Definicions de termes

Aquest buidatge es tracta d’una feina ingent i potser innecessària, tot i l’enriquiment que podria representar incorporar als diccionaris generals moltes de les definicions escampades al llarg del Coromines. Només a tall d’exemple, sovint només pel color de la descripció:

-alà ‘llebrer gran i d’instints ferotges’, i, més endavant, ‘gran ca, de ferotgia temible i força enorme’ (I, 122b1-2).

-amatent ‘diligent, atent, afable’ (a partir del DCVB més que no pas del Fabra) (I, 269a30)

-ambaixador (definició heterodoxa): “casta de gent destinada a viure […] a cavall de les fronteres lingüístiques, parlant ara una llengua ara l’altra.” (I, 272b42-47)

-ametllat: “gelat prismàtic de llet vainillada, etc. embolcat en una crosta de xocolata” (I, 280a6-11)

-florir-se ‘migrar-se d’impaciència’ (I, 285a57-58)

-amonestar: “publicar des de la trona els matrimonis projectats per saber si hi ha impediments” (I, 286b16-17)

-agonia: “congoixa de la mort” (I, 317b45-46)

-antina ‘turonet submarí amb les algues que el vesteixen’ (I, 330a1)

-arrop ‘xarop de most espesseït, amb bocins de fruita’ (I, 430b21-22)

-art ‘manera de fer una cosa segons regles, habilitat, destresa’ (I, 435b23), ‘exercici d’enginy per aconseguir una cosa’ (I, 435b39-40)

-ascona “tret formidable” (I, 447b50)

-teixó “animal […] minso i pacífic” (I, 447b51)

-ase (fig.) “l’home toixarrut i bestial” (I, 448a30-31)

-àspid ‘l’espècie més mortífera d’escurçó’ (I, 450b57)

-Definició dels assassins (en el sentit etimològic) (primer paràgraf d’assassí)

-au “interj. de prec, d’enèrgica repulsa o de dolor” (I, 493b50-51)

-renadiu “esplets espontanis de la terra” (I, 503b38-45, amb cita d’una fragment relacionat de Muntaner)

-avenc: esmena la definició del Fabra (ja millorada al DIEC2) (I, 509b27-33)

-babau ‘ximple, beneit, d’una innocent i ingènua credulitat’ (I, 527a39-40) i “Avui el matís és, pertot, ‘beneit, càndid per excés d’ingenuïtat’ (no ben bé ‘neci’)” (I, 527b10-11)

-babarota ‘ninot o imatge humana que espanta els éssers de poc seny’

-babarotes ‘accionats vans i aparatosos’, definició dintre la qual inclou les subdefinicions ‘gesticulacions escarnidores’ (acc. 6 DCVB), ‘gestos ostentosos per donar enveja’ (acc. 4 DCVB) i ‘exhibició pública innecessària’ (acc. 5 DCVB)

-Una accepció de baga: ‘cercolet dins el qual hi ha la llengüeta de la balança a la romana’ (“en OPou […] p. 200”) (I, 542a4-6)

-bagassejar ‘rebentar-se els béns en dones’, def. diferent de les de DCVB i DIEC2 (I, 546a19-20)

-baixador ‘petita estació on baixem del tren’ (I, 556a42-44, amb dos sentits més), “i més arrelat en tot el domini en el sentit de ‘pas en una muntanya o en una vall, per on se sol davallar al fons’” (I, 556a45-46)

-balada ‘composició poètica trobadoresca’ (fi s. XIII) (I, 601a44) i ‘espècie de romanç originari d’Anglaterra i Alemanya’ (s. XIX) (I, 601a46-47). Història del trànsit geogràfic d’una acc. a l’altra: I, 601a47-54)

-desballestar ‘esgavellar, desbaratar, treure de polleguera’ (I, 603b37-38)

-banda ‘colla de gent armada, aplec de partidaris resoluts’ (I, 614a7-8)

-esbardellar-se ‘consentir-se, quedar afectat per una forta esquerda un recipient de terrissa, sense arribar a partir-se del tot en dos trossos’ (I, 644a37-40)

