estat en lluita […] l’antic castellanisme alcalde i el mot genuí batlle, que en el Principat ha perdut decisivament terreny en el segle XIX (fins al punt que, si encara predomina aquest en la Cançó Popular, fins el grup més purista dins l’IEC es resignà a l’acceptació d’alcalde, i en les eleccions i lluites democràtiques de les primeres dècades del segle no s’aconseguí restaurar batlle). Tanmateix aquest ha continuat usant-se fins ara en tot el País Valencià […], en les tres Balears […]; hem de reconèixer que Mn. Alcover tenia raó en planye’s en aquest punt d’una excessiva transigència barcelonina […] i tanmateix els seus contraopinants no podien fer altra cosa (I, 727b32-50)

-La definició [de la locució adverbial a batzegades] […] no és satisfactòria en Lab., ni ho és del tot tampoc en AlcM; procedir a batzegades, fer o avançar a batzegades és ‘sincopadament’, amb estrebades successives, sovint massa fortes, sempre mancades de constància i continuïtat, i molts cops amb sacseig innecessari.” (I, 736b36-42)

-Sobre aldarull: “[…] avui és un mot d’ús general, en tot el dialecte central, i si bé té caràcter familiar, surt sovint en els diaris” (I, 166b58-167a15)

-Sobre l’ús de bell i la seva reculada en sentit propi per l’homonímia amb vell (I, 751a35-b24, i també I, 751b51ss)

-Sobre beutat: “atmosfera trobadoresca i cavalleresca del mot” (I, 754a44-47); “En la Renaixença és mot ben floralesc, però després consolidat en l’ús literari si bé sembla amb regust molt llibresc.” (I, 754a48-50)

-“Abellir intr. ‘venir de gust’, mot vivíssim en català (sobretot en l’antic i en els dialectes) i en llengua d’oc […]; avui ha sortit de l’ús comú en el dialecte central, i això fa que sigui rar en la llengua literària (no gosaren restaurar-lo els homes de la Renaixença i a penes apunta tímidament en l’estil de la generació de 1920-30, però fóra recomanable d’insistir-hi fortament car fa gran falta i no està afectat de cap regust de llenguatge afectat ni resclosit): avui, en el sentit principal, és encara ben viu en valencià” (I, 752b52-53 i 752b58-753a6)

-Sobre embenat i altres substantius substitutius del castellà vendaje, i la superior genuïnitat de les construccions amb embenar (un exemple de l’ús més freqüent en català de la forma verbal respecte al substantiu abstracte corresponent) (I, 759a7-23)

-Sobre benaurat: “En aquest període [la Renaixença] és ja només un mot de nivell literari, però almenys amb un valor elevat o lleument emfàtic no és estrany als escriptors d’estil viu i sense recerca” (I, 759b7-12)

-Sentit i ús de bergant (I, 769a58-b5; I, 769b22-51 i ss.)

-Sobre l’ús de bes, besada, besar i petó en la llengua literària, esp. medieval (I, 775b7-23). El problema en francès d’homofonia amb bai ‘cavall’: “Desastre estilístic: la cnfusió fònica amb el nom d’un ésser que servia per muntar!” (I, 775b49-776a2) Sobre el predomini de petó al Principat, de bes al País Valencià i de besada a les Illes (I, 776a15-29), i sobre el prejudici infundat contra petó a Barcelona pels volts de la dècada de 1920, propugnat entre altres per Carles Soldevila (I, 776a30-57)

-Sobre bigarrat: “Encara que menys general i genuí que el quasi-sinònim virolat, en català el mot no és afrancesat ni sols privatiu de la llengua escrita, sinó més antic i més castís que en castellà […]” (I, 798a1-11)

-“És de doldre que l’ús ciutadà del dialecte central hagi tendit a esborrar les diferències entre bla, moll i tou, mantingudes amb vigència plena i neta precisió en el parlar de moltes comarques centrals i excèntriques, i en l’ús general de les regions del Migjorn i extrem Nord de l’idioma. La llengua literària barcelonina i general hauria de fer un vigorós i tenaç esforç per restaurar aquestes distincions (en lloc de malgastar llurs energies els nostres teòrics de llenguatge en fútils tabús i prohibicions lingüístiques).” (I, 819b7-17, i a continuació passa a parlar de l’ús valencià, “tan sovint injustament bescantat”, “modèlic en aquest punt com en d’altres”, a partir d’una comunicació personal de Giner i March)

-Sobre la decadència i recuperació de blasmar: “es manté […] vigorosament fins al S. XV,1 després també perd terreny i a la fi de l’època decadent de la llengua és un mot antiquat, que després es restaura amb caràcter literari.2” (I, 825b1-4 i notes corresponents) “Conseqüència d’aquesta restauració, al començament una mica artificial, es que bastants el vagin construir malament, com a intransitiu […]. Després de 1930 el mot entrà més en l’ús literari corrent.” (nota 2 blasfemar, I, 827b29-37)

-Sobre l’ús de moresc, propi del Camp de Tarragona, “que alguns irresponsables voldrien generalitzar en la llengua literària per la fòbia de la –o [de blat de moro]” (I, 832b45-51)

-Puntualitzacions sobre l’aplicació correcta de bleda ‘dona sense sal o gràcia’, amb cita del seu pare (I, 840b43-55)

-Sobre biombo (no DIEC2 ni GDLC, sí DCVB): “per als de luxe i fantasia i usats dins els edificis sembla un mot ben tolerable mentre no es tendeixi a deixar en desús l’altre [paravent]: potser es podria establir com a normal la distinció indicada” (v. tota l’entrada de biombo, esp. I, 803a12-17)

-Sobre l’ús de bon dia (i bon dies), bona tarda (i bones tardes com a “secundari, i analògic de bon dies, buenos días”) i bona nit, i l’ús correcte de vespre i de nit (II, 9b29-10a18 incloent-hi la nota 2 corresponent, i II, 10a31-59): “no hi ha castellanisme més segur i més lleig que el d’usar el mot nit en lloc de vespre parlant d’una hora anterior a les deu o les nou, i no obstant mai no s’ha dit bon vespre sinó bona nit des d’abans de la posta de sol (és un poc estrany i còmic que alguns dels acèrrims del bona tarda siguin els mateixos que ens citen per a les set de la nit; és de témer que ells mateixos ens descobreixin qualsevol dia que hauríem de dir bon vespre).” (II, 10a9-18) “avui l’ús del neologisme bona tarda, des de fa uns vint anys està guanyant tant de terreny, que prou podrà acabar per imposar-se. També en aqueixos detalls trivials es pot lamentar l’esborrament de la varietat tradicional, però com sigui que bon dia i bona nit siguin més importants que bones tardes, no serà estrany que es consumi aquesta innovació; i tan superficial, i gairebé tan pedantesc, fóra mostrar-s’hi irreconciliablement intransigent com fou l’inventar-hi; i en aquest sentit em sembla bé que el DFa. ho recollís (s. v. tarda).” (II, 10a49-59)

-Sobre bo i amb valor de “reforçament emfàtic d’un altre adjectiu o temps impersonal del verb, a vegades intensiu, altres vegades ‘mera falca’, i d’això últim convé certament no abusar” (II, 11b41-12a51): “No hi ha comarca del català central on aquest ús no sigui ben vivaç, si bé els barcelonins solen trobar que és més propi del català comarcal […]” (II, 11b41-43)

-Ús legítim en el domini lingüístic de bodes, boda i noces, i coexistència de tots tres mots (II, 23b2-19, i II, 23b45-24a6)

-bogal ‘generós’: “Encara que no el recollí el DFa., és un mot de belles possibilitats literàries, car implica un matís de desinterès i liberalitat més accentuat que el de ‘generós’: més aviat el de ‘liberal’ en matèria d’interessos.” (II, 34a57-60)

-“He de pal•liar un poc la meva afirmació del DCEC que [borrasca] és menys popular a Catalunya que a Castella […]: és realment poc usat en la costa central del Principat, i fins hi és sentit per molts com a mot poc genuí, però té més vitalitat […] en molts sectors de la costa Nord, de les comarques pirinenques, i de bastantes zones valencianes, balears i de l’Oest.” (II, 51b41-49)
-“en el nostre Pirineu […] si no hi ha ventada forta no és borrasca.” (II, 52a1-4)

-“[bolic] és un excel•lent sinònim de fardell […] i també del popular farcell, d’ús més familiar. al costat d’això existeix ja des d’antic una altra acc., més pròxima al sentit d’embolicar […] ‘manyoc de cabells, fils, fibres, etc.’” (II, 68b47-60)

-Possibilitat que alguns pretesos embolicar amb el sentit de ‘embolcallar’ no siguin lectura incorrecta en lloc de embolcar (error que potser s’ha transmès fins avui, v.) (II, 71b36-46)
-“[embolicar] avui pertany a totes les terres de la llengua i a tots els tons del llenguatge” (II, 71a34-35)

-Les diferents formes d’anomenar la pellofa del blat a les diferents parts del territori (boll al català oriental, pallús utilitzat pels valencians, a les terres de l’Ebre i a Mallorca, i bolló a la major part del català occidental i a Cerdanya) (II, 72b47-73a5)

-La confusió entre bell i vell a bona part del Continent, causa del “prestigiament cada cop més gran de bonic, fins a arribar a ser la principal expressió adjectiva del judici estètic favorable” (II, 84a18-39)
-Sobre la genuïnitat de bonic en català, v. II, 83b39-84a20, i II, 86b45-51, on diu: “el DAcEsp. no registra en cast. cap abstracte [a diferència de boniquesa en cat.], bon indici que comprova el caràcter més recent en aquella llengua de l’elevació a l’ús comú”

-Sobre l’ús figurat de rebordonir(-se) (nota 6 bord, esp. II, 101b24-36)

-Millora de la definició de borda ‘mena de cabana’ citant el que en diu el dicc. Aguiló (II, 102b42-60)

-Puntualització sobre el sentit correcte de cortal: “Que molts confonen a tort amb corral.” (nota 1 borda, II, 107a6)

-“[esborrall i esborrallar] tots dos sens dubte preferibles al més artificiós esborrany, que poc s’havia usat abans dels anys 1930, més rebuscat” (II, 129b11-17); v. també la nota 20 de borró, esp. II, 134a21-35, on en parla encara més extensament i incloent-hi una explicació del procés de tria)

-esborrifar: “P. Coromines […] en parlava en to d’un francesisme ja paït, expressiu (i convenient)” (II, 134a38-40)

-“És […] un prejudici amb ben poc fonament creure que en català [borratxa i borratxo] siguin castellanismes, i els fets filològics més aviat invitarien a creure que els dos mots es crearen paral•lelament en les dues llengües o que, si hi hagué transmissió, més aviat seria del català al castellà.” (II, 135b58-136a3 i més amunt) “En conclusió, cat. borratxo i el mot castellà apareixen en la documentació si fa no fa simultàniament, i el substantiu borratxa (boteta, etc.) abans en català que en castellà (cent anys o poc menys), per tant no hi ha cap raó filològica per creure que siguin castellanismes o mots suspectes de ser-ho.” (II, 136b27-32 i més amunt)

-“[…] l’abstracte derivat bosqueig, cast. bosquejo, pren després tantes aplicacions prestigioses [en castellà] que el mot acabà per sonar castellà a oïdes catalanes.” (II, 145a41-43)

-“[…] certs usos especials del mot bosc, tan gramaticalitzats que el mot s’hi usà anòmalament sense article: treballar a bosc […] o simplement anar a bosc” (nota 14 bosc, II, 146a42-49)

-Sobre la conveniència de distinció emborsar/embossar i verbs derivats amb re- i des-, i sobre l’equilibri d’ús entre desemborsar, desembutxacar i pagar (v. tota la nota 4 bossa, II, 147b50-148a34)

-Distinció entre bot, gussi, llanxa i llagut (II, 151a30-53)

-“[…] en els bisbats de Girona, Elna i altres terres del Nord-est i Centre-est hom el distingeix [bóta] de botella, reservant aquesta per a la botets de cuiro, i bóta per al gran atuell de dipòsit de vi, fet de fusta i amb dogues (així ho he vist practicar a l’Empordà, etc.): és la distinció recomanada pel DFa. i que preferiríem que es generalitzés.” (II, 155a38-44)
-Sobre botella: “Si bé avui ja s’ha afiançat bastant en l’ús tavernari i ciutadà, és encara rebutjat per la gent de parlar acurat que (com nosaltres) no veu cap utilitat a preterir l’ús d’ampolla; l’únic ús aconsellable en bon català és en el sentit de ‘boteta de cuiro’ […]” (II, 155b42-55)

-Sobre el timbre vocàlic de bota ‘espècie de calçat’ diu que és obert “en els dialectes central, rossellonès i alguerès” (II, 156b20-32), però jo sóc de família barcelonina i sempre l’he sentit i pronunciat amb o tancada, igual que bóta.

-Sobre de l’ús de botar ‘saltar’ a les diferents regions (II, 160b24-31 i següent paràgraf)

-“l’aplicació principal [de bodega en castellà] fou la de ‘celler’, amb les seves ramificacions cap a ‘rebost’ i ‘espai en el fons de la nau per a les mercaderies’: la primera i l’última, sobretot, obtingueren alguna extensió cap al català, aquella amb caràcter poc genuí ja apareix en algun doc. del S. XV, aquesta s’hi ha consolidat després de l’Edat Mitjana (en lloc de l’antic i castís pallol)” (II, 169a35-42)

-“[Apotecari], predominant encara en el cat. ciutadà fins c. 1930 (almenys entre la gent de llenguatge genuí, fins sobre farmacèutic, en què només insistien els professionals), fous superada en el parlar rústic de pertot per potecari” (II, 169b48-53)

-Sobre la substitució dels antics saig i carnisser pel seu sinònim botxí c. 1400 (II, 182a29-37)

-Sota l’aixella, preferible a sota el braç (“locució de la qual abusen alguns de parlar acastellanat”), i portar una cosa a pes de braços (“quan es porta amb tots dos estirats”) i portar-la a braç (“quan es porta només en un”) preferibles a en braços (“com alguns estergeixen del castellà”) (II, 186a46-53)

-“menys corrent és abraç però usat també per escrs. d’intransigent castissisme com Verdaguer […] o Coromines” (II, 186b57-187a4)

-Distinció entre forcat, branc, branca i rama: “[…] en terres de molta vida forestal, com Cardós i Vall Ferrera, té més validesa una distinció, més o menys descabdellada o fixada pertot, sobretot quan es parla dels grans arbres de bosc: del forcat del tronc ixen dos o tres brancs (Tavascan) o camals (Esterri), aquests es forquen aviat en branques gruixudes i grosses, les quals després s’escindeixen en un gran nombre de petites rames (1932-34).” (II, 191b50-57)

-Possible distinció de sentit entre brandar (“agressivitat en direcció definida”) i brandejar (“oscil•lació”) en l’obra de Verdaguer (II, 195b46-52 i v. supra)

Els correctors

2010-04-13T09:57:00.001+02:00

-“del que no estic gens cert és que aqueixa forma sense –o hagi tingut mai existència real; ja se sap que suprimir-la ha estat l’obsessió dels maniàtics i manifassers ‘correctors de català’ de les impremtes.” (IV,70a56-59)

-“Segur que una de les dues grafies en Oller és deguda a la despreocupada intervenció d’un ‘savi’.” (I, 336b58-60)

-(II, 1020a12-15)

-Referència al corrector Artur Martorell (a desguassar, en nota)

-S’hi esplaia quan parla de sòmines, dins SON (VIII, 70b17-71a17), i de somiar (íd., tota la pàg. 69)

-López Picó, ultrapurista, i “eclipsi” de l’I.E.C. (a viuda, IX, 331b4-26)

-v. nota 1 pietat (i article despietat)

-“[…] pertot cal comptar amb la mà irrespectuosa dels correctors ‘de català’ i d’impremta, i el seu sacrosant sanhedrí.” (V, 188b24-26)

-Contra el corrector d’un poema de Ruyra al final de PÚDIC (pudícia/pudicícia)

-Sobre correctors “voluntariosos” però “sovint massa distrets en l’empait d’anomalies inofensives” (V, 64a15-21)

-Parla dels “cataròmans mestres de català” (I, 41a50-52)

-“la intervenció d’un barroer ‘corrector de català’; ‘autoritat’ sense autoritat” (I, p. 136, cita 2 alarit)
-“les audaces intervencions i irresponsables invencions dels ‘correctors de català’ […]” (I, 629b34-39)

-De la censura sobre mossèn Cinto: desaparició d’alre a l’edició “definitiva” de 1878 de l’Atlàntida, en què “no vullau saber alre” apareix substituït per “no vullau saber altre”, que segons Coromines “ni tan sols és català (caldria almenys saber altra cosa, o saber més, que és com ho havia escrit ell en el bosqueig de 1867)”. I continua: “L’esmena no és d’ell, sinó d’un barroer censor floralesc. Però des de llavors Mn. Cinto es degué decidir a no tornar a provar d’usar-ho.” (I, 238a44-47 i nota 16, I, 241b43-55)

-“En defensa de la veritat filològica constin ací els abusos dels frívols correctors de català, que han canviat ben sovint arranca en arrenca o arrenca en arranca [en textos medievals], seguint els prejudicis de cadascú.” I a continuació dóna noms: Riquer, “infidel”, i Capdevila. (I, 418b45-53) I: “El prejudici oposat ha estat encara més emprenedor. AlcM arriba fins a donar arrencar com una pronúncia d’algunes poques comarques […]. Crec que el sanhedrí dels Jocs Florals devia tenir aquest prejudici, i sospito que va imposar-lo al gran Verdaguer […]. Aquests prejudicis, aqueixes obliteracions de la realitat lingüística, són majorment pertorbadores per a l’historiador del lèxic, per tal com perillen d’aclucar-nos els ulls en el problema dels orígens […].” (I, 418b60-419a14, inclosa nota 4 d’arrencar). I al final de la nota 5: “Manaven Castella i Mallorca.” (I, 422a32-33)

-Sobre la “curiosa i deplorable propensió que tenen els autors de l’admirable AlcM a mirar com a castellanisme tota possibilitat que paral•lelament al castellà, ha desarrotllat [sic] la llengua en la seva vida en el Continent i no a Mallorca ni Menorca” (I, 684a54-b4)

-Un atrotinat de Pere Coromines aplicat a persona, “l’audacia doctulorum ho canvià, amb zel vulgaritzador, en atropellat” (I, 479b15-16, dintre nota 3 d’atrotinat, referida al passatge contingut en el paràgraf I, 478b26-32)

-Parlant d’una seva traducció (“El Latín Familiar, Madrid, CSIC, c. 1960, treball conscienciós i amb addicions de l’autor i algunes notes meves”), diu que va ser “publicada en forma deplorable, per sorpresa, sense proves ni correcció de ningú” (nota s.v. au, I, 493b58-494a2)

-“[una expressió de Maragall] que el ‘corrector de català’ ha corregit estultament” (II, 20b33-44)

Cultura gastronòmica (de sabor patriòtic)

2010-04-13T09:48:00.002+02:00

-flaona

-“No és estrany, ja que no som ‘sobrios’ ni llamencs els catalans, que dugui proverbialment el nom de ‘taula de català’ la proveïda opíparament.” (VIII, 350a19-22)

-Sobre la pilota de la carn d’olla (VI, 541b41-52)
-Sobre bola ‘pilota de l’olla’: “[…] ha passat a Cuba, on la ‘bola catalana’ s’ha convertit, des de fa uns cent anys, en un dels plats delicats de la cuina del país” (II, 61a30-35)

-Xulla (IX, 604a11-18): “Doncs jo em permeto demanar als valencians: repareu que això [que es digui xulla d’un tall de carn que no és costella] és una conseqüència castellana, de la magror de les terres de la Manxa i Cast. la Nueva, la pobresa (alias ‘sobriedad’) d’aquelles terres, això és el que ha introduït la ‘ternera’ i el bistec primet amb patates: els pobles de la nostra llengua volen i exigeixen carn substanciosa, per tant amb el seu mínim de greix.” (v. tot l’article, on fa història de la dietètica de les xulles)

-v. freginat s.v. FREGIR

-“[…] aquelles figues botides de polpa dolcíssima: la figa panxona […]” (VI, 236a27-28). Figues (i “figues-flors”) de les Illes (“molt ufanoses i excel•lents”): I, 72b1 i ss.

-Sobre la desaparició de varietats de fruita per culpa del progrés, v. valer, IX, 23b17-36.

-Diu “magistral confiteria catalana” a pasta (VI, 327b1)

-A cascavell parla d’una raça de prunes amb què a casa seva es farcia el capó o el galldindi per Nadal (record de l’any 1910)

-“el català oposa gelats més hàbils i tradicionals a les adotzenades glaces franceses i a l’embafador ice-cream: en sabíem més que ningú, i per tant no obeírem a cap consigna lingüística.” (IV, 450a42-46)

-Sobre menes de mató, v. MATA, V,528b52-58.

-“Ah, aquells xetons […]” (I, 112b41-47, incloent-hi la nota 15 [I, 114a52-55], on posa la cuina “grassa i forta” de Catalunya per sobre de “les maioneses deliqüescents i amanerades d’un gurmet francès”)

-Esmenta l’allada i cita la definició extensa que en fa Ferrer Guinart (I, 205a56-b4)

-L’almadroc ‘salsa d’allioli amb formatge’, mot viu a València (I, 209b28-30)

-Sobre l’enaiguadura i cures populars d’aquest “mal” (“gallina bullida sense salsa” i “gra de gavarrera”), v. I 95a44-50 i I 99a18-16.

-Diu, explicant un passatge poc clar de Blanquerna (I, 263b5-9) que s’explica per un passatge de la Doctrina Pueril: “No hi ha mal a beure vi, i cal, si es fa amb moderació; per tant, hi hem d’estar acostumats.” (nota 1 amarar, esp. I, 264b58-60)

-Cuina de Gandia amb bajoqueta, i paella de València (I, 558b27-32)

-“un dels més savis cuiners de Xàbia, m’havia parlat, variant curiosa, dels bokamaríns, que s’havia d’escarrassar fent pescar als qui el proveïen, per satisfer les demandes dels bons discernidors i gurmets que freqüenten el seu restaurant.” (II, 35b52-57)

-“És un ben fet ben conegut que, d’entre tots els països europeus, Catalunya és la nació on, junt amb algunes zones occitanes del Sud, es fa, de molt, el més gran consum culinari de bolets […]” (II, 68a1-9)

-Sobre la botifarra: “En qualitat de gustosa creació d’una país de cuina i cansaladeria prestigioses ha aconseguit gran difusió internacional” (II, 171a57-59)

Anàlisi literària

2010-04-13T09:41:00.005+02:00

-“l’emperador August […] usava molts vulgarismes” (II, 22a5)

-D’un fragment de la Cançó de Santa Fe (I, 121b33-36, s.v. ala, incloent-hi sobretot la nota 4, on diu: “Quan Santa Fe és ja moribunda en la pira, cremada de viu en viu...”)

-“el Castiagilós […], que és obra escrita entorn de l’any 1200, i si bé redactada en un occità perfecte (llevat d’un catalanisme únic, en més de 300 versos) s’atribueix a un trobador català (que seria Ramon Vidal de Besalú, com s’ha assegurat sempre, passat que es tracti d’un homònim o germà).” (II, 15b3-8)

-D’un fragment del poema dels Set Savis (s. XIII) (I, 369a50-b2)

-“Cobles de Pere el Gran. En aquesta varietat de sirventès o tençó (de forma un poc diferent de tots dos) que el coratjós sobirà escriví desafiant la força franco-vaticana combinada que es disposava a atacar els catalans, tot exhortant els barons occitans a posar-se de la seva banda, anunciava que l’atac seria repel•lit amb energia [i a continuació aclareix el sentit de bocell amb explicacions etnològiques]” (II, 148a57-b26)

-“Recordem la famosa batalla de Tirant lo Blanc amb l’alà (que havia portat el Príncep de Gal•les entre “molts grans alans molt braus, de presa”)” (I, 122b2-7)
-Sobre el sentit d’artilleria al cap. 280 del Tirant: “solament si pensem en canonades o cops d’ariet cobra tota la seva força la temerària i fantàstica al•lusió obscena que enclou artelleria en el cap. 280” (I, 441b42-45)

-Lectura correcta d’un fragment de poema de Cerverí de Girona (I, 281a46-57)
-Explicació d’un fragment del Testament de Cerverí de Girona (I, 480a12-24)
-Sobre la Peguesca de Cerverí de Girona (II, 140a40-49)

-Sobre la “Cançoneta” de Guillem de Berguedà “dedicà a Hug de Mataplana” diu que és un “virulent pamflet” (I, 794b13-15)

-D’un fragment de les Vides (I, 480a4-11)

-D’una part inèdita del Terç del crestià d’Eiximenis, sobre la crema d’una bruixa (I, 480a44-51)
-Sobre l’adaptació d’Eiximenis del Maldit ben-dit de Cerverí de Girona dins el Terç (II, 196a42-58 i v. supra)

-“la traducció del Corbatxo boccaccesc, escrita en bon llenguatge per Narcís Franch” (I, 281b35-41)

-Sobre el Curial diu que és una obra de llenguatge “vigorós, noble i pur” (I, 282a8-9)

-Interpretació d’un fragment de l’Spill: “[…] semblen indicar que el picaresc misogin continua parlant amb segones de canvi” (I, 778a15-28)
-Una altra explicació d’un fragment de l’Spill (v. 12528) (II, 56b12-21)
-Una altra (sobre un bolic d’avortons siamesos) (v. 8810) (II, 69b42-53)
-Explicació d’una frase de l’Spill on apareix el terme bordó (de pelegrí) (II, 110a48-53)

-“recordem el famós Auto de Mofina Mendes [de Gil Vicente], una de les peces cabdals, del bell teatre primitiu del gran escriptor” (I, 285a17-22)

-“estil inflat i embutllofat [dels Pares de l’Església]” (I, 760b24-28)

-“[el verb véner] permeté [a Rabelais] d’enriquir la seva galeria d’imaginats personatges folklòrics amb la figura mítica del noble senyor D’Ensuma-llufes (le sieur de Hume-vesne).” (I, 697b22-27)

-Comentaris sobre frases de Montaigne (I, 343a47-55)

-Diu que els culterans abusaven molt del verb aplaudir (I, 347a47-48)

-“una de les cançons més recordades i belles, i alhora ben antigues, el Romanç de la Filla del Carmesí (o Carmení)” (I, 457b36-38)

-De l’autoria de part de la trad. del Càntic dels càntics atribuïda a mossèn Clascar (I, 462a22-26 i resta de la nota 5 d’assutzena)

-Del Desconhort de Llull: “essent obra poètica conté certa barreja occitana” (I, 464b7-9)

-“Febrer no és text català sinó transcripció-galimatias de Dante” (I, 484a52-54) (crítiques negatives a la trad. “dantesca” de Febrer a cada pas)

-“els psalms de Wachtendonck del S. IX, en baix-fràncic antic, traduïts segurament per otdre del mateix Carlemany” (I, 549b58-60)

-“[…] el present històric, tan típic d l’estil jaumí [de Jaume I]” (I, 550a25-28)
-Explicació del passatge “famós de la ferida del monarca sota les muralles de València” de la Crònica de Jaume I: “el cairell ficant-se entre el capell de sol i el batut (i departint-los o sigui separant-los) se li clava en el front, que és efectivament on trobaren la ferida en la calavera del rei, en desenterrar-lo el 1835.” (I, 550a25-38)

-“les eixelebrades i “volages” cantadeiras gallegues […] com Dona Loba” (I, 560b14-15, sense més referències)

-Explicació d’un text “en baix llatí doscentista, però pigallat de mots vulgars catalans” (I, 561b9-18)

-“geni ponderatiu i desmesurat de llur prosa cavalleresca i picaresca [referint-se al castellà i el portuguès]” (I, 564a18-30)

-Del poema occità Vida de Sant Honorat, “venerable poema dels més antics”, fa el comentari d’un fragment (nota 9 balma, I, 608a20-29)

-“Raimon de Miraval es queixa que la beutat de la seva infidel amada prevé tothom contra els planys d’ell, i ell mateix s’avergonyeix d’acusar-la […]” (I, 791a60-b9)

-Explicació d’un “passatge del valencià S. Guerau de Montmajor (1568)” per aclarir el sentit del baluerna que hi apareix (I, 611a12-24 i nota 5 corresponent, I, 611b21-24)

-D’una història (Moun Espelido) de Mistral, I, 28a4-13.

