Cultura popular

-La processó de les albíxeres (Castalla) (I, 153b43-154a11)

-Descripcions de trets locals de la tradició de “cantar l’al•leluia” el dissabte de Glòria per justificar la seva proposta d’etimologia d’aldarull (I, 167a49-60). De la Crònica de Muntaner (I, 167b2-13).

-Compara “l’esbart del Mal Caçador” del folklore català amb la “mesnie He(r)lequin” i l’“estantigua” del folklore castellà, i, indirectament, amb el “rei Herla” (“Wodan, el Júpiter germànic, déu del Tro”) (I, 207a31-38)

-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quans’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)

-Un conjur popular contra la buba negra, amb rima (I, 415a11-16)

-Dintre l’article ballar: “Tinc bastantes dades orals recollides per a diversos balls populars a l’Alt Pallars, a Bielsa i sobretot a Benasc, que no és aquest el lloc de publicar.” (I, 600b3739)

--Sobre “la creença popular en el valor augural de l’esternudar” (I, 760a27-49, incloent-hi la nota 3, I, 761a41-45)

-Sobre la berena o ‘menjada festiva al camp’: “deu ser un costum molt antic, segons [un] passatge d’Eiximenis” (I, 768a58-b14)

-Referència indirecta a Fra Garí (I, 769b6-9)

-Sobre el joc del bòlit o bèlit (II, 71b60-72a13)

-Sobre nadales: “la preciosa col•lecció d’antigues cançons nadalenques p.p. Romeu i Figueres” (II, 136a11-12); “l’alegria de sant Josep per la naixença de l’infant [i] la carabassa de vi [o borratxa], que altres nadales d’aquell temps assenyalen, junt amb el bordó, com a atributs del sant viatger […]; i també deu fer al•lusió a l’escena de sant Josep i els pastors, borratxos després d’haver celebrat el fei amb moltes libacions, altre lloc comú dels vilancets coetanis […]” (II, 136a6-22)

-Sobre la morratxa (recipient): “en certs pobles […] era tradició ben antiga usar-les en les festes majors, com a do que hom oferia a la balladora. Era típica i bella, i ha estat molt descrita, la festa de Sant Pol de Mar (per Sant Jaume, etc), on la balladora solia trencar-les perfumant d’aigües oloroses quan les hi oferien certs balladors (un ‘macip’ rebia la missió de treure-les a ballar encarregat per algú, que potser no plaïa).” (II, 138a37-45)

-“a la Bastida del Bulès ens deien que encara s’hi tocava el bót després del 1918, en la visita que hi vaig fer amb el mestre Josep Seb. Pons el 1960.” (II, 152a12-15)

-Sobre el joc de botxes (II, 181a7-13)

-“En qualitat d’ex-vot donat per pares que esperen descendència o salut d’un fillet hom portava a una capella o santuari un bloc de cera afaiçonat com a bracet d’infant (que hi quedava en reserva, i en cas de pobresa es pogué eventualment usar per al culte); en temps de l’intens bandolerisme s’esdevingué sovint que els criminals, amb tal pretext, duien un cilindre o massa de cera narcòtica que, aprofitant distraccions, posaven en una llar, adormint amb aqueixos fums els mossos i hostalers i així saquejaven o mataven per sorpresa i impunement: cançons populars (Hostal de la Pera, etc.) ens en parlen donant-li el nom ja fixat de braç d’albat o braç de criatura, cosa que no sempre han entès els folkloristes” (II, 186a31-45) 

-Sobre els brians ‘herpes’. “La característica d’aquestes afeccions cutànies als ulls del poble és que s’escampen, que “corren” o “repten”, present també en el cast. sarpullido (de serpere) i en el grec έρπες (de έρπω) i ací exagerada fins a mostrar-nos, per dir-ho així, un àcar que s’afanya cavalcant al llarg de l’epidermis. D’ací l’oració tradicional per maleir i exterminar els brians: “brià, mal cavaller! mala fi poguessis fer ---”, que Serra i Boldú recollí a l’Urgell (AlcM).” (II, 231a50-58) 

-“És sabut que, durant l’elaboració del most, es forma damunt els cups una capa de gas carbònic asfixiant, i que per aqueixes terres la GUILLA (veg.) es curava amb amb una bany de brisa submergint l’atac en una portadora plena de brisa de raïm (no sé si mig fermentada).” (II, 240b43-48) 

