-“Un besavi meu era mestre d’aixa de St. Feliu de Guíxols” (V, 634a57; ja ho diu a I, 104b27-31)
-“A una vella parenta meva de Biure un oracle humorista li imposava la penitència de ‘passar el seient per un barder’” (I, 646a30-34)
-Sobre l’àvia paterna, v. nota 9 talaia
-Sobre l’avi patern: “nat a Biure d’Empordà, el 1835” (I, 255a3-4)
-Els avis paterns “eren empordanesos tots dos” (I, 690b37)
-“el meu pare, barceloní fill d’empordanesos (de Llers i Biure)” (VIII, 244a19-20)
-Del seu pare: “Balari
[...] fou algun temps el seu mestre” (II, 437b9-12)
-“la meva mare [...] era de
Girona” (II, 442a26)
-"[...] Girona, on vivia l'oncle guixolenc de la meva mare" (II, 805b16-17)
-“que no hi sentia res d’artificiós ni de literari o rebuscat [en el verb abrusar, referint-se al seu pare] es veu per l’ús que en fa en les cartes a la promesa (després mare meva).” (I, 20a12-14)
-“L’any 1900 escrivia a la
seva promesa, que si era amb pronunciació fortament catalana, més que “maca” li
agradaria de dir-li “hermosa” mentre fos “fent la o tancada, i la s ben brunzenta”.” (II, 300b17-21)
-“quan jo tenia 13 mesos, la meva mare gironina escrivia al meu pare: ‘petons del Joanet, que es torna molt travinell: té una mania amb els bastons i n’agafa tants com pot’ 1906.” (VIII, 771b47-50)
-De petit, a ell i als seus germans el seu pare els cantava aquesta cançó de bressol: “Fill meu, dorm un bon son: / al cloure els ulls, ben aviat, / volaràs a un país encantat, / de somnis blaus enlluernat.” (VIII, 66b45-48)
-“jo mateix havia dit iaia, fins a quatre anys, i la família m’ho va fer canviar en àvia” (s.v. jaio)
-“recordo que un parent, no
sé si empordanès, veient-me plorar, de nen, me’n va treure una [de brossa a l’ull]
amb la punta d’una paperina” (II, 351b45-48)
-"les temporades que jo hi passava [a l'Alt Empordà] c. 1911-7" (II, 703b19-20)
-“[…] des de petit sentia jo dir ara passaran les burres de la llet (ramadet que llavors es passejava pels carrers de Barcelona venent llet de somera).” (I, 448b29-32)
-“+Burraire ‘el qui mena les burres de la
llet’ (DAg.), que tots havíem vist pels carrers de Barcelona almenys
fins cap a 1920.” (II, 345b8-10)
-“[...] quan érem petits
ens ensenyaven a fer sardana cantant “la lluna, la bruna, / vestida de dol: / son pare la crida, / sa mare la vol”, en
aquelles nits en què enyorem les hores “quando [sic] nei plenilunii sereni
Trivïa ride tra le ninfe eterne”.” (II, 283b11-15, amb cita de Dante, La Divina Comèdia, “Paradís”, cant
XXIII, v. 25-26)
-“[…] en la meva infància perforaren un estret túnel que des de la vall entre Pedralbes i Sarrià sortia a través de la muntanyà al Pantà de Vallvidrera, i per on circulava un petit tren, delícia de les criatures i llurs acompanyants, i en deien la mina, que la companyia explotadora, crec francesa, anomenà la Grotte, i la gent coneixíem el tren per El Mina-gròt (1909).” (V, 565b18-24)
-“’aquest nen és punsunya’ [‘pertinaç, tossut, que reincideix després d’un càstig’] solia dir de mi la meva àvia, empordanesa de Llers, al seu fill i nora, quan jo tenia sis anys, ‘us farà patir’ (crec que tingué raó).” (VI, 762b6-8)
-"és tradicional farcir amb cascabellitos el capó o galldindi de Nadal (a casa ja ho feien el 1910 [...])." (II, 613b33-35)
-“[A Barcelona] les criatures que ens en defensàvem o servíem [del mandró o fona], cap a 1911-1914, no el coneixíem per altre nom.” (I, 708a53-56)
-“Recordo que la meva àvia empordanesa anomenava patot!, acariciant-lo, un pobre animal manyac (un burret que se li acostava, 1912)” (VI, 758b37-39)
-“recordo de la meva infància (c. 1912) haver vist passar grans barques plenes de càrrega, que els meus companys de joc, a Sant Pere Pescador, anomenaven +bètes” (I, 727a50-54)
-“quan l’oncle em duia a cercar cosconilles pels peus de marge de Pedralbes. c. 1912, desdenyava els màstecs, tot i més grossos, per més durs i amargs” (V, 523b25-27)
-“...qui pogués tornar als dies de 1913, on ajudava el meu vell cosí figuerenc Antoni Vidal a collar el cavall a la tartana, i acompanyar-lo a portar la salut a tots els pobles de l’Empordà.” (VIII, 324a33-36)
-“[rompre llànties d’escaletes] és el que feien els marrecs entremaliats (i de xicotet jo ho he vist fer... i fet, pel carrer de la Cera i els altres del barri del Pedró)” (V, 76a42-49)
-“Entre els marrecs barcelonins (puc garantir-ho car prenia part en combats de carrer, cap a 1912, en el barri del Pedró) […] tots […] manejàvem […] mandró.” (IV, 85a31-35) Sobre les “batusses de carrer” amb mandró de la seva infància, v. també V, 419a6-9 i nota 1.
-v. escaleta, amb breu reminiscència de les seves “maleses” d’infància.
-“els minyonets que jugaven a bales pels carrers de Barcelona, quan jo era petit, havien de ficar-les a l’òbit” (I, 804a25-27)
-“[…] avui hi ha encara el carrer del Regomir prop de la plaça de St. Just un centenar de metres a l’O. de Casa la Ciutat, que jo freqüentava a causa d’un parent en l’any 1912 […]” (VII, 160b32-35)
-"emp. beta
'barcassa planera de transport', que sovint passaven pel Golf de Roses
cap a 1912-15, quan jo passava temporades a St. Pere Pescador-L'Escala"
(II, 791b26-29)
-“Si la memòria no m’enganya
és el mateix o una variant d’aquesta planta [Euphorbia lathyris] la que venien els herbolaris de Barcelona, c.
1912-1915, per fer, amb una decocció dels grans, la llavor-de-puça, pasta líquida-lletosa usada per fixar els cabells
rebels dels nois.” (II, 396b49-54)
-“Els marrecs que nedàvem a Sant Pol de Mar, cap a 1915, en parlàvem [de les meduses] amb seriosa por: recordo haver-hi vist més d’un cop, surant, a penes sotaiguada, la gelatinosa substància.” (II, 119b10-13)
-“[…] aquell repicó que ens feien fer les porteres barcelonines, quan havíem de cridar algú que visqués a la segona porta d’un replà, en els temps idíl•lics de 1915-20 en què encara n’hi havia, per estalviar-se de pujar l’escala: —El que viu al tercer pis, segona? Truqui tres pics i repicó— amb el picaporta pegàvem tres trucs ressonants i una repetideta i ‘creba’ seguida de truquets a l’acabar” (VI, 525b55-526a2)
-“Quan jo era jovenet es veia jugar a botxes en els afores de moltes poblacions i ciutats, i en primer lloc els de Barcelona” (II, 181a7-9)
-“De noi encara m’ensenyaven el Beco del Racó (bęku) en un angle del carrer de Sagristans de la Plaça Nova.” (I, 744a59-b1)
-Potser va anar adreçada a ell la frase que reprodueix a tombar (de Barcelona, i de l’any 1917): “si no estudies, el professor et tombarà i no et pagarem més estudis.” (VIII, 549a1-2)
-“Barceloní de dotze anys i educat en una família de llenguatge ric i estrictament unilingüe, recordo que ho vaig sentir [fer de bo] per primera vegada en una estada a l’Empordà i vaig haver de preguntar què volia dir, quan una jove vaquera demanava a un vell que l’afavorís als ulls d’un xicot.” (II, 14a13-18)
-"En la nostra adolescència compràvem pèl de cavall per "endegar" una bona canya de pescar." (II, 683b31-33)
-La seva coneixença dels ambients benestants on es comprava una haca per als fills mascles (IV, 764b35-765a11)
-“Anant pel camp entorn de St. Pol de Mar jo sentia al meu pare (c. 1920-25) com s’embadalia amb els peremartris florits” (I, 394b13-15)
-Al setmanari L’Avorriment, August Pi-Sunyer “m’hi feia redactar narracions d’Història de Catalunya” (IV, 818a52-58)
-“n’he conegut un [de Barjau] que era catedràtic de Barcelona” (I, 652b8-10)
-Amb el seu pare, "les corregudes que férem junts pels estanys del delta del Llobregat" (II, 299a28-29)
- "En un viatge Ebre avall amb el meu pare (que es preparava a escriure Silèn) per la primavera de 1923" (II, 673b25-27)
-“Diu que Joan de Serrallonga bandoler i proscrit, mentre sopava amb Donya Joana refugiat dalt d’un penyal que forma illa al mig del Ter, poc aigües amunt de Querós, observant que la tropa perseguidora se li havia infiltrat per la vora dreta i es veia ja al guspireig d’algun fusell per l’esquerra, agafant en sopols el cos de l’amada, d’un bot prodigiós va saltar el riu i, cingles amunt, s’embardissà cap als cims de Montdois: jo vaig visitar (ei! nedant) el Penyal del Mal-Sopar el 1925.” (VIII, 75a33-42)
-“búixola [...] deien encara els vells pescadors de Sant Pol fins als
anys 1920-30. Llavors Enric Germà (Vinagreta), que havia nascut cap a 1865, em
va ensenyar sovint una vella “búixola catalana” que guardava la seva família
des dels temps de l’avior, i encara funcionava perfectament [...].” (II,
296b22-28)
-“Sortíem a voga tirada de la platja de StPolM (carregats d’ormeigs, ineficients, ai, per a aquest mal pescador) quan un vell llop de mar ens animava: ‘au, que trobareu mar verge...’ (s’acabava en aquell clap un període de veda). 1928.” (IX, 163b57-164a2)
-A salema, parlant de la vall valenciana de Salem: “Dolça vall, i tranquil•la, d’alegre record.”