-Definició del llatí baro, -onis: “És l’home de formació descuidada, especialment aquell en qui la força física predomina sobre la intel·lectual, sense que hagi de ser un neci.” (I, 659a59-b2)

-coromina ‘fons de terra que faci una sotalada’ (definició donada per un informant de l’Estany, I, 660b22-25)

-Matisos entre barret i bonet i evolució semàntica de barret (I, 681b46-56; I, 682a1-14)

-basarda ‘por intensa d’un perill indefinit’ (I, 696a56)

-veixina ‘pet furtiu’ (I, 699a10)

-“el que caracteritza el rai de tota altra embarcació és la absoluta [sic] manca de tota fondària: mera superfície plana que suporta objectes flotants (sovint sense ni la més incipient barana o llistó). És el cas dels que naveguen pels rius pirinencs, per barranquejar-hi troncs d’arbre.” (I, 706a41-46)

-brètol (I, 769a58-b1, on esmena la definició del Fabra)

-bijuteria ‘comerç i repertori de joies falses, o de cul-de-got, i d’ornaments brillants i barats’ (I, 800b16-17)

-Corregeix la definició de billó ‘aliatge’ del Fabra (I, 801a47-60)

-bakhtiari(s) ‘poble de muntanyencs nòmades i molt tradicionalistes. amb llengua pròpia i antiga […] habitants en el Sudoest [sic] de Pèrsia” (I, 809b33-36)

-bla ‘suau, dolç, benigne’ i ‘suau al tacte, tendre’ (I, 819a23-25); ‘que cedeix al tacte, que no és dur’ (I, 819a33)

-bledà ‘de bon regent, de còrpora opulenta’ (I, 841b38-39)

-boà ‘abrigall enroscat que les dones duen al coll’ (II, 14b26-27)

-De voltor: “l’ocell terrible, repugnant i crudelíssim” (II, 77a16-17)

-Definició completa del sentit de bord aplicat a una planta (II, 99a41-48 i ss.)

-Els homes que van als prostíbuls els qualifica de “gent bordissenca i fornicadora” (s.v. bordell, II, 107b35-36)

-“El borni és l’home que li han buidat un ull” (II, 126a9)

-Transcriu una detallada definició de Ruyra de bot (II, 151b58-152a8)

-botarga: “nom d’aquell personatge de comèdia o moixiganga, de disfressa extravagant i de caràcter pintoresc, que aparegué molt en festes i comèdies d’aquella època [segle XVII] en terres espanyoles” (II, 163b57-164a8)

-Defineix la closca en espiral d’alguns mol·luscos com “corn de marisc” (II, 183a15)

-bregós: ‘bregador, contenciós, amic de conteses’ (II, 211b21-22)

-‘bressol d’un vaixell naixent’ per definir avarador de drassana (II, 219b60)

-brollador: ‘el raig que bota amb força en prats i jardins’ (II, 260a56-58)

-broma ‘enraonies com a pretext per renyir’ (II, 265b26), ‘futilitat, cosa de poca importància’ (II, 265b41-42), ‘cosa que no mereix aprovació, que un judici seriós no ha d’acceptar’ (II, 265b43-44), ‘cosa lleugera, gatzara brogidosa que no mereix estima’ (II, 265b57-58)

-medusa ‘bestiola marina gelatinosa amb aspecte de mucositat’ (II, 268b54-59)

-bufar ‘fer vent per mitjà de forta expiració’ (II, 318a60)

-Detallada definició del menorquí bufacanyes (II, 322b42-48)

-burilla: “la [...] que fa el noi brut amb mocs secs” (I, 21b55-57)

-caçar ‘tibar les veles agafant-ne fortament els punys baixos, a fi que no agafin gaire vent’ (II, 375a22-23)

-calaix de sastre ‘dipòsit o escrit on es troba una munió de coses, poc coherents entre elles’ (II, 406a9-11)

-calar ‘plegar veles’ (II, 408a54-56)