-De Mireio: “la lluita a mort dels dos campions de la Camarga”( I 39a25-27; traducció explicativa d’uns versos, I 81a15-18)
-De Mireio (referint-se a l’alabreno o salamandra màgica) (I, 126b29-42)

-De Nerto (referint-se a l’alabrent o salamandra màgica) (I, 126b15-29, i I, 127a1-9)
-De Nerto (referint-se a l’astúcia de la gent d’Arles, esp. per no sotmetre’s al rei René) (I, 207b23-43, esp. 34-38)

-Descripció breu d’un fragment del cant V de Calendau (I, 298b47-51)
-De Calendau diu que és “el gran poema marí de Mistral” (II, 90b8-12)

-D’una escena de l’últim capítol de Salammbô (I, 39a20-25)

-D’uns fragments de l’Atlàntida de Verdaguer i l’ús del verb abrandar (II, 196b52-60 i nota corresponent, II, 198b43-51)

-Descripció detallada del protagonista de Un barret de rialles de Pitarra (I, 682b48-52 i nota 9 corresponent, I, 683b20-28)

-D’una escena de Pilar Prim de Narcís Oller (I, 103a2-8)

-“el sinistre passatge del Josafat de Bertrana (cap. 9, ed. Selecta, p. 87)” (I, 204a43-44)

-De La Vida Austera de Pere Coromines: “Llibre de la mena dels que deixen una empremta inesborrable en els mots, en els conceptes, en la cultura i en la llengua en què s’escriuen […]” (I, 501a51-58)
-Descripció del Barjaula corominià (I, 652a32-43)

-“[El terme balafi en un passatge] descriu en l’episodi culminant de La Punyalada ponderant el marciment, la destrossa, que ha deixat en la captiva la seva feréstega defensa contra els atemptats, anys a través, per mà dels trabucaires” (I, 565b47-56)

-“[…] les cançons de contrabandistes (cf. les novel•les de B. Porcel, les narracions de Massó i Torrents i tantes) són un gènere popular, interessant i no sense valor literari, que tingué ja un gran desenrotllament en el S. XVIII” (I, 615a29-36)

-Qualifica “Les Birbadores” de Morera i Galícia de “bella poesia” (I, 804b17-20)

-Comentari sobre l’estil de Turguéniev a la nota 2 de boira (II, 52b21-30)

-Breu apunt sobre Los Baños de Argel de Cervantes: “Cervantes (parlant de memòries, ai, pròpies) […] posa en escena un algerí […]” (II, 116b57-117a2)

Crítiques a literats

2010-04-13T09:24:00.007+02:00

-Sobre Catul: “poeta […] audaç, apassionat i sovint àdhuc brutal i obscè” (I, 776b8-11); el qualifica d’escriptor “de mala vida” a I, 776b58; “gent de mals costums com Catul, Trimalció o Eumolpus” (I, 777a20-21)
-“l’estil francament argòtic i desvergonyit de Petroni” (I, 776b12-13); Petroni “autor vulgar” (II, 22a11-17)
-Sobre Marcial: “un altre provincial tan desvergonyit com Catul, i més cínic” (I, 776b13-15)
-“Apuleu, novel•lista de to popular i arriscat tanmateix” (I, 776b19-20)
-“Frontó […], home d’estil poc convencional i netament col•loquial” (I, 776b20-22)
-“l’emperador August […] usava molts vulgarismes” (II, 22a5-7)

-Qualifica Llull d’”heroic i sant mallorquí” (I, 26a60)
-Llull “gran filòsof” (I, 227b21)
-Llull “Benaventurat” (I, 367b5)
-Llull “savi escriptor” (I, 818a56-57)

-Cerverí de Girona “gran literat nostre” (I, 266a15)

-“Bertran de Born, en el seu marcial sirventès” (I, 684b21)
-Qualifica Bertran de Born de “sarcàstic trobador” (I, 808b50)

-Qualifica Gregori de Tours de literat savi (I, 271b11-12)

-Crítiques a Andreu Febrer, traductor de Dante (pàssim: I, 271b45-48; I, 362b45-48)
-“Febrer no és text català sinó transcrició-galimatias de Dante” (I, 484a52-54)
-“la seva forçada i servil ‘traducció’ de la Comèdia dantesca, on com sempre calca el mot italià.” (I, 848b57-58)

-Jaume Roig, “irònic metge” (II, 69b42-43)

-Crítiques contra Galba del Tirant: VII, 210b12-29; I, 474a11 (“suplantador Galba”)

-“Recordem que Caterina Albert i Àngel Guimerà foren àngels només en poesia però tristos pecadors en qüestió de llengua.” (VI, 592b51-53). Guimerà, inclòs entre els “escriptors amb escassa formació lingüística” (I, 391a31-32)

-Crítica de Drames rurals de Caterina Albert al final de rústic.
-Sobre un hapax segadell (VII, 734b9-23) utilitzat per Víctor Català, a qui critica per l’ús arbitrari de termes no pertanyents a la llengua viva. També: “pel que fa a la forma dels mots no mirava prim” (I, 71b14-22)

-“el bon poeta judeo-mallorquí Josep Tarongí” (I, 461b42-43 i ss.)

-Crítica de Joan Ferrandis d’Herèdia (dins tort, TÒRCER)

-“pedant poetastre estranger avalencianat” (VIII, 505b47, fent referència a una citació de l’AlcM dins tirany, v.)

-“el Baró [de Maldà] havia viatjat molt i tenia distingida parentela internacional” (I, 467b44-53, a propòsit de l’ús d’un mot per possible influència italiana o francesa)

-“JBofill i Mates, escriptor pletòric de ciència literària, no sense graciosos brins de les Muses, que ha rebut d’alguns l’honor de la comparació amb grans o considerables poetes, com Jo. Carner, J. Seb. Pons, AGuimerà etc.” (VI, 603b22-26)

-“Balari i els floralistes”, final última nota xiu-xiu.

-Carner, “gran poeta”, a honor, amb reproducció d’uns versos “grandiosos” comparables a Dant (IV, 807a5-12), i a viu sobre els usos elevats del mot vida (IX, 327a20-45)
-Carner “èmfasi grandiós” al final del poema A Lluís Companys (VI, 152b9-17), del qual també qualifica de “versos inoblidables” els transcrits a groc (IV, 666b41-48)
-Carner, qualificat d’escriptor “modern pur i de primer ordre” parlant de premiós (VI, 792a35-39)
-Carner, “modern” i “de fina percepció” (I, 482b3-7)
-“Josep Carner ha cantat ‘la bassetja dins el vent’ com a atribut de l’home insubmís” (I, 798a35-36)

-Sobre Vayreda (VI, 233a48-56)
-“aquell gran escriptor i enraonamentari que fou Marian Vayreda” (I, 565b47-48)

-Diu de Flaubert que “de vegades presenta usos més aviat provincials en els mots francesos, quan pertanyen a capes distingides de la societat local” (I, 39a15-20)

-L’Endemà de Bodes, “cap de brot teatral” de Pous i Pagès, “escriptor de llenguatge ben pur” (II, 23b16-19)

-Crítica contra el Sagarra novel•lista (VII, 239b44-48; també a SEXE, on deixa bé All i salobre però carrega contra tota l’obra en prosa posterior)
-Crítica suau de Sagarra a XAL (xalina)
-“Sagarra […] ho treia tot del DAg.” (VII, 470b55-56) El mateix diu una mica més amunt, a la nota 4 de RÒS (VII, 463a47-51)
-De Sagarra diu, per una rima incorrecta amb rost: “poeta de balancí més que d’aire lliure, un cop acabada la seva sana i inspirada joventut.” (VII, 487a16-19)
-D’una altra rima forçada de Sagarra, amb un arvenc ‘silvestre, esquerp’ inexistent (I, 442b32-44)
-Una altra rima forçada de Sagarra, amb bes amb e oberta (I, 777a40-44)

-“tendències un poc precioses i noblement erudites d’aquest notable prosador [Carles Soldevila]” (I, 776a33-43)

-Vots per Joan Fuster a SEMBRAR (VII, 769b40-42)

-Bucòlic elogi biogràfic del “patriarca Fages” en una nota de fems.

-Elogi d’Espriu a RIU (rial) (VII, 340b6-13)

-De Rubió i Ors: “de llenguatge tan artificiós i calcat del castellà, amb les inevitables ultracorreccions” (VII, 534b22-23)

-Sense esmentar-lo, qualifica Picó de “floralesc tardà” (I, 512a41-42)

-“hispanitzant Montaigne” (VI, 843a53)

-Elogi de De l’agre de la terra de Costa i Llobera (I, 76b1-5)

-Joaquim Ruyra i “la seva magistral Fedra” (I, 124b1)
-“Ruyra té sovint coses fundades en usos molt locals de la Baixa Selva i Blanes-Tordera” (I, 414b3-5)
-“[…] no oblidem que no tots els mots que va usar Ruyra són blanencs, que (sobretot a través de l’I.E.C.) va arribar a tenir coneixença de mots de vocabulari –particularment mallorquí o medieval—foraster al català del seu ambient i que quan, entre aquests mots n’hi torbava amb alguna aurèola evocadora, no li desplaïa d’intercalar-ne algun entre les seves narracions blanenques (això és el que m’explicà ell mateix referint-se a ESPARAGOL).” (II, 36b25-36)

-Qualifica Isidor Macabich de “considerable poeta eivissenc” (I, 138a14)
-Anomena “savi amic” el “Dr. Isidor Macabich” (I, 710a58-b8)

-Qualifica Joan Rosselló i Llorenç Villalonga d’escriptors “fins” (I, 206b35-36)
-“Joan Rosselló de Son Fortesa, escriptor de lèxic sempre popular i autèntic, l’usa [el terme borratxel·lo] en el seu bell llibre de proses” (II, 137a55-57 i nota corresponent)

-De Rabelais diu: “tan ple d’imitacions dels llenguatges pirinencs, llenguadocià, gascó, català” (I, 423b46-54). També: “la seva grassa rialla” (I, 589b43 i ss.)

-Al•lusió a la influència de Llull sobre el marquès de Santillana partint de la utilització d’una accepció específica del verb arrimar (I, 426b48-53, i, pel que fa al fragment relacionat de Llull, I, 426b40-44)

-Pere Coromines: a cada pas! Només deixo consignats un grapat de comentaris: sobre el seu ús d’assolir a I, 45842-60, on ho relaciona amb la tirada que hi tenia la gent de “L’Avenç”

-Odó Hurtado: “hàbil i finíssim malaguanyat narrador” (I, 475a26-27)

-Sobre el verb debolir (I, 16b42-44): “Josep Pla en la biografia de Josep Pijoan o en la de Maragall (Tres Biografies, O. C.), també hi juga.”

-“[El terme balafi en un passatge] descriu en l’episodi culminant de La Punyalada ponderant el marciment, la destrossa, que ha deixat en la captiva la seva feréstega defensa contra els atemptats, anys a través, per mà dels trabucaires” (I, 565b47-56)

-Lluís d’Aversó, “erudit poeta de tanta gravetat, i cerimoniós ciutadà honrat de Barcelona” (I, 566b2-7)

-“el bon humorista de Mallorca G. Roca i Seguí (1742-1813)” (I, 695b59-60) (s.v. basa, article de Gulsoy)

-Qualifica Camps i Mercadal de “gran folklorista menorquí” (I, 786b9-10)

-Qualifica Josep Togores, comte d’Aiamans, d’“aristòcrata mallorquí” (I, 786a58-59) i “noble i general il•lustre” (I, 787a12)

-“copiosa monografia inèdita del cronista de Ciutat [de Mallorca], Bonaventura Serra [i Ferragut] (†1784)” (I, 710a55-58)

-Sobre “Josep Ma. Roca [Josep Maria Roca i Heras]”: “Roca era realment home molt llegit en textos antics i que no escrivia a la lleugera” (I, 769b42-47)

-“bon llibre de poemes Rosada” de Bartomeu Guasp (I, 842a50-51)

-Breu biografia de Francesc Oliver (s. XV): “[…] el poeta Fc. Oliver, c. 1460, que hem de creure rossellonès o empordanès” (I, 844a33-35); “[…] que traduí Alain Chartier per aquests mateixos anys, i que sembla ser el mateix que es matà per amor a Roses l’any 1472, de qui el rossellonès Fc. Moner ens conta c. 1495 la romàntica història.” (nota 1 blegar, I, 844b43-48)

-“La Borratxera títol d’una enginyosa poesia del mallorquí Rafel Bover” (II, 137b29-32)

Crítiques a col·legues

2010-04-13T09:11:00.004+02:00

-Explicació del mètode d’Onofre Pou en el seu Thesaurus puerilis a partir del seu origen gironí i la seva activitat professional a València (I, 352b9-14; I, 448b36-42; I, 576b4-5: “ell sol donar alhora el mot usual a la seva terra i el corrent a València”)

-Cavanilles, “gran observador” (I, 558b8-9, a propòsit de bajoca)

-Qualifica Alart de “cartista i filòleg” de “talla i experiència” (I, 521a6-7)
-Sobre l’InvLlCat. d’Alart diu que és una “font […] quasi inesgotable” (II, 58a22-25)
-“[…] l’InvLlCat., la rica col•lecció lexicogràfica inèdita de B. Alart que es conserva a Perpinyà” (II, 135b49-50)

-“Mn. Antoni Costa, savi rector de Sant Mateu d’Albarca […] que ha passat la vida observant finament el parlar popular dels vells eivissencs” (II, 76b10-13)

-“el millor i més delicat coneixedor que tenen avui les coses i el llenguatge eivissenc i català comú, M. Villangómez” (II, 76b24-26)

-Diu que Balari va fer una lectura quasi completa del manuscrit de la “Nationale” de la traducció del Breviari d’Amor (I, 521a11-12 i nota adjunta, I, 523a15-20)
-“[el] nostre Balari, home savi però de ben escassos coneixements fora del romànic i el grec, i gens en cèltic” (II, 48a45-47)

-Qualifica Aladern de “detestable” (I, 36a56); també “detestable dicc. Aladern” (I, 348a29-30)
-“cínic Aladern […] (sembla mentida que AlcM encara no hagi esborrat del tot les coses que va reportar d’aquest despreocupat ensibornador).” (final nota 9 aspre, I, 453b48-54)

-“I dubto molt de l’existència viva d’un dormilenc: Mn. J. Collell (escriptor satèl•lit sense saba lingüística pròpia, que vivia de lectures i imitacions) és mal testimoni, per a una forma que havia llegit en una ed. d’Eiximenis.” (III, 189b54-58)
-“Collell no fou més sòlid en lèxic que en l’amistat” (I, 568a19-20)

-“...l’astoradora incompetència lingüística d’Am. Pagès. / El renomenat filòleg sembla tenir punt a mostrar la seva ignorància estupenda de les formes del cat. (ell era ‘professeur d’Espagnol’!)” (IX, 230b44-59)
-També d’Am. Pagès: “les seves habituals inerudites esmenes” (I, 313a56-59)
-“¿[…] un de tants prejudicis i errors d’Amadeu Pagès?” (I, 705b17-19)
-“els textos publicats per Amadeu Pagès solen ser poc curosos” (I, 797a12-13)

-“el mateix es pot pensar d’un doc. de Bna. de 1418 que ens comunica CaCandi: ‘XVII lliures e mige de guolfs qui entraren en los portals’ (CaCandi, MiscHistCat. II, 219, el qual és sabut que era un maniàtic del los, del qui subjecte i d’altres arcaismes, i era purista a ultrança)” (IV, 554b51-56)
-“fabulosa badada” de Carreras Candi (I, 728a40-42), “famós detractor de l’IEC i de Fabra, tan diletant, encara que benemèrit arxivador de dades” (I, 728b43-45)
-“la definició que [Carreras Candi] dóna a la p. 186 [de GGC, Ciutat de Barcelona], orientada, com sovint li passa, per un prejudici etimològic o altre […]” (II, 113a55-58)

-“AMAlcover, en la seva ira contra la direcció barcelonina va llançar l’espècie (BDLC X, 1919, 503) que parla era un calc del castellà (eren els moments en què es creava l’activa i nacionalista entitat Nostra Parla); però, de fet, no hi havia més barbarisme que la rusticitat d’ell, car no solament parla ja figurava, ben i explícitament definit en el Lab., des de 1840, sinó que el tenim documentat des de tan antic com en la llengua veïna, incloent-hi grans clàssics —incloent-hi Costa, tant o més creient i mallorquí que ell, però molt més savi i coneixedor de la llengua, si bé no integrista ni antiracionalista—, encara que els seus matisos hagin variat amb el temps.” (VI, 275b4-17)
-Qualifica Alcover de “simplista i improvisat filòleg” (VIII, 615b20)
-Crítica a les fantasies etimològiques d’AlcM (que imagina un fals llatí TELA ARANEINA que hauria conduït al tela aranyina del s. XIV que s’ha acabat contraient en teranyina): “¿Quan s’acabarà el vici dels ‘salts mortals’ lingüístics des del temps de Cèsar fins al de Carles V? Com si la llengua hagués interromput l’existència des del llatí imperial, per no rependre la vida fins al S. XIII.” (nota 4 aranya, I, 355b39-43)
-“error garrafal” a l’AlcM a l’entrada atendre (I, 473b59-60)
-Dubtes sobre la veracitat de la datació de les dades de l’arxiu d’Igualada que apareixen a l’AlcM (I, 481a2-10 i esp. nota 7, I, 481b53-482a2)
-Sobre una pretesa tendència d’Alcover a “innovar” textos (I, 519b20-23)
-Sobre “l’etimologista de l’AlcM” a propòsit d’una pretesa etimologia de baiard: “Lamentem que en un diccionari admirable per tants conceptes i que tant honora el nostre país, es posi de vegades en entredit la filologia catalana amb aquesta mena de “llatí” […]” (nota 6 baiard, I, 553a7-21)
-Es queixa de les falses afirmacions que l’AlcM li atribueix sovint, esp. als volums I i II de la segona edició (tota la nota 4 de l’article balandrejar-se, I, 571a57-b9, que comença: “M’he de plànyer […]”)
-Sobre l’AlcM, parla de “la seva tendència de considerar acastellanades les variants continentals estranyes a l’ús mallorquí i menorquí (quan no les té documentades a l’Edat Mitjana)” (I, 664b8-14) (i pàssim)
-“espècie d’àlgebra o curanderia etimològica” a l’AlcM (I, 730a6-17)
-També de l’AlcM: “[…] la lamentable confusió que fa pertot aquest dicc. entre aquella comarca [Empordà] i la de Blanes, tan llunyana, del parlar de la qual es considera representatiu Jq. Ruyra” (I, 812a36-40)
-[…] les imprudents crides que solia fer Mn. Alcover, per a la seva meritíssima obra […]: el mal és que això continuà més tard i és una pena que aquests resultats no hagin estat esborrats amb mà piadosa en la valenta continuació de l’obra per part d’un savi autèntic [En Moll]” (II, 15a13-24)
-“la idea, constant en Mn. Alcover, de la prioritat de les formes mallorquines sobre les del català continental” (II, 81a12-23 i ss.)
-Sobre el “prejudici arrelat en aquests filòlegs [Alcover i Moll] que un mot poc o gens viu a les Balears i amb alguna semblança en castellà HA DE SER un castellanisme […]”, referint-se inicialment a bonic però incloent a continuació una llista amb matar, cervo, toro, viuda, bola, forquilla, barnilla, suro, relat i pantalla (II, 83b39-84a17, en què acaba dient: “No és aquest l’únic cas en què a Mallorca tals mots afectius han estat eliminats (la ferotge repressió i reacció contra agermanats, moriscos i xuetes ha estat allà causa de tantes mutilacions!)”)

-Nota 1 ACCEPTAR: “[…] Relliscada disculpable l’any 1927, quan l’AlcM era encara obra principalment de Mn. Alcover mentre Moll era un jovenet que tot just començava els seus estudis.”

-Defensa de Josep Tarongí i atac a Alcover i a Amengual (a tragar, en nota)

-Sobre el dicc. d’Amengual: “se’l va deixar en el seu segon volum (molt més pobre i on es limita al vocabulari mall. o ciutadà més adotzenat)” (I, 458b13-17)

-Crítica a Moll a AMÉN (I, 278, tot l’article).
-Elogi de Moll (“savi i fidel deixeble d’aquell benemèrit pioner”) a TORO (VIII, 615b28)
-el “prejudici de Moll de pendre per castellanismes o gal•licismes...” (I, 138a37-41)

-“el savi rector, Mn. Pere Ribot” (I, 803b33-34)

-“Irene Rocas, la gran col•laboradora d’Alcover i de l’Institut a Llofriu”, de “llenguatge conservador” (I, 565b25-27)
-“una informant tan exacta i de llenguatge tan ric com Irene Rocas” (I, 799a11-16)
-“Irene Rocas, la sàvia lexicògrafa de l’empordanès popular” (I, 819a3-4)

-v. comentari sobre Barnils i sobre Griera que diu que recorda haver sentit de boca de Pompeu Fabra a arribista (final RIBA)
-Tàndem Barnils-Griera: “no se sap quin dels dos era més descurat” (I, 443b20-24)

-Barnils, “filòleg superficial” (I, 78a55) i “barroer lexicògraf” (I, 495a45-46)
-“en els escrits de Barnils formiguegen les errades de còpia i impressió” (I, 347a36-37)
-“Barnils, home molt descurat” (II, 76a30-47, tota la nota 2 bolomaga)

-Elogi de Carner i atac a Griera a taleia (TALAIA)
-“És molt conegut que Griera tenia el vici de ‘suggerir’ mots als seus subjectes.” (II, 40b8-40, especialment línies 24-25). Griera “ignorantó i barroer” (VII, 657a8). “tarannà acomodatici” de Griera (I, 113b13-24)
-“Griera en la seva enquesta juvenil sobre la vida rural guillera, de St. Hilari Sacalm (treball excel•lent, potser l’únic bo que féu en la seva activa i pecadora vida) […]” (VII, 689a40-43)
-D’un “treball de principiant a Eivissa” de Griera diu que és “tan descuidat” (I, 418a19-21)
-Griera, “imitador retardat o ignorant” (I, 439b5, amb nota 8 adjunta on diu “Deixem córrer Griera”)
-A propòsit de Griera fa la generalització següent: “Si no fos per l’endarreriment crònic dels nostres estudis universitaris, potser ja no hauríem de recordar als erudits certes coses tan elementals.” (I, 582b5-8)
-“És molt conegut que Griera tenia el vici de ‘suggerir’ mots als seus subjectes.” (II, 40b24-25)

-Sobre “l’autocràtic senyor Aramon”, v. dipòsit (VI, 687a46-60/687b1-18). El qualifica d’”erudit bastant informat” a I, 320b30-33

-Crítiques a Careta: VI, 233a39-47; VIII, 615b18. “autoritat filològica […] migrada” (I, 513b57-59)

-Crítica a Meyer-Lübke, amb una imatge molt bona (V, 678a24-34): “el vell mestre era un d’aquells neo-gramàtics a l’antiga, que com s’ha dit amb gràcia, prenien els dos “compartiments” de la llengua com dues entelèquies ben separades, tal com els dos cèlebres robinsons britànics salvats en una illa deserta, que en veure’s de lluny es feien correctes barretades, sense accedir a parlar-se perquè no havien estat presentats.”
-Qualifica M-Lübke com “el nostre adalil” “en això [l’etimologia d’arrencar] com en molts altres problemes” (I, 421a5-6). “L’any 1930, en una conversa que vaig tenir amb ell a París, vaig preguntar-li respectuosament què pensava encara sobre la qüestió. Havia descartat definitivament l’etimologia germànica però em va semblar que ja no estava segur de la hipòtesi cèltica.” (I, 422b59-423a4)

-Contra Antoni Bulbena, “ultrapurista furibund”, a GOLFOS

-Una crítica de tantes a Riquer, relativa com quasi sempre a una mala exegesi d’algun text medieval: “Riquer, sempre amatent a tirar aigua al nostre vi.” (VIII, 783b18)
-Parla molt sovint de correccions abusives de Riquer, esp. al Tirant (I, 448b58-59 i pàssim)
-Riquer, “completament esmaperdut” (I, 472b2-3)
-Esmena a Riquer i Cluzel (nota 2 borromba, II, 140b44-53)

-Contra Sagalà, Riba i Carner per l’entestament a lluitar contra cíclop (s.v. cicle, a la nota 2 de la qual defensa les accentuacions maragallianes i verdaguerianes i, en definitiva, tradicionals i esdevingudes naturals)

-Crítica a JTriadú i Gabriel Ferrater per l’ús acastellanat d’aconseguit ‘reeixit’ (VII, 746a53-60/746b1-7)

-“enyorat Mestre Joaquim Balcells” (I, 564a43-44)

-“Malaguanyat amic”, dit de Jean Séguy (I, 112b1)

-Diu de Nicolau d’Olwer: “gran patrici i savi eximi” (I, 254a23)

-De Guiter diu que “no sap gens de basc” (I, 116a25-26)
-“La impreparació del Sr. Enric Guiter” (I, 297b6-7)
-“AlcM, desviat (com li escau!) per Guiter.” (I, 314b40-41)
-Sobre E. Guiter: “aquest erudit no mira prim en les seves dades” (I, 233b12-17); “erudit que sol guiar-se per superficials semblances i que no cura gens de comprovar geogràficament les seves identificacions” (I, 539b2-5)

-Sobre el dicc. àrab d’Eguílaz: “detestable dicc. d’arabismes, les dades del qual solen ser de segona mà i basades en una erudició sense valor, mai comprovada.” (I, 130b55-57). També d’Eguílaz diu que “suposa ridículament” etimologies que no són (I, 140a35; v. també I, 140b2)

-Sobre el dicc. àrab de Belot: “diccionariet, mancat de tota garantia” (I, 590b51-56)
-Criticant Asín, diu el següent del dicc. de Belot: “...el treu d’una font tan infeliç com el diccionariet de Belot.” (I, 176b32-37, nota 2 d’alfac)
-Sobre Asín: “Asín ho adorna amb detalls inventats (amb la manca d’escrúpols característica d’ell […])” (I, 590b56-60)

-Sobre el desconeixement de l’àrab del pretès arabista Machado i sobre la irregularitat del seu Dicionário Etmológico da Língua Portuguesa (bona part de la nota 12 de barri, I, 686b58-687a12)

-“Enric Valor i Vives, observador fi i constant del llenguatge, no sols escriptor ben important, sinó fill d’allí [Castalla] i estudiós tota la vida dels costums, lèxic i tradicions populars” (I, 153b39-42)

-“Schultz-Gora, home de tan vastes lectures com curt de gambals” (I, 242a9-11)

-Qualifica Schuchardt d’home de “gran saber” (I, 436a50-51)

-Pokorny, celtista “à la page” (I, 678b43-44)

-Crítica d’un article del FEW, amb noms i cognoms (I, 265a44-53 i nota 3 a què remet, I, 265b51 i ss.)