-“a Tor encara usaven llum de teia quan hi vaig dormir el 1932” (VIII, 373b24-25)
-“Corrent per allà llavors [Sant
Quintí de Mediona, 1933] amb Pau Vila” (II, 413b35, nota procedent de II,
412a36)
-“[…] recordo que algun cop Fabra, va dir-me de vós (quasi mai) i jo no vaig gosar seguir: ell no hi insistia i em semblà indelicat precipitar la indulgència del mestre; però la vida de tots dos és testimoni eloqüent de com anava això embolcat en un ambient de simpatia, estima i adhesió mútua i sense límits.” (IX, 401b6-11)
-“[…] el Mestre Fabra, en les àrdues passejades que amb els Arnalots fèiem per l’alta vall de Peguera, va batejar un innominat estany, ja no lluny de l’agulla del gran pic, amb el nom de l’estany Escondit (1933).” (III, 541b46-49)
-“El 1936 hi vaig anar [a Vilardell, Vallès oriental], en companyia de Fabra, PVila, JMdCasacuberta i RdAlòs, a celebrar-hi l’aniversari, menjant-nos un ‘drac de pasta’ que duplicava els peixos de pasta del Forn de Sant Jaume!” (GARRA, final nota 9)
-“Ah, aquells xetons que anàvem a degustar en el Mas de damunt Sant Pere de Ribes amb Fabra, Casacuberta i Pau Vila!” (I, 112b41-43)
-“escanyapits (molt usat pels dos emèrits fumadors PFabra i JRuyra)”
(II, 500a22-24)
-“[…] voluntaris de Macià que marxàvem de nit per les terres altes, cantant ‘pel pla i la serra, / avant minyons, avant!’” (V, 692b60-693a2)
-“Recordo que, a la matinada [març del 1938], començà de formar-se una corrua de gent que fugia per la carretera de Sant Andreu (a peu, amb carro, bicicleta etc.); però tot seguit Barcelona reaccionà virilment, i el mateix poble es cuidà de deturar la caravana en formació, i tornar a les fàbriques, amb més ràbia que mai, a venjar aquell gran crim de guerra.” (VIII, 628a5-12, però v. tota la nota 3 de torre)
-“’Trieu-vos-les primetes i netes, que de grasses i brutes totes se’n tornen’, aconsellava somrient la mare quan parlàvem de portar-li nores.” (VIII, 821a6-9)
-“brisote [...] un vent huracanat en el Mar Caribe.12” “12 Bufava entorn de Cuba un cop que jo hi passava”
(II, 239a30-31 i 240a20-21)
-“recordo haver vist nedar un pingüí vora meu tot banyant-me poc més al Nord de Valparaíso, 1943” (s.v. PINGÜÍ)
-A la costa de Xile veu corbs marins (a Quintero, on en deien alcatrases, 1943) (I, 162a23-27)
-ART, I, 436a15-23 i nota 2: “[…] jo mateix havia pres part a
St. Pol de Mar, en la flairosa operació, quan ja s’havia apagat el
crepuscle estival, a la claror de la lluna […]. De primer una tira de
gent no veia l’altra, després s’anaven acostant a mida que se’ns
atansava el cóp, i es tornava joia la gatzara, quan l’endevinàvem tan
feixuc de peix.”
-Fragment autobiogràfic d’una caminada a RIBA
-“[…] les velles senyores de l’aristocràcia cubana es vanten com d’un refinament que us tapa la boca, quan saben fer bola catalana
(així la van rebatejar [la pilota de la carn d’olla] en la simpàtica
illa, on en vaig menjar de molt bona el 1949)” (VI, 541b45-49)
-“Deixem que els hagiògrafs contin d’on creuen que ve el nom de St. Pere Regalat, que té la festa pel maig, però el que el poble sap és la dita meteorològica ‘Quan plou per Sant Pere Regalat, plourà 15 dies seguits’: així m’ho deien en el Ripollès l’any 1954, en rependre les enquestes de l’Onomasticon, i així m’ho confirmaren els regalims de l’esquena; però jo cantava: ‘si el son us he de torbar / podreu tancar-me a galeres, / prô ja no em podreu privar / del foc de les ginesteres!’ (galeres 1967, sense ginesteres 1939-1952).” (VII, 196a43-53)
-“Existeixen serps d’aigua, que no es troben gens sovint, però els
meus ulls n’han vist algunes esmunyint-se per dins de gorguets
bosquetans, dalt de les Gavarres, damunt St. Cebrià dels Alls (1955)”
(VII, 837a14-18)
-v. eixamorar, notes personals de muntanya dels anys 1926 i 1956.
-“[…] visita al Castell d’Algerri, el 1956, en què m’ensenyaren amb aquest nom [aljuva]
el gran contrafort o paret amb què s’hagué de reforçar la paret forana
de la imponent ruïna, que es decanta amenaçadorament dalt del poble.”
(I, 204a37-42)
-““No ·s cale per las ribas!” m’amonestava el
vell amic de Claravalls que m’havia conduït fins al caire de les grans
esllavissades per ensenyar-me el corriol entre aquell dèdal de pendents
perillosos, fins daltabaix al gual de Berganui (1957).” (II, 408a42-48)
-“a la Bastida del Bulès
ens feien riure, a En Josep Seb. Pons i a mi, que l’acompanyava pel Canigó,
contant-nos la història d’una que havia perdut el kәlәstrú [‘seny, senderi’]” (II, 410a16-19)
-“Trobant-me a entrada de fosc pel camí de les Illes a Ceret, em deien els altres caminants: ‘aré, que plegareu tard’ (1960)” (I, 370a55-57)
-“Quantes Fonts Rovilloses he
visitat en terres rosselloneses!, comptem-les gola meva paladejant el
record d’aquelles aigües enèrgiques: […] (1959-1960).” (VII, 504a35-45)
-"a la sortida mateix de Fontjanina hi ha una font abundosíssima en la qual jo mateix m'he sadollat d'aigua gelada" (II, 484b36-38)
-“les əųzínəs [alzines] de Lluc!” (I, 245a17-18)
-“a Sorita (no lluny de Morella) […] 1961 (una bardissa plena d’arços ens entrebancava el pas).” (V, 765a18-21)
-“un home que s’havia quedat encinglat preguntava “io ara per on abaixe?” a Quatretonda” (s.d.) (I, 557a1-3)
-“[…] i faldegem el Serrat del Porxo de Vilanrosa amb el pacient monjo del Miracle que em duia a cavall cap a ombroses barrancades (1964).” (VI, 727b38-40)
“a la vall de Benasc menjo moixes d’una moixera en el camí de la Renclusa (1965).” (V, 728a33-34)
-compra ceràmica (PISA)
-“Quan vaig tornar a Catalunya del darrer exili, en les setmanes de vida tranquila [sic] i recòndita que duia a la Vall de Finestres, per la primavera de 1968, vaig tenir lleure d’observar molt la brotada de les múrgoles.” (I, 387b13-17)
-Excursió marina a l’illa de Cabrera al 1968 amb l’oceanògraf Miquel Duran i Ordinyana (II, 36a11-16)
-“JCoromines, Lleures d’un Filòleg, que per insistència de l’entranyable amic Joan Sales Vallès (malaguanyat, inoblidable!), que organitzà i edità el llibre (Bna., Club editor, 1971) a risc de retrets d’immodesta emulació fou titulat Lleures i Converses.” (IX, 207b26-30)
-“[…] grans pendents damunt Boí (al NE. del poble i O. de Taüll, a mig aire dels caients cap a la Noguera de Tor) per on he vist baixar la dula dotzenes de vegades a l’hora capvespral […]” (V, 64a41-44)
-“una nit de setembre 1976 vàrem encara baixar, embolcats pel torb, les Llastres de la Morta, damunt Caldes de Boí, amb Ramon Escuder; ai de mi, ell ja no és entre els vius, i si jo hagués estat aquella nit sense ell, potser ja no viuria.” (VIII, 570b50-54)
-"[...] conferència a la Sorbona, amb motiu del seu doctorat honoris causa" (II, 674b15-17) ["Conferència llegida el 6 de febrer de 1978" (II, 676a43-49)]
-Devia conèixer Ossau perquè parla de la “immensa devesa” de Pont-Long (I, 77b5-7)
-“corríem per aquells masos [de la Bastifa, falda NE. del Canigó] amb Josep Seb. Pons” (I, 600b44-47)
-“el meu mestre Albert
Bachmann” (II, 311b51-52)
-"experiència de 60 anys de córrer per Pirineus i Ports Ibèrics" (II, 735b1-2)
-"Clicu sembla ser una pronúncia popular deformada del nom de la viuda Cliquot que feia una marca famosa de xampany (lƏ bíudƏ klikú deia un snob conegut meu)" (II, 759a30-33)
Definicions de termes
Aquest buidatge es
tracta d’una feina ingent i potser innecessària, tot i l’enriquiment que podria
representar incorporar als diccionaris generals moltes de les definicions
escampades al llarg del Coromines. Només a tall d’exemple, sovint només pel
color de la descripció:
-alà ‘llebrer
gran i d’instints ferotges’, i, més endavant, ‘gran ca, de ferotgia temible i
força enorme’ (I, 122b1-2).
-amatent
‘diligent, atent, afable’ (a partir del DCVB més que no pas del Fabra) (I,
269a30)
-ambaixador
(definició heterodoxa): “casta de gent destinada a viure […] a cavall de les
fronteres lingüístiques, parlant ara una llengua ara l’altra.” (I, 272b42-47)
-ametllat:
“gelat prismàtic de llet vainillada, etc. embolcat en una crosta de xocolata”
(I, 280a6-11)
-florir-se
‘migrar-se d’impaciència’ (I, 285a57-58)
-amonestar:
“publicar des de la trona els matrimonis projectats per saber si hi ha
impediments” (I, 286b16-17)
-agonia:
“congoixa de la mort” (I, 317b45-46)
-antina
‘turonet submarí amb les algues que el vesteixen’ (I, 330a1)
-arrop ‘xarop de most espesseït, amb bocins de fruita’ (I,
430b21-22)
-art ‘manera
de fer una cosa segons regles, habilitat, destresa’ (I, 435b23), ‘exercici
d’enginy per aconseguir una cosa’ (I, 435b39-40)
-ascona “tret formidable” (I, 447b50)
-teixó “animal […] minso i pacífic” (I, 447b51)
-ase (fig.) “l’home toixarrut i bestial” (I, 448a30-31)
-àspid
‘l’espècie més mortífera d’escurçó’ (I, 450b57)
-Definició dels
assassins (en el sentit etimològic) (primer paràgraf d’assassí)
-au “interj. de prec, d’enèrgica repulsa o de dolor” (I, 493b50-51)
-renadiu “esplets espontanis de la terra” (I, 503b38-45, amb cita
d’una fragment relacionat de Muntaner)
-avenc: esmena la definició del Fabra (ja millorada al DIEC2) (I,
509b27-33)
-babau ‘ximple, beneit, d’una
innocent i ingènua credulitat’ (I, 527a39-40) i “Avui el matís és, pertot,
‘beneit, càndid per excés d’ingenuïtat’ (no ben bé ‘neci’)” (I, 527b10-11)
-babarota ‘ninot o imatge humana que espanta els éssers de poc seny’
-babarotes ‘accionats vans i aparatosos’, definició dintre la qual
inclou les subdefinicions ‘gesticulacions escarnidores’ (acc. 6 DCVB), ‘gestos
ostentosos per donar enveja’ (acc. 4 DCVB) i ‘exhibició pública innecessària’
(acc. 5 DCVB)
-Una accepció de baga: ‘cercolet dins el qual hi ha la
llengüeta de la balança a la romana’ (“en OPou […] p. 200”) (I, 542a4-6)
-bagassejar ‘rebentar-se els béns en dones’, def. diferent de les de
DCVB i DIEC2 (I, 546a19-20)
-baixador ‘petita estació on baixem del tren’ (I, 556a42-44, amb dos
sentits més), “i més arrelat en tot el domini en el sentit de ‘pas en una
muntanya o en una vall, per on se sol davallar al fons’” (I, 556a45-46)
-balada ‘composició poètica trobadoresca’ (fi s. XIII) (I, 601a44) i
‘espècie de romanç originari d’Anglaterra i Alemanya’ (s. XIX) (I, 601a46-47).