-cala ‘supositori, sonda mèdica o altre objecte, introduït en el recte, la uretra, etc.’ (puntualització sobre una def. del DCVB, II, 409a16-19)

-descansar intr. ‘recolzar una cosa en una altra, aguantar-s’hi amb suport’

-descanviar ‘canviar moneda (sobretot la grossa per l’engrunada i viceversa)’ (II, 494a34-36)

-“el [cabdull o cap] de l’àncora seria grop o embolic que es formés en el cap de suspensió de l’àncora, o el lligall bonyegut que hom formaria amb aquest cordam per assegurar que aqueix ferro tan pesant quedés ben fermat.” (II, 509b19-23)

-descabdellar-se (medieval) ‘abandonar la tropa l’acció disciplinada’ (millora de la def. de l’acc. 1.a del DCVB) (II, 509b24-26); descabdellar ‘explicar verbosament’ (def. acc. 6 DCVB) (II, 509b27-30)

-cappare ‘persona respectable’ (II, 530b42-43)

-Defineix indirectament clítoris (o bé vulva) com “[el] que diríem la part activa [dels òrgans genitals femenins]” (II, 556b44-49)

-excèntric: ““Es diu de l’el·lipse que té molt diferents els seus dos eixos”, Fontserè [...] 1931-2, gloss.” (II, 667b36-37)

-Definicions de diverses accepcions de cep, amb valor literari (II, 669b51-60): “[...] el parany [...] on cauen les bèsties acorades pel caçador, l’aparell on encletxaven les cames o cuixes d’un condemnat o torturat [...], el costell on l’enclavaven a la vergonya pública [...].”

-cep “parany o trampa on una bèstia empaitada s’agafa de potes” (II, 670a21-22); “costell on exposaven el pres a la ignomínia pública, espècie de casaca de fusta que empresonava i castigava alhora” (II, 670a39-42)

-cepat ‘alt i rabassut’ (II, 671a31)

-cimbell (fig.): “l’incentiu enganyós, l’atractiu que ens captura com en un parany” (II, 701a18-19)

-cirurgià (en la forma popular salurgià): “[...] el tenim retratat, amb empordanesa malícia, com un “refatjayre”, com si diguéssim ‘adoba-cossis’, ‘un reparateulades’ (en un mot, no és un metge sinó un curandero que apedaça la gent)” (II, 715b22-28)

-Diferencia clapat ‘ple de claps’ de clapejat ‘ple de taques’, diferència absent al DCVB, al DIEC2, etc.

-clap ‘taca: blancall o negrall que, junt amb d’altres, moteja, macula o deixa pigallada una superfície’ (II, 724a37-39)

-clau f. ‘eina d’obrir’ (II, 747a58)

-cleda ‘tanca feta amb vares o barrots vegetals, d’ús pastoral sobretot’ (hi inclou el terme vares, que no apareix a les definicions dels diccs.) (II. 751b9-10)

-clavill(s) (valencià): ‘badalocs i escletxes del terrer’ (II, 762b39-40)

-coberbos: "formuletes i petites narracions o versos tradicionals, enginyoses i de sentit més o menys paradoxal o recòndit" (II, 784b1-3); "petites narracions, la major part de fets estranys o meravellosos, que no ocupen més d'una pàgina" /II, 786a1-3); "coberbos en vers, historietes agredolces, espècie d'estirabots que acaben d'una manera irònica, inesperada" (II, 786a7-9)

-“Cobert m., aplicat especialment als indrets urbans i vilatans que són transitables a sopluig” (II, 787b39-40)

-Definició de agre: “Ja, doncs, no sols és l’agre del treball sinó de les més diverses coses, mentre no es tracti merament d’un hàbit desencarnat, sinó d’un tirat íntim, del qui troba jaient o íntim afecte per fer-la, un gra de sal o d’entusiasme, en un mot, doncs, l’empremta inesblaimable de l’agre de l’animal per tornar sempre a un lloc, o a practicar un costum (cast. querencia)” (I, 76b44-50)