-“aquests diccionaris [AlcM i el DBal.] per a Muntaner se serveixen de la mala edició de Coroleu (potser també de la de Bofarull, que no és menys dolenta)” (I, 267b25-30, i v. nota 2 d’amarrar, I, 268b14-40, on s’exemplifica les possibles llibertats d’aquests editors)

-Parla de les “malfamades ‘papierne Kombinationen’” de Brüch, “que amb raó se li han retret” (I, 300b37-39)

-Pregunta que Fabra li fa sobre l’etimologia d’amohinar (I, 285b14-20)
-Sobre Fabra: “potser Fabra va sentir el mot [macarulla] a la Vall d’Àneu, on havia tingut tant de tracte.” (I, 603a8-10)

-Parla d’una “noteta, no gaire instructiva” de Montoliu citada per Ruyra (I, 334a23-34 i I, 335a8-9)
-Dóna “mèrit” a la precisió d’uns fets per part de M. de Montoliu (I, 467a39-40)

-De “l’eminent Pere Pujol, l’eruditíssim arxiver de la Seu”, també diu que és un “savi cartòleg [...] coneixedor pam a pam del país” (I, 380b57-60)

-De Wartburg diu que té una “malfamada fonètica” (I, 398a4)
-Referint-se a l’article *BASIRE del FEW diu: “Es tracta d’un dels ‘calaixos de sastre’ que tant abunden en certs diccionaris etimològics i que Wartburg va dur al súmmum.” (I, 698a1-5)
-“Wartburg va engargussar aquesta etimologia al meu estimat mestre O. Bloch, després de mort, en la nova edició del seu Dict. Étym., amb l’absurda afirmació que és ‘d’aquelles que s’imposen’! No sense raó, per la freqüència d’abusos com aquest, s’ha dit que el seu autor s’hauria escandalitzat de les idees del llibre que li atribueixen.” (nota 6 biaix, I, 792b13-20)
-“el benemèrit creador del gegantesc FEW traeix aquí el seu lamentable desconeixement de la lingüística germànica” (I, 821a43-45)
-Parla d’un manuscrit de J. Lamothe que “estant en mans de Wartburg, aquest em deixà amablement despullar 21 anys després, gràcies a la intervenció de Jud.” (II, 38b13-17)
-“Pèssim mètode [de Wartburg] aquest de pendre un ètimon incertíssim (que precisament és allò que estem intentant buscar) i partir-ne per treure’n conseqüències que dissociïn la família!” (II, 37b33-40)

-De Fouché diu que mostra un “poc respectable desconeixement dels fets fonètics reals del català” (I, 415a52-56); i també: “Ja se sap que era el vici de Fouché: no mirar prim en supòsits de llatí vulgar.” (I, 417b40-41)

-“Dr. Antoni Llorens [Arxiu del Bisbat a Solsona, 1954], tan benemèrit dels estudis d’erudició i arxivística.” (I, 422a1-4)

-Qualifica Menéndez Pidal (MzPi) com “l’home del Cid” (I, 420b60)

-De “la recopilació de Palay” diu: “llibre útil sovint, sovint lamentable.” (I, 433b50-53)

-Haust, “mestre” (I, 439a42-43)

-G. de Diego i Harri Meier, “ignorants” (I, 440b55-59)
De Harry Mayer: “aficionat acrític” que “desconeix les normes més elementals de la fonètica i la lexicologia” (I, 647b4-8)
-“Inútil en canvi fer cas de les pensades frívoles i acrítiques que sol publicar en etimologia el professor Harri Meier.” (nota 5 botar, II, 162b40-42)

-De M. Roy Harris: “jove de base merament llibresca” (I, 647a51-57)

-Marçal Olivar, “savi amic” (I, 480a45)

-De Pierre Vidal: “respectable arxiver” (I, 596b7-9)

-De M. Solà i Solé diu que té una reincidència “alarmant” a “citar mots aràbics inexistents” (I, 480b8-15; I, 480b55-481a1 i esp. nota 6, I, 481b51-52)

-“tendència “autàrquica” de què han patit molts filòlegs del país veí [França]” (I, 562a15-16)

-“Balencie, savi editor de L. V. de Benac” (I, 686b2)

-Qualifica Spitzer i Nyrop de lingüistes “de sentit comú” (I, 719b2-3)
-Sobre Spitzer: “aquest savi amic no flaquejava d’això [de tenir punt] gaire sovint” (nota 8 biaix, I, 792b51-55)

-“el celtista Siebs, més aviat amateur” (I, 776b40-41)

-“consti que el treball de Colon [sobre volcà] és verament meritori com a peça d’erudició documentada (no gaire com a obra de lingüista)” (IX, 363a4-7); i a la nota adjunta, IX, 363a30-37, li dedica una traducció d’una Xenie de Goethe a propòsit.
-Parla d’unes “documentades i lúcides aportacions” de G. Colon (II, 39a37-38)

-De Covarrubias i Sánchez de las Brozas diu: “Almenys pel que fa al dilema entre procedència interna o estrangera [del mot bigoti en castellà] tots dos eren gent superlativament ben informada.” (I, 800b10-14)

-Parla d’una “excel•lent monografia inèdita que sobre aquest poble [la Secuita] tenia redactada el Dr. Daniel Recasens i que aquest em deixà amablement estudiar l’any 1954.” (II, 17b19-25)

-“El venerable Vidos és adepte orb de l’escola estrictament filològica, que es tanca a les realitats de la lingüística i es desentén dels mètodes sistemàtics i rigorosos d’aquesta […]” (II, 39a39-44)

-“Bruniquer modernitza algun detall lingüístic en reproduir les rúbriques antigues [d’unes ordinacions]” (II, 110b5-9)

-“savi amic Sánchez Gozalvo” (II, 137b28); “la generositat de l’eminent amic A. Sz. Gozalbo” (II, 174a9-10)

-Sobre MGadea: “modestos coneixements poliglòtics” (II, 172b5-9)

-“savi col•lega tolosà Xavier Ravier” (II, 177a34)

-el paleògraf mossèn Serra i Vilaró, “conscienciós publicador” (II, 187b17-25)

Catalanisme i antiespanyolisme

2010-04-13T00:28:00.004+02:00

-“Són antigues les tradicionals fórmules de salutació usades quan ens allunyem d’una persona, o la saludem tot passant; i el bon ús català ha distingit sempre entre l’emprada amb els qui tractem de tu (adéu), de vós o de vosaltres (adéu-siau) i de vostè o vostès (passi-ho bé, passin-ho bé): així ho va practicar tothom amb gran naturalitat i en el to més planer, fins a la fi dels anys vint (després vingué el calc vergonyós de l’esperit promiscuador, i malcriat, dels castellans, d’usar adéu amb gent no tutejada, o que pertocaria tractar amb cordial o reverent respecte; i l’odiós esperit falangista ha fet forrolla... entre alguns, fins entre gent progressista i catalanesca, ai de nosaltres!)” (VI, 318a12-24)

-Anticastellà a PAL (palillo, VI, 176b1-14)

-“L’extensió del tu ‘desplau’ a Espriu; a mi diria que no sols em sembla de mal gust, sinó odiosa, per l’horror que inspira el fet de provenir dels mortals enemics de la nació, i contraris intransigents de l’educació política i universitària del país.” (IX, 401a24-28)

-Record de González Alba i d’un altre company, a dependent (PENJAR, VI, 427a37-45)

-Sobre la derrota a la guerra, i l’exili, amb citació d’un fragment d’un poema de Joan Sales (IX, 128b41-49)

-De Nicolau d’Olwer, “que morí a l’exili per ensenyar a la gent hispana la passió de Catalunya ‘entre la voluntat d’unió i la impossibilitat d’amalgama’ (I, 254a23-26)

-“Quan tornàrem del trist exili a l’estimada i tristíssima pàtria, ens féu angúnia la poc recomanable crossa fraseològica ponderativa ‘és de por!’, ‘es de miedo’ que sonava a les nostres orelles tan xocant i exòtica com un njet! de Mólotov: mai no ho havíem sentit en temps més lliures, i hi endevinàvem una conseqüència subliminal del règim d’Estat policíac en què vivia el país sota el Gran Papà (Miles Gloriosissimus): no hi ha dubte que aquest estat ho inflà a veles plenes.” (VI, 699a57-b6)

-“[…] el deplorable castellanisme crio, que anys enrere hauria fet horror en la societat barcelonina com a mot ordinari de raspes i dides ‘castellufes’, però que avui, per a vergonya de tots, ho sentim a senyores, de les més presumides i tot […]” (II, 1052a58-b2)

-Pólvores a POLS

-Contra caldo i contra Espanya, v. nota a brou

-“Però la dignitat de Castella no permetia dir tota la veritat [respecte al fet que les arengades són sardines salades] i la modesta arengada ha heretat allà el nom de l’arenque.” (I, 372a47-49)

-El valor del treball i el valor de la feina, a treball i a feina

-Anticastellà a pagès, últim paràgraf p. 166.

-Final de sometent (al final de SO)

-“Qui sap si no és mera casualitat que amb els catalans, coincideixin els portuguesos, gallecs, occitans i hispano-americans, tan amics com nosaltres de la convivència democràtica, contra l’urc de Castella; conversa, més popular que conversación a Xile, Colòmbia i Veneçuela” (IX, 207b33-38)

-Diu que els catalans tenim “l’ull sobri i sever” (I, 653a12 i ss.)

-“Sempre ha restat estranya al cat. la confusió dels dos papers gramaticals, com l’ha feta només el cast. amb el seu nada (‘no me gusta nada’), i si recentment hi ha qui diu ‘no m’agrada res’ és solament per un calc de gent bilingüe amb poc domini de la nostra o de llur pròpia llengua, sense res a veure amb aquell fet excepcional de la llengua arcaica; que després de llançar alguns brots fracassats en el pobre estil dels escribes piadosos, s’esborrà de la llengua normal, on avui seria un trist i provincià empobriment si la hi deixéssim surar (V. la veu d’alarma de Fabra en Converses Filològiques).” (VII, 270b17-29)

-VII, 893b1-7 i nota 3, on qualifica els governants espanyols de “bestials amb ales de cera angèlica i fusible”

-“És un lloc comú, per ponderar el caràcter extraordinari d’un acte, el comparar-lo amb la feta impossible del vol d’un quadrúpede; no tan notable l’antiguitat de la frase, que així es demostra pertanyent a la fraseologia oral de tots els temps, com l’audacíssim recurs a aqueixes comparacions en obres literàries de tan alta dignitat com aquesta [Desclot] o el Somni, mostrant despreocupació de pedestres fineses, en homenatge a un magnífic reforç d’estil: llibertat de maneres literàries que té bastant de racial i propi d’una gent com la nostra, que sap mostrar-se, en la vida i en la literatura, superior, quan convé, a tot convencionalisme.” (IX, 851a54-851b6)

-Reivindicació del castell donat per Jaume I a Cerverí de Girona, on no hi ha “un monument ni una trista placa commemorativa; el molí que ell hi bastia i espletava està convertit avui en un vulgar restaurant de luxe al servei dels turistes estrangers, i ni tan sols s’ha dignat decorar-se amb el seu nom il•lustre; pobles que no exalcen llur història nacional i literària... faran mai por ni respecte a llurs rivals?” (VII, 339a58-339b9)

-Sobre l’accentuació de pèrit (III, 833a5-30).

-“Si tinguéssim teatre o poesia, amb passatges passionals, en els nostres segles baixos, com en el teatre d’Alarcón, on es parlés la llengua del poble nacional, en la boca d’homes i dones de cor!
Però era el temps en què aquests morien en el patíbul dels Moragues, Carrasclet i Joan de Serrallonga: podem esperar trobar aquest llenguatge en la ploma d’un Fontanella, o un Tagell o un Vicenç Garcia?” (III, 598a31-39)

-Catalanista i europeista a zèfir (IX, 620a44-56)

-Antiamericanisme a repte (REPTAR)

-Catalanisme sardanista a tenora (TENIR)

-“[…] la nostra regió central no té cap dret a usurpar als valencians, balears i rossellonesos l’honor d’usar com a propi d’ells, tant com dels altres, el nom insigne de Catalunya, que ha de coronar el front de tota la pàtria comuna […]” (VIII, 817b24-38, on advoca per l’ús del nom de Principat)

-“[aixecar és] dels mots que reflecteixen més fidelment la robusta unitat i individualitat de la llengua catalana” (I, 106b29-37 incloent-hi les notes 3, 4 i 5 d’aquesta entrada; a la nota 3, p.ex., diu que l’exclusió d’aquest verb com a valencià “és un prejudici allí de cercles refractaris a la unitat de la llengua”, I 108b3-5)

-“...català, la principal llengua literària nascuda en els Pirineus” (I, 107a36-37, constatació seva que sembla reflex d’un íntim orgull)

-“No hi ha catalanista que no brandi la senyera Delendae provinciae! Cap català, digne d’aquest nom.” (Com a colofó a una crida al restabliment de les vegueries, a IX, 75b16-26)

-Citació de l’epitafi de Verdaguer escrit per Josep Pijoan, amb crítica als seus detractors (IX, 403a2-12 i nota 2). Més crítiques contra els enemics de Verdaguer a IX, 165b35-46

-Boscà qualificat de “desertor” (VI, 683b49)

-Contra Sanllehy (nota 3 via)

-A taleia (TALAIA) fa un joc de paraules referint-se a l’exili de Carner (“ell també s’hagué d’exiliar, carau, carau, de Liost”)

-Mifsut (V, 663a1-4): “[…] amb una trentena d’etimologies evidents que tinc col•leccionades, de casos semblants, contribuirà a desfer l’acrítica llegenda de l’emigració total de la gent de procedència morisca, arran del monstruós decret d’expulsió de 1611, amb què la reialesa madrilenya gratificà ruïnosament la nostra nació.”

-separatisme (dins PARAR), antiespanyolista

-Parla catalanament d’una carta del seu pare a Macià, que diu que conserva autògrafa, de felicitació per la seva retirada del Parlament madrileny (VI, 322a43-52)

-Sobre els intel•lectuals catalans “engajats” de 1945-1950, v. engatjar

-Citació de Nicolau d’Olwer al començament d’amalgama

-Tot l’article satiàgraha

-Cervantes entre catalans a la batalla de Lepant (VI, 234a7-14)

-Negació històrica dels mèrits catalans en batalles navals (nota 1 de fanal)

-Nota 1 mesell (Barcelona humiliada)

-Nota 3 torre (Barcelona bombardejada el 1938, amb records personals)

-“’Onze de Setembre sagnant’ era l’epígraf dels diaris en el de 1923 (quan es posà en marxa l’atemptat feixista dels sorges i rei africanistes, que havia de durar mitja centúria).” (VII, 656a28-31)

-Sobre castells abandonats a Catalunya: V, 817b4-19; VII, 534b12-19.

-Sobre Ramon Llull no canonitzat: paràgraf sobre compatriota (VI, 282a20-33)

-MIGRAR (V, 677b41-49)!

-“...en els segles en què tan amples sectors de l’Església catalana renunciaren a la defensa de la llengua.” (I, 124a42-44)

-Cita d’un poema provençal d’un “Albert panegirista de la unió occitano-catalana” (I, 234a58-b3)

-D’una norma fonètica diferent en les llengües romàniques centrals respecte al castellà-portuguès diu: “fet eloqüent que prova com ja en temps dels romans existia el fet diferencial del futur territori català dins el conjunt hispànic” (I, 316a50-59)

-Tirant “heroi nostre” (I, 369b4-5)

-Extensa nota 3 auto- sobre autonomia, que acaba: “Discussió que pertany al passat, pel que fa als mots...” (com si digués que no pertany al passat, en canvi, pel que fa als fets) (I, 502b15-18)

-Sobre la catalanitat de balanç i la seva propagació a les altres grans llengües romàniques, “un bell títol històric de l’esperit mercantil en el poble del Consolat de Mar” (I, 569a48-58)

-“hem tingut contrabandistes omnipotents, algun amb marina i artilleria pròpies, que ha esclafat un Estat després de suprimir desenes de milers de vides; d’altres, per milers i milers, més valents i nobles, que s’han jugat la seva per profits modestos o per salvar les vides d’altri i la llibertat de tots.” (I, 615a25-31)

-“Moll, en el segon volum de les seves memòries diu que exclamà ‘quina barra’ (ho férem tots els catalans, si bé alguns ho digueren només per a llur barba) quan el ministre d’Instrucció Pública de 1953 explicà cínicament als congressistes estrangers de Filologia Romànica que la llengua catalana era objecte de les atencions predilectes de l’Estat.” (I, 666a39-46)

-“el nacionalíssim barretina” (I, 683a24)

-“Pere el Gran l’usà [el terme bastó] parlant de les Quatre Barres heràldiques en el seu èpic sirventès de 1285 exhortant els seus a repel•lir l’agressió dels francesos” (I, 722a26-31)

-“‘A qui es belluga Déu l’ajuda’, és i serà sempre el principi dels catalans de pertot” (I, 757b40-43)

-“[…] el Capcir depenia de la diòcesi llenguadociana d’Alet, que els enviava capellans forasters: mentre aquests els benezien [occitanisme], els capcinesos, renegaires com a bons catalans, potser mələíən el pacífic ‘abbé’!” (I, 764a34-44)

-“L’enemic dels valencians, i catalans tots, que dirigia ‘Las Provincias’ [José Ombuena Antiñolo] se’n servia [de la paraula bocí], el 22-IV-75, en la seva campanya divisionista.” (II, 22a38-40)

-“[…] D’ací el sobrenom de botifler donat des de 1700 a la figura odiosa dels traïdors a la causa nacional, denominació comuna a totes les terres catalanes, en totes les quals ha estat comú que els caragirats s’escudessin en la conveniència de protegir llurs altes pretensions socials per mitjà de l’aliança amb els enemics externs del nostre poble.” (II, 172a24-31 i ss.)

-Sobre “el frare mallorquí Martí Serra (Joan des Forn), enemic declarat de Felip V, [que] escriví un graciós i extens pamflet” (II, 172a32-51)

-“En el País Valencià, on l’epopeia de Xàtiva, i de tantes poblacions devastades, dóna testimoni imperescible de llur fermesa, el botó de foc d’aqueix nom horrible [botifler] no fou menys brandit per la vindicta popular” (II, 172a57-b1)

-“S’hauria usat aquest també [el terme galtifler, a semblança de botifler] en el sentit polític? La seva família [la del baró de Maldà] podia saber-ho.” (nota 13 botir-se)