Història del trànsit geogràfic d’una acc. a l’altra: I, 601a47-54)
-desballestar ‘esgavellar, desbaratar, treure de polleguera’ (I,
603b37-38)
-banda ‘colla de gent armada, aplec de partidaris resoluts’ (I,
614a7-8)
-esbardellar-se ‘consentir-se, quedar afectat per una forta esquerda
un recipient de terrissa, sense arribar a partir-se del tot en dos trossos’ (I,
644a37-40)
-Definició del llatí baro, -onis:
“És l’home de formació descuidada, especialment aquell en qui la força física
predomina sobre la intel·lectual, sense que hagi de ser un neci.” (I,
659a59-b2)
-coromina ‘fons de terra que faci una sotalada’ (definició donada
per un informant de l’Estany, I, 660b22-25)
-Matisos entre barret i bonet i evolució semàntica de barret
(I, 681b46-56; I, 682a1-14)
-basarda ‘por intensa d’un perill indefinit’ (I, 696a56)
-veixina ‘pet furtiu’ (I,
699a10)
-“el que caracteritza
el rai de tota altra embarcació és la absoluta [sic] manca de tota fondària:
mera superfície plana que suporta objectes flotants (sovint sense ni la més
incipient barana o llistó). És el cas dels que naveguen pels rius pirinencs,
per barranquejar-hi troncs d’arbre.” (I, 706a41-46)
-brètol (I, 769a58-b1, on esmena la definició del Fabra)
-bijuteria ‘comerç i repertori de joies falses, o de cul-de-got, i
d’ornaments brillants i barats’ (I, 800b16-17)
-Corregeix la
definició de billó ‘aliatge’ del
Fabra (I, 801a47-60)
-bakhtiari(s) ‘poble de muntanyencs nòmades i molt tradicionalistes.
amb llengua pròpia i antiga […] habitants en el Sudoest [sic] de Pèrsia” (I,
809b33-36)
-bla ‘suau, dolç, benigne’ i ‘suau al tacte, tendre’ (I, 819a23-25);
‘que cedeix al tacte, que no és dur’ (I, 819a33)
-bledà ‘de bon regent, de còrpora opulenta’ (I, 841b38-39)
-boà ‘abrigall enroscat que les dones duen al coll’ (II, 14b26-27)
-De voltor: “l’ocell terrible, repugnant i
crudelíssim” (II, 77a16-17)
-Definició completa
del sentit de bord aplicat a una
planta (II, 99a41-48 i ss.)
-Els homes que van
als prostíbuls els qualifica de “gent bordissenca i fornicadora” (s.v. bordell, II, 107b35-36)
-“El borni és l’home
que li han buidat un ull” (II, 126a9)
-Transcriu una
detallada definició de Ruyra de bot
(II, 151b58-152a8)
-botarga: “nom d’aquell personatge de comèdia o moixiganga, de
disfressa extravagant i de caràcter pintoresc, que aparegué molt en festes i
comèdies d’aquella època [segle XVII] en terres espanyoles” (II, 163b57-164a8)
-Defineix la closca
en espiral d’alguns mol·luscos com “corn de marisc” (II, 183a15)
-bregós: ‘bregador, contenciós, amic de conteses’ (II, 211b21-22)
-‘bressol d’un
vaixell naixent’ per definir avarador de
drassana (II, 219b60)
-brollador: ‘el raig que bota amb força en prats i jardins’ (II,
260a56-58)
-broma ‘enraonies com a pretext per renyir’ (II, 265b26),
‘futilitat, cosa de poca importància’ (II, 265b41-42), ‘cosa que no mereix
aprovació, que un judici seriós no ha d’acceptar’ (II, 265b43-44), ‘cosa
lleugera, gatzara brogidosa que no mereix estima’ (II, 265b57-58)
-medusa ‘bestiola marina gelatinosa amb aspecte de mucositat’ (II,
268b54-59)
-bufar ‘fer vent per mitjà de forta expiració’ (II, 318a60)
-Detallada definició
del menorquí bufacanyes (II,
322b42-48)
-burilla: “la [...] que fa el noi brut amb mocs secs” (I, 21b55-57)
-caçar ‘tibar les veles agafant-ne fortament els punys baixos, a fi
que no agafin gaire vent’ (II, 375a22-23)
-calaix de sastre ‘dipòsit o escrit on es troba una munió de coses,
poc coherents entre elles’ (II, 406a9-11)
-calar ‘plegar veles’ (II, 408a54-56)
-cala ‘supositori, sonda mèdica o altre objecte, introduït en el
recte, la uretra, etc.’ (puntualització sobre una def. del DCVB, II, 409a16-19)
-descansar intr. ‘recolzar una cosa en una altra, aguantar-s’hi amb
suport’
-descanviar ‘canviar moneda (sobretot la grossa per l’engrunada i
viceversa)’ (II, 494a34-36)
-“el [cabdull o cap]
de l’àncora seria grop o embolic que es formés en el cap de suspensió de
l’àncora, o el lligall bonyegut que hom formaria amb aquest cordam per
assegurar que aqueix ferro tan pesant quedés ben fermat.” (II, 509b19-23)
-descabdellar-se (medieval) ‘abandonar la tropa l’acció
disciplinada’ (millora de la def. de l’acc. 1.a del DCVB) (II, 509b24-26); descabdellar ‘explicar verbosament’
(def. acc. 6 DCVB) (II, 509b27-30)
-cappare ‘persona respectable’ (II, 530b42-43)
-Defineix
indirectament clítoris (o bé vulva) com “[el] que diríem la part
activa [dels òrgans genitals femenins]” (II, 556b44-49)
-excèntric: ““Es diu de l’el·lipse que té molt diferents els seus
dos eixos”, Fontserè [...] 1931-2, gloss.” (II, 667b36-37)
-Definicions de
diverses accepcions de cep, amb valor
literari (II, 669b51-60): “[...] el parany [...] on cauen les bèsties acorades
pel caçador, l’aparell on encletxaven les cames o cuixes d’un condemnat o
torturat [...], el costell on l’enclavaven a la vergonya pública [...].”
-cep “parany o trampa on una bèstia empaitada s’agafa de potes” (II,
670a21-22); “costell on exposaven el pres a la ignomínia pública, espècie de
casaca de fusta que empresonava i castigava alhora” (II, 670a39-42)
-cepat ‘alt i rabassut’ (II, 671a31)
-cimbell (fig.): “l’incentiu enganyós, l’atractiu que ens captura
com en un parany” (II, 701a18-19)
-cirurgià (en la forma popular salurgià):
“[...] el tenim retratat, amb empordanesa malícia, com un “refatjayre”, com si
diguéssim ‘adoba-cossis’, ‘un reparateulades’ (en un mot, no és un metge sinó
un curandero que apedaça la gent)”
(II, 715b22-28)
-Diferencia clapat ‘ple de claps’ de clapejat ‘ple de taques’, diferència
absent al DCVB, al DIEC2, etc.
-clap ‘taca: blancall o negrall que, junt amb d’altres, moteja,
macula o deixa pigallada una superfície’ (II, 724a37-39)
-clau f. ‘eina d’obrir’ (II, 747a58)
-cleda ‘tanca feta amb vares o barrots vegetals, d’ús pastoral
sobretot’ (hi inclou el terme vares,
que no apareix a les definicions dels diccs.) (II. 751b9-10)
-clavill(s) (valencià): ‘badalocs i escletxes del terrer’ (II,
762b39-40)
-coberbos:
"formuletes i petites narracions o versos tradicionals, enginyoses i de
sentit més o menys paradoxal o recòndit" (II, 784b1-3); "petites
narracions, la major part de fets estranys o meravellosos, que no ocupen més
d'una pàgina" /II, 786a1-3); "coberbos en vers, historietes
agredolces, espècie d'estirabots que acaben d'una manera irònica,
inesperada" (II, 786a7-9)
-“Cobert m., aplicat especialment als
indrets urbans i vilatans que són transitables a sopluig” (II, 787b39-40)
-Definició
de agre: “Ja, doncs, no sols és l’agre
del treball sinó de les més diverses coses, mentre no es tracti merament d’un
hàbit desencarnat, sinó d’un tirat íntim, del qui troba jaient o íntim afecte
per fer-la, un gra de sal o d’entusiasme, en un mot, doncs, l’empremta
inesblaimable de l’agre de l’animal per tornar sempre a un lloc, o a practicar
un costum (cast. querencia)” (I,
76b44-50)
Remissions incompletes
-La remisió de antull i derivats a ull (I, 333a14) està situada abans de l'entrada ANTROPO-, i hauria d'anar després
-Errata encavalcada: La remissió de la nota 15 de barra dintre el cos de l’article ha d’anar al lloc de la 16, que ha d’anar al lloc de la 17, que ha d’anar al lloc de la 18, que ha d’anar al lloc de la 15 (i així es tanca el cercle i tot queda al seu lloc)
-Errata: A barraca hi ha dues remissions de nota amb el número 4, la segona de les quals (I, 668a16) hauria de ser “5”, mentre que la 5 (I, 668a18) hauria de ser “6”. La 6, per la seva banda (I, 668a19), crec que hauria de desaparèixer
-Al text de l’article bassa hi ha dues remissions a la nota 9, mentre que al cos de notes només hi ha una nota 9. Crec que la remissió sobrera és la primera (I, 703a13), o bé és que al cos de notes falta la nota corresponent a aquesta remissió.
-A I, 815b32 s’hauria d’afegir, després de “Bitllo-bitllo, V. bitllar”: “(BITLLA)”
-A boga III falta la remissió de la nota 5 al cos de l’article (que hauria d’anar segurament a II, 32b51)
-A II, 56b60, abans de “Bojal”, hi hauria de dir: “Bojac, V. boix”
-A II, 76a60-b1 remet boltereny a voltor, però just a continuació (II, 76b3ss) posa l’article boltereny
-A bony falta la remissió de la nota 6 al cos de l’article (que ha d’anar en algun lloc de II, 93a)
-A borrufa, borrufada (II, 141a23) falta remissió a BRÒFEC, per una banda, i a BOIRA, per l’altra (últim paràgraf abans dels derivats), on se’n donen altres explicacions etimològiques.
-Errata encavalcada: La remissió de la nota 15 de barra dintre el cos de l’article ha d’anar al lloc de la 16, que ha d’anar al lloc de la 17, que ha d’anar al lloc de la 18, que ha d’anar al lloc de la 15 (i així es tanca el cercle i tot queda al seu lloc)
-Errata: A barraca hi ha dues remissions de nota amb el número 4, la segona de les quals (I, 668a16) hauria de ser “5”, mentre que la 5 (I, 668a18) hauria de ser “6”. La 6, per la seva banda (I, 668a19), crec que hauria de desaparèixer
-Al text de l’article bassa hi ha dues remissions a la nota 9, mentre que al cos de notes només hi ha una nota 9. Crec que la remissió sobrera és la primera (I, 703a13), o bé és que al cos de notes falta la nota corresponent a aquesta remissió.
-A I, 815b32 s’hauria d’afegir, després de “Bitllo-bitllo, V. bitllar”: “(BITLLA)”
-A boga III falta la remissió de la nota 5 al cos de l’article (que hauria d’anar segurament a II, 32b51)
-A II, 56b60, abans de “Bojal”, hi hauria de dir: “Bojac, V. boix”
-A II, 76a60-b1 remet boltereny a voltor, però just a continuació (II, 76b3ss) posa l’article boltereny
-A bony falta la remissió de la nota 6 al cos de l’article (que ha d’anar en algun lloc de II, 93a)
-A borrufa, borrufada (II, 141a23) falta remissió a BRÒFEC, per una banda, i a BOIRA, per l’altra (últim paràgraf abans dels derivats), on se’n donen altres explicacions etimològiques.
-A II, 162a3, després de rebotut, falta la remissió a la nota 11.
-A II, 226b30, hi ha una remissió a una nota 1 que hauria de
ser “2” i que no apareix.