-“[...] quan érem petits ens ensenyaven a fer sardana cantant “la lluna, la bruna, / vestida de dol: / son pare la crida, / sa mare la vol” [...].1” (II, 283b11-13) “1 Quan no hi ha clar de lluna ―l’astre entre núvols o en les seves fases baixes― la lírica popular consola el poble menut amb una al·lusió, vaga i a mitges dites, als astres majors que li governen l’òrbita (pare i mare, ¿sol i terra?). Però la quitxalla ja no coneixia l’adjectiu bru, i dèiem la pruna ―i no sé si molts dels qui ens educaven o criaven, també.―” (II, 283b48-56) 

-“Que els anys de bixest es consideraven anys desgraciats era una creença de pertot: […] la gent de Toscana s’absté llavors de criar cucs de seda i d’empeltar els arbres” (I, 818b32-36) 

-Sobre bruixa. “[...] no coneixent a fons les creences i el folklore de l’època [s. XIII], ignorem si, per exemple, no es creia, identificant les bruixes amb diablesses menors, que el dimoni se servís de bruixes amb el paper de súcube [...]” (II, 289b39-43)
-“[...] una altra mena de superstició (p. ex. que els apareguts difunts són bruixes que ho fingeixen, etc.)” (II, 289b54-57)
-Sobre el boc de Biterna i les bruixes: “és sabuda la creença que en el sàbat nocturn es deia que les bruixes feien la cort, en un paratge desert, lluny de poblat, a un gran boc (designat amb aqueix nom) que era l’encarnació de Satanàs.” (II, 290a1-7) 
-“Que la de les pedregades com obra de les bruixes és una vella i arrelada creença popular està comprovat per les dites tòpiques comarcals, transmeses per molts de segles, de pares a fills, com la tan famosa dels pobles de la Conca de Barberà: “Mare de Déu del Tallat / vos que esteu aquí tan alta / --- / a Sarral són los jueus ―aquella gent tan malvada, / a Solivella, les bruixes― d’on surten les pedregades [...]” (Milà F. [...]).” (II, 294b50-59) 
-“la creença que les bruixes surten volant per la xemeneia a reunir-se amb el dimoni en llocs elevats de muntanya anomenats Pla de les Bruixes.10” (II, 292a16-19) “10 En un text del S. xvii referent a les bruixes de Terrassa (veg. SARDANA), una de les processades conta que, untant-se les aixelles amb certs ungüents, es llançava a volar aires amunt per fer cap a un cim d’allí prop on se celebrava la sessió de les bruixes amb el dimoni [...]” (II, 295a6-15) 
-Relacionant els mots bruc i bruixa: “Les brugueres són el lloc dels sàbats. Victor Lespy hi entenia, ell que [...]. En semblants llocs és on hem vist com les bruixes d’Àneu s’aplegaven c. 1400 amb el Boc de Biterna; també en les tradicions populars de Provença aquests éssers mítics es presenten com a freqüentadors de les brugueres i garrigues [...].” (II, 292a37-58) “Tornem amb això al món remot ossiànic del Macbeth [...].” (II, 292a59-b4) 
-“Els països rústics, les terres ermes i apartades, els rura mal poblats i pobres, foren els darrers reductes del paganisme: prou sabem que allà sobrevisqué en gent simple i refractària durant generacions i, més que extingir-s’hi, s’hi anà transformant en tossudes supersticions [...]. I si la bruixa “vola” o balla a cavall d’una escombra, és com a símbol de la bruguera que freqüenta, perquè la granera o escombra rústica és de bruc.” (II, 292b11-25; tot el paràgraf interessant) 

-“la Cabreta dels Llauradors, si apareix al matí assenyala aigua dins la setmana (Beniarrès, 1962) 

-“a Terrats (Aspres de Rosselló) m’explicaren (1960) que [dels dotze dies que precedeixen el Nadal] ells en diuen les Calendrines o Calandres, i se’n serveixen com a pronòstic per saber el temps que farà el matí en els 12 mesos vinents, i els 12 dies després de Nadal, per saber el temps que hi farà a les tardes.” (II, 428b32-38) 

-“Calendura vell nom