Fraseologia citada per Coromines

2010-04-12T23:37:00.005+02:00

-acceptar batalla (I, 25b51-52, Tirant)
-metre en cunç de batalla (I, 43a1-6, Muntaner); en cunç ‘en bon ordre’ (I, 43a8-10)
-(fer les coses) a la biscunça ‘malament, a la torta’ (I, 43a27-29)
-en escunça ‘obliquament’ (“per a la forma de fer una mossa a les orelles del bestiar menut, Pollença”) (I, 43a53-56)
-fer fe ‘donar fe, donar garantia’ (I, 45a28-29)
-mal adobar ‘deixar mal parat’ (medieval) (I, 53a7-17 i nota 5)
-demà m’afaitaràs (I, 56b44-47: “del sentit de ‘acostumar, amansir’ degué ser aplicació irònica la frase vulgar demà m’afaitaràs parlant d’un als desitjos del qual refusem de prestar-nos.”)
-“això són diners ben afanyats” ‘guanyats merescudament’ (I, 60a12-13, amb una frase proverbial pròxima a continuació; totes dues del DCVB)
-“el jornal que guanya, l’afanya” ‘el mereix’ (I, 60a32-33; del DCVB)
-tot confegit ‘adherit sense solució de continuïtat’ (un terme rural amb un altre) (I, 65a12-14)
-perdre l’agre ‘el gust, cast. querencia’ (del treball o d’alguna altra cosa) (I, 76b36-60)
-l’agre de casa (I, 77a15-24)
-posar agulles a la màrfega ‘entrebancar, tornar espinós un afer’ (I, 83a50-53)
-explicar una cosa punt per agulla ‘fil per randa’ (alta Ribag.) (I, 83a53-56)
-l’altre ahir (l’altr’ir), medieval, amb els sentits ‘abans-d’ahir’ o ‘fa bastants dies’ (I, 86b43-51)
-l’altre dia ‘l’endemà’ (medieval, I, 240b56-57), però ‘fa pocs dies’ en el dialecte central (nota 7 d’altre, I, 241a37-40)
-ai de mi (I, 90a40-45) (cf. amb ai las, segons ell afavorida pels imitadors de Riba i de Carner, que qualifica de “esnobs del cenacle ribià”, I, 90a36-39 i I, 90a52-59)
-pendre aigua ‘endinsar-se en mar, embarcar-se’ (Mall.) (I, 97b16-21, nota 1 aigua)
-s’ha tancat la nit en aigua (“áiua”) ‘empeorar, malograrse algo’ (val.) (I, 91b7-8)
-ni de gran aiòs ‘ ni de bon tros’ (mall.) (I, 100b51-58)
-(caminar o moure’s) d’aire ‘de pressa, llestament’ (I, 102a8-11), i variant amb bell aire dins l’annexa nota 3
-a mig aire de la muntanya (I, 102a16-19)
-a l’aire ‘pel que es veu, pel que sembla’ (I, 102a19-26)
-trencar l’aire ‘portar la contrària’ o ‘trencar les oracions’ (I, 102a26-30)
-a desaire ‘per mal cap, malament’ (medieval) (I, 102b29-33)
-a l’airecel ‘destacant sobre el cel’, ‘al caire de l’horitzó’ (I, 103a40-60...), amb variant a cara de cel (Mallorca) i a escla(i)racel (Conflent)
-tallar-li (a algú) l’aixa ‘estar inspirat, estar fi’ (I, 104b46-52)
-anar-se’n com una aixeta ‘tenir diarrea’ (I, 113a9-11)
-ala de llosat ‘vessant de teulada’ (Pirineu) (I, 120b60-121a2)
-ala de muntanya ‘vessant o tros de muntanya’ (I, 121a3-16)
-donar ales ‘animar’ (I, 121a16-21) (al GDLC, acc. 2.1, només com a exemple: “Cal donar-li ales.”)
-alabat siga Déu (I, 124a41)
-alabem el Senyor (I, 124a41)
-cantar-ne les alabances (I, 124a42)
-no us ho alabo ‘no us ho aconsello, no us ho aprovo’, terme d’advocats (I, 124b36-37)
-poca alatxa ‘poca traça o punt o poca ànsia en lo treball’ (Garcia Girona), ‘poc seny, poca-vergonya’ (Balears) (I, 136b57-60)
-a albes colgades ‘de negra nit’ (Alt Empordà) (I, 137a31-34)
-tocar albada ‘tocar diana’ (falta al Fabra i al DCVB, segons Coromines) (I, 137b19-23)
-calma blanca ‘mar en calma’ (Formentera) (I, 139a45-46); ‘calma absoluta en la mar’ (I, 823b42-46)
-mar blanca ‘mar en calma’ (Sant Pol de Mar) (I, 139a46-48); ‘calma absoluta en la mar’ (Cabrera) (I, 823b42-46)
-noves de gran alegre 'notícia' (I, 154a52)
-perdre l’al•leluia ‘perdre l’esma’, ‘perdre el coneixement’ (I, 167a45-49)
-fer trull (“abans que tot mall. i men.”) (I, 167b40-52)
-alegre i pagat (Llull) (I, 170a19-32)
-sa i alegre ‘sa’ (sentit medieval i aranès) (I, 170a50-b22)
-fer es (darrers) alems ‘morir-se’ (mallorquí) (I, 172b41-46)
-fer un alem ‘aturar-se una estona’ (menorquí) (I, 172b46-48)
-fer l’extrem ‘donar el peix les últimes boquejades’ (i variants amb el sentit de ‘morir-se’) (I, 172b55-58)
-anar forro (o de forro, o a forro) (cat. occ., val.) (I, 188a12-14)
-eixir-se’n de forro (val.) (I, 188a19)
-algun jorn ‘alguns dies’ (any 1462) (I, 192b42)
-algun temps ‘temps enrere’ (Ogassa, 1935) (I, 192b47-50)
-fer ali (I, 195b21 i nota 2 aliar annexa)
-un pa com unes hòsties (I, 199a57-58)
-passar per alt ‘no fer cas’ (I, 228a54)
-anar per alt ‘passar per la part de dalt’ (I, 228a54-59)
-per alt enllà (I, 228a59-b4)
-llegir alt per alt ‘llegir superficialment’ (I, 228b4-8)
-fer alto (I, 230a35-38)
-alta veu ‘en alta veu’ (medieval, I, 231b1-3)
-fer alçaprem (I, 231b31-32)
-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quans’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)
-bell m’és ‘m’agrada’ (I, 234b16-17)
-a alt ‘a gust, a voluntat, a l’albir’ (I, 234b44-55)
-a altra hora ‘massa tard, espt. parlant de la nit’ (I, 236a6-33)
-no en volia saber d’altra (dialecte central, I, 236b55-56)
-Fraseologia actual amb altri: a casa d’altri i treballar per altri, amb alguna variant (I, 237b9-26)
-fer als (Llull, Muntaner, etc.) (I, 237b34-35)
-si als que no ‘si més no, almenys’ (medieval) (I, 237b54-238a10)
-com alre no ‘si res més no’ (Moll) (nota 12 altre, I, 241b15-20)
-fer alre ‘fer cas’ (Cerdanya, tret de Volart) (I, 241b27-28)
-fort com una alzina ‘fort com un roure’ (I, 246a53-54)
-vol ploure: “frase idiomàtica per ‘està per ploure’, en rigor és ‘amenaça ploure’” (I, 248a58-60)
-tirar un cap ‘ajudar’ (I, 253b47)
-posar en el teler ‘plantejar’ (I, 253a39)
-ab amor ‘voluntàriament, sense coacció’ (medieval) (I, 261b6-10)
-per amor de (i permor de) ‘a causa de’ ‘a fi de’ (aquest sentit esp. rossellonès) (I, 261b15-262a24)
-amarch com a fel, amargós com a fel (I, 266a36 i I, 266b4 respectivament), i pus amar quâ fel (I, 266a60 i 266b4)
-contestar amatent (I, 269b27-29)
-ama de cria ‘dida’ (valencià medieval) (I, 282b13-19)
-(fer) tant o tant d’ample (I, 289b58-290a7)
-a l’ample (I, 260a7-11)
-anar per (nota 10 anar, I, 297b42 i ss.)
-anar a ‘anar per’ (I, 298a2-10)
-fer andes ‘fer passos, caminar’ (eiv.) (I, 296b2-3)
-córrer l’andola ‘vagar, anar per mal camí’ (val.) (I, 296b31-35)
-encara més ‘ultra això’ (I, 302a27-28)
-encara que (I, 302a29-30)
-encara sort que, encara bo que (I, 302a30-32)
-trobar-se d’anques al foc ‘en una dura amenaça’ (I, 303a16-21)
-fer l’andana ‘fer una crida el nunci anunciant el funeral d’un difunt i demanant per a ell un parenostre’ (sud de València) (I, 304b57 i ss.)
-anar-se’n d’andanes ‘passar el temps sense treballar’ (mall.) (I, 305a14-15)
-fer una andanada (men.), fer una andana ‘cometre una mala acció’ (I, 305a17-21)
-passar per l’àngel ‘perdre’s, ser suprimit’ (I, 314a30-34)
-Àngela (Maria) (I, 314a41-44 inclosa la nota 1)
-i avant! ‘ras i curt, i prou’ (val.) (I, 323b43-44)
-amb gràcies a l’avançada ‘amb gràcies anticipades, regraciant per endavant’ (I, 324a55-57)
-tenir ànsia de ‘tenir cura de’ (menorquí) (I, 326a11-17)
-al primer antuvi (pàssim s.v. antuvi, esp. I, 333b48-54 amb cita de Verdaguer)
-de primer antuvi (cites literàries a I, 334a1-6)
-fil d’aram ‘filferro’ (Castelló) (I, 352b20-21)
-obra d’aranya (“locució al•lusiva a l’obra pacient de l’aranya que amb temps i paciència prepara als seus enemics una mort traïdora, ineluctable”) (I, 354b45-50)
-a l’aranya-estira-cabells (I, 354b59-355a5 amb cita de Pere Coromines, i nota 2 corresponent amb explicació dels diccs. on apareix —no Fabra, on Fontserè la reclamava— i del seu origen: combinació de a estira-cabells i a l’aranya)
-Refrany: aragonès al vespre, llebeig al dematí. Recollit per Coromines mateix a Sant Pol el 1925 (aragonès < arbonès) (I, 360a25-30)
-fer s’arbrer ‘obrir en canal’ (mall.) (I, 362a3-5)
-arborar àncores (I, 362a26-27)
-+arca del cos ‘tòrax, pit o caixa’ (I, 366a24-26)
-fer arca ‘anar a cops de roc’ (I, 366a29-37, amb nota 5 inclosa) (expressió valenciana d’origen àrab)
-“a la baixada tots els sants hi ajuden” (I, 370b1)
-a armes ‘a les armes’ cita de Jaume I (I, 391a1-4)
-fe(y)ts d’armes (I, 391a4-7)
-Refrany: en temps de pau fan armes (dita mallorquina que compara amb uns versos del Tirant) (I, 391a11-20)
-braç d’armada ‘cos d’exèrcit’ (armada < style="font-style: italic;">armée) (s. XVIII-XIX) (nota 2 arma, I, 392a3-20)
-armari per a pisa (Farrera) (I, 392a21)
-armari de racó (per a vaixella, Àreu) (I, 392a21-22)
-mala arna ‘mala persona’ (Ruyra) (I, 399a1-5)
-gent de l’arpa ‘gent de mala vida’ (les Illes i l’Empordà) (I, 402b49-57)
-tocar l’arpa ‘robar’ (I, 402b57)
-cara d’arraix ‘cara d’home sever’ (mall.) (I, 405a52-56)
-arramir de batalla ‘reptar a batalla’ (medieval) (I, 409a37-47)
-pertot arreu (intensiu d’arreu) (I, 412a8-13)
-arreu arreu (repetició emfàtica d’arreu) (I, 412a47-54)
-fer mal conreu ‘no fer bondat’ (antic) (I, 413a36-38)
-mal condreu (“es diu del dinar que el rector es pren a casa del parroquià un cop a l’any, Vic, S. XV”) (I, 413a40-43)
-de soca-a-rel (amb una locució “antecedent”) (I, 415a25-29)
-“cada cosa a son temps i d’estiu réms [‘raïms’]” (“vell proverbi mallorquí”) (I, 416a51-52)
-“en abril, no toques raïl [‘arrel]” (“proverbi a Alcoi”) (I, 417a15)
-l’humit radical (I, 417b10-12)
-arrencar-se de ‘posar mà a’ (I, 419a53-b5)
-arrencar-se i (“reforç emfàtic però expletiu del significat del verb principal”) (I, 419a53-58 amb exemples a I, 419b5-8)
-penyora d’amor (dins cita d’Hug de St. Víctor, trad. Antoni Canals, s. XIV-XV) (I, 423a43)
-arri avant (medieval) (I, 423b39-54)
-(a) arrima ‘arran de’ (val.) (I, 427a54-59)
-arronsar el nas ‘arrufar el nas’ (I, 428a1-4 i 428a21-37, esp. en cites medievals)
-arronsar les espatlles / arronsar-se d’espatlles (I, 428a38-49)
-anar a l’arronça ‘anar a la deriva’ (“que Ed. Fontserè recordava a Fabra c. 1925”) (I, 430a37-38), amb variants a l’arronsa i a l’arrunsa (“St. F. de Guíxols”) (I, 430a51-52)
-ros de bóta / ros de vi ‘crosta de tàrtar que queda adherida a les bótes de vi’ (I, 431a43-b4)
-no tenir art ni part (en alguna cosa), “viva i general en la nostra llengua”. Coromines mostra interès per la coincidència amb l’expressió anglesa equivalent, i insinua que totes dues puguin convergir des del llenguatge jurídic del “dret anglo-normand” i el “dret feudal nostre” respectivament (I, 435b56-436a11).
-sens art (I, 436b40-45 amb remissió a un exemple anterior, I, 435b45-50)
-articles de la fe (I, 438a17-19)
-article de la mort (I, 438a19)
-as de Sant Martí ‘arc de Sant Martí’ (explicació d’aquesta variant, I, 443b8-13)
-as de guia (definició i explicació d’origen i sentit d’as, I, 443b13-17)
-ascles de roca ‘escletxes’ (“Segre mitjà (Gavarra, 1957) i a Benavarri”) (I, 445a1-3)
-asclar-se la perxonada, s’ascla el món ‘el acabóse’ (Monòver) (I, 445a47-48)
-estar fet una ascla ‘rabiós contra algú’ (“dita castellonenca”) (I, 445b3-6)
-cara d’aspi (o cara d’àspia) ‘cara magra i llarga’ “(mall., AlcM)” (I, 450a52-60)
-ser un aspi sense troques ‘estar molt magre’ “(Barc. i Val.)” (I, 450a53-54)
-costipar-se del vent de l’aspi ‘qui per qualsevol cosa s’acovardix’ (“Borràs Jarque”) (I, 450b1-2)
-a mitges astes (mall., men.) (≠ ‘a mig pal’) (I, 463b32-53)
-home d’astre, animal d’astre (“’malastruc’, d’on ‘malvat, de mala índole’”) (Mall.) (I, 465b31-38)
-atacar les costures ‘nuar i amagar dins de les costures els caps dels fils del cosit’ (I, 467b16-18)
-+a-té-qui-té ‘a totes forces, cadascú com més pot’ (mall.) (I, 475a20-28)
-el temps no es detura (frase feta) (I, 486b48-52)
-a (les) hurtes ‘“a tientas”; a la babalà’ (I, 501a8-19)
-hurta per hurta ‘“frente a frente”’ (I, 501a12-14)
-(dents) avellaners ‘ullals’ (Gistau) (I, 508b32-34)
-fer mals averanys ‘fer menyspreu o fàstics d’alguna cosa’ (barceloní) i ‘fer mala impressió’ (mallorquí) (I, 513b38-50)
-afinar en averany “coger a alguno en alguna falta” (sembla que recollit del DAmen.) (I, 513b52-53)
-Refrany: finestrera o veinadera, mexanta averanys darrera (íd.) (I, 513b53-56)
-l’avi dona ‘l’àvia’ / l’avi home ‘l’avi’ (comarcal, esp. rossellonès) (I, 516a38-44)
-(sofrir) per la llaga de l’avi “frase feta popular” (amb la sola citació d’un fragment de Coromines pare) (I, 516b32-34)
-Refrany: “qui aigo aboca aviat / no umpl i roman banyat” (Santanyí) (I, 519a40-42)
-avui dia / avui en dia (I, 525a56-b1)
-d’ui-més / ui-més ‘d’ara endavant’ “molt corrent en l’Edat Mitjana”, també amb el sentit ‘anit que ve’ (I, 525b1-13)
-a la babalà (article específic, I, 526a1-527a37), amb variants a la bovalà (valencià) i a la babal•là (mallorquí)
-+tirar al bac (Pitarra) ‘fer una feina penosa (¿fer de bastaix?)’ (I, 529a29-39)
-donar la baca (I, 529a45, i I, 529a52-53)
-fer o tenir la bada (“corrent en textos antics” amb el sentit de ‘vigilar’) (I, 536b17-18)
-no hi ha bafa de vent ‘no se sent un alè d’aire’ (St. Pol) (I, 539b40-41)
-de baix en baix / de baix a baix / baix-baix ‘en veu molt baixa’ (I, 555a4-8)
-baix de ‘sota’ (expressió rossellonesa, mallorquina i sobretot valenciana, ja antiga com ho demostra la forma bai de) (I, 555a8-22 i enllà)
-davall de (I, 555a35-43)
-debaix de (“improbable que no és calqués del castellà”) (I, 555b36-44)
-baix preposició, castellanisme al Principat amb “usos figurats i cultistes (com baix la pena, baix zero, baix tal punt de vista)” (I, 555a43-48)
-baixa dansa (I, 555a49-b1)
-baixant (de pastura): “especialment aplicat als pasturatges que baixen de les altes muntanyes i per on va davallant el bestiar muntanyenc a mesura que avança l’estació tardoral” (I, 556a56-b6)
-rebaixar les sangs ‘disminuir la pressió arterial o venosa’ (no DCVB) (“en l’acc. ‘disminuir el grau o intensitat d’una substància’”, com en els casos de rebaixar el vi o rebaixar un metall o moneda, que ell mateix esmenta i sí que apareixen al DCVB) (I, 557a4-11)
-tornar a balàfia (medieval), amb explicació força detallada (I, 565a46-54)
-fer balafi (d’una cosa) ‘malgastar(-la)’ (I, 566a3, en cita de Vayreda)
-abandonar els preus ‘deixar-los caure’ (equivalent antic de l’anglès dumping) (s.v. abandonar i també a I, 567a55-57)
-estar en balança ‘estar amenaçat d’un mal’ (Vall d’Aran) (I, 569b53-55)
-fer bobejar (= fer baubejar) (barceloní “i en general cat. familiar”) ‘fer anar esmaperdut, titubejant, amb esperances vanes’ (s.v. balb, I, 573a29-36, amb nota 3): “que els puristes a ultrança i mestres de català han pres erròniament per un derivat del cast. bobo […] i per això ha estat exclòs dels diccs. normatius”
-baldament que (I, 583a24-28)
-ballar-la magra, prima, grassa, puta (I, 600b41-47)
-dur la balla ‘fer de corifeu, dur la batuta’ (Mallorca) (I, 601a3-6)
-ballador d’una cadira ‘el seient’ (I, 601a14-15)
-ballador de l’ansa d’un pitxer ‘la seva part còncava, per on s’agafa amb la mà’ (I, 601a15-18)
-ulls ballesters ‘fletxadors, centellejants’ (Ag. i AlcM) (s. XV) (I, 503b29-32)
-passar de frau ‘fer contraban’ (I, 615a40-42)
-banyar-se amb aigua de roses (dues accepcions) (I, 622b56 i ss.)
-banyar-se en el ros de Sant Joan (I, 623a1-4)
-banya de cabra ‘arc iris incomplet’ (Men., Camps Mercadal) (I, 623a57)
-banya de s’esca ‘adorn complicat’ (íd., ibíd.) (I, 623a59)
-fer baqueta ‘fer tabola amb vi’ (Ag.) (I, 624b47)
-tractar a baqueta ‘tractar amb severitat’ (I, 624b48)
-passar per les baquetes ‘passar per una situació enutjosa’ (I, 624b49 i nota 5, amb variants a les baquetes i de baquetes)
-vendre a barata (cat. antic) (I, 629a52-53 i I, 630a11-16 i ss.)
-fer bon mercat (“cf. bon marché”) (I, 629b52-630a2); a bon mercat (nota 8, I, 631a20-24)
-tant per barba (I, 632a37. però v. tot el paràgraf)
-fer-se la barba d’or (I, 632a48-59)
-la barca dels ocells (“llur pit”) (I, 641b4-5)
-sant baró (“és expressió de lloc comú […]”) (I, 658a54)
-“lo Mal baró” (‘el Malvat en persona’) (I, 658b6-10)
-de barra a barra ‘amb barra, audaçment’ (I, 664a24-28)
-trobar barra de cap (menorquí, Ferrer i Guinart, I, 664a28-31)
-fer barra (“amb referència a les sèquies [a la ribera de Xúquer]”) (I, 664a47-49)
-barres-a-pits ‘entristit’ (I, 665a37-41)
-+barrotar-se els diners, la fortuna ‘malgastar-se’ls un’ (“no en DFa., DAg. ni AlcM”) (I, 666b23-27)
-trancs e barrancs (I, 672b17-18)
-un barret de rialles (I, 682b44-60, amb explicacions i comparacions interessants)
-casa de barrets (I, 682b60-683a7, amb explicació interessant)
-tenir el cap ple de cascavells / dur cascavells en el cap (I, 682b58-60)
-ca barret! ‘de cap manera’ ‘no, inesperadament’ (I, 683a8-19)
-premsa de barretet / premsa de barraquet ‘antiga premsa del vi, de fusta’ (la Selva del Camp) (I, 683a36-38)
-anar-se’n a l’altre barri (I, 684a54-b4, on nega que sigui castellanisme tal com postula AlcM)
-fer barrila ‘fer gresca, divertir-se sorollosament’ (I, 688b7-9) (article de Joseph Gulsoy)
-a barrisc (I, 690b3-27)
-lliga de metalls (antiga denominació de l’aliatge (I, 195b8-11 i nota 1 corresponent)
-“a qui no té escrúpol, res li fa basarda” (DAg.) (I, 697a20-23)
-fer basca ‘fer xafogor’ (I, 700b45)
-a les bastes ‘per damunt’ (“DAg.”) (ho posa al costat de saber una cosa a les embastes, recollit pel DCVB. q.v.) (I, 713b39-44)
-feines de bastaix, treball de bastaix (fig.) (I, 714a53-58)
-bastar cor ‘tenir coratge de, veure’s amb cor de fer això o allò’ (parent del grec, i també de l’it. mi basta il cuore) (“ben corrent, avui i tot, a Mallorca”) (I, 716a54-b7)
-a bastament (I, 717b17-21) (v. Estilètica)
-a bastança (I, 717b21-24)
-amb abast: a l’abast, donar l’abast (I, 717b37-41)
-“Déu abast aquesta taula de pa i vi” (“la benedicció familiar [a Menorca]” (I, 717b31-33)
-batlle de sac (I, 727b51-52 i esp. nota 4 corresponent)
-el batre ‘la batuda’ (I, 729b13-16)
-batre ses potes ‘morir rebentat de cansament’ (Eivissa) (I, 729b26-28) (i altra fraseologia no tan figurada amb batre al mateix paràgraf)
-de bat a bat (I, 729b34 i nota corresponent)
-riure a rialla batent (Pere Coromines, c. 1900), ploure a pluja batent (Verdaguer) (I, 729b55-57)
-a brida abatuda (I, 731a30-33)
-rebatre los daus (I, 731b24 i v. nota corresponent) i fer denou de rebatuda (nota 36 de batre, I, 734a44-55)
-fet i rebatut, fet i debatut (I, 734a57-b2)
-(caure la pluja) a batastoll (Vic) (I, 731b53-732a5, amb la definició neològica ‘ploure a rostoll-batent’ per explicar-ne l’etimologia)
-batibull-farina (Pere Coromines) (I, 732a6-10 amb comentari a la nota corresponent, I, 734b4-9)
-batzac d’aigua ‘xàfec’ (Esterri de Cardós) (I, 737a6-7)
-“la primera bava” ‘primum stamen dels cucs de seda, abans de cloure el capell o capoll’ (I, 739b33-35)
-variants de portar o dur a coll-i-be (I, 739b59-740a6)
-bé comú (I, 740a60)
-mon bé o lo meu bé ‘la meva vida’ (Tirant) (I, 740b1-2)
-fer el bé (a una persona) ‘fer-li els sufragis de difunt’ (I, 740b4-6)
-béns mobles o béns movents i béns seents o immobles (I, 740b9-10)
-bec de grua (dues accs., I, 741a57-b2)
-bec de Bunsen (amb definició de Fontserè, I, 741b8-11)
-locucions amb bell (bell e ‘bo i’, I, 752a6-17; d’altres a I, 752a17-23, i esp. de bell nou, I, 752a23-30); ús proclític emfàtic de bell amb el sentit de ‘ben bé’ quan té valor locatiu (I, 751b51-752a5, i I, 752a31-52), i amb valor quantitatiu (I, 752a53ss.)
-ben sé (“adv. ant. ‘segurament, probablement’”) (I, 754b59-755a1) (dins un article de Gulsoy)
-“A qui es belluga Déu l’ajuda” (I, 757b40-43)
-“en temps de belluga / campi qui puga” (citat del Labèrnia, I, 758a27-28)
-fer benes ‘fer a miques’ (Mall.) (I, 758b38-40)
-aigua beneita (I, 763a51-56)
-beure’s el seny o l’enteniment (I, 787b56-60)
-haver d’anar a beure burall ‘quedar arruïnat’ (I, 788b29)
-(caure) de biaix i en biaix (amb diferenciació d’ús a l’edat mitjana) (I, 789b55-790a8)
-a la biorxa (mallorquí) (I, 792a5-21)
-fonts de raig i fonts de biot (I, 803b17-22)
-casa de biseroques ‘casa de putes’ (cèdula del seu pare, I, 806a54-56)
-pagar bitllo-bitllo (interessant explicació sobre l’origen que té, a partir d’un bitllar que inicialment significava ‘alimentar amb branquetes la sitja carbonera’ i després figura que va passar a ‘esquitxar, pagar’) (I, 814b47-55)
-vit de bou ‘pell de la verga del toro emprada per a [sic] pegar vergassades, etc.’ (I, 817b14-17)
-“any debaixest, parts malament” (“refrany de tocologia popular”, I, 818a26-28) i “any debaixest, any de faves” (“regrany d’agricultura”, I, 818a28-29) (tots dos apud el menorquí Camps i Mercadal)
-arbre blanc ‘els arbres de la mena dels àlbers, pollancres i verns’ (I, 823b39-42)
-calma sangrenta ‘calma absoluta en la mar’ (“Costa de Llevant”, I, 823b42-46)
-armar-se en blanc ‘de punta en blanc, de cap a peus’ (I, 823b48-50 i nota 3 corresponent amb cites castellanes)
-pi blancal (Benasc) (I, 823b53)
-aig(u)a blancal ‘aigua que duu substàncies argiloses, aigua ferruginosa’ (Rosselló) (I, 823b54-55 i nota 4 corresponent)
-terra blanca ‘terra sense arbolat, terra campa’ (I, 824b10-13)
-contes blaus ‘rondalles d’infants’ (“del francès contes bleus, que s’ha usat també en català”) (I, 835a50-51, i nota 5 blau, I, 836a7-15)
-deixar blau o quedar blau ‘estupefacte’ (DCVB) (I, 835b60)
-ésser o fer-la blava (DCVB) (I, 835b1-2)
-el bo ‘el bessó’ (≠ ‘la clovella) (Menorca) (II, 9b7-10)
-al bo (de l’hivern, etc.) ‘al ple, al bell mig de’ (II, 9b11-14)
-bona cosa ‘molt’ (II, 9b19-28)
-bons dies, bones tardes ‘bon dia’, ‘bona tarda’ (salutació genuïna en plural segons Coromines) (II, 9b29-10a18)
-bones Pasqües “l’endemà de la Resurrecció” (correcte, per contraposició al calc del castellà “uns bons Nadals”) (II, 10a19-30)
-en mala hora (II, 10a60-b3)
-bora nit ‘bona nit’ (dissimilació, vulgarisme) (II, 10b6-8)
-tenir de bo amb algú ‘tenir-hi influència’ (II, 10b13-18)
-fer de bo ‘elogiar una persona parlant amb un altre perquè l’afavoreixi, etc.’ (II, 10b18-42, amb estudi sintàctic de l’expressió, i notes 4 i 5 corresponents, II, 14a11-23)
-bo de fer (equivalent mallorquí de ‘de bon fer’) (II, 10b44-47)
-fer bon + infinitiu ‘ser beneficiós’ (II, 10b47-51)
-fer bo ‘anar bé, guanyar’ (menorquí) (II, 10b51-52)
-bo a + infinitiu ‘digne de, bo de’ (menorquí) (II, 10b52-56)
-de bo, de bo de bo, de debò ‘de veres’ (II, 10b57-11a13
-de bon de veres (variant mallorquina de ‘de debò’) (II, 11a14-17)
-de debones (variant rossellonesa de ‘de debò’) (II, 11a17-22)
-bo i (“bo i llest”, “bo i acabat”, etc.) (II, 11a23-12b13) Amb el valor de ‘gairebé’ a les comarques del sud de Barcelona (II, 11b56-12a22)
-boi-boi ‘quasi’ (Penedès) (II, 12a12-22)
-quatre gats i un boi ‘quatre gats, poca gent’ (mallorquí) (II, 14a23-36)
-fer bonda (mallorquí) (II, 12b28-13a28)
-fer bondat (II, 12b28-39)
-fer falla o fer manca (II, 13a25)
-bon mercat ‘barat’: “sense haver arribat a fixar-se (com en francès) s’usà molt a l’Edat Mitjana” (II, 13b36-41)
-laissar o jaure lo boc en la corda o en lo laç ‘tenir capturat algú’ (fig., medieval) (II, 15a58-b3)
-boc de Biterna ‘el dimoni, el diable’ (s. XIII-XIV) (II, 15b8-13)
-boc picat ‘castrat’ (Mallorca) (II, 15b42-44)
-boc de cervesa (II, 16b50-52)
-boques de camins ‘entreforc, cruïlla’ (“men.”) (II, 18a56-58)
-córrer en boca en es vent ‘venir els núvols de pluja de Sud a Nord, quan en terra el vent bufa des del Nord, ço que provoca grans devessalls d’aigua’ (“Mall.”) (II, 18a58-b2)
-deixar bona boca (‘deixar amb bon gust de boca’) (II, 18b2-5)
-a boca de nit ‘a entrada de fosc’, antic, conservat en valencià sobretot en la forma a boqueta-nit (popularment a poqueta nit o puntualment a poca de nit) (II, 18b6-36)
-a bocons ‘boca per avall’ (II, 19a40-44)
-bocadents (adverbi, “més sovint de bocadents”, “avui quasi només balear […] i aranès, i en general occità”) ‘de bocaterrosa’, ‘de bocons’ (II, 19b51-20a)
-boca-terrosa (“loc. adv.”) (II, 20a37 i esp. nota corresponent, II, 20b17-44)
-boca avall (II, 20a43-45)
-a budoixos (Balears) (II, 24a54-b10)
-mà de bidoix ‘mà manxola’, ull de bidoix ‘ull girat o que mira de través’ (II, 24b31-35)
-estar barallat amb algú (I, 625b47-51, s.v. barallar, article d’en Gulsoy)
-dimoni (diable) boiet (mallorquí i menorquí) (II, 43a29-47)
-navegar de borina ‘a contravent’ (II, 49b47-59); de borina (II, 114a44-47, i v. nota 4 borina, II, 115a7-9)
-boira baixa (II, 50a15-32)
-boix grèvol ‘grèvol’ (II, 53a27-30)
-boix mascle ‘galzeran’ (II, 53a30-35)
-mà de morter ‘el membre viril’ (esp. Barcelona) (II, 53a57-59)
-barques del bou, la parella del bou (pesca) (II, 57b16-21); barca de bou, anar al bou (II, 58a39)
-bol alimentari (II, 57b28-29)
-bol armeni (i variants) (II, 57b29 i ss.)
-córrer la bola ‘posar-se en circulació un rumor fals’ (II, 60b54-61a1)
-rodar la bola (“ross.”) ‘córrer la belitresca’ (II, 61a1-3)
-anar de bolla (“menorq.”) (II, 61a3-11)
-falses butles ‘falsedats’ (Jaume Roig) (II, 63a18-22)
-a rebolcons (II, 64b24-29)
-un bolic de cases ‘redol o grup d’edificis aglomerats’ (mall., val.) (II, 69a13-23)
-anar de bòlica ‘embolicar-se (en algun objecte)’ (Boí, 1953), ‘embullar’ (ib. 1978) (II, 71a5-10)
-+anar de bòlit (no DCVB, però sí ja al Fabra) (II, 72a19-21)
-a bonico ‘a poc a poquet’ (II, 84b31-44, on analitza el fragment de l’Spill on apareix)
-solta bonitolera ‘tipus de xarxa’ (II, 89b20-21 i II, 90b41) (DCVB)
-“bort e mula tots jorns ne fan una” (Eiximenis) (II, 99a34-35)
-eixir de mare (forma tradicional abans de la introducció “recent” de desbordar(-se), II, 102a36-38)
-Sobre “l’expressió de l’astronomia popular Els Tres Bordons” (II, 110a58-b21)
-“no tothom que porta gorra és el mosso de la torre” (II, 117a16-17)
-pendre born ‘pendre embranzida, pendre volada’ (II, 120a50-55)
-moure born ‘moure brega’ (Balears) (II, 121b5-8)
-treballar a borrada ‘a jova’ (II, 129b2-6)
-a borrades ‘en grans quantitats’ (II, 129b7-11)
-anar de mal borràs: “es diu a Barcelona, etc. per la gent o els negocis que donen senyals d’acabar malament” (II, 129b59-130a1)
-“sa borratxa emborratxa” (Menorca) (II, 136a31-33)
-treballar a bosc, anar a bosc (“Rupit de Collsacabra, 1936; Serra de Montnegre, etc.”) (II, 146a45-49)
-de tot bosc ‘de tota herba’ (Eivissa) (II, 146a49-53)
-ploure a bots i barrals (II, 151b41-49, amb explicació “literària”)
-bot de la gaita ‘sac de gemecs’ (II, 152a9-11)
-fer el bot ‘inflar els llavis amb els gestos precursors del plor’ (“s’explica per aquesta forma bombada que prenen els llavis”) (“a Olot fer el botell”) (II, 153b5-8)
-sabates ferrades, botes ferrades (II, 156b36-37)
-bot de llança ‘cop de llança’ (II, 159b12-18) (II, 160b19)
-bot de perna ‘coça que dóna una cavalleria alçant les dues potes de darrere alhora’ (Estaon de Cardós, 1934) (II, 159b19-21) (II, 160b18)
-botar foc ‘calar foc’ (“rodalies de Lleida, Tarragona i Ebre”) (II, 162b24-29)
-de bot i bolei (II, 160b8-12)
-de bot-i-fora (II, 160b12-14)
-“l’escurçó bota i pica: és cego” (Benigànim, 1962) (II, 160b32-33)
-a botacanals (II, 162a29-32)
-anar o enviar al botavant (II, 162b16, però v. més amunt per al sentit originari de botavant)
-gos de botera (II, 167b30-36), gos boterí (II, 167b38-41)
-ser de bona botiga ‘ser interessat, malgastador o aprofitador dels diners d’altri’ (II, 169a20-28)
-fer bot (“expressiva troballa [de Ruyra][…], que preconitza per evitar hacer bulto”) (II, 172b17-26)
-fer tots una butifarra (“aplicada a gent de caràcter diferent o oposat que s’avenen tots a fer una mateixa cosa”) (II, 172b51-55)
-“Fra Gargay, que deia fotre per no dir carai” (II, 172a39 + 173b25)
-fer bous ‘torejar’ (Borriana) (II, 183b22)
-bous rotjos ‘mena de núvols’ (Sant Pol de Mar) (II, 183b26-28)
-(fer) un bou ‘(fer) un vaitot’ (Mallorca) (II, 183b28-29)
-esser a bous amb algú ‘barallar-s’hi, renyir-hi’ (Mallorca) (II, 183b29-33)
-inquisidor de bou (terme antic, Eiximenis) (II, 138b34-42)
-bram d’aigua ‘corrent impetuós d’aigua’ (def. DCVB) (II, 190b8-24)
-“eixe brancal que et siga més alt que el campanar” (locució castellonenca amb el sentit ‘no posis més els peus en la casa’) (II, 193b51-53)
-fer s’uyastre esbrancat ‘posar-se amb les mans a terra de cap per avall amb les cames enlaire’ (mall.) (II, 194a41-43)