-A II, 249b24, la nota 5 ha de tenir en realitat el número 6 (la nota precedent és l’autèntica nota 5)
-A II, 257b26, remissió a una nota 12 inexistent (que potser havien de ser les cites transcrites a continuació)
-La remissió “Auspici. V. Ocell” no porta enlloc, perquè s.v. ocell no hi ha cap referència a auspici
-“Caderlina, V. card” (II, 386a32) ha d’anar a continuació de CADENY
-No trobo la remisió de la nota 2 de cartre dintre del cos de l'article
-L'article casmogàmia (II, 614a29-32) hauria d'anar just abans de casó (II, 614a37)
-No trobo la remisió de la nota 4 de clamar, però deu haver d'anar a II, 731b1
-A II, 249b24, la nota 5 ha de tenir en realitat el número 6 (la nota precedent és l’autèntica nota 5)
-A II, 257b26, remissió a una nota 12 inexistent (que potser havien de ser les cites transcrites a continuació)
-La remissió “Auspici. V. Ocell” no porta enlloc, perquè s.v. ocell no hi ha cap referència a auspici
-“Caderlina, V. card” (II, 386a32) ha d’anar a continuació de CADENY
-No trobo la remisió de la nota 2 de cartre dintre del cos de l'article
-L'article casmogàmia (II, 614a29-32) hauria d'anar just abans de casó (II, 614a37)
-No trobo la remisió de la nota 4 de clamar, però deu haver d'anar a II, 731b1
Peixos i altra fauna aquàtica
-agrívol i grívia (potser Labrax) (I, 74b57-75a8)
-agulla (I 84a12-15)
-agullat (I 84a25-30)
-aladroc (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’alatxa, q.v.) (I, 130a39-53)
-alatxa (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’aladroc a I, 130a39-53)
-aluja ‘calamars’ (Menorca) (Ommatostrephes vulgaris segons Moll, Vocab. de Ciutadella i DCVB, q.v.)
-anfós ‘nero’ (informació de primera mà a I, 313b22-29; sinònims i “qualitats quasi-humanes” a I, 313b40-42; i v. tota l’entrada)
-àngel: “com una bestina grossa, si bé no tan ample, i de color negrenc o de cendra (Sant Pol de Mar, 1925)” (I, 314a27-30)
-anguila: varietats i ecologia al Barcarès (I, 316b30-33); exportació (I, 316b2-4); introducció del consum d’angules (I, 316b45-51)
-aranya: “peix del gènere trachinus reputat per les ferides que dóna amb les seves verinoses pues” (I, 354b53-55 i nota 1 corresponent)
-arany ‘mena de caragol de mar’ semblant als bombos (Eivissa) (I, 355a16-20)
-+asot ‘peix semblant a les jurioles que es fa a les sapes o clapes negres d’algues’ (Sant Pol de Mar, 1927) (I, 449a14-16)
-bagra. Distribució i cites literàries amb una mica de descripció etològica: I, 547b8-26
-ballaruga, “caragolet molt petit [de Menorca], que també en diuen con i no és gaire diferent de la pada (me’ls ensenyaren a Migjorn Gran), […] i a la costa hi ha el Racó de les Ballarugues” (I, 601b39-43 i nota 4 corresponent, I, 603a10-14, on diu que l’AlcM l’equipara a “conus mediterranea”)
-barb, “peix d’aigua dolça de 30-80 centímetres de llarg” (I, 631b15-16). “Jo n’he vist pescar en molts estanys i rius del territori lingüístic: a l’Albufera valenciana (Palmar), a les basses de Puigverd de Lleida (junt amb tenques, anguiles i geperuts), i en el circ de Ratera (entre Espot i la vall d’Aran) hi ha l’Estany dels Barbs.” (I, 631b27-31)
-barretets (“el nom més vulgar del mol•lusc dit en altres llocs patellida, no solament a Tarragona i Barcelona sinó també a Palamós”) (I, 683a38-41)
-bastina/bestina (tot l’article, vol. I p. 720, esp. I, 720a60-b11) Diu que és un “nom de diversos peixos selacis de carn molt ordinària”, i també que és un “peix groller”
-bavosa: “Blenniuspholis, usual des de Barcelona a la Costa Brava i Cadaqués” (I, 739a48-52)
-+bellmarí ‘foca’ (tota l’entrada, I, 755b47ss.) Hàbitat: I, 755b47-51; I, 755b58-756a9, inclosa la nota 2. Usos: “[de la pell] en feien sobretot corretges” (I, 755b54-58)
-bis ‘espècie de verat: scomber colias’ (I, 805a54); “a Cadaqués me’l descrivien com un peix més eixut que el verat, que freqüenta unes penyes (Foralló, Bau) camí del Cap de Creus, que uns anomenen dels Bis, altres dels Bízus” (I, 805b25-28)
-blanquet (tret del DTorra, I, 824a16)
-bogamarí ‘garota, eriçó de mar’ (“Arbacia pustulosa”, II, 35a58): “propietats afrodisíaques” (II, 35a41); “conegut caràcter afrodisíac de la menja del bogamarí” (II, 36a30); noms en italià (II, 35a60-b2)
-bomba: “‘espècie de corn petit, marisc, de forma piramidal, si bé arrodonida en bona part pels costats i per sota’ (és semblant a l’arany, i menys llargarut, que el bombo, en veig diverses varietats al costat del port d’Eivissa, 1963).” (II, 77b56-78a1)
-bonítol: “peix semblant a la tonyina […]” (II, 89a45ss); “A tot el perímetre de Mallorca m’expliquen que els pesquen calant solta (espècie de xarxa) en les cales […]” (II, 89b16-25); “Per als naturalistes el bonítol és el Pelamys sarda” (II, 90b4-5)
-“la medusa, animal marí que té esporuguits els nedadors i pescadors pel caràcter fortament urticant del seu contacte” (II, 119b8-10)
-“bót ‘Orthagoriscus mola’ (BDC XI, 39) a causa de la consistència coriàcia de la seva pell (tan dura que a Sant Pol me l’indicaren un cop com a ‘peix de closca’, que junt amb la seva figura arrodonida […] el feien comparable a un objecte de cuiro de forma bombada” (II, 153a54-60); “També em deien que és de color rossenc, de 4 a 6 roves i que s’adorm a sobre aigua (1929). A Querós, en el Ter, deien que també és peix de riu (1931)” (nota 11 bot, II, 154b22-25)
-càntera: “a Pollença em deien que són peixos d’un pam de llarg, 1964” (II, 492a10-11)
-cap d’olla ‘mena de dofí’: “cetaci enorme, semblant al dofí, em deien a Sant Pol “però més negre i més xato” que pesaria 10, 20 i fins 50 quintars, calculant a bell ull (perquè no sabien que mai se n’hagués agafat cap, 1925); també els pescadors de Formentera i els de Cala Rajada (1963, 1968) [me’l] descriviren [...] com un peix de grandària agegantada del qual hom s’ha hagut de guardar [...].” (II, 502b57-503a9 i ss.) "tauró de proporcions agegantades i de testa enorme" (II, 521a34-35) "és sabut que alguns d'aquests grans cetacis emeten una espècie de bram, vibració sonora o 'ount d'orgue'" (II, 521a40-41)
-cabot 'gobi' [1518], esp. mall. (II, 504b15-21)
-gaburro 'espècie de peix que es fa en el Segre' (Aitona, 1935) "citat junt amb les sabòques" (II, 515b25-28)
-+Cap-de-mort (o potes-d'ase) "nom d'una bestiola o animal marí anàleg a l'ortiga de mar i al bromer: s'usen aquells noms a Felanitx (1964); sens dubte noms suggeridors de la forma: una espècie de medusa, amb un capdamunt que recordi una calavera i uns penjolls comparables a unes potes d'animal flac com un ase" (II, 519a24-29)
-cap-roig 'mena d'escòrpora' (II, 520b11-14)
-caputxo: "en el Maresme és un peix negre, semblant a una bestina i no menys gros però amb el morro afuat (St. Pol de Mar, c. 1926)" (II, 528a18-21)
-cardaire, "rajada de riu" (País Valencià) (II, 571a42-46, i nota 9, II, 573a22-29)
-caro, nom del peix Chimaera monstruosa (Tarragona segons Griera; Sant Pol, 1927, segons en Coromines: "peix estret, com de dos pams de llarg, color rogenc") (II, 581a51-55)
-carrós 'gènere d'anguila, de cap botat i boca ampla' (Barcarès, 1960) (II, 590a1-2)
-cassó "nom d'un gros peix gormand" (II, 620a34); descripció en cast. del llibre Ibiza y Formentera (II, 620a42-44); "M'era conegut ja de St. Pol de Mar, c. 1927, on dos pescadors me'l descriviren com a "més gros que el gat, però se li assembla; gormand; de color cendra, però una mica més fosc"." (II, 620a44-48)
-"+Cassona men., peix semblant al "graneu" (veg. GARNEU) (sentit a Fornells, 1964)." (II, 620b32-34)
-caua (II, 639b32-35)
-"Cavall de mar (St. Pol, 1925) o cavall marí [...]" (II, 647b25-26)
-cavalla 'verat', tort. i val. (II, 647b27-29)
-círvia (o sírvia): "al Port d'Andratx he vist com pescaven sírvis as Murter (1964), com entraven xírvis a la tonaire de Formentera (1963), a Ciutadella encara vaig sentir sírvia com a nom del peix viu, i hi ha el Bol de Ses Sírvies i noms semblants cap al Cap d'Artrutx (mapa Mascaró)." (II, 688a54-60)
-cigala: "crustaci marí d'entre 40 i 10 cm. de llarg, que viu a la costa del Princ. [...] i a la de les Illes, no gaire diferent de la llagosta però poc comestible" (II, 695a3-6) I nota 1 de l'article (II, 695b25-28)
-"el clau, que és vermellós i llarg com el dit o poc més (Sant Pol, 1925; II, 744b13-14)
-"la clavellada [...] mena de bastina, però molt bona, i de la mateixa grandària i color que la bastina pròpia: el nom s'explica perquè és tota plena com de tatxes, amb les quals s'ha d'anar amb molt de compte en pelar-les" (Sant Pol, 1925; II, 744b15-20); "id. a Palamós [...]" (íd.)
-claver: "en bal. és el nom de la rajada [...] o d'una varietat d'aquesta" (II, 744b22-24)
-claver: "espècie de grossa conquilla o corn marí" (II, 744b20-22)
-"els mejillones cast. i musclos cat. es diuen en val. clòtxines negres" (II, 771b16-18)
-agulla (I 84a12-15)
-agullat (I 84a25-30)
-aladroc (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’alatxa, q.v.) (I, 130a39-53)
-alatxa (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’aladroc a I, 130a39-53)
-aluja ‘calamars’ (Menorca) (Ommatostrephes vulgaris segons Moll, Vocab. de Ciutadella i DCVB, q.v.)