Fraseologia utilitzada per Coromines

2010-04-12T16:14:00.007+02:00

(hi incloc dos apartats: Fraseologia i Morfosintaxi)

Fraseologia

-destriar la troca (I, 13a40-41)
-desembullar la madeixa (id.) (I, 265a47)
-ser les dues cares d’una mateixa medalla (I, 22b10-11)
-posar de relleu (variant de posar en relleu sovint no admesa pels correctors, I, 23a42-43; I, 45b7; I, 62a49; I, 271b28; I, 532b5-6, i pàssim)
-voler il•luminar un crepuscle amb les tenebres (I, 27a59-60)
-finals de (marca temporal) (“de finals de segle” I, 27b18, “fins a finals de l’Edat Mitjana” I, 85a41; I, 345b45; I, 493a12; I, 538b50, i pàssim) (però alternant amb fi de, p.ex. a I, 493a44; I, 535a15)
-a primers de (I, 402b55); “de primers del S. XV” (I, 345b45 i pàssim)
-a mitjans de (I, 535a18)
-estirat pels cabells (I, 30b35-36; “idea estirada pels cabells” I, 435a41; I, 785b26-27)
-de fit a fit (I, 31b16) (v. fita, III, 1048a40-b37, en què inclou fit a fit, b21-37)
-(deixar) en roda (I, 32a58)
-sigui... sigui (33a19-21); sigui amb... o sigui amb (I, 90b11-14); sigui... o (“sigui en la forma pura o un poc evolucionada”, I, 759b54-55)
-junt amb ‘juntament amb’ (I, 38a1; I, 57a3; I, 462a17-18; I, 480a38, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-a la torta ‘malament’ (I, 43a28)
-comú denominador (I, 45a11)
-avui en dia ‘avui dia’ (I, 47a56; I, 503a42 i pàssim; esmentat especialment s.v. avui amb citacions a I, 525a56-b1)
-restar en fort dubte (I, 49b24 i pàssim), quedar en dubte (I, 435a31)
-per via ‘per conducte’ (I, 51a44 i pàssim)
-a principis de (I, 51b41 i pàssim)
-és de creure... (I, 53a20, 53a32 i pàssim)
-com sigui que ‘ja que’ (I, 57b3; I, 59a14; I, 87b15-16; I, 433a48; I, 511b39, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-voler esbrinar si fou primer la gallina o l’ou (I, 59b10)
-ordre d’idees (I, 60b2); ordre de fets (I, 723a15)
-a tot ser-ho 'd'allò més' (valor intensiu) (I, 61a31-32; I, 709b17; I, 719b9, i pàssim)
-a viva força (I, 61b38)
-floreig verbal (I, 63b14; a vegades amb guió en un sol mot)
-en quant (I, 62a37; I, 487b43-44; II, 13a12)
-llarg temps (I, 63b60; I, 68b34-35 i pàssim)
-en especial (I, 70a44 entrar en joc ‘intervenir’; I, 70b8)
-endemés (I, 69b19; I, 225a30; I, 225b26, i pàssim); demés (II, 16a27)
-el pinacle de (la llengua) (I, 74a41)
-a tort ‘erròniament’ (expressió predilecta seva) (I, 79a46, I, 159a9 i pàssim)
-“no és més...” ‘no és sinó’ (I, 79a30; I, 110a39; I, 284b38; I, 463b23; I, 651a19-20, i pàssim); “no tindrem més remei que...” (I, 397a2-3); “no fan més que...” (I, 506b8-9; I, 831a13)
-així mateix ‘també’ (I, 79b55)
-més que més...en quant (I, 89a21-22)
-“igual (poden ser...)” ‘igualment, també’ (I, 89a31; I, 496b6)
-és sabut... (I 90b32, I 91a39 i pàssim)
-jutjant per... (cast. a juzgar por) (I, 97b25; I, 683a44; I, 712b41)
-posar el dit sobre la llaga (I, 92a55-56)
-passar (per una cosa) com per mal que no vol soroll ‘passar-hi de puntetes’ (sentit fig.) (I, 92a4-9)
-posar en el teler ‘plantejar, aventurar com a hipòtesi’ (I, 93b5)
-naixó d’aigua, neixor d’aigua ‘aiguaneix’ (I, 96b54-60)
-(descriure) de mal borràs (I, 110a13)
-no passar de ser ‘no ser sinó’ (I, 110a60; I, 489a42-43)
-de dia en dia (I, 113a13)
-de tard en tard (I, 113a15)
-guanyar terreny (fig.) (I115a9)
-donar mostres (de) (I, 116b38)
-sense dubtes (sentit quasi idèntic a ‘sens dubte’, I, 122b59-60)
-el mateix... que ‘tant... com’ (I, 126a50-51)
-per poc que (I, 133a50)
-ser de fiar (I, 135a54; I, 544a44; I, 707a41); de fiar (I, 340b52)
-de negra nit (definint a albes colgades) (I, 137a31-34)
-trencar l’alba (definint alborejar) (I, 138a4)
-de primer pla ‘d’upa, de primera fila’ (I, 145b14)
-sigui com vulgui (expressió predilecta seva) (I, 148b46; I, 454a32, i pàssim), sigui quin vulgui (I, 265b7)
-donar per segur (“Donem per segura...”, I, 149a51); donar per cert ‘donar per segur’ (I, 661a57)
-(veure, percebre) al lluny (definint albirar, I, 150b20, I, 150b31 i pàssim al llarg de l’article); al lluny (II, 110a30)
-a bell ull ‘a ull’ (I, 153a40; I, 481b54)
-no sé quantes ‘diverses, moltes’ (I, 152b49)
-posar en examen (I, 179b56-57)
-no haver-hi lloc a (“no hi ha lloc a vacil•lació’, I, 191b1)
-no obstant (I, 191b2; I, 548b48-49; II, 10a12, i pàssim; v. obstar)
-no sols ‘no només’ (I, 191b27; I, 532b24; I, 661b3, i pàssim) (en aquest cas, com en l’ús que fa de car, ço que, etc., és possible que hi recorri per “economia”)
-puix que (I, 191b23 i pàssim)
-i tot ‘fins i tot’ (“ara i tot”, I, 191b20; “allí i tot”, I, 675a21)
-d’on (valor consecutiu) (I, 193b23 i pàssim)
-prendre amb pinces (I, 201a30)
-cremar-se ‘estar a punt de descobrir una cosa amagada’ (I, 201b43)
-des de les albes (d’una època) ‘ des del començament, des de les albors’ (I, 207a22-23; I, 229b24; I, 420b18; I, 514a18)
-perdre’s de vista ‘ser intel•ligent, eixerit’ (I, 207b40-41)
-estar pel bon camí (I, 209b56-57)
-posar en estudi (I, 213a40)
-posar arrels (I, 223a4-5); pendre arrels (I, 282a17) i pendre arrel (I, 334b37-38)
-des d’antic (I, 228a34, 229a10 i pàssim)
-en última instància (I, 230a29-30; I, 308a24-25; I, 511b37)
-encara més ‘és més’ (I, 235b46); més encara ‘íd.’, falca inicial de reforç (I, 264a19-20)
-obrir els ulls ‘fer veure la realitat’ (I, 238b28)
-aclucar els ulls ‘negar l’evidència’ (I, 685a6; I, 770b55-56, i pàssim)
-més hi ha ‘encara més’ (falca inicial amb valor consecutiu) (I, 238b57)
-de sobres (I, 242a8)
-com a molt (I, 242a16; I, 459b18, i pàssim)
-formar(-hi) excepció ‘ser(-ne) excepció’ (I, 244b59)
-salvant ‘excepte’ (I, 244b47, i pàssim)
-fer-s’ho a les calces ‘cagar-se (de por)’ (I, 251a44-45)
-girar-se d’esquena (sentit fig.) (I, 248a4)
-per torna ‘de més a més, de Déu do’ (I, 250a37)
-en descàrrec de consciència ‘per llevar-se l’escrúpol, per quedar tranquil’ (I, 250a37-38)
-per acabar-ho d’adobar (I, 265b60)
-venir a ser (“vénen a ser” I, 266b20; I, 402b19; I, 511b36); “ve a reconèixer” (I, 397a19-20); “això ve a confluir” (I, 657a41-42); “una àrea que ve a coincidir...” (I, 845b37)
-anar de conserva (I, 269a19)
-pendre en rigor (I, 279b31)
-acabar per (+ infinitiu) ‘acabar (+ gerundi)’ (I, 282b29; I, 297a42-43, i pàssim) (“El mot degué començar per ser de to popular i humil, però han acabat per usar-lo escriptors […]”, I, 206b34)
-donar agafador ‘donar peu’ (I, 282b30)
-estar fora de dubte (I, 282b50); fora de dubtes (II, 23b54)
-donar la balançada ‘fer el tomb’ (I, 286b54-55; II, 24a3)
-fora de teulades (definint a l’ample al costat de sense encongiment, I, 260a8-9)
-venir a tenir ‘acabar tenint’ (I, 294a55-56)
-unes poques ‘unes quantes’ (I, 295b44)
-assemblar-se com un ou a un altre ou (I, 301a44-45)
-cap d’arrere ‘darrere de tot’ (I, 302b46-47)
-la “Llei de l’embut” (I, 309b60)
-saltar a la vista (I, 319b18; I, 522b14; I, 710b23-24; II, 9b3, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-carregar en el compte ‘atribuir’ (I, 322b39-40)
-pendre posició (I, 327b37-38)
-marxar de bracet (I, 334b54)
-invertir els termes ‘dir les coses al revés de com són’ (I, 340b56-57)
-ave-maria (fórmula de salutació quan s’entra en una casa, pron. vulgar ‘a-maria’) (I, 341b6, com a definició d’un equivalent de Costa Rica)
-rompre una llança (I, 344a14)
-pendre en consideració (I, 344a16)
-abans que tot (cf. primer que tot) (I, 342b41); abans que tot ‘sobretot, més que res’ (I, 450b20; II, 117a34)
-primer que tot (cf. abans que tot) (I, 684b54)
-caure en desuetud (I, 349b25)
-dar-se per content (I, 358b44)
-a coneguda de ‘a coneixença de’ (I, 369b38-39)
-a entrada de fosc (I, 370a55-56)
-ser de més (cast. estar de más): “no serà de més afegir...” (I, 375a55-56)
-altre tant (cast. otro tanto) (I, 382b3; I, 512b60-513a1)
-El cas és... ‘el fet és’ (I, 386a57)
-per altra part ‘d’altra banda’ (I, 394a43 i pàssim)
-Locució amb aigua clara: “no s’hi veu aigua clara” (I, 399a40)
-esperar guia ‘orientació’ (d’un mot) (I, 399a40-41)
-per si fos poc (I, 397a17); “per si tot això fos poc” (I, 433b18)
-a última hora ‘al capdavall’ (I, 397a25)
-donar a entenent (I, 397a50-51); donar entenent (I, 523b49)
-en ferm (I, 397b51); “pendre en ferm” ‘donar per segur’ (I, 543a4; II, 94b22)
-ço que ‘cosa que’, valor consecutiu (I, 411b28; I, 426a17-18; I, 446a54 i pàssim, expressió predilecta seva)(sovint a començament de frase, “Ço que”, com a I, 846a24)
-punt de partida (I, 411b37)
-així com ‘com també’ (I, 415a25; I, 415a30; I, 658a49, i pàssim; expressió predilecta seva); així com també (I, 454a32)
-en un mot ‘en resum’ (I, 416b29 i pàssim) (no DIEC2, no DCVB, no diccs. de locucions com Raspall/Martí ni Espinal)
-com prou: “sembla, només, que Milà i F. no la sentís com prou tradicional...” (I, 416b55-56)
-tenir curs ‘tenir ús, fer-se servir’, expressió predilecta seva (I, 419a15; I, 449b15, i pàssim); “(estar) en curs” (II, 186a19)
-posar mà a ‘agafar (una cosa) amb la mà’ (I, 419a57)
-tenir tirat ‘tenir tirada’ (I, 422b55)
-“això i res és tot u” (I, 422b59); tot és u (I, 601b33)
-promesa de matrimoni (dintre la definició d’arres) (I, 423a32-33)
-pendre peu de ‘partir de’ (I, 424b44; I, 433a22)
-pendre peu ‘implantar-se’ (I, 552a22; I, 554b43)
-mútua intel•ligència ‘mútua comprensió’ (I, 429a45)
-en orri ‘en abundància’ (I, 429a53)
-fer-se el desentès (I, 430a11-12)
-donar llargues (I, 430a22)
-donar proves de (antiguitat) (I, 432b17)
-“séc semàntic” ‘ampliació de sentit d’un terme’ (I, 435b49)
-tenir compte ‘anar amb compte’ (I, 188b18)
-així com així (I, 448a15; I, 790a48)
-donar compte (de) ‘explicar’ (I, 453a26)
-per si sola (I, 455a42); per si sol (II, 182a1)
-allisada de llenya (I, 458b44-45)
-tenir raó de ser (I, 459a2)
-estar en ‘residir en’ (I, 458b58-59)
-per aquell temps ‘en aquell temps aproximadament’ (I, 460a1); pel mateix temps ‘id’ (I, 506a36)
-a mig pal (cast. a media asta) (I, 464a23)
-(haver-hi) bon tros lluny (I, 470b34)
-no hi ha més (I, 470b48)
-sirenes amb cua de peix i pits de dona ‘explicació híbrida de la formació d’un mot’ (I, 471a4, cf. nota 4 d’atansar i el paràgraf corresponent per al context)
-a totes forces (I, 475a20 i ss.)
-venir en quart i ajuda (I, 479a53; I, 518a33)
-fer crèdit ‘donar crèdit’ (I, 481b53-56)
-“de poca son” (I, 481b55)
-haver-hi cent llegües de mal camí (fig.) (I, 482a20-21)
-una de dues (I, 482b50; II, 51a31)
-posar sordina (fig.) (I, 483b25)
-quant a ‘pel que fa a’ (I, 489b34; expressió predilecta seva)
-passat que ‘tret que’ (I, 489b35-36; I, 536b41-42, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-posar en clar (I, 491a1-2; I, 648a37; II, 165b15)
-fer les ulls grossos (I, 491a50-51)
-gent llegida (I, 492a43)
-“un cert temps” (I, 493a1)
-tenir notícia (de) (I, 494b6; I, 678b43)
-sentir campanes (I, 495a51-52)
-ni d’un bon tros ‘ni de bon tros’ (I, 100b53, definint el mallorquí ni de gran aiòs)
-prendre’s la molèstia (I, 498a34)
-d(on)ar per sobreentès (I, 499b4)
-ultra ‘a més a més de’ (I, 247b47; I, 666a6, i pàssim); ultra que (I, 499b58) (expressió predilecta seva)
-decantar-se per (I, 511a58; I, 511b38)
-reblar el clau (I, 518b23)
-tancar de cop ‘no admetre rèplica’ (I, 521b13-14; I, 706b13-14)
-cantar la palinòdia (variant) (I, 523b14-15)
-més que més (I, 523b48 i més amunt; II, 108b27, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-sui gèneris (I, 296a14); sui-gèneris (I, 709b34)
-passar per ser (“passa per ser d’origen germànic”, I, 531a14-15; I, 719b30; II, 17b14, i pàssim)
-córrer pasturant ‘anar pasturant’ (“una bèstia que corre pasturant’, I, 531a43-44)
-“Si no m’enganyo […]” (I, 534a23 i pàssim) (expressió predilecta seva)
-a tota ultrança (I, 534a31)
-no sentir-se un alè d’aire (definint una locució) (I, 539b41)
-fer-se eco (d’una cosa) (I, 544a20)
-a tot estirar (I, 544a41)
-al més sovint (I, 543b50-51)
-per ventura ‘potser’ (a la mallorquina) (I, 549b2-3)
-posar en entredit ‘posar en qüestió’ (I, 553a16)
-quedar-se a l’escapça (acc. 3.a DIEC2) (I, 553a40)
-en fi de comptes ‘al capdavall’ (I, 552a54; II, 118a55)
-a l’endemig (I, 552a60-b1)
-a despeses de ‘a costa de’ (I, 555a41)
-posat en raó ‘raonable’ (I, 561a41)
-en massa ‘en abundància’ (I, 561b30) (expressió que usa sovint referint-se a abundància de documents en què apareix algun mot)
-d’un cap a l’altre (I, 565b3)
-moneda de bona llei (I, 568a19); prendre per bona moneda (I, 847a28-29)
-anys a través ‘al llarg dels anys’ (I, 565b55)
-el temps vell ‘l’antigor’ (I, 566a53)
-mà senyalera ‘mà orientadora’ (fig.) (I, 566a28)
-tocar en sort (I, 572a46)
-mosqueta morta (definint mosca balba) (I, 572b48)
-enginy infernal ‘màquina de guerra (s. XV) (I, 579a8)
-jo mateix ‘un servidor’ (I, 580a21)
-per enlloc (I, 581a1)
-si molt convé (I, 583b22, en la forma “si-molt-convé” definint baldament, i pàssim en la forma separada)
-cop i re-cop ‘una vegada i una altra’ (I, 600b15)
-fer de corifeu ‘dur la batuta’ (I, 601a5)
-més que res: I, 450b20 (definint abans que tot); I, 620b6
-a la segura ‘sobre segur’ (I, 626b58; II, 129a5)
-pendre per base (I, 636a37-38)
-acollir amb incredulitat (I, 647a1)
-“la flauta va sonar casualment” (cast. sonó la flauta por casualidad) (I, 655a12)
-“Estiregonyant-ho un poquet […]” (‘forçant-ho una mica’) (I, 655a41)
-estat de coses (I, 657a16)
-envist (I, 661b30)
-passar per ull (I, 677a21-22) (expressió predilecta seva)
-“per a aquest viatge no calien alforges” (trad. de l’expressió d’Spitzer “ziemlich überflüssig” ) (I, 679b47-50)
-restar en bolquers (fig.) (I, 679b57)
-à la page (“celtistes à la page”) (I, 678b44)
-on hi ha barrets no hi campen caputxes (I, 683a5-7)
-fer escrúpol (I, 685a39 i pàssim) (expressió predilecta seva)
-donar notícia de (“del qual han donat notícia justa...”) (I, 693a14)
-si res més no ‘si més no, ni que sigui’ (I, 694b58-59)
-ni més ni menys (I, 694b60)
-desbrossar el terreny (fig.) (I, 693b60)
-dur al súmmum (I, 698a5)
-a més no poder (I, 698b39)
-per molt que ‘per més que’ (“per molt argòtic que sigui...”, I, 698b45-46; I, 718a41; “Per molt viu que sigui en català”, II, 31b17)
-sentir petja (“encara som lluny de sentir petja que ens aguanti en aquest terreny”) (I, 704b56-77)
-en contrast amb (I, 711a55)
-“fa de mal assegurar” (I, 715a2-3) (fer de mal + infinitiu, expressió predilecta de Coromines)
-en boca de (I, 716b60)
-en relació a (I, 718b40)
-“és el més sovint impossible...” ‘normalment’ (paral•lel al francès c’est le plus souvent) (I, 720a19)
-algun que altre (I, 719b35)
-ben entès (paral•lel al francès bien entendu) (I, 719b51)
-on s’és vist (I, 730a12)
-bo i... (“bo i fet”, I, 730a20)
-a regnes perdudes (definint a brida abatuda, I, 731a31)
-deixar fora de comptes ‘descartar’ (I, 736b14)
-fer-se trobadís ‘aparèixer’ (I, 735b51) (expressió predilecta seva)
-a la traça ‘potser’ (I, 744a42)
-fer orelles sordes (I, 770a9-10)
-òscul conjugal (I, 775b32)
-ultima amoris (al costat de “òscul conjugal”, I, 775b32)
-ús de raó (“tenir ús de raó”) (I, 776a29 i segurament també més amunt, pàssim)
-baixos fons ‘barris baixos’ (I, 776b54-55)
-segones de canvi ‘indirectes’ (I, 778a28)
-mirar de mal ull (I, 781b30,II, 84a19-20, i segur que més amunt)
-tenir punt a (I, 782b14)
-devorar un afront (I, 787b47 i cf. la mateixa expressió en francès a sota mateix en cita, I, 787b53)
-menys que menys (I, 792a49-50)
-el menys que (I, 790b30)
-si per cas (I, 792b44-45)
-tenir a l’abast (I, 790b44, i segur que més amunt)
-per punt (cast. puntillo) (I, 792b53)
-ser de llei (I, 793a5)
-en biaix ‘al biaix, de biaix’ (I, 790a9)
-tot sospesat (I, 796b1; I, 847b59)
-fer millor ‘fer més ben fet’ (I, 798b1-2)
-camí de ‘cap a’ (I, 805b27) (no ho trobo als diccs., sí a la Bíblia interconfessional, Mateu 5,25, p.ex.)
-a benefici d’inventari (I, 809a43-44)
-permor de (I, 814a46; v. Fraseologia citada, per amor de) (expressió predilecta seva)
-mestressa de la casa ‘mestressa de casa’ (I, 744a56)
-“no poder anar” ‘ser inacceptable’ (I, 816b12) (expressió predilecta seva) (no em vaga de comprovar a fons si apareix a cap dicc. tret del de sinònims d’en Franquesa i el de fraseologia de l’Espinal, que hi remet)
-en espera ‘esperant’ (cast. a la espera) (I, 817a22-23); en espera de (II, 135b32)
-de primer ‘primerament’ (I, 818a15-16 i segur que més amunt, expressió predilecta seva)
-fer farina ‘esmicolar’ (I, 818b53-54)
-ser de doldre (I, 819b7 i segurament més amunt) (expressió predilecta seva)
-de punta en blanc (I, 823b48-49)
-amb mires a (I, 828a30; I, 828a33)
-plec de llengua ‘particularitats lingüístiques’ (I, 827a32; no ho trobo enlloc, ni al DCVB ni s.v. plegar del DECat mateix, i tampoc en trobo cap ocurrència al Google amb aquest sentit fig.)
-cavall de batalla (I, 830b12-13)
-a base de ‘a partir de’ (I, 841b12)
-val a dir (I, 841b26)
-de bon regent ‘ufanós, corpulent, gras’ (I, 841b38)
-fer-se creus (d’una cosa) (I, 842a16)
-“Doncs, què?” (I, 841a38)
-fer estrany (I, 845b48)
-tot amb tot (I, 846a47)
-ara com ara (I, 846b24)
-de via estreta (“ciutadans de via estreta”, II, 9b37)
-el vulgar ‘el comú de la gent’ (II, 10a36)
-de fresc (“escrit de fresc”, II, 20b42)
-anar llis (II, 28a52)
-“la nostra pell de toro” (II, 28a14)
-tenir aire de ser (II, 30a10-11) (però “tenir aires de ser”, en pl., que no localitzo, poc més amunt)
-per igual (II, 31b23)
-en sopols: “una paret en sopols, que s’enruna a la primera ventada” (II, 38a8); “una hipòtesi que resta en sopols” (II, 128b49)
-comptar amb ‘tenir’ (II, 59b9)
-ça i lla (II, 68b43-44 i pàssim)
-“la professó anava per dins” (II, 84a41-42)
-“al més tard” (cast. a lo más tarde, a más tardar) (II, 84b6)
-tapar el forat (fig.) (II, 85a23)
-fer malament ‘fer mal fet’ (“Faríem malament de no prestar-hi atenció”, II, 85b57)
-bèstia moguda ‘excitada sexualment’ (II, 100b25)
-tenir bon davallant ‘ser crèdul’ (II, 107b8)
-fugir del foc per caure a les brases (II, 105b19)
-en acabat (II, 106a29)
-clar i natural (II, 106a32)
-de gaire (“si és menys antic no ho és de gaire”) (II, 108a10)
-“mitjan s. XIII” (II, 108a12) (d’ús freqüent, però alternant-lo amb a mitjans de, v. aquí més amunt)
-cridar al socors (II, 108b56)
-veure clar (II, 109b44 i segurament més amunt)
-districte quint ‘barris baixos, esp. de Barcelona’ (II, 109a16)
-barris baixos (II, 109a17)
-pedra d’escàndol (II, 109a25)
-cap i casal (“de Gascunya”, i.e. Bordeus) (II, 109a19)
-aguantar la casa ‘sostenir la llar’ (II, 110b54)
-lato sensu (II, 112a15-16)
-ser de témer (“És de témer […]”, II, 117b29)
-amb tot i que (II, 117b40-41)
-amb coneixement de causa (II, 122b1)
-“si no m’erro” (II, 123b59)
-mal a propòsit (II, 124127a22)
-“portar òlibes a Atenes” (apud Wartburg) (II, 127a24)
-“les seves velleses” (II, 127a44-45)
-mantenir reserva (sobre una cosa) (II, 154a27)
-anar de camí ‘caminar’ (II, 156b33)
-ser cas de (“no és cas d’estranyar-se’n gaire”, II, 158b26)
-“raó suficient” (II, 160a34)
-en pro de (II, 160a38)
-si acàs (II, 160a51) (DCVB amb profusió de cites antigues i d’autors reconeguts, no DIEC2)
-botó de foc (II, 172a59)
-deixar en quarantena (II, 176a4-5)
-corrida de toros (II, 183b20-21)
-entrar en comptes (entrar en compte al DCVB) (II, 194b15)