-anfós ‘nero’ (informació de primera mà a I, 313b22-29; sinònims i “qualitats quasi-humanes” a I, 313b40-42; i v. tota l’entrada)
-àngel: “com una bestina grossa, si bé no tan ample, i de color negrenc o de cendra (Sant Pol de Mar, 1925)” (I, 314a27-30)
-anguila: varietats i ecologia al Barcarès (I, 316b30-33); exportació (I, 316b2-4); introducció del consum d’angules (I, 316b45-51)
-aranya: “peix del gènere trachinus reputat per les ferides que dóna amb les seves verinoses pues” (I, 354b53-55 i nota 1 corresponent)
-arany ‘mena de caragol de mar’ semblant als bombos (Eivissa) (I, 355a16-20)
-+asot ‘peix semblant a les jurioles que es fa a les sapes o clapes negres d’algues’ (Sant Pol de Mar, 1927) (I, 449a14-16)
-bagra. Distribució i cites literàries amb una mica de descripció etològica: I, 547b8-26
-ballaruga, “caragolet molt petit [de Menorca], que també en diuen con i no és gaire diferent de la pada (me’ls ensenyaren a Migjorn Gran), […] i a la costa hi ha el Racó de les Ballarugues” (I, 601b39-43 i nota 4 corresponent, I, 603a10-14, on diu que l’AlcM l’equipara a “conus mediterranea”)
-barb, “peix d’aigua dolça de 30-80 centímetres de llarg” (I, 631b15-16). “Jo n’he vist pescar en molts estanys i rius del territori lingüístic: a l’Albufera valenciana (Palmar), a les basses de Puigverd de Lleida (junt amb tenques, anguiles i geperuts), i en el circ de Ratera (entre Espot i la vall d’Aran) hi ha l’Estany dels Barbs.” (I, 631b27-31)
-barretets (“el nom més vulgar del mol•lusc dit en altres llocs patellida, no solament a Tarragona i Barcelona sinó també a Palamós”) (I, 683a38-41)
-bastina/bestina (tot l’article, vol. I p. 720, esp. I, 720a60-b11) Diu que és un “nom de diversos peixos selacis de carn molt ordinària”, i també que és un “peix groller”
-bavosa: “Blenniuspholis, usual des de Barcelona a la Costa Brava i Cadaqués” (I, 739a48-52)
-+bellmarí ‘foca’ (tota l’entrada, I, 755b47ss.) Hàbitat: I, 755b47-51; I, 755b58-756a9, inclosa la nota 2. Usos: “[de la pell] en feien sobretot corretges” (I, 755b54-58)
-bis ‘espècie de verat: scomber colias’ (I, 805a54); “a Cadaqués me’l descrivien com un peix més eixut que el verat, que freqüenta unes penyes (Foralló, Bau) camí del Cap de Creus, que uns anomenen dels Bis, altres dels Bízus” (I, 805b25-28)
-blanquet (tret del DTorra, I, 824a16)
-bogamarí ‘garota, eriçó de mar’ (“Arbacia pustulosa”, II, 35a58): “propietats afrodisíaques” (II, 35a41); “conegut caràcter afrodisíac de la menja del bogamarí” (II, 36a30); noms en italià (II, 35a60-b2)
-bomba: “‘espècie de corn petit, marisc, de forma piramidal, si bé arrodonida en bona part pels costats i per sota’ (és semblant a l’arany, i menys llargarut, que el bombo, en veig diverses varietats al costat del port d’Eivissa, 1963).” (II, 77b56-78a1)
-bonítol: “peix semblant a la tonyina […]” (II, 89a45ss); “A tot el perímetre de Mallorca m’expliquen que els pesquen calant solta (espècie de xarxa) en les cales […]” (II, 89b16-25); “Per als naturalistes el bonítol és el Pelamys sarda” (II, 90b4-5)
-“la medusa, animal marí que té esporuguits els nedadors i pescadors pel caràcter fortament urticant del seu contacte” (II, 119b8-10)
-“bót ‘Orthagoriscus mola’ (BDC XI, 39) a causa de la consistència coriàcia de la seva pell (tan dura que a Sant Pol me l’indicaren un cop com a ‘peix de closca’, que junt amb la seva figura arrodonida […] el feien comparable a un objecte de cuiro de forma bombada” (II, 153a54-60); “També em deien que és de color rossenc, de 4 a 6 roves i que s’adorm a sobre aigua (1929). A Querós, en el Ter, deien que també és peix de riu (1931)” (nota 11 bot, II, 154b22-25)
-ca marí “a les costes del Principat i de les Illes, nom d’una
varietat de tauró [...]: el kәmәrí a
Sant Pol de Mar era un peix molt voraç i gran (més que un gat, 12, 15, 20 i més roves), gris negrenc (més fosc que el cassó)”
(II, 363b15-20)
-cabra (cranc, “Maia squinado”):
“l’aspecte imponent i agressiu d’aquest gran cranc” (II, 370a28-42)
-“calet peix semblant al besuc” (II,
403b48-50)
-“caluga
altra espècie de llissa o mugílid” (II, 403b51-52) -càntera: “a Pollença em deien que són peixos d’un pam de llarg, 1964” (II, 492a10-11)
-cap d’olla ‘mena de dofí’: “cetaci enorme, semblant al dofí, em deien a Sant Pol “però més negre i més xato” que pesaria 10, 20 i fins 50 quintars, calculant a bell ull (perquè no sabien que mai se n’hagués agafat cap, 1925); també els pescadors de Formentera i els de Cala Rajada (1963, 1968) [me’l] descriviren [...] com un peix de grandària agegantada del qual hom s’ha hagut de guardar [...].” (II, 502b57-503a9 i ss.) "tauró de proporcions agegantades i de testa enorme" (II, 521a34-35) "és sabut que alguns d'aquests grans cetacis emeten una espècie de bram, vibració sonora o 'ount d'orgue'" (II, 521a40-41)
-cabot 'gobi' [1518], esp. mall. (II, 504b15-21)
-gaburro 'espècie de peix que es fa en el Segre' (Aitona, 1935) "citat junt amb les sabòques" (II, 515b25-28)
-+Cap-de-mort (o potes-d'ase) "nom d'una bestiola o animal marí anàleg a l'ortiga de mar i al bromer: s'usen aquells noms a Felanitx (1964); sens dubte noms suggeridors de la forma: una espècie de medusa, amb un capdamunt que recordi una calavera i uns penjolls comparables a unes potes d'animal flac com un ase" (II, 519a24-29)
-cap-roig 'mena d'escòrpora' (II, 520b11-14)
-caputxo: "en el Maresme és un peix negre, semblant a una bestina i no menys gros però amb el morro afuat (St. Pol de Mar, c. 1926)" (II, 528a18-21)
-cardaire, "rajada de riu" (País Valencià) (II, 571a42-46, i nota 9, II, 573a22-29)
-caro, nom del peix Chimaera monstruosa (Tarragona segons Griera; Sant Pol, 1927, segons en Coromines: "peix estret, com de dos pams de llarg, color rogenc") (II, 581a51-55)
-carrós 'gènere d'anguila, de cap botat i boca ampla' (Barcarès, 1960) (II, 590a1-2)
-cassó "nom d'un gros peix gormand" (II, 620a34); descripció en cast. del llibre Ibiza y Formentera (II, 620a42-44); "M'era conegut ja de St. Pol de Mar, c. 1927, on dos pescadors me'l descriviren com a "més gros que el gat, però se li assembla; gormand; de color cendra, però una mica més fosc"." (II, 620a44-48)
-"+Cassona men., peix semblant al "graneu" (veg. GARNEU) (sentit a Fornells, 1964)." (II, 620b32-34)
-caua (II, 639b32-35)
-"Cavall de mar (St. Pol, 1925) o cavall marí [...]" (II, 647b25-26)
-cavalla 'verat', tort. i val. (II, 647b27-29)
-círvia (o sírvia): "al Port d'Andratx he vist com pescaven sírvis as Murter (1964), com entraven xírvis a la tonaire de Formentera (1963), a Ciutadella encara vaig sentir sírvia com a nom del peix viu, i hi ha el Bol de Ses Sírvies i noms semblants cap al Cap d'Artrutx (mapa Mascaró)." (II, 688a54-60)
-cigala: "crustaci marí d'entre 40 i 10 cm. de llarg, que viu a la costa del Princ. [...] i a la de les Illes, no gaire diferent de la llagosta però poc comestible" (II, 695a3-6) I nota 1 de l'article (II, 695b25-28)
-"el clau, que és vermellós i llarg com el dit o poc més (Sant Pol, 1925; II, 744b13-14)
-"la clavellada [...] mena de bastina, però molt bona, i de la mateixa grandària i color que la bastina pròpia: el nom s'explica perquè és tota plena com de tatxes, amb les quals s'ha d'anar amb molt de compte en pelar-les" (Sant Pol, 1925; II, 744b15-20); "id. a Palamós [...]" (íd.)
-claver: "en bal. és el nom de la rajada [...] o d'una varietat d'aquesta" (II, 744b22-24)
-claver: "espècie de grossa conquilla o corn marí" (II, 744b20-22)
-"els mejillones cast. i musclos cat. es diuen en val. clòtxines negres" (II, 771b16-18)
Ornitologia
-agret (del delta del Llobregat, I 74b52-53)
-AGRÓ (esp. 79a17-22)
-àlic roig ‘flamenc’ (origen del nom a la nota 5 d’ÀGUILA, I 82b14-18)
-+alitratxo ‘mena d’esparver o ocellot semblant’ (I, 121b5-12)
-alcorroc. Segurament és el xatrac menut (Sterna albifrons, cast. charrancito, que és com m’apareix a Internet al costat de l’equivalència segurament errònia amb el paràsit gros o Stercoraria skua, que no es correspon amb els hàbits i la descripció donats al DCVB i al Coromines mateix amb citacions indirectes)
-alosa (ecologia). Informació de J. Sales (I, 224a42-48)
-sól•lera ‘cruixidell’ (mot mallorquí) (I, 224b7-12 i última frase nota 7 d’alosa, I, 224b52-57)
-ascle ‘espècie d’ànec salvatge, de l’Albufera’ (amb “veu esqueixada”) (I, 445a22-23)
-astor: A l’edat mitjana “els deixaven niar cap al cim d’una torre vora el castell” (I, 465a44-45) Descripció popular: “és un ausell, com a merla, que va d’un cap de roques a l’altre” (Tost, alt Urgell) (I, 464b38-42)
-astoret ‘espècie de falcó o esparver’ (I, 465a16-20)
-baldritxa. «Ha designat, ern realitat, tres ocells diferents […] Tots tres són ocells més o menys semblants a una gavina o un alcatràs […]» (I, 587a52-b12). A Peniscola «les baldritxes freqüenten sobretot els Columbrets, on van a pondre» (I, 587b19-22). Voldrija a la Marina d’Alacant : «ocell de pas, de color negre, semblant a la gavina però més petit» (I, 588b8-9)
-bec d’alena ‘ocell limícola’, bec de ferro ‘durbec’, bec de serra, bec d’espàtula ‘ocells aquàtics’ (I, 741b12-16)
-bisaroca: «falcònid, que és gros i no massa poderós però s’està en pacient observació, dalt del cingle, esperant que passi una presa a la mida de les seves capacitats ; per això en parlen quan es tracta de paratges trencats i feréstecs […]» (I,806b21-36)
-butzac («cisticola schoenicula») (Mallorca i Menorca) (I, 816a1-2)
-bitxac. Descripció : I, 817a24-30, apud el SLitCosta; «moixó punxut de mig pam [que copsa] bellugadissament escarabats i mosques» (I, 816a43-44)
-busqueta ‘bosqueta’, busquera, busquereta (Maestrat), buscaret (mall.), buscarla ‘boscarla’ (Girona), buixquerot (val.) (II, 354b23-48)
-cadafet ‘gran ocell marí, amb un gros bec comparable al d’un cadaf’ («JqMBover l’identifica amb el cabussó, posant-lo en llista entre l’agró i el pelicà [...]») (II, 378a1-4)
-cadernera: "[...] hàbit que té de picotejar-ne les llavoretes [del card] posant-s'hi damunt" (II, 386a55-57); "la cadernera, quan no està engabiada, és molt gormanda de les llavors que troba en el card" (II, 387a18-20); "moixonet domèstic i molt apreciat per les seves refilades i saltirons" (II, 387b3-4)
-«Cagamànecs ‘Pratincola rubetra’ [= Saxicola torquata, bitxac] [...] ; fa de mal creure que el nom li vingui d’excrements que s’entretingui a posar en els mànecs de les eines en el moment [!] que reposen els pagesos (AlcM), més aviat de la forma de l’excrement [...].» (II, 395b58-396a5)
-caubet («kaubét») «mena de moixó, que havia post 3 ouets de color blavenc en el seu niu, a Ràfels (Matarranya, 1961) ; ara bé, el mateix moixó es diu +kodálbo a Bellmunt de M. (1936, 1961) [...], v. CÒLBIT.» (II, 411b10-18)
-"Cabussaire 'una de les menes d'ànec salvatge (diferent del cabussó)' Prat de Llobregat (1932)" (II, 515a58-60)
-capadella '`l'àliga marina' (Tarr., 1932) (II, 525b47-48)
-capsigrany (II, 535b50-53 amb def. del Labèrnia; II, 536a3-25 amb descripció d'en Coromines pare; II, 536a26-42 amb referències a l'ornitòleg Maluquer i el seu llibre Els ocells de les terres catalanes)
-caro, mena de duc o mussol a Tortosa i en el País Valencià, esp. sud d'Alcoi i Xixona (II, 581a55-59 i nota corresponent [n. 6]); "pardal que xiula com els pastors" (Bolulla, 1963) (ibíd.)