Morfosintaxi

-ús d’aqueix (pàssim, constant, v. l’article corresponent)
-convence’ns(-en) (I, 34a6; I, 510b36-37; I, 711a51), planye’ns-en (I, 81b38), planye’s ‘plànyer-se’ (I, 255a4; I, 727b47; I, 789b42), estrenye’s (I, 386a40) (però: conèixer-ho, I, 389b26)
-en tractant-se (com ‘en tornant’, etc.) (I, 61b19)
-Ss. ‘segles’ (I, 64a11 i pàssim) (cf. mss.)
-“se substitueix” (I, 64a60); “se cita” (I, 321b16)
-els temps (“des dels temps de Llull”, I, 74b8; “des dels temps heroics de la filologia romànica”, I, 399a45; “temps immemorials”, I, 419a12) (però: “entemps remot”, I, 542a60-b1)
-orígens (mot predilecte a l’encapçalament de molts articles referint-se a la primera documentació del mot en qüestió) (també: I, 458b2)
-seguir ‘continuar’ (“segueix havent-hi”, I, 74b15; I, 111b29; I, 111b32; I, 412b11; I, 578b33, i pàssim)
-infinitiu substantivat (“quan volia que els remitgers suspenguessin llur vogar”, I 80a37-38; “el lexicògraf que ha viscut en el període més roent d’aquell maldar”, I, 457b20-21; “A penes té raó de ser el rebutjar”, I, 459a2; “l’internar-se”, I, 497b40; “el tenir en compte”, I, 514a41); “l’esternudar”, I, 760a32
-incloent-hi (falca) (I, 83a20, i pàssim)
-femení de bastant: “bastantes” (I, 88b8; I, 139b58; I, 565b5; I, 600b37; I, 839b43; II, 169a16, i pàssim), “bastanta d’extensió” (I, 96b60); “bastanta” (I, 684b31)
-bastant sense forma femenina: “bastant d’extensió” (I, 705b19)
-gaire invariable: “gaire reserves” (I, 397a8); “gaire agafadors concrets” (II, 106a1)
-Nordoest (sense guionet) (I, 93a32, i algun altre que no he consignat més amunt; I, 829a26); “Nordest” (dos cops a I, 783a22-26, també a I, 804b27, 806a39); “Sudest” (I, 787b30) (però “Nord-est” a I, 547b11; II, 12a28, i pàssim)
-per amb valor causal davant de forma infinitiva simple (“no per ser menys conegut, és més cert...”, I, 152a14-16; un altre a I, 509b60-510a1; “[Jud] posà de relleu la importància d’aquestes formes occidentals per no creure en l’etimologia germànica”, I, 532b4-7)
-ningun ‘cap’ (definint el fr. aucun, segurament per evitar ambigüitats) (I, 192b58)
-condicional amb valor hipotètic (“es produiria” ‘es devia produir’, I, 194b57; “seria transmès” ‘devia ser transmès’, I, 208b45-46, “hi contribuiria” ‘hi devia contribuir, I, 232a54, “el primer escriptor a usar-lo seria Milà”, I, 324b18; ‘apareixerien’, I, 352a41; “és com l’accentuaria ja St. Vicent Ferrer” ‘el devia accentuar’, I, 524b50-51, i pàssim)
-futur amb valor hipotètic (que utilitza sovint): “haurà tingut curs” ‘deu haver tingut curs’ (I, 402b53); “no serà casual el fet d’haver-ne sentit a parlar […]” (I, 547b24-25); “serà una d’aquestes dues últimes coses” (I, 559b43-44)
-“no ens podem acontentar amb dir” (I, 216a39); “acontentem-nos amb dir” (I, 375a52); “és probable que Zaccaria tingués raó en creure que baùle sigui de procedència hispànica” (I, 548b40); “No pensem tampoc en derivar-lo de verge” (I, 652a58-59); “tenia raó en planye’s” ‘tenia raó de planye’s’ (I, 727b46-47); “consistien en anar eixermant...” (II, 47b8-9); “amenaça amb divorciar-se” (II, 84b33); “s’excedeix en dir...” (II, 159a11); “té molta raó […] en posar de relleu...” (II, 168a42-44)
-“ajudés a que” (I, 832a59); ”generalment es distingia en que...” (II, 196a19)

-vagi + infinitiu (passat llunyà) (pàssim) (Fabra en parla en alguna gramàtica) [el sento dit espontàniament per un fill de l’Esquirol de 37 anys l’any 2011]
-“no és més que” ‘no és sinó’ (I, 232b58; I, 288b46, i pàssim) (una variant a I, 319b35) (“no puc donar més que una llista...”, I, 413b32-33; “no fou més que des del segle XVI que tendí a fixar-se en el sentit guerrer [el mot artilleria]”, I, 441a14-15; “D’Eivissa no tinc més que una dada…”, I, 458b2-3)
-gerundi causal (“essent” ‘pel fet de ser’ a començament de frase, I, 238b8, i pàssim)
-la Índia (I, 260b1; I, 430b52; I, 765a25)
-d’Àfrica (sense article) (I, 493b23)
-amb dret a (I, 268b38); “dret a dubtar” (I, 698a15)
-doncs (‘donc’ francès) (I, 268b53)
-ús del guió llarg inicial per incloure un incís parentètic, amb un punt en lloc de guió final, és a dir a l’anglesa (I, 269b37-40; I, 618b28-29) (Però incís amb guió inicial i final just abans d’un punt a I, 270b59-60)
-Majúscules inicials: Edat Mitjana (I, 270a34 i pàssim); Gramàtica (I, 270a40-41); Dialectologia (I, 271a18); Edat de Pedra (I, 446a60); l’Antiguitat (I, 498a59; I, 556a28); “de Nord a Sud del País Valencià” (I, 526a9); “en les llengües romàniques veïnes de l’Est i del Nord” (I, 528a48-49); “de Nord a Sud” (I, 558b36); “pel Desert” (I, 526b39); “Costes de Ponent i de Llevant” (I, 539b40); “les Illes [Balears]” (I, 566a37); Ponent (I, 558b36; I, 783a24); la Península [Ibèrica] (I, 554a48); Era Cristiana (I, 554b43); “l’Oceà” (referint-se a l’Atlàntic) (I, 663b29; I, 677a34): etc.
-mss. ‘manuscrits’ (I, 271a3; I, 352a41) (cf. Ss.)
-signe d’interrogació inicial (I, 278a53-54; I, 355b39-43; I, 408b38-39; I, 529a32-33; I, 566b52-53; I, 567b10-12; I, 568a10-11; I, 771a5-6 amb una frase sense just a continuació; I, 818a58-59 obert a mitja frase sense coma prèvia; II, 85b48-50; II, 112b60; II, 113b20-21, i pàssim); vacil·lació en el signe d’interrogació inicial (I, 498a40-45); només interrogant final, ocasionalment, en frase llarga (I, 502b1-4), i també en frase molt curta (I, 542a1; I, 549b9; I, 565b41; I, 669a5-7)
-absència de contracció i apòstrof per remarcar un mot en cursiva, etc.: “derivats de amfibi“ (I, 280b33); “de Spitzer” (I, 459a5); “la idea de ‘apropar, minvar la distància’” (I, 470b34-35)
-“A l’anar apaivagant-se, en el segon quart del nostre segle, l’ardor de la polèmica...” (I, 295a21)
-“fins allà i tot” ‘fins i tot allà’ (I, 319b44)
-Combinacions preposició/conjunció: des de que (I, 347b7); “una dificultat està en que el resultat dels casos més comparables al nostre és un diftong” (I, 415b35-36); “la diferència no està en que...” (I, 618a15)
-“per la primavera de 1968” (¿diferent de ‘a la primavera de 1968’ perquè té un sentit temporal més imprecís?) (I, 387b15); “pel mateix temps” (I, 845a13; II, 82b9); “per centúries” ‘durant segles’ (II, 116b27)
-concordança de participi (I, 411b22; “sentida”, I, 520a10)
-car ‘ja que’, valor causal (I, 424a41 i pàssim, expressió predilecta seva)
-molt ‘gaire’ (“escrit més tard, potser no molt”, I, 446a17-18; “no molt posterior”, I, 547a14-15); “no hem de fer un cas excessiu” ‘gaire cas’ (I, 511b33)
-de per allà (I, 454b54-55)
-omissió d’un de dos articles (estructura freqüent a tot el dicc.): “amb menyspreu de la fonètica i morfologia” (I, 455b39-40); “la indagació i establiment de l’etimologia” (I, 462b21, amb preferència per l’article femení sobre el masculí); “les esclaves i esclaus eslaus” (I, 849b5-6); “Alguna variant i derivat esparsos” (II, 50b41-42)
-equivalents del lo: “La cosa natural és creure...” (I, 455a6); “tot ve a parar gairebé en el mateix” (I, 463a27-28); el mateix (II, 117a18); el contrari (II, 176a10); “El pitjor és...” (I, 549a10); “ni el que és tenaç ni l’adhesiu ni el regastinyós no s’han mirat mai com a equivalents d’un concepte actiu, com és la idea de força, ni una veta prima s’ha pres mai com a símbol de cosa robusta” (I, 577a16-19); “el que” ‘allò que’ (I, 706a41 i pàssim)(V. també l’exemple “de car que va” de I, 744a56-57, amb valor intensiu); “El fet cert és que […]” (II, 74b1): “El que és segur és que […]” (II, 73a55)
-caldre en frases afirmatives (dos exs. a I, 471a55-59; I, 578b32; II, 41b13, i pàssim)
-demanar-se ‘preguntar-se’ (I, 478b34 i pàssim)
-preguntar-se (I, 683a11 i pàssim)
-millor ‘més bé’ (I, 506a26; I, 506b35, i pàssim)
-doble negació (I, 513a8; I, 521a60 “tampoc no”, i pàssim més amunt, on l’he anat passant per alt però crec que és força general); “ningú no gosaria defensar”, I, 830b16)
-“cap aquesta impressió” (‘cap a’) (¿errata?) (I, 511b1)
-“jo mateix la hi he sentida” (forma plena, sense contracció, de la combinació de pronoms) (I, 520a10)
-el qui ‘qui’ (subjecte de relatiu) (I, 532b4-5; I, 703b55, i pàssim)
-prous (I, 586b10); prou invariable (“prou bases”, I, 533a31; “prou elements”, I, 632b44, i pàssim)
-força: invariable (I, 648a50; “força dubtes o objeccions”, I, 847b12; “força testimonis”, I, 849a13, i pàssim) o amb plural forces (I, 715a23; “forces altres peces de roba”, I, 758b554; “A aquest ús fan al·lusió forces denominacions del Verbascum”, I, 837b35-36; “a forces altres pobles”, II, 166a51)
-“fos amb cuiro, fos amb roba o amb malles de ferro” (I, 549b36)
-No fa escarafalls d’altre a seques amb el sentit ‘un altre’, fet que no m’havia preocupat de consignar fins a aquest exemple però que és recurrent: “el fet que no tinguem altra base per a aquest mot” (I, 553a35); “no queda altra idea defensable que...” (I, 552a54); “el sorotàptic o altra llengua” (I, 591a10); “en una llengua i altra” (I, 719a4-5); “no hi ha altra manera d’explicar...” (I, 839a27-28), i pàssim. V. altre
-quan adversatiu: “quan de fet...” (I, 573a34-35)
-Centre-Nord d’Europa (I, 580a26)
-absència de contracció del pronom en (tipus “ens en anem”): I, 589b26; I, 605b23; I, 726a28-29)
-ne pronom (= en): “més ne tenen [d’extensió]” (I, 833a52)
-concordança de tot amb geònim femení sense article: “tota Hispània” (I, 618b15); “tota Amèrica” (II, 159b51)
-Orient sense article (“tant a Orient com a Occident”, I, 657a19-20, etc.)
-any en xifres sense article sistemàticament (quatre casos força seguits a I, 684b42-48, per exemple; però es pot trobar a cada pas; ”fins l’any 1544”, II, 15a2)
-“contra d’ell” (alternativa a en contra d’ell i contra ell) (I, 798a14)
-“Per a si el nom del cuc de seda és babous o babou en gall. ant. […], vegeu […]” (I, 739b30)
-“per a quan [una vela] s’ha d’arrissar” (II, 157b8)
-La combinació des de […] fins a i variants. “de l’A fins a la Z” (començament prefaci, vol. I, p. IX); “des de Barcelona a la Costa Brava” I, 739a48-49)
-“l’A” ‘la A, la lletra A’ (començament prefaci, vol. I, p. IX)
-semblar + infinitiu: “semblaria també suggerir […] semblarien coincidir” (I, 744a35-37)
-“5.t”, que pressuposa “quint”, no “cinquè” (en una enumeració de raons per defensar una etimologia, I, 814a31)
“Una mestressa de la casa es plany que ja no es pot menjar peix, de car que va” (valor intensiu) (I, 744a56-57)
-“La dificultat major […]” ‘més gran’ (probablement per economia d’espai i d’escriptura, com en algun altre cas, com p.ex. car ‘perquè’, ço que, etc. etc.) (I, 825b23 i segurament més amunt, pàssim)
-gros anteposat al substantiu (pàssim, expressió predilecta seva) (p.ex. “grosses discrepàncies”, I, 827b54; “grossa dificultat”, I, 826a60; ”grossa errada”, II, 76a19, i pàssim)
-Estalvi de subordinades (que començo a consignar a partir de la p. 828 del volum I però que utilitza sovint, segurament en part per estalviar espai a les fitxes i temps de redacció): “seria em penso” en lloc de “em penso que seria” (I, 828a58); “a identificar suposo amb […]” (II, 74a4)
-Gerundi allà on pot anar un infinitiu en frase feta, com en tornant/en tornar: “tot i dient” (I, 831a21)
-“desmenten” ‘desmenteixen’ (I, 831a42)
-article personal: “la Pardo Bazán” (II, 23a3)
-sentir a parlar (I, 547b24-25; II, 35b12, i pàssim)
-“ulls molt crítics” (plural, a diferència d’ull clínic etc.) (II, 73a7)
-ser/estar: “som en estat de judicar les raons […]” (II, 73a11); “no serà de més afegir...” (I, 375a55-56)
-gent + verb en plural: “la gent de Fontjanina m’explicaven […]” (II, 103a9-10)
-combinació de dos adverbis acabats en –ment (amb solucions diverses): “agressivament o defensiva” (II, 110a44); “directament o indirectament” (II, 113a12)
-“en algun [cas] que estic per negar també” (II, 113a7)
-relatiu col·loquial: “El borni és l’home que li han buidat un ull” (II, 126a9)
-ús de tal: “en un mot de tal significat i de tal ambient” (II, 153b57-58) (expressió predilecta seva, no buidada per mi fins ara)
-“en el dit significat” (cast. “en dicho significado”) (II, 158a9) (expressió predilecta seva, com l’ús de tal amb el mateix sentit)

Toponímia i gentilicis

2010-04-12T16:06:00.004+02:00

(hi incloc, sense rigor, algunes denominacions que ell dóna a parts del territori català, i altres noms geogràfics comuns, aquests en cursiva) (sobre majúscules inicials, v. Fraseologia utilitzada)

Passatges on s’esmenten topònims occitans especialment en massa (consignat a partir de la p. 684 del volum I): I, 684b20-51

-Mancor (per Manacor; ¿lapsus?) (I, 129a7) (Manacor a I, 505b54)
-Dellà-Xúquer (I, 127b47; I, 157b15; I, 828b6, i pàssim)
-Xicago (I, 254b41 i pàssim; v. Lleures i converses)
-de la franja de ponent en diu “franja catalana de les Marques d’Aragó” (I, 331b38-39)
-Ultra-Monts (I, 374a51-52)
-les Riberes de l’Ebre (I, 461a25)
-“Sta. Cília de Voltregà” (I, 414a5)
-pireno-occità (I, 396b55)
-paleohespèric (I, 398b47)
-eusko-hespèric (I, 398b54)
-trasmontà (I, 289a6)
-bàvaro-alamànnic (I, 444a4-5)
-Santiago de Compostela (ela sense geminar) (I, 447a27); Compostela (I, 557b30)
-“el Regne” (de València) (I, 468b11-12; I, 637a10)
-“País Valencià” (I, 526a9)
-català-aragonès (I, 497b29-30)
-transfretà (I, 491a26-34; I, 506b60-507a1), transpalàntic (I, 830a11), transsucrònic ‘de més enllà del Xúquer’ (I, 830a11-12)
-Vall d’Aran (pleonasme tradicional) (I, 497b1; I, 813b4; II, 22a40, i pàssim)
-Luixon (I, 497b20; I, 503b15; I, 515b20, i pàssim)
-dano-noruec (I, 499a43)
-Provença sense article (I, 509b50 i pàssim); Garraf sense article (I, 510a32-33); Conflent sense article (I, 510b50); Cadí sense article (“Serra de Cadí, I, 512a16-17); Cerdanya sense article (I, 512a17 i pàssim); Pallars sense article (I, 522b49-50) (però amb article a I, 672b60); Roselló sense article (I, 530a42-43; I, 530b35-36); Urgell sense article (I, 680b57); Collsacabra sense article (I, 745a34-35) (però amb article a 746a50)
-Comarques naturalment amb article: l’Urgell, el Camp, el Priorat (tots tres a I, 558b21-22); Ribagorça sense article (I, 672b59-60)
-salmantí (no DIEC2, GEC ni DCVB) (I, 511b25; II, 152b8)
-Alterna “alt i baix Empordà” (caixa baixa, I, 519b45-46) amb “Alt i Baix Empordà” (caixa alta, I, 520a7-8) dins el mateix article
-Bascongades (I, 523a46)
-Zumaia (I, 523a47)
-Groenlàndia (I, 529b33)
-venaissí (I, 531b59)
-el Migdia ‘Occitània’ (I, 532a10-12 i em sona molt que pàssim més amunt) També usa “Migdia” per referir-se a les terres del sud de Catalunya, és a dir els “Països Catalans”, cosa que no he anotat al llarg de la lletra A però em sembla haver vist més d’una vegada, mentre que posa “migdia” amb minúscula per referir-se a terres meridionals d’altres regions, com p.ex. de l’oest de la península Ibèrica (I, 532a53)
-Migjorn ‘País Valencià’ (I, 536b52)
-“el Continent” (per oposició a les Balears) (I, 684b4 i pàssim)
-Neufchâtel ‘Neuchâtel’ (I, 532b28)
-“la Muntanya santanderina” (I, 538a38) (però article redactat per Max Cahner)
-santanderí (I, 538a38, però M.C.)
-Magreb (I, 547a30) (v. magrebí a “Acceptació de mots”)
-Antilles majors (I, 547b54)
-gallego-portuguès (I, 557b31)
-Centre-Nord d’Europa (I, 580a26)
-Limoges (I, 588b58)
-Peirigord (I, 592a56; II, 56b15)
-Alt Pallars (I, 600b38); Alta-Navarra (I, 677a42)
-Canas (i illes de Lerins) (I, 606a45-46)
-Llacs Mazúrics (Polònia actual) (I, 608b24)
-Lombardia (I, 631b56)
-logudorès (dialecte sard) (I, 645b51 i pàssim)
-ibero-aquità (I, 647a7)
-“Cat. francesa” (I, 664b39-40; I, 745a30-31, i pàssim)
-Ais-en-Provensa (I, 679b27); Ais-en-Provença (II, 34b37)
-Boques del Roine (I, 714b34)
-luixonès (I, 730a49)
-“costa de Llevant” (referint-se en concret a Sant Pol; ¿per què “llevant”, vist el que diu d’aquest terme s.v. lleu, V, 185b14-24?)
-“Muntanyes Malaïtes = la serralada d’Aneto, és la pronúncia popular a tot l’Alt Pallars i Ribagorça” (I, 763a27-29); “a diferència de la Vall d’Aran, on el massís d’Aneto-Benasc encara es diu Maladeta, a Pallars i Ribagorça s’anomena Les Maleïtes” (I, 763b53-56)
-“el Loire” (I, 780a46-47)
-“el franccomtois” (I, 780a44)
-Puebla de Íjar (I, 813a31)
-suditalià (sense guionet) (I, 827a50)
-Caribe (II, 18b53-54)
-Guetària (País Basc) (II, 21b33-34)
-Alta Catalunya (II, 26a16)
-Sobre-selva (Surselva) (II, 27a50-51 i pàssim més amunt)
-Dísentis (II, 27a52)
-“l’illa gran” (Mallorca) (II, 35a50)
-“dels nostres Pirineus” (en plural) (II, 37b10-11; II, 43a17; II, 73a32, i pàssim) (no ho consigno fins aquí, però segur que també apareix més amunt); “en el nostre Pirineu” (II, 52a3; II, 54b16-17)
-“tot el territori del Principat i els Comtats” (II, 45a57)
-Clarmont Ferrand (híbrid no recollit a la GEC) (II, 48a20-21)
-neoyorquí (II, 68b5)
-Tarn-e-Garona (Tarn i Garona a la GEC) (II, 73b18)
-velavien ‘occità del Velai’ (I, 845b34, en rodona com altres gentilicis forasters, p.ex. minhoto, v. aquí sota)
-minhoto (II, 97a32, en rodona)
-Campfranc (Canfranc, Aragó) (no GEC) (II, 104a45)
-turolense (II, 127a52)
-Ondarrabia (no GEC) (II, 192a20)
-Mediomàtrica (regió de la Gàl•lia belga pròxima al Rin) (II, 193a25)

Formes lèxiques divergents de la normativa

2010-04-12T15:55:00.007+02:00

(recollides exhaustivament només a partir de la p. 345 del volum I) (en general: té tendència a posar guió allà on la norma o el costum mantenien separats els dos membres d’una unitat lèxica de dos mots, p.ex. expressions amb mig- com mig-glaçar-se, I, 574a2, o mig-occitana, I, 574a51, o mig-savi, II, 51a32, i pàssim; també Mil-i-una nits, I, 656b46; sui-gèneris, I, 667b22-23 o I, 709b34; etc.) (v. gentilicis a Toponímia i gentilicis)

-xetó ‘xató’ (I, 112b41-47)

-conxivar-se (dintre d’una definició d’aliar-se, I, 195b32)

-ostrogods (I, 258a21), visigods (I, 258b47), gods (I, 258b49)

-intrincat (I, 309b52)

-estrafalari (I, 297b37); estrafalàriament (I, 800b4)

-anèmona ‘anemone’: “el DFa. i AlcM només admeten l’accentuació anemone, però l’accentuació i forma anèmona [1868, SLitCosta], encara que injustificada, ja no té remei, majorment havent estat consagrada per un clàssic” (I, 312b40-49)

-antiguetat ‘antiguitat’: “Llull sembla haver usat totes dues formes -quitat i -guetat“; “la forma –iguetat era la més viva en el cat. central del primer terç del nostre segle” (I, 328a17-22) (Jo ho sentia de petit a casa.)

-estratagema en femení: “estratagema bèl•lica” (I, 369b9), però masculí “un estratagema” a I, 435b37

-àpit ‘api’ (I, 345b48-59 i nota 1)

-Algunes formes del verb argüir, trisíl•labes, en contra de la norma però d’acord amb Fabra (I, 387a2-5)

-Variants d’armari: almari (valencià), asmari (Principat) i aimari (pall. i ross.) (I, 391b1-5)

-quadro (I, 397a26 i pàssim)

-restellera ‘rastellera’ (I, 409a17, dintre d’una definició) (cf. rest)

-conreuar ‘conrear’: “En el Principat s’ha afermat molt la variant analògica conreuar […], tant que la forma antiga sense u, tot i mantinguda pertot per part de la llengua literària, té en tot el dialecte central un dring fortament literari; encara que això resti estrany als altres dialectes […] és un sentiment tan fort […] que potser la forma amb u acabarà per generalitzar-se fins a la llengua comuna i literària.” (I, 413a11-22)

-pastorela ‘pastorel•la’ (I, 439a15)

-anex (I, 171b8; I, 645a5)

-peu-dret ‘peu dret’ (‘de la creu sagrada de la Crucifixió’) (I, 463b12)

-javalina ‘llança de tirar’ (I, 464a3; I, 688b37 definint barrina)

-atmòsfera (I, 474b41-52, amb argumentació) (però atmosfera sense accent dintre el cos del text a I, 372b50; I, 754a44-45, i pàssim)

-blau-cel ‘nom d’aquest color’ (I, 492b42)

-bereber ‘berber’ (I, 488a42) (i bereberisme a I, 491a58)

-autòmata (“1839, Lab., i escr. Renaix.”) (I, 502a10-13)

-allavors (I, 479a24)

-magrebí (I, 507b47)

-quart-i-ajuda (I, 518a33)

-bactèria ‘bacteri’ (I, 530b53-57) (DCVB, però no GDLC ni DIEC2)

-cervo (I, 534a11, però v. esp. l’entrada corresponent del DECat)

-cóncau ‘còncau’ (I, 543a19; I, 544a54; II, 867b10-11, que remet a cavar (que al seu torn remet a cau, on, però, no se’n diu res perquè l’article és redactat per en Gulsoy)

-baül ‘bagul’ (article bagul, a partir de I, 548b13) (DCVB, no DIEC2) (“Els diccionaris solament registren bahul […] fins a finals del S. XIX”, I, 550b51-57; “bagul és una variant documentada només de 1872 i estranya fins ara a l’ús valencià o balear

-mot-fantasma (I, 549a11)

-ex-abrupte (I, 348b57)

-amerar ‘amarar’ (I, 557a38)

-floreig-verbal (I, 560b29-30; I, 559b17) (Però també en dos mots: I, 561a23)

-sòmies ‘sòmines’ (I, 560b58-59) (a casa meva, barcelonins per banda materna i paterna, sempre s’havia dit sòmines, dècada 1960)

-ximpla (fem. de ximple) (I, 653a11)

-alternància (I, 116b27; I, 203b46-47; I, 340b23; I, 613a30 en alternància amb; I, 658a31-32, i pàssim)

-orde femení (I, 672a43-44)

-standard ‘estàndard’ (I, 680b23 i pàssim)

-desarrotllar (I, 684b3)

-extremadament ‘extremament’ (sí DCVB, amb cita de Pla, no DIEC2) (“persona extremadament bruta”, I, 531b34-35)

-extremat ‘extrem’ (I, 608b4)

-llanta ‘llanda’ (ja Fabra) (I, 627b46)

-apenes (tot junt) (DCVB) (I, 602a15)

-rebasta “o rabasta, grafia errònia (del DFa. i AlcM) en lloc de re- (com he sentit pronunciar-ho en cat. occid.), contracció de rere-bast-a” (I, 712b21-30)

-bastanta femení de bastant (v. Fraseologia utilitzada per Coromines) (I, 717b7)

-bestina ‘bastina’ (peix) (I, 720a40-46)

-forrar ‘folrar’ (q.v.) (però utilitza també folrar: I, 723b31; I, 724a3)

-capiscol ‘cabiscol’ (DCVB, no DIEC2) (“robaren a un capiscol!”, I, 736a7)

-Mars ‘Mart (déu)’ (I, 753a57-59, I, 753b5-6)

-soqun ‘sukun, signe de manca de vocal en l’escriptura àrab’ (I, 757a7 i I, 757a13)

-teixdid ‘tajdid, signe de geminació en l’escriptura àrab (I, 757a17-18)

-mangala ‘bengala, tipus de bastó’ (I, 765a29-49)

-sarampió (I, 767a46)

-besugo (I, 784)

-bitxaco, variant de bitxac ‘clàvia, arrel mestra d’un arbre’ (I, 815b39-45; I, 816a58-b34 i ss., notes 2 i 3 incloses)

-maltracte ‘maltractament’ (DCVB, no DIEC2 ni GDLC) (I, 818b51-52)

-pirenenc (DCVB, no DIEC2) (I, 823a4)

-midar ‘mesurar’ (fig.) (I, 828a14)

-serraí ‘sarraí’ (I, 828b8)

-sassarès ‘sasserès’ (I, 833a37)

-munyó ‘monyó’ (I, 837b53) (DCVB remetent a monyó; Coromines mateix l’esmenta en cursiva s.v. monyó, V, 780b20, però sense fer-ne cap comentari)

-conseguir ‘ aconseguir’ (I, 840b10) (llicència d’estil, a imitació de l’edat mitjana, v. seguir al DECat mateix)

-foc-follet (fig.) (I, 841a28)

-blair (que Coromines reclama com a entrada principal en lloc de bleir, única forma inclosa al Fabra i al DIEC2) (sí DCVB) (I, 844b56; I, 845a20-30)

-suspirar (I, 847a2)

-imparisíl•lab ‘imparisil•làbic’ (DCVB remetent a la forma normativa, no DIEC2 ni GDLC) (II, 13a7)

-bombò (II, 15a45, com a remissió de bobò; l’article específic a II, 79a14ss.): “formació infantil per reduplicació de l’adjectiu bo” (II, 79a14); “No he sentit altra cosa que bombò amb o oberta (fora, és clar, de les comarques gironines) […]” (II, 70a24-38)

-romanxes ‘romanxs’ (pl. de romanx) (II, 15b45)

-bocasser ‘bocacer’ DCVB) (II, 19a32)

-pol•lent (no DIEC2, sí DCVB però remetent a polent, on diu que, segons l’etimologia que dóna per bona, la forma amb ela geminada és dolenta) (II, 23b40, però també més amunt; mot predilecte de Coromines) (v. polent a l’entrada corresponent del DECat, on ataca AMAlcover una vegada més)

-bereber ‘berber’ (no GEC, DIEC2 ni DCVB) (II, 29b43 i tres ratlles més avall, i em sona que pàssim més amunt)

-aureola. V. DECat, VI, 83b28-56 i notes 10 i 11 corresponents, on diu que rima amb escola a l’Spill, que Fabra reconeixia que era la forma habitual en la parla i que el DAcEsp admet totes dues formes. Tot i així fa servir aurèola al llarg del dicc. (II, 36b33)

-aerolit (DCVB, on diu que el mot és agut a tot el territori; aeròlit al DIEC2) (II, 71b52-55, dos cops, però com a mot pla, cenyint-se a la norma, s.v. aire, I, 103b27-28)

-professó ‘processó’ (II, 84a41) (però alterna amb processó: II, 110b2)

-tenebra (en singular) (II, 86b44) (No és cap anomalia; v. cites d’Ausiàs Marc i Joan Alcover al DCVB, p.ex.)

-bonió ‘bonior’ (II, 88a7-10)

-bebre ‘vebre’ (“el nostre nom antic del castor”) (vebre al DCVB i al mateix DECat) (nota 1 bòrax, II, 98a57-b4)

-trasbord (Josep Pla, 1925) (II, 102a41-42)

-trasmetre (DCVB) (“trasmès”, II, 192b48, que tant pot ser errata com tria deliberada)

-llogaret ‘llogarret’ (II, 112a1)

-empalissada ‘palissada’ (II, 139b2)

-boscatà ‘bosquetà’ (Teodor Llorente, val.) (II, 145b6-9)

-bossaina (variant on aplega diverses accepcions que relaciona etimològicament amb borraina < BORRATJA) (nota 3 bossa, II, 147b27-50)

-lemma ‘lema’ acc. 2 DIEC2 (II, 147b28)

-òptimum (“assoleix l’òptimum d’importància”, II, 159b31) (en comptes d’òptim; no DIEC2, no DCVB); en cursiva a I, 619a19

-Indirectament sobre bocina ‘clàxon’: “Avui botzina ha perdut terreny davant una pron. acastellanada, entre els motoristes ciutadans” (II, 182b41-42)

-brago (= ‘brage’ Alc-M) (II, 188a26-35)

Noves accepcions

2010-04-12T15:20:00.005+02:00

-descuidar: “una lectura descuidada” (‘descurada’) (I, 399b17-18); “pronúncia descuidada” (II, 79b39) (DCVB, no DIEC2)

-Admissió de l’accepció ‘culminant’ del terme àlgid (I, 190b36-42)

-defensar-se ‘anar tirant, no patir, no estar arruïnat’ (III, 42b1-12)

-nostramo ‘Nostre Senyor, el Pare diví’ (ús rural) (acc. no recollida al GDLC ni al DCVB) (I, 282a19-21)

-anques ‘gropa del cavall’ (Estaon) (I, 303a22-23)

-alimanya, potser propi del valencià, almenys antigament (I, 320a53-b4)

-Sis accepcions d’avençar (I, 324a33-51)

-seguir ‘continuar’ (“segueix havent-hi”, I, 74b15; I 111b29, I 111b32 i pàssim)

-àpala ‘apa’ (en to familiar) (I, 341b8-9) (també al DCVB)

-després amb el sentit de ‘a més a més’ (utilitzat per ell a I, 343b15; I, 532b23, etc.)

-rebusques ‘subtilitzacions’ (terme utilitzat per ell) (I, 415b17) (cf. +rebuscat s.v. BUSCA, II, 355a46-56)

-arrelam ‘falda o arrelam de muntanya, raiguer’ (admissió implícita al DCVB pel fet d’incloure la cita de Verdaguer, i només mig explícita en Coromines, I, 416a9-13 i nota adjunta [n. 8 arrel], i també I, 417a33-36)

-aclucar ‘fer tancar’ (els ulls): “Aquests prejudicis […] perillen d’aclucar-nos els ulls en el problema dels orígens” (I, 419a10)

-arriar ‘pagar, amollar’ (“murriesc”) (I, 425a47-51)

-arriat ‘impulsiu, impetuós, geniüt, arruixat’: “...se sent molt des de Barcelona fins al llunyà Maresme (Malgrat, Pineda, 1950-77)” (I, 424b15-18)

-arronsar: accepcions balears (I, 428b5-20)

-guinyada (d’ull): l’utilitza per definir el terme àrab råmz a l’entrada ARRONSAR (I, 428a6), i més endavant fa servir dos cops seguits l’expressió guinyar l’ull amb el mateix propòsit (I, 429a6 i 429a8)

-arxiu: “Figuradament s’usava en el sentit de ‘confident discret de moltes intimitats’ (I, 443a27-30, amb cita del Tirant); ‘apèndix molt desenvolupat de dades calculades o estadístiques’ (I, 443a36-48)

-Una “acc. afegida per Enric Valor c. 1945 al seu DFa” d’atrotinat (‘torbat i apressat alhora’) (I, 478b46-47)

-Sobre atur: “la repulsa amb què fou acollit l’ús periodístic d’aquest mot per a ‘acte de parar una activitat industrial, de tràfic’, etc., que es féu tan usual en els anys 20-30, fou excessiva i s’haurà d’abandonar […]” (I, 486a59-b7)

-jaça: sembla que li doni el sentit de ‘fullaraca’ a I, 515a57-59 i I, 515b16 (“agulles o jaça [d’avet]”)

-la Sublim Porta ‘l’autoritat imperial turca’ (I, 526b30)

-calabre ‘taulatger, tafur o rufià que governa una taula de joc, cast. coime’ (I, 529b6-8) (ampliació de sentit de calabre2 DCVB)

-tapet (de la taula de joc) (I, 529b23) (em sembla que a l’article corresponent condemna el terme com a simple sinònim de cobretaula, v.)

-extremadament ‘extremament’ (sí DCVB, amb cita de Pla, no DIEC2) (“persona extremadament bruta”, I, 531b34-35); extremat ‘extrem’ a I, 608b4

-bòtima ‘fartera, borrasca, excés de beguda’ (informació de Ga. Girona, Maestrat) (I, 535a60-b6)

-aparèixer ‘semblar’ (“D’altra banda apareix difícil que no hi hagi relació amb el cast. bagre”, I, 547b33) (sentit freqüent a l’edat mitjana recollit pel DCVB però no pel DIEC2 ni pel GDLC)

-jaumí ‘relatiu a [la Crònica de] Jaume I’ (I, 550a28)

-baixador: “[…] arrelat en tot el domini en el sentit de ‘pas en una muntanya o en una vall, per on se sol davallar al fons’” (I, 556a45-46)

-poca-solta ‘falta de solta’ (DCVB, no DIEC2) (I, 560b16-17)

-balançada “‘vessant o faldada de muntanya’, ben viva en les comarques centrals del Princ.” (I, 569b3-9)

-balanç (accs. medievals) ‘perplexitat, inquietud’, ‘embranzida, impuls’; ‘moviment de la part alta d’un cos que en torba l’equilibri’ (I, 569a37-44)

-bau (< balç) ‘roca submergida i escarpada que es veu a través de l’aigua de mar en la costa’ (I, 575b25-54, amb cites de Foix i Pla i una curiosa hipòtesi sobre l’etimogia de Portbou) -salmer: “Potser una variant d’orgue, o part d’aquest que servia en particular per salmodiar o acompanyar el recital de salms.” (nota 6 balda, I, 582a23-25)

-arcaic substantivat referint-se als escriptors catalans dels orígens de la llengua (I, 583a10-13, “els nostres arcaics”)

-baldufa ‘dona de costums lleugers’ (Castelló, informació que li proporciona “amablement” G. Colon [I, 590b43-47])

-entrellat ‘trama’ (accepció implícita en l’expressió entrellat de branques que utilitza per definir l’occità mistralenc balaus (I, 612a4-6)

-ban ‘devesa, partida de prats i bosc en les muntanyes d’un poble’ (Pallars Sobirà) (I, 613b17-23)

-paquetaire ‘contrabandista’ (I, 615a42)

-barbada ‘cada un dels vessants d’una serra de sotaigua o d’una timbera submarina’, “(acc. definida deficientment pel DFa. i per Amades-Roig […], i malentesa del tot en AlcM)” (I, 632b22-25 i ss., fins a final de columna, i també nota 10, I, 634a55-b22)

-barbacana ‘sortint de penya, cornisa rocosa que cobreix una concavitat, la concavitat mateixa’ (I, 635a41-57) (acc. 5 DCVB, més restringida)

-bardoma ‘superfluïtat sobrera, deixies’ (Tremp, esmena de l’acc. 2 del DCVB) (I, 644a48-52)

-Diàspora ‘conjunt de terres per on els jueus es van dispersar des de la Judea romana’ (I, 652b24-25)

-tomàs ‘incrèdul’ (substantiu) (“poden acabar de convèncer els possibles Tomasos”) (I, 654a16-17)

-formiguejar ‘abundar’ (I, 658a58)

-històric ‘registre històric’ (subst., escrit entre cometes) (I, 661b27)

-relligar ‘relacionar’ (I, 666a10)

-barrotar ‘fallar (en les cartes)’ (Guardiola de Font-rubí) (I, 666b22-23)

-dreter, -a ‘dreturer, precís’ (“llança [Marcial] amb sageta de dretera punteria a un dels seus epigramàtics invitats”) (I, 678a52)

-preguntar pronominal (“Em pregunto si […]”, I, 683a11)

-durador ‘bus’ (“Durador era un home que ‘durava’ sota aigua”, I, 690a13-19)

-bastinal adj. (“peixos bastinals”) (I, 720b9-10; I, 720b30, però esp. a I, 720b52-721a2) (al DCVB només com a substantiu)

-bategar “intr. ‘fer una barca sobtats moviments de balanç de proa a popa (quan treuen l’art que han calat)’, a St. Pol de Mar, 1930” (I, 733a54-56)

-batent ‘vessant de muntanya’ (“sentit a les altes valls de Camprodon i de Solsona”) (I, 729b58-60)

-Dues accepcions medievals de bataller a la nota 23 de batre (I, 733b35-42)

-batoll ‘eina de batre o de fer caure la fruita de l’arbre’ (nota 27 batre, esp. I, 733b58-734a4)

-baticul (“variant batcul”) ‘anella que es fa en el centre d’una corda, lligada als dos costats de la barca, a dalt de proa, a la cual es clava el botaló’ (St. Pol de Mar, 1929) (I, 732a26-29)

-belleu ‘aviat, dins poc temps’ (Cardós i Vall Ferrera) (nota 1 belleu, I, 755a16-17; article de Gulsoy)

-benda (‘vies travesseres de tela més gruixuda que van paral•leles a la verga […]’) (definició completa a I, 758b40-46)

-llegit, -ida ‘culte, savi (en alguna cosa)’ (“gent llegida”, I, 492a43; “era […] home molt llegit en textos antics”, I, 769b46-47; i pàssim)

-beure ‘devorar un afront, retirar una cosa dita, perdre el que un té’ (I, 787b46-56)

-beurim: “el senyor J. Mestre i Mateu em comunica que ho ha sentit a Cabra del Camp en el sentir de ‘suc o líquid clar però alimentós’ (una dona que es fa unes sopes de farigola i trobant-se malament no se les pot menjar però es beu el beurim)” (I, 788a12-17)

-ensopegall ‘ensopec, entrebanc’ (no només ‘ensopeguera’ [planta] com recullen només GDLC, DIEC2 i DCVB) (I, 790a59)

-engargussar ‘encolomar, endossar’ (fig.) (no GDLC, DIEC2 ni DCVB) (I, 792b14)

-bitlla ‘coit’ (no DCVB explícitament, on amb aquest sentit només hi ha fer bitlles) (I, 802b12)

-baró ‘mascle, “oposat a dona”’ (I, 658a53-54); “esdevé el sinònim romànic del ll. vir, ‘persona del sexe masculí’, acc. en la qual no és normal més que en els tres romanços peninsulars” (I, 658b11-13)

-apuntar: “Aquest [matís] apunta a una relació amb […]” (I, 818a39-44)

-aparentar ‘semblar (acc. 2 DCVB)’ (“”un altre matís, que més aviat aparentaria relacionar-se amb […]” (I, 818a45-47)

-beixest ‘any de desgràcia’ (“antic”) (I, 818b7-8)

-blanor ‘rosada o humitat nocturna’ (Vayreda, Sang Nova) (I, 820a12-14)

-blanc n ‘cansalada grassa, no viada’ (I, 823b23); ‘part del molí’ (I, 823b27 amb nota 1 corresponent)

-blanqueig (“no és sols l’abstracte sinó també el nom de l’edifici del tint”) (I, 824a6-8)

-blanquet ‘cerussa’ (I, 824a15)

-blanqueta ‘mena de raïm’ (I, 824a17-19)

-blanquina (I, 824a20-22), blanquinal (I, 824a22-24) ‘blancall, taca blanca que es veu de lluny’ (val.)