-carraca 'tord gros', valencià (AlcM) (II, 586b 7-8)
-"Coserans carrasclo, 'perdiu blanca', i Vall de Cardós carrasca [...] pel crit que fa de krrr" (II, 586b11-15)
-"Cega 'becada' bal. [...]" (II, 653a4-13, amb breu referència a folklore llegendari); "cegall, cegó i cegard, noms d'espècies diferents dins el mateix gènere, el nom deriva de la qualitat de cegallós o cec que la gent suposa a aqueixos ocells, qualitat que no sembla mancar de cert fonament, com he constatat visualment almenys en el cas del cegard, el vol del qual, per mitjà de brusques embranzides en zigzag, suggereix una feblesa visual; sigui més petit o no tal defecte en el cas de la becada o cega, no ens caldria sinó una ullada al gravat de l'AlcM per compendre que la gent la tingui per cega o mig-cega per la colpidora forma de l'ull, a penes visible, com l'òrbita buidada o quasi-lineal d'un guenyo" (II, 653a15-27)
-+Cegard 'ocell limícola semblant al becadell' (II, 653a29)
-"Cegall mall. diverses menes de Gallinago" (II, 653a39-40)
-"pall. cigala 'gralla [...]', que vaig recollir a tot Cardós i Vall Ferrera" (II, 695a19-21)
-"a la Vall de Boí la kugullada canta per milers en el mes de juliol (Durro, Boí, etc., 1953): és l''Alauda cristata L.'" (II, 810a16-20); "significat al·lusiu a la cresteta típica d'aquesta mena d'alosa" (II, 810a35-36)
-AGRÓ (esp. 79a17-22)
-àlic roig ‘flamenc’ (origen del nom a la nota 5 d’ÀGUILA, I 82b14-18)
-+alitratxo ‘mena d’esparver o ocellot semblant’ (I, 121b5-12)
-alcorroc. Segurament és el xatrac menut (Sterna albifrons, cast. charrancito, que és com m’apareix a Internet al costat de l’equivalència segurament errònia amb el paràsit gros o Stercoraria skua, que no es correspon amb els hàbits i la descripció donats al DCVB i al Coromines mateix amb citacions indirectes)
-alosa (ecologia). Informació de J. Sales (I, 224a42-48)
-sól•lera ‘cruixidell’ (mot mallorquí) (I, 224b7-12 i última frase nota 7 d’alosa, I, 224b52-57)
-ascle ‘espècie d’ànec salvatge, de l’Albufera’ (amb “veu esqueixada”) (I, 445a22-23)
-astor: A l’edat mitjana “els deixaven niar cap al cim d’una torre vora el castell” (I, 465a44-45) Descripció popular: “és un ausell, com a merla, que va d’un cap de roques a l’altre” (Tost, alt Urgell) (I, 464b38-42)
-astoret ‘espècie de falcó o esparver’ (I, 465a16-20)
-baldritxa. «Ha designat, ern realitat, tres ocells diferents […] Tots tres són ocells més o menys semblants a una gavina o un alcatràs […]» (I, 587a52-b12). A Peniscola «les baldritxes freqüenten sobretot els Columbrets, on van a pondre» (I, 587b19-22). Voldrija a la Marina d’Alacant : «ocell de pas, de color negre, semblant a la gavina però més petit» (I, 588b8-9)
-bec d’alena ‘ocell limícola’, bec de ferro ‘durbec’, bec de serra, bec d’espàtula ‘ocells aquàtics’ (I, 741b12-16)
-bisaroca: «falcònid, que és gros i no massa poderós però s’està en pacient observació, dalt del cingle, esperant que passi una presa a la mida de les seves capacitats ; per això en parlen quan es tracta de paratges trencats i feréstecs […]» (I,806b21-36)
-butzac («cisticola schoenicula») (Mallorca i Menorca) (I, 816a1-2)
-bitxac. Descripció : I, 817a24-30, apud el SLitCosta; «moixó punxut de mig pam [que copsa] bellugadissament escarabats i mosques» (I, 816a43-44)
-busqueta ‘bosqueta’, busquera, busquereta (Maestrat), buscaret (mall.), buscarla ‘boscarla’ (Girona), buixquerot (val.) (II, 354b23-48)
-cadafet ‘gran ocell marí, amb un gros bec comparable al d’un cadaf’ («JqMBover l’identifica amb el cabussó, posant-lo en llista entre l’agró i el pelicà [...]») (II, 378a1-4)
-cadernera: "[...] hàbit que té de picotejar-ne les llavoretes [del card] posant-s'hi damunt" (II, 386a55-57); "la cadernera, quan no està engabiada, és molt gormanda de les llavors que troba en el card" (II, 387a18-20); "moixonet domèstic i molt apreciat per les seves refilades i saltirons" (II, 387b3-4)
-«Cagamànecs ‘Pratincola rubetra’ [= Saxicola torquata, bitxac] [...] ; fa de mal creure que el nom li vingui d’excrements que s’entretingui a posar en els mànecs de les eines en el moment [!] que reposen els pagesos (AlcM), més aviat de la forma de l’excrement [...].» (II, 395b58-396a5)
-caubet («kaubét») «mena de moixó, que havia post 3 ouets de color blavenc en el seu niu, a Ràfels (Matarranya, 1961) ; ara bé, el mateix moixó es diu +kodálbo a Bellmunt de M. (1936, 1961) [...], v. CÒLBIT.» (II, 411b10-18)
-+camallongues ‘ocell d’Albufera, que la
freqüenta a l’estiu, emetent una veu: “clic!”’ (Palmar, 1962) (II, 447b12-14)
-polla de canemar “espècie d’àneda a l’Alt Pallars (Àreu, Esterri de
Cardós, 1933-4)” (II, 474a59-b1)
-“canyamera
nom d’ocell a Elx” (II, 474b24)-"Cabussaire 'una de les menes d'ànec salvatge (diferent del cabussó)' Prat de Llobregat (1932)" (II, 515a58-60)
-capadella '`l'àliga marina' (Tarr., 1932) (II, 525b47-48)
-capsigrany (II, 535b50-53 amb def. del Labèrnia; II, 536a3-25 amb descripció d'en Coromines pare; II, 536a26-42 amb referències a l'ornitòleg Maluquer i el seu llibre Els ocells de les terres catalanes)
-caro, mena de duc o mussol a Tortosa i en el País Valencià, esp. sud d'Alcoi i Xixona (II, 581a55-59 i nota corresponent [n. 6]); "pardal que xiula com els pastors" (Bolulla, 1963) (ibíd.)
-carraca 'tord gros', valencià (AlcM) (II, 586b 7-8)
-"Coserans carrasclo, 'perdiu blanca', i Vall de Cardós carrasca [...] pel crit que fa de krrr" (II, 586b11-15)
-"Cega 'becada' bal. [...]" (II, 653a4-13, amb breu referència a folklore llegendari); "cegall, cegó i cegard, noms d'espècies diferents dins el mateix gènere, el nom deriva de la qualitat de cegallós o cec que la gent suposa a aqueixos ocells, qualitat que no sembla mancar de cert fonament, com he constatat visualment almenys en el cas del cegard, el vol del qual, per mitjà de brusques embranzides en zigzag, suggereix una feblesa visual; sigui més petit o no tal defecte en el cas de la becada o cega, no ens caldria sinó una ullada al gravat de l'AlcM per compendre que la gent la tingui per cega o mig-cega per la colpidora forma de l'ull, a penes visible, com l'òrbita buidada o quasi-lineal d'un guenyo" (II, 653a15-27)
-+Cegard 'ocell limícola semblant al becadell' (II, 653a29)
-"Cegall mall. diverses menes de Gallinago" (II, 653a39-40)
-"pall. cigala 'gralla [...]', que vaig recollir a tot Cardós i Vall Ferrera" (II, 695a19-21)
-"a la Vall de Boí la kugullada canta per milers en el mes de juliol (Durro, Boí, etc., 1953): és l''Alauda cristata L.'" (II, 810a16-20); "significat al·lusiu a la cresteta típica d'aquesta mena d'alosa" (II, 810a35-36)
Cultura popular
-La processó de les albíxeres (Castalla) (I, 153b43-154a11)
-Descripcions de trets locals de la tradició de “cantar l’al•leluia” el dissabte de Glòria per justificar la seva proposta d’etimologia d’aldarull (I, 167a49-60). De la Crònica de Muntaner (I, 167b2-13).
-Compara “l’esbart del Mal Caçador” del folklore català amb la “mesnie He(r)lequin” i l’“estantigua” del folklore castellà, i, indirectament, amb el “rei Herla” (“Wodan, el Júpiter germànic, déu del Tro”) (I, 207a31-38)
-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quans’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)
-Un conjur popular contra la buba negra, amb rima (I, 415a11-16)
-Dintre l’article ballar: “Tinc bastantes dades orals recollides per a diversos balls populars a l’Alt Pallars, a Bielsa i sobretot a Benasc, que no és aquest el lloc de publicar.” (I, 600b3739)
--Sobre “la creença popular en el valor augural de l’esternudar” (I, 760a27-49, incloent-hi la nota 3, I, 761a41-45)
-Sobre la berena o ‘menjada festiva al camp’: “deu ser un costum molt antic, segons [un] passatge d’Eiximenis” (I, 768a58-b14)
-Referència indirecta a Fra Garí (I, 769b6-9)
-Sobre el joc del bòlit o bèlit (II, 71b60-72a13)
-Sobre nadales: “la preciosa col•lecció d’antigues cançons nadalenques p.p. Romeu i Figueres” (II, 136a11-12); “l’alegria de sant Josep per la naixença de l’infant [i] la carabassa de vi [o borratxa], que altres nadales d’aquell temps assenyalen, junt amb el bordó, com a atributs del sant viatger […]; i també deu fer al•lusió a l’escena de sant Josep i els pastors, borratxos després d’haver celebrat el fei amb moltes libacions, altre lloc comú dels vilancets coetanis […]” (II, 136a6-22)
-Sobre la morratxa (recipient): “en certs pobles […] era tradició ben antiga usar-les en les festes majors, com a do que hom oferia a la balladora. Era típica i bella, i ha estat molt descrita, la festa de Sant Pol de Mar (per Sant Jaume, etc), on la balladora solia trencar-les perfumant d’aigües oloroses quan les hi oferien certs balladors (un ‘macip’ rebia la missió de treure-les a ballar encarregat per algú, que potser no plaïa).” (II, 138a37-45)
-“a la Bastida del Bulès ens deien que encara s’hi tocava el bót després del 1918, en la visita que hi vaig fer amb el mestre Josep Seb. Pons el 1960.” (II, 152a12-15)
-Sobre el joc de botxes (II, 181a7-13)
-“En qualitat d’ex-vot donat per pares que esperen descendència o salut d’un fillet hom portava a una capella o santuari un bloc de cera afaiçonat com a bracet d’infant (que hi quedava en reserva, i en cas de pobresa es pogué eventualment usar per al culte); en temps de l’intens bandolerisme s’esdevingué sovint que els criminals, amb tal pretext, duien un cilindre o massa de cera narcòtica que, aprofitant distraccions, posaven en una llar, adormint amb aqueixos fums els mossos i hostalers i així saquejaven o mataven per sorpresa i impunement: cançons populars (Hostal de la Pera, etc.) ens en parlen donant-li el nom ja fixat de braç d’albat o braç de criatura, cosa que no sempre han entès els folkloristes” (II, 186a31-45)
-Sobre els brians ‘herpes’. “La característica d’aquestes afeccions cutànies als ulls del poble és que s’escampen, que “corren” o “repten”, present també en el cast. sarpullido (de serpere) i en el grec έρπες (de έρπω) i ací exagerada fins a mostrar-nos, per dir-ho així, un àcar que s’afanya cavalcant al llarg de l’epidermis. D’ací l’oració tradicional per maleir i exterminar els brians: “brià, mal cavaller! mala fi poguessis fer ---”, que Serra i Boldú recollí a l’Urgell (AlcM).” (II, 231a50-58)
-“És sabut que, durant l’elaboració del most, es forma damunt els cups una capa de gas carbònic asfixiant, i que per aqueixes terres la GUILLA (veg.) es curava amb amb una bany de brisa submergint l’atac en una portadora plena de brisa de raïm (no sé si mig fermentada).” (II, 240b43-48)
-“[...] quan érem petits ens ensenyaven a fer sardana cantant “la lluna, la bruna, / vestida de dol: / son pare la crida, / sa mare la vol” [...].1” (II, 283b11-13) “1 Quan no hi ha clar de lluna ―l’astre entre núvols o en les seves fases baixes― la lírica popular consola el poble menut amb una al·lusió, vaga i a mitges dites, als astres majors que li governen l’òrbita (pare i mare, ¿sol i terra?). Però la quitxalla ja no coneixia l’adjectiu bru, i dèiem la pruna ―i no sé si molts dels qui ens educaven o criaven, també.―” (II, 283b48-56)
-“Que els anys de bixest es consideraven anys desgraciats era una creença de pertot: […] la gent de Toscana s’absté llavors de criar cucs de seda i d’empeltar els arbres” (I, 818b32-36)
-Sobre bruixa. “[...] no coneixent a fons les creences i el folklore de l’època [s. XIII], ignorem si, per exemple, no es creia, identificant les bruixes amb diablesses menors, que el dimoni se servís de bruixes amb el paper de súcube [...]” (II, 289b39-43)
-“Que la de les pedregades com obra de les bruixes és una vella i arrelada creença popular està comprovat per les dites tòpiques comarcals, transmeses per molts de segles, de pares a fills, com la tan famosa dels pobles de la Conca de Barberà: “Mare de Déu del Tallat / vos que esteu aquí tan alta / --- / a Sarral són los jueus ―aquella gent tan malvada, / a Solivella, les bruixes― d’on surten les pedregades [...]” (Milà F. [...]).” (II, 294b50-59)
-“la creença que les bruixes surten volant per la xemeneia a reunir-se amb el dimoni en llocs elevats de muntanya anomenats Pla de les Bruixes.10” (II, 292a16-19) “10 En un text del S. xvii referent a les bruixes de Terrassa (veg. SARDANA), una de les processades conta que, untant-se les aixelles amb certs ungüents, es llançava a volar aires amunt per fer cap a un cim d’allí prop on se celebrava la sessió de les bruixes amb el dimoni [...]” (II, 295a6-15)
-Relacionant els mots bruc i bruixa: “Les brugueres són el lloc dels sàbats. Victor Lespy hi entenia, ell que [...]. En semblants llocs és on hem vist com les bruixes d’Àneu s’aplegaven c. 1400 amb el Boc de Biterna; també en les tradicions populars de Provença aquests éssers mítics es presenten com a freqüentadors de les brugueres i garrigues [...].” (II, 292a37-58) “Tornem amb això al món remot ossiànic del Macbeth [...].” (II, 292a59-b4)
-“Els països rústics, les terres ermes i apartades, els rura mal poblats i pobres, foren els darrers reductes del paganisme: prou sabem que allà sobrevisqué en gent simple i refractària durant generacions i, més que extingir-s’hi, s’hi anà transformant en tossudes supersticions [...]. I si la bruixa “vola” o balla a cavall d’una escombra, és com a símbol de la bruguera que freqüenta, perquè la granera o escombra rústica és de bruc.” (II, 292b11-25; tot el paràgraf interessant)
-“la Cabreta dels Llauradors, si apareix al matí assenyala aigua dins la setmana (Beniarrès, 1962)
-“a Terrats (Aspres de Rosselló) m’explicaren (1960) que [dels dotze dies que precedeixen el Nadal] ells en diuen les Calendrines o Calandres, i se’n serveixen com a pronòstic per saber el temps que farà el matí en els 12 mesos vinents, i els 12 dies després de Nadal, per saber el temps que hi farà a les tardes.” (II, 428b32-38)
-“Calendura vell nom tradicional d’una figura d’home que toca mecànicament les hores i marca els dies en el campanar d’Elx, de la qual han parlat llargament MGadea [...] i altres folkloristes [...]; la primera memòria que se’n té és que la figura actual hi fou col·locada l’any 1522, però res no s’oposa a admetre que ja n’hi hagué d’anteriors, i tot l’aspecte d’aquest mite és d’una cosa de tradició màgica de temps musulmans” (II, 428b48-57)
-“dita metereològica tradicional a Bonansa: “trons a Montòt, aigua a canalòt; trons a la ’Spluga, aigua segura; trons a Pegà(r), aigua a rebentà(r)” (1957).” (II, 466b50-52)
-“la costum catalana de repartir candeletes beneïdes a la mainada en lo dia de la Candelera” (II, 470a6-7)
-“Excurs sobre encantades a la toponímia i tradicions (dades recollides fins a 1957: que no ens vaga de suplementar amb les enquestes de 1958-66 […]” (II, 484a28-485a26); “la creença popular deu suposar que les fades apareixen sovint a les collades i passos de muntanya […]” (II, 484a32 i ss.); “El vell Pau Graell i Orrit de 77 anys, va contar-me a Alinyà (Urgellet) que a l’Espuga […] habitaven unes encantades que, després de passar bugada, solien estendre els llençols […]” (II, 484a50-b14, amb relat complet d’una llegenda sobre fades); la llegenda del sastre de Paül a Areny: “[exclama: “foteu-me ·l nas al cul” i encara corre.” (II, 485a12-22); llegenda d’una senyora encantada, “i una serp i un bou encantats, que només ixen un cop cada cent anys i “se tornen un munt d’or qui els toca”” (Vall de Gallinera, 1962; II, 486a29-35)
-"els capfoguers antics tenien esculpit un cap de vaca o animal a la punta, d'acord amb la vella tradició cèltica a què m'he referit i que he documentat en l'article ANDERRIS" (II, 518a14-17)
-capiterro: "es tracta del joc dels nòlits, un dels més populars a Mallorca, on el qui fa el paper principal es pot equivocar pegant en fals amb el bastó, falta cabdal pròpia de gent inepta, com els mancos [...]: s'ha de tractar d'un joc antic de forta tradició col·legial i escolar, a què devien jugar els estudiants [...]" (II, 519b41-53 i ss.)
-"Capitulet és el nom del joc del bistri o bistrinc, d'un cap a l'altre del País Valencià" (II, 520a2 i ss.)
-"a Buesa [alt Aragó] cardonera són els grèvols, que els nois usen per fer-ne rams d'això o d'avets petits el Diumenge de Rams (1965-6)" (II, 572b49-52)
-"les [casquetes] de Sant Blai a Tortosa serveixen, ofertes en paneres beneïdes, per captar caritats, i es diferencien de les coquetes dolces [...]" (II, 612a9-14)
-"castell de foc: podríem suposar que hagués començat essent una foguera natural agegantada per una acumulació enorme de llenya, amb algun artefacte explosiu al capdamunt per coronar la festa, i que després la pirotècnia ho absorbí" (II, 625b9-14)
-"l'endevinalla tradicional del blat espigat: "mar maretja, mar no és; / serres té, i porc no és"" (Balears) (II, 682b17-19)
-cervell-de-gat: "sembla que es devia usar una terra d'aquesta mena com a component d'una beguda afrodisíaca, car l'expressió donar cervell de gat s'usa per 'enamorar irresistiblement' [...]; d'altra banda, però, cervell de gat és 'poc enteniment' [...] de manera que no assegura si hi posaven aqueixa terra o era simplement una altra beguda que afeblís el seny i el pensament." (II, 686a54-b6)
-coberbos: "formuletes i petites narracions o versos tradicionals, enginyoses i de sentit més o menys paradoxal o recòndit" (II, 784b1-3); "petites narracions, la major part de fets estranys o meravellosos, que no ocupen més d'una pàgina" /II, 786a1-3); "coberbos en vers, historietes agredolces, espècie d'estirabots que acaben d'una manera irònica, inesperada" (II, 786a7-9)
-[el] món dels notaris, sagristans, curanderos, màgics, que es plauen a parlar o dir paraules en llatí macarrònic" (II, 785a22-23)
-cucurulla: "S'ha aplicat particularment a la caperutxa cònica allargassada que duien tradicionalment certs personatges relligats a determinades funcions religioses, etc.; i que es continuava usant en els anys 1910-30 com a peça característica de comparses de les processons de Setmana Santa [...]" (II, 809a9-16)
-Descripcions de trets locals de la tradició de “cantar l’al•leluia” el dissabte de Glòria per justificar la seva proposta d’etimologia d’aldarull (I, 167a49-60). De la Crònica de Muntaner (I, 167b2-13).