-arbolat (cast. arbolado) (I, 824b12) (no DIEC2 ni DCVB)

-albarís ‘terra rogenca, oposat a blanquissal’ (Quatretonda) (I, 824b6-8)

-esllenegada ‘lapsus’ (I, 826b27)

-foc-follet (fig.) (I, 841a28)

-boqueria “‘carnisseria’ o ‘taula de tallar carn’ (sembla infundada l’altra accepció ‘mercat de comestibles’ que li atribueix AlcM)” (II, 17a15-17)

-boç ‘els morrallons que porten els bous que llauren’ (Arcavell) (II, 17b38-40)

-Diferents accepcions de bocana (‘desembocadura d’un riu o barranc’ a València; ‘direcció d’un vent’ a l’Albufera; ‘boca d’una cova’; “terme de pescadors o de paletes”) (II, 19a18-28)

-embocar (“aproximadament sinònim de ‘desembocar’ o ‘dirigir-se, fer cap a’, parlant d’un camí, carrer o barranc, encara que no d’ús general se sent a molts llocs i té força ús comarcal en el Princ. i les Illes”) (II, 19b33-37)

-bodega (“és un fet històric que s’ha usat bastant, sobretot en certes regions i amb accs. secundàries, com ‘taverna on es despatxen vins de certes qualitats’”) (s. XVII) (II, 24a31-38)

-bòfia. Completa i perfecciona la definició de l’acc. ‘policia’: “D’ací [del sentit de ‘mentida, ‘falsedat grossa i increïble que hom conta’] passa a designar vulgarment una institució on el poble posa de relleu, de bona gana, el caràcter de farsa i engany que li és inherent, la policia secreta (‘la pudor’)” (II, 26b24-31)

-palillo ‘boixet de fer puntes’ (II, 53b57-59)

-boixa ‘remei per a ossos trencats del bestiar’ (II, 55a7-11)

-bolcar-se (el vi) +‘agrir-se’ (II, 63b18-23)

-bolca (“+‘apilotament d’espigues en un camp de blat madur per a la sega’”) (II, 64a10-19)

-boldró ‘velló de llana’ (accepció absent al DCVB) (II, 65a7-8) (antigament, rossellonès sobretot, II, 65a20-54; però “es conserva encara, en alguns llocs, amb el seu sentit etimològic”, II, 65b25-33, amb +emboldronyat i +emboldronyit, també absents al DCVB)

-bòlica (“+‘embull, embolic’”) (II, 70b59-71a5)

-boll (“+cap i cervell de l’home”) (II, 72b54-59)

-borbollar (intr.) ‘brollar fent bombolles’ (Alta Ribagorça) (II, 81b27-29); borboll ‘esvalot, gatzara’ (II, 81b29-32)

-barbollar ‘mentir’ i barboll ‘mentider’ (Benasc) (II, 81b33-34)

-“valor quasi adjectival” de bonança (II, 82b26-40) (és el valor que té a “Bufa ventet de garbí, vent en popa i mar bonança” de l’havanera)

-El sentit de bonior desglossat de forma més precisa en tres accs. separades (II, 88a7-18)

-bony ‘deute gros i feixuc’ (migjorn valencià; II, 94a28-36) i ‘casta de bolets, potser com els ous-de-reig’ (Eivissa; II, 94a36-42)

-Millora de la definició de borda ‘mena de cabana’ citant el que en diu el dicc. Aguiló (II, 102b42-60)

-bordell ‘brogit’ (Mallorca, l’Alguer) (II, 108a39-43); “ús del mot a manera de renec o terme pejoratiu aplicat a qualsevol objecte” (valencià) (II, 108a49-53)

-bordó +’espècie de vers’ (en poesia occitana) (DCVB, acc. 3 DIEC2), +’tipus de falta tipogràfica’ (que Coromines ja diu que apareix al Fabra (II, 110b22-35)

-Accepció antiga de borla (esp. en textos castellans, però extensible al cat.): “[…] no es tracta pas d’una brodadura qualsevol, sinó més aviat d’una orla d’or o pedres posada al llarg del caire d’un escut o d’un cortinatge […]” (II, 118b17-27)

-Accepcions de bornar: ‘lluita política’ (Pere Coromines), ‘competència galant i social’ (Pere Coromines), ‘corredisses amb correguera’, ‘jugar’ (la muller de Pau Vila, manresana, que deia a la quitxalla: “Au, aneu a bornar!” ‘aneu jugar, aneu a córrer’, comunicació de Pau Vila a Joan Coromines) (II, 120b5-21 i notes relacionades)

-borra ‘mineral’ (“terres valencianes”) (II, 128a57 ss.), ‘borralló (de neu)’ (Estaon, 1934) (II, 128b5-7), ‘molsa o líquen a l’escorça dels pins’ (Boí) (II, 128b7-10), ‘fenàs’ (II, 128b10-12), borres ‘mulladors’ (Alcoià) (II, 128b20-26)

-borreguet ‘cirrus o cúmulus’ (II, 139a49-51)

-Diferents accs. de variants de BORUMBALLES: burruballa ‘menudall, genteta’ (II, 142b14-16); barrumbales ‘foteses, menuderies’ (II, 142b17-20); ‘grop de la fusta’ (II, 142b20-21); barrumball ‘rama seca d’encendre foc’ (II, 142b21-22); burbaia ‘flocs o encenalls de fuster’ (II, 142b28-30); id. ‘classe de fideus plans i amples’ (II, 142b30-31)

-bosquer ‘guarda-bosc’ (cat. occ.) (II, 145a52-54)

-bosquerol ‘nom de la puput’ (Farrera de Pallars, 1933) (II, 145b4-5)

-emboscada ‘país boscós’ (cat. occ.) (nota 17 bosc, II, 146b29-33)

-bossada ‘cert tipus de jaciment mineral’ (II, 147a44-47)

-bot (‘onada alta que fa el riu quan té rapidesa’) (Vall d’Àneu) (II, 163a8-9); ‘lloc estret per on es pot saltar un riu o un cingle’ (II, 163a12-15)

-botit ‘atac del mal d’enflitja o inflor’, ‘atacat de botidura’ (veterinària) (II, 170a40-47)

-embotir ‘al•legar molt’ (II, 170b58-171a2)

-bous ‘les pinyes dels pins sense pinyons’ (Vall de Cardós, 1934) (II, 183b25-26)

-braçat +‘raig intens (de llum)’ (tot cites de Pere Coromines, II, 187a17-31)

-braguer +‘regió de l’entrecuix del bou’ (València, Giner i March) (II, 188a16-18)

-brandar ‘anar en doina, no parar un en les seves activitats’ (Vallmoll, Alt Camp, 1964) (II, 196a3-7)

-braó ‘remor’ (cf. braolar) (II, 200a5-23)

Noves entrades

2010-04-12T15:00:00.010+02:00

(encara ara, o bé en el moment de la redacció del diccionari)

-permor (I, 261b43 i nota corresponent, I, 263a9-14)

-boccaccesc (I, 281b37)

-corànic, -a (I, 285b37; I, 429b47)

-xisto ‘acudit’ (I, 309b59; I, 531b39)

-llamenc. Defineix anyívol com ‘delicat, llamenc amb un menjar’ posant un asterisc volat a llamenc, tot i que apareix al DCVB (I, 337b3)

-+jargó (“no admès en el DFa. però recordo que en els anys 1934-35 Fabra ja el recomanava a la S.F., per a llenguatge professional o privatiu, no tècnic, no forçosament argòtic […]: ell mateix m’animava a usar-lo ja, quan fes falta.”) (I, 383b26-32)

-+argòtic (“molt usat però no en DFa. ni AlcM.” [el volum I és publicat al 1980]) (I, 383b33-34)

-sarsaparrilla (dintre la definició d’arítjol, I, 388a34; amb justificació per adoptar el terme a partir d’una forma ribagorçana, I, 681a2-6)

-partit-pres (I, 397b53)

-Linneu ‘Linné’ (I, 400b52)

-inclús (pàssim: I, 419b33; I, 445a20; I, 833a39; etc) (i v. cloure)

-rossolant n (fig.) (I, 426b53)

-garladura ‘floritura’ (I, 429b47)

-ronsegueria (“[PCoromines]”) (I, 430b5)

-+artic ‘artiga’, “grossa llacuna que notem en AlcM” (I, 440b7-12)

-monetal ‘monetari’ (“acc. metal•lúrgica i monetal”, I, 454a34, s.v. assaig)

-refrendar (I, 458a26)

-+assombrat ‘lloc ombradís’ (Castellterçol) (I, 459b1-3)

-+astorinat ‘escamnat, esfereït, estarrufat’ (val., eiv.) (I, 465a24-30)

-+açurit ‘engrescat cegament, enllaminit, enviciat’ (Baixa Ribagorça) (I, 465a30-37)

-trescentista (I, 465b28; avulgarat I, 770a8)

-+astronàutica (ja inclòs als diccs.) (I, 466b28)

-tunda (donar una tunda definint ataubar, s.v. atalbar, I, 468b18-20, tot i qualificar-ho de castellanisme poc recomanable s.v. tundir)

-jaumenc ‘relatiu a [la Crònica de] Jaume I’ (I, 495b11-12)

-autobombo (I, 501b43) (no el trobo al DIEC2 ni al GDLC ni al DCVB)

-autodomini (I, 502a2-3) (DCVB, però no GDLC ni DIEC2)

-+avegants ‘senyes de pescadors’ (I, 503a14-18)

-trifini ‘punt de trobada de tres termes municipals’ (I, 504a38; II, 174b1)

-+avarguera ‘folro o mitja funda de cuiro que embolca, per sota, les regnes dels bous del jou’ (Men.) (I, 507a8-10)

-precel•lència (I, 516b5-6)

-+aviança ‘parentela, nissaga’ (I, 516b53-56)

-+aviatge ‘heretatge dels avis’ (I, 517a14-51, incloent-hi formes gascones)

-mitja-virtut ‘dona lleugera’ (no el trobo al DCVB, no DIEC2) (I, 522a36)

-+azalea (I, 525b30-31)

-+azederac ‘cinamom’ (I, 525b31-33)

-pastoril (I, 528b21; I, 528b25; II, 138b54-55 i II, 139a5, i pàssim) (DCVB, no DIEC2)

-bu (interjecció): “bu ‘papu’, ben usual en castellà, i que pràcticament és català i universal [cf. boo anglès, p.ex.], car és el so que emet el “papu” per tal d’esporugui els infants” (I, 528b44-49)

-imela ‘tipus de so vocàlic àrab’ (I, 535b33 i crec que també més amunt) (v. Imala)

-fortorós (dos cops s.v. baf, definint baf i bavor) (I, 539b15, i I, 539b53) (no DIEC2 ni DCVB)

-lingua franca ‘llengua franca’ (terme que fa servir comunament dintre el text en rodona) (I, 552a25)

-renomenat ‘que té renom’ (DCVB, no DIEC2) (I, 557a17)

-segrel ‘mena de trobador galaicoportuguès’ (I, 557b29; I, 678a15-16)

-avulgarar (I, 560b44; avulgarat, I, 776b54)

-+bajanura ‘beneitura, sandez’ (“bonic terme d’indulgent ironia […] digne d’afermar-se en la llengua literària”) (I, 558a32-35)

-mòpia (mallorquí; no GDLC ni DIEC2) (I, 560b59)

-+embalar-se “‘accelerar-se (dit especialment dels vehicles)’” (però ja incorporat al DIEC2, p.ex.) (I, 562a2-5, amb l’ex. anava embalat)

-+baldreig ‘agitació de les ones’ (menorquí) (I, 564a15-17)

-enraonamentari ‘conversador’ (dit de Marian Mayreda) (I, 565b47-48)

-pentalogia (I, 566a57)

-arabonímic, -a ‘relatiu a topònims d’origen àrab’ (I, 566a57, on diu entre parèntesis: “si m’és lícit aquest terme”)

-+esbalçarrada ‘ensulsiada’ (I, 574b59-575a2)

-contribalç: carros de contribalç (tota la nota 7 de balç, I, 576a36-54)

-+embelcar-se ‘guerxar-se’ (“valencià meridional […] (Enric Valor)”), i +embelar-se ‘id.’ (Cervià de les Garrigues) i +embel (id.) (I, 577b41-49)

-desaire ‘despreci, afront’ (segons cita que sembla del Belv.) (DCVB, no DIEC2) (I, 102b59-103a8)

-iraquí (no DCVB) (I, 585a16)

-coprolàlic ‘afectat de coprolàlia’ (I, 589b48, qualificant el Gargantua de Rabelais)

-+abaldufat (Josep Maria de Sagarra) (I, 590a55-57)

-remans ‘recolze de riu’ (I, 593a41)

-+esbalaié(r) ‘escombra rústica’ (ribagorçà) (I, 593a47-48)

-apenes (tot junt) (DCVB) (I, 602a15)

-bambolejar. Diu “no recollit per Fabra” (I, 612a40-44), però ja és al DIEC2

-bedro ‘devesa, pasturatges d’un poble determinat i reservats per a aquest a tal o tal mena de bestiar’ (Boí) (I, 613b22-25)

-embandir-se ‘encongir-se o escurçar-se una corda en assecar-se després d’haver parat la pluja’ (terme nàutic, Sant Pol, 1929) (I, 617b40-43)

-òptimum (en cursiva) (I, 619a19)

-jargonitzant (I, 620b10)

-+jargonesc (I, 383b34; I, 776b54)

-aplebeiat, -ada (I, 620b10)

-apicarat (I, 620b49)

-+ajargonat (I, 383b34; I, 621b28)

-+banyassada (Conat) (I, 623a24-26)

-llanta ‘llanda’ (ja Fabra) (I, 627b46)

-barba-de-boc (espècie botànica no ben definida, I, 632b7)

-+itjol ‘coixí de monja, coixí de senyora’ (I, 632b6, hapax sense entrada pròpia enlloc, ni tan sols al mateix DECat)

-sotaigua ( a l’expressió serra de sotaigua, I, 632b22-23)

-poliorcètic (no DCVB ni DIEC2, però sí GDLC) (I, 635a15)

-recul ‘reculada’ (no DIEC2 ni DCVB)

-rousseaunià (I, 639a7)

-+barbitúric (I, 640a19) (no DCVB, però sí ja a GDLC, etc.)

-fotostàtic (“ed. fotostàtica”, I, 642a18)

-barco (“avui està arrelat a tot el territori lingüístic (per bé que encara el rebutgi la llengua literària), i ja es troba en velles cançons populars; d’ací el diminutiu barquet, encara més general”) (I, 641b28-36)

-moixalós (“selva moixalosa”) (I, 647a20)

-bardissot (“supl. d’Ed. Fontserè al DFa.”) (I, 646b10-11)

-sefardim (plural) (I, 652b25)

-verborrea (DCVB, no DIEC2) (I, 653b33)

-reàlia (“fets reàlia”) (I, 657a46)

-desembarrerar (I, 666b57-60, amb definició) (Albufera de València)

-+embarrerâ(da) (Benimuslem, 1962) (I, 665a3-5, amb definició)

-embarregar(-se) (I, 665a6-11)

-esbarrallar (val.) (I, 665a15-19)

-barres-a-pits ‘entristit’ (I, 665a37-41)

-+barregà (“cat. ant.”) (I, 676a57-60)

-documentari, -ària (“frases documentàries”) (no GDLC) (I, 679a8-9)

-+barrilesc ‘bandarresc’, ‘de la gresca’ (Pere Coromines, amb cita) (I, 688b11-17)

-bandarresc (definint barrilesc) (I, 688b11) (article de Gulsoy però potser copiant una cèdula d’en Coromines fill)

-jargonal (I, 697b11)

-+arrutx ‘punta de la perxa del barquer’ (terme sentit per ell el 1935 a l’Ebre, sense referències lexicogràfiques anteriors) (I, 434b18 i ss.)

-autoctonia ‘autoctonisme, qualitat d’autòcton’ (I, 711b10; II, 124a16)

-+bastança ‘provisió suficient’ (I, 717b21-24)

-+l’abast (“d’una qüestió, d’un treball, etc. […] molt usat des de c. 1925, rar abans, i encara no registrat en AlcM, DFa., DAg., etc.”) (I, 717b41-43)

-pastorellesc (I, 719b55)

-nebrissense (de Nebrija) (I, 726a13)

-+beta ‘gran barca de càrrega’ (Sant Pere Pescador, 1912) (pl. “+bètes”, I, 727a50-54)

-nivellació (DCVB, no DIEC2) (I, 732b28)

-+alandrar ‘esbatanar’ (hàpax al dicc. cat.-al. de Vogel) (I, 730a52-54)

-batifull (“Ed. Fontserè al marge del seu exemplar del DOrt.”) (I, 732a39-40 i nota corresponent, I, 734b25-27)

-diminutivitzant (I, 732a48)

-mal-endreç(os) (definint terrabastall, I, 732b5-7)

-+becarrut, -da (i, 741b33-34 i nota corresponent)

-jurístic ‘jurídic, legal’ (I, 44a44)

-estudiantí, -ina (I, 743b10)

-+becar (i -+becari) (I, 744a8-12)

-apenínic ‘relatiu als Apenins’ (I, 745a56)

-+begallar “DFa., no AlcM” (I, 750a21)

-gauxesc (I, 750b41)

-metacedeusi (GDLC, no DCVB ni DIEC2) (I, 753b15 i pàssim)

-+bellparler (“[DFa.]”) (I, 753b29)

-bellesguard ‘mirador’ (I, 753b58-754a6)

-+bellmarí ‘foca’ (tota l’entrada, I, 755b47ss.)

-vertir ‘traduir’ (DCVB, no DIEC2 ni GDLC) (I, 762b25)

-baronil ‘baronívol’ (no GDLC, p.ex.) (I, 772b12)

-+berruganya ‘veça cultivada que donen als coloms’ (el Lloar) (I, 774a10-14)

-+bestialitzar (“no en els dicc., però usual”) (I, 783a46)

-borallada (= abeurallada) ‘menjar sucós que es dóna als […] animals per engreixar-los (“cèd. de Pere Coromines a Llers, 1898”) (I, 788b25-29)

-biaixar ‘esbiaixar, tallar en biaix’ (no GDLC) (I, 790a8-15)

-cul-de-got (amb valor apositiu) (I, 800b17)

-biombo (no DIEC2 ni GDLC, sí DCVB) (“per als de luxe i fantasia i usats dins els edificis sembla un mot ben tolerable mentre no es tendeixi a deixar en desús l’altre [paravent]: potser es podria establir com a normal la distinció indicada”) (tota l’entrada de biombo, esp. I, 803a12-17)

-turis ‘turo, tosca’ (“Barxeta, 1962”) (I, 818a56-58)

-blaca ‘garric, alzinoi, coscolla’ (sentit per Coromines una sola vegada a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità) (I, 820a54-b18 i ss.)

-torpa ‘croca, herba blanca’ (no DCVB) (I, 823b46-48) (variant de +torba [v. TORBAR])

-blanquissal ‘blanquissar’ (I, 824a28-31 i nota 6 corresponent, I, 824b3-6) i ‘argila blanca’ (nota 6 blanc, I, 824b6-10)

-shibolet (escrit per ell en cursiva) (terme jueu) (I, 833a18)

-“la Cèltide” (I, 838a38)

-+desblegar (nota 2 blegar, I, 844b48-54)

-+xondana ‘xeflis’ (II, 13a18) (i v. tota l’entrada corresponent al DECat mateix, on explica que falta a tots els lèxics)

-+forràs ‘ocell semblant a l’esparver’ (amb entrada pròpia al DECat i remetent a furràs al DCVB); cita oral d’Aitona a II, 18a8-12)

-bocalina ‘entrada que per alguns paratges tenen les barres dels rius, que deixa pas a algunes embarcacions’ (“1868, SLitCosta”) (no DCVB, DIEC2 ni GDLC)

-bacó ‘bocí’ (alteració de *bocó, menorquí, “dicc. inèdit de Febrer Cardona, c. 1820”) (II, 19a44-46)

-boquera ‘desguàs d’un estany’ (Pallars) (II, 19a49-50)

-bocaprim (“(no AlcM ni DFa.), però ben viu en el sentit de ‘llepafils, llamec’ en el Gironès, etc. (St. Aniol de Finestres, 1968).”) (II, 20a33-35)

-+pidoix (budoix AlcM) ‘gros grumoll que es fa en coure malament sopes de pa’ (definició “del prof. Elias Serra i Ràfols”) (II, 24b15-35)

-+mudeixó (budoix AlcM) “[…] m’és conegut com a mot empordanès (no registrat per cert a cap diccionari, tan poc com pidoix) en un sentit semblant al dels redols de sembrat, que hem vist definits per a budoix [a II, 24b6-8)]. L’usava Pous i Pagès […]” (II, 24b45-60)

-signífic (“el signífic hieràtic”, II, 27b55)

-bogar ‘boguejar’ (no DCVB) (II, 33a25-29); bogants ‘territori fronterer’ (II, 33a29-32)

-fanguitxó (“fanguitxó semi-líquid”) (II, 38a50)

-+bojard ‘esbojarrat’ (II, 43a25-26, amb nota a II, 45a1-9 que inclou dues cites del seu pare)

-roturar (definint el baix aranès desbodigà) (II, 46a51) (DCVB, on especifica que és castellanisme per rompre)

-+ximecs (definint borrina de mar, II, 52a41)

-+borrinar o +borrinejar (II, 52a432 i nota 5 corresponent)

-+boiregós ‘perjudicat de boires’ (II, 52a56-58)

-bojac (Calendula) (DCVB amb cites de Guimerà i de Clapés, dicc. Aguiló; Fabra amb la forma boixac, que jo no he sentit mai mentre que bojac sí, des de petit, a la família) (II, 54a56-b1 i nota corresponent, II, 54b23-34)

-+buixos ‘boixa’ (“forma val.”) (II, 54b46-47)

-boligo ‘xarxa semblant al bol, més petita que la xàvega’ (Marina d’Alacant) (no DCVB) (II, 57a12-14)

-verdàs ‘verd, picant, amb connotacions sexuals’ (no DCVB) (II, 62b49)

-insularista (“prejudici insularista”) (II, 59a36-37)

-pur-sang (adj.) (II, 60b20)

-neoyorquí (II, 68b5)

-+boleta ‘carrereta, moixernó (mena de bolet)’ (Taüll, 1969) (II, 68a55-58)

-numerosíssim (DCVB s.v. numerós) (II, 69b51)

-+rebolica ‘embull de plantes i ormeigs’ (Albufera de València, val.) (II, 71a10-19); +rebolicat ‘enredaire’ (II, 71a19-22)

-+embolicament (II, 71a56)

-+tresbolicar-se ‘embullar-se (en alguna cosa)’ (Boí, 1953)

-+reboll ‘boll’ (Pere Coromines en una carta) (II, 72b40-47; II, 74a12)

-+bollatrepadella ‘mena de menjar incorporat al beurall dels porcs’ (Sant Magí de Brufaganya, 1927) (II, 74a16-24)

-+bombonera (“el recordo en ús des de 1915 o abans; DFa; no AlcM”) (II, 79a40-41); +bomboneria (“no AlcM ni DFa.”) (II, 79a41-42); +bomboner (“usat entre gent del gremi”) (II, 79a42-43)

-+barbol ‘remor violenta i súbita’ (olotí, Vayreda, amb dues cites) (II, 81b50-58)

-súbit (DCVB, no DIEC2) (II, 81b50-51)

-embarboll ‘barboll, trampa en el joc’, ‘embolic en el parlar’ (Baix Urgell) (II, 81b35-36)

-barbullador (“la mar barbulladora ‘ressonant’ en el ‘xueta’ mallorquí Josep Tarongí”) (II, 81b45-47); barbullaire (rossellonès) (II, 81b47-50)

-bonatxó (DCVB) (II, 12b24-25, i com a remissió a II, 83b13)

-prestigiament ‘acció i efecte de prestigiar’ (no DCVB ni DIEC2)

-intrincament (DCVB, no DIEC2) (II, 94b17)

-+bora ‘cova’, ‘caverna’ (II, 94b51) (v. document Muntanya)

-+borraixera ‘recipient per posar-hi borraix o bòrax’ (1868, SLitCosta) (II, 98a35-38)

-bordisc ‘bord’ (un pollancre) (Estamariu; Llessui) (II, 101a23-25)

-+baldruig ‘olivera borda’ (Castalla, 1955, comunicació d’EValor) (II, 101b1-11)

-regestar ‘registrar’ (“un document que tinc regestat d’Ullà”, II, 103b24-25) (no DCVB; Coromines no en diu res s.v. gest, que és on hauria de sortir, o sigui que pot ser que sigui creació o recreació seva)

-substràtic (“paraula substràtica”) (II, 105b41-42; II, 144a15)

-leproseria ‘llatzeret’ (II, 109a28)

-+borir (“‘susurrar las abejas’, solament recollit pel diccionari d’Escrig (1851), si no és una errada seria una alteració de bonir per influència de borinot.”) (II, 116a38-41)

-vesicar ‘fer sortir butllofes’ (II, 119a20, en la forma de gerundi)

-fotocòpic adj. (“ed. fotocòpica”) (II, 132b39)

-transmediterrani (II, 129a15)

-tradicionista (II, 129a34)

-borrada ‘treball feixuc’, ‘gran quantitat’ (rossellonès) (II, 129b11-2 ss.)

-+borrassol ‘una herba que s’agafa o enganxa als dit” (“pall.”) (Tor, 1932) (II, 130a2-3)

-“Verdaguer havia usat +esborronit” (II, 131b25-31)

-garropassa, sentit per ell en comptes dels gorrapassa i gorripassa del DCVB, “aplicat a butllofes, ja més grans, causades en la pell dels adults per la calor” (zona Ebre-Tortosa) (II, 132a54-b1)

-borragini, -ínia ‘borraginaci, -àcia’ (no DCVB) (II, 134b48, i explícitament a II, 135b23-24)

-+borratxer ‘venedor o fabricant de borratxes’ (segle XV) (II, 137b24-29)

-+bosc, bosca adj. (II, 144b10-14)

-+boscallós (“celles boscalloses”, Puig i Ferrater) (II, 144b33-35)

-+boscària ‘boscúria’ (II, 144b58-59)

-+bossolla ‘bragueta’ (benasquès) (II, 147a60-b2)

-bursàtil ‘borsari’ (no DIEC2, no DCVB) (citat per ell al costat de borsari, II, 147b6)

-vainillat, -ada ‘compost de vainilla’ (definint ametllat) (I, 280a6-11)

-salmantí (I, 511b25; II, 152b8)

-afiançar (acc. 3.c DCVB) (no DIEC2) (II, 155b43)

-sessejant (adj.), sesseig (cast. ceceo) (II, 158a46-47)

-aborigenisme (II, 162b39)

-+botant ‘falca per a la varada d’una nau’ (1868, SLitCosta) (II, 161b44-45)

-+botidura ‘enflitja, mal del bestiar botit’ (no DCVB com a entrada, però esmentat a l’acc. 5.a de embotir) (II, 170a42; II, 170b15-16)

-suggerència (DCVB) (II, 173b8 però utilitzat sovint)

-imperescible (no DCVB) (II, 172a58-59)

-galtifler (no DCVB) (tota la nota 13 de botir-se, II, 173b25-33)

-+botjós ‘silvestre, que creix sense explotació, pels ermots’ (“parlant de les alzines o garrics de poc valor”) (II, 174a35-40)

-+botxar (“es diu de les plantes quan comencen a inflar-se les branques per brotar”, Pere Coromines) (Empordà) (II, 175b28-54)

-gèmola ‘botó o poncella vegetal’ (no DCVB) (II, 179b8)

-+buiner (adj.) ‘barroer’ (cita de Gaietà Vidal i de Valenciano) (II, 185a25-27)

-+bragós ‘sollat de fang, ple de llot’ (II, 185b43-51)

-+braçatge ‘feina que fa el bracer en les collites’ (acc. medieval; II, 187a32-42)

-+braquiocubital “(1868, SLitCosta)” (II, 187b2-3)

-+braganell ‘les bragues’ “eiv. (PzCabrero)” (II, 187b56-57)

-+aré interj. (I, 370a44)

-+desbraguerar ‘llevar la pell del braguer en escorxar el bou’ (València, Giner i March) (II, 188a18-19)

-antihèrnic, -a (II, 188a41)

-+esbramegar ‘bramar (la cabra)’ (Viu de Campo, 1965) (II, 191a1-2); +esbramec (valls d’Àneu i Benasc) (II, 191a2-4); +esbramit (de l’ós, Espot, 1960)

-+embranquillar-se ‘entortolligar-se’ (“migjorn val.”) (II, 194a29-31 i nota 6)

-+branquinyol (II, 194a31)

-+ambiental, +ambientar, +ambientació: “neologismes que han circulat ja molt des del segon quart del segle [XX] (no tant el darrer […])” (I, 274b14-16)

-paladinesc (no DIEC2 ni DCVB) (II, 197a47)

-+abrandada, proposta seva: “sembla més correcte que brandada en un ús culinari que circula entre nosaltres (almenys a la Costa Brava).” (II, 197b13-16)

-abranlar (‘abrandar de foc’) (Pere Coromines) (II, 197b17-198a20)

-morfonològic (II, 199a4)