-Compara “l’esbart del Mal Caçador” del folklore català amb la “mesnie He(r)lequin” i l’“estantigua” del folklore castellà, i, indirectament, amb el “rei Herla” (“Wodan, el Júpiter germànic, déu del Tro”) (I, 207a31-38)
-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quans’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)
-Un conjur popular contra la buba negra, amb rima (I, 415a11-16)
-Dintre l’article ballar: “Tinc bastantes dades orals recollides per a diversos balls populars a l’Alt Pallars, a Bielsa i sobretot a Benasc, que no és aquest el lloc de publicar.” (I, 600b3739)
--Sobre “la creença popular en el valor augural de l’esternudar” (I, 760a27-49, incloent-hi la nota 3, I, 761a41-45)
-Sobre la berena o ‘menjada festiva al camp’: “deu ser un costum molt antic, segons [un] passatge d’Eiximenis” (I, 768a58-b14)
-Referència indirecta a Fra Garí (I, 769b6-9)
-Sobre el joc del bòlit o bèlit (II, 71b60-72a13)
-Sobre nadales: “la preciosa col•lecció d’antigues cançons nadalenques p.p. Romeu i Figueres” (II, 136a11-12); “l’alegria de sant Josep per la naixença de l’infant [i] la carabassa de vi [o borratxa], que altres nadales d’aquell temps assenyalen, junt amb el bordó, com a atributs del sant viatger […]; i també deu fer al•lusió a l’escena de sant Josep i els pastors, borratxos després d’haver celebrat el fei amb moltes libacions, altre lloc comú dels vilancets coetanis […]” (II, 136a6-22)
-Sobre la morratxa (recipient): “en certs pobles […] era tradició ben antiga usar-les en les festes majors, com a do que hom oferia a la balladora. Era típica i bella, i ha estat molt descrita, la festa de Sant Pol de Mar (per Sant Jaume, etc), on la balladora solia trencar-les perfumant d’aigües oloroses quan les hi oferien certs balladors (un ‘macip’ rebia la missió de treure-les a ballar encarregat per algú, que potser no plaïa).” (II, 138a37-45)
-“a la Bastida del Bulès ens deien que encara s’hi tocava el bót després del 1918, en la visita que hi vaig fer amb el mestre Josep Seb. Pons el 1960.” (II, 152a12-15)
-Sobre el joc de botxes (II, 181a7-13)
-“En qualitat d’ex-vot donat per pares que esperen descendència o salut d’un fillet hom portava a una capella o santuari un bloc de cera afaiçonat com a bracet d’infant (que hi quedava en reserva, i en cas de pobresa es pogué eventualment usar per al culte); en temps de l’intens bandolerisme s’esdevingué sovint que els criminals, amb tal pretext, duien un cilindre o massa de cera narcòtica que, aprofitant distraccions, posaven en una llar, adormint amb aqueixos fums els mossos i hostalers i així saquejaven o mataven per sorpresa i impunement: cançons populars (Hostal de la Pera, etc.) ens en parlen donant-li el nom ja fixat de braç d’albat o braç de criatura, cosa que no sempre han entès els folkloristes” (II, 186a31-45)
-Sobre els brians ‘herpes’. “La característica d’aquestes afeccions cutànies als ulls del poble és que s’escampen, que “corren” o “repten”, present també en el cast. sarpullido (de serpere) i en el grec έρπες (de έρπω) i ací exagerada fins a mostrar-nos, per dir-ho així, un àcar que s’afanya cavalcant al llarg de l’epidermis. D’ací l’oració tradicional per maleir i exterminar els brians: “brià, mal cavaller! mala fi poguessis fer ---”, que Serra i Boldú recollí a l’Urgell (AlcM).” (II, 231a50-58)
-“És sabut que, durant l’elaboració del most, es forma damunt els cups una capa de gas carbònic asfixiant, i que per aqueixes terres la GUILLA (veg.) es curava amb amb una bany de brisa submergint l’atac en una portadora plena de brisa de raïm (no sé si mig fermentada).” (II, 240b43-48)
-“[...] quan érem petits ens ensenyaven a fer sardana cantant “la lluna, la bruna, / vestida de dol: / son pare la crida, / sa mare la vol” [...].1” (II, 283b11-13) “1 Quan no hi ha clar de lluna ―l’astre entre núvols o en les seves fases baixes― la lírica popular consola el poble menut amb una al·lusió, vaga i a mitges dites, als astres majors que li governen l’òrbita (pare i mare, ¿sol i terra?). Però la quitxalla ja no coneixia l’adjectiu bru, i dèiem la pruna ―i no sé si molts dels qui ens educaven o criaven, també.―” (II, 283b48-56)
-“Que els anys de bixest es consideraven anys desgraciats era una creença de pertot: […] la gent de Toscana s’absté llavors de criar cucs de seda i d’empeltar els arbres” (I, 818b32-36)
-Sobre bruixa. “[...] no coneixent a fons les creences i el folklore de l’època [s. XIII], ignorem si, per exemple, no es creia, identificant les bruixes amb diablesses menors, que el dimoni se servís de bruixes amb el paper de súcube [...]” (II, 289b39-43)
-“[...] una altra mena de superstició (p. ex.
que els apareguts difunts són bruixes que ho fingeixen, etc.)” (II, 289b54-57)
-Sobre el boc de Biterna i les bruixes: “és sabuda
la creença que en el sàbat nocturn es deia que les bruixes feien la cort, en un
paratge desert, lluny de poblat, a un gran boc (designat amb aqueix nom) que
era l’encarnació de Satanàs.” (II, 290a1-7) -“Que la de les pedregades com obra de les bruixes és una vella i arrelada creença popular està comprovat per les dites tòpiques comarcals, transmeses per molts de segles, de pares a fills, com la tan famosa dels pobles de la Conca de Barberà: “Mare de Déu del Tallat / vos que esteu aquí tan alta / --- / a Sarral són los jueus ―aquella gent tan malvada, / a Solivella, les bruixes― d’on surten les pedregades [...]” (Milà F. [...]).” (II, 294b50-59)
-“la creença que les bruixes surten volant per la xemeneia a reunir-se amb el dimoni en llocs elevats de muntanya anomenats Pla de les Bruixes.10” (II, 292a16-19) “10 En un text del S. xvii referent a les bruixes de Terrassa (veg. SARDANA), una de les processades conta que, untant-se les aixelles amb certs ungüents, es llançava a volar aires amunt per fer cap a un cim d’allí prop on se celebrava la sessió de les bruixes amb el dimoni [...]” (II, 295a6-15)
-Relacionant els mots bruc i bruixa: “Les brugueres són el lloc dels sàbats. Victor Lespy hi entenia, ell que [...]. En semblants llocs és on hem vist com les bruixes d’Àneu s’aplegaven c. 1400 amb el Boc de Biterna; també en les tradicions populars de Provença aquests éssers mítics es presenten com a freqüentadors de les brugueres i garrigues [...].” (II, 292a37-58) “Tornem amb això al món remot ossiànic del Macbeth [...].” (II, 292a59-b4)
-“Els països rústics, les terres ermes i apartades, els rura mal poblats i pobres, foren els darrers reductes del paganisme: prou sabem que allà sobrevisqué en gent simple i refractària durant generacions i, més que extingir-s’hi, s’hi anà transformant en tossudes supersticions [...]. I si la bruixa “vola” o balla a cavall d’una escombra, és com a símbol de la bruguera que freqüenta, perquè la granera o escombra rústica és de bruc.” (II, 292b11-25; tot el paràgraf interessant)
-“la Cabreta dels Llauradors, si apareix al matí assenyala aigua dins la setmana (Beniarrès, 1962)
-“a Terrats (Aspres de Rosselló) m’explicaren (1960) que [dels dotze dies que precedeixen el Nadal] ells en diuen les Calendrines o Calandres, i se’n serveixen com a pronòstic per saber el temps que farà el matí en els 12 mesos vinents, i els 12 dies després de Nadal, per saber el temps que hi farà a les tardes.” (II, 428b32-38)
-“Calendura vell nom tradicional d’una figura d’home que toca mecànicament les hores i marca els dies en el campanar d’Elx, de la qual han parlat llargament MGadea [...] i altres folkloristes [...]; la primera memòria que se’n té és que la figura actual hi fou col·locada l’any 1522, però res no s’oposa a admetre que ja n’hi hagué d’anteriors, i tot l’aspecte d’aquest mite és d’una cosa de tradició màgica de temps musulmans” (II, 428b48-57)
-“dita metereològica tradicional a Bonansa: “trons a Montòt, aigua a canalòt; trons a la ’Spluga, aigua segura; trons a Pegà(r), aigua a rebentà(r)” (1957).” (II, 466b50-52)
-“la costum catalana de repartir candeletes beneïdes a la mainada en lo dia de la Candelera” (II, 470a6-7)
-“Excurs sobre encantades a la toponímia i tradicions (dades recollides fins a 1957: que no ens vaga de suplementar amb les enquestes de 1958-66 […]” (II, 484a28-485a26); “la creença popular deu suposar que les fades apareixen sovint a les collades i passos de muntanya […]” (II, 484a32 i ss.); “El vell Pau Graell i Orrit de 77 anys, va contar-me a Alinyà (Urgellet) que a l’Espuga […] habitaven unes encantades que, després de passar bugada, solien estendre els llençols […]” (II, 484a50-b14, amb relat complet d’una llegenda sobre fades); la llegenda del sastre de Paül a Areny: “[exclama: “foteu-me ·l nas al cul” i encara corre.” (II, 485a12-22); llegenda d’una senyora encantada, “i una serp i un bou encantats, que només ixen un cop cada cent anys i “se tornen un munt d’or qui els toca”” (Vall de Gallinera, 1962; II, 486a29-35)
-"els capfoguers antics tenien esculpit un cap de vaca o animal a la punta, d'acord amb la vella tradició cèltica a què m'he referit i que he documentat en l'article ANDERRIS" (II, 518a14-17)
-capiterro: "es tracta del joc dels nòlits, un dels més populars a Mallorca, on el qui fa el paper principal es pot equivocar pegant en fals amb el bastó, falta cabdal pròpia de gent inepta, com els mancos [...]: s'ha de tractar d'un joc antic de forta tradició col·legial i escolar, a què devien jugar els estudiants [...]" (II, 519b41-53 i ss.)
-"Capitulet és el nom del joc del bistri o bistrinc, d'un cap a l'altre del País Valencià" (II, 520a2 i ss.)
-"a Buesa [alt Aragó] cardonera són els grèvols, que els nois usen per fer-ne rams d'això o d'avets petits el Diumenge de Rams (1965-6)" (II, 572b49-52)
-"les [casquetes] de Sant Blai a Tortosa serveixen, ofertes en paneres beneïdes, per captar caritats, i es diferencien de les coquetes dolces [...]" (II, 612a9-14)
-"castell de foc: podríem suposar que hagués començat essent una foguera natural agegantada per una acumulació enorme de llenya, amb algun artefacte explosiu al capdamunt per coronar la festa, i que després la pirotècnia ho absorbí" (II, 625b9-14)
-"l'endevinalla tradicional del blat espigat: "mar maretja, mar no és; / serres té, i porc no és"" (Balears) (II, 682b17-19)
-cervell-de-gat: "sembla que es devia usar una terra d'aquesta mena com a component d'una beguda afrodisíaca, car l'expressió donar cervell de gat s'usa per 'enamorar irresistiblement' [...]; d'altra banda, però, cervell de gat és 'poc enteniment' [...] de manera que no assegura si hi posaven aqueixa terra o era simplement una altra beguda que afeblís el seny i el pensament." (II, 686a54-b6)
-coberbos: "formuletes i petites narracions o versos tradicionals, enginyoses i de sentit més o menys paradoxal o recòndit" (II, 784b1-3); "petites narracions, la major part de fets estranys o meravellosos, que no ocupen més d'una pàgina" /II, 786a1-3); "coberbos en vers, historietes agredolces, espècie d'estirabots que acaben d'una manera irònica, inesperada" (II, 786a7-9)
-[el] món dels notaris, sagristans, curanderos, màgics, que es plauen a parlar o dir paraules en llatí macarrònic" (II, 785a22-23)
-cucurulla: "S'ha aplicat particularment a la caperutxa cònica allargassada que duien tradicionalment certs personatges relligats a determinades funcions religioses, etc.; i que es continuava usant en els anys 1910-30 com a peça característica de comparses de les processons de Setmana Santa [...]" (II, 809a9-16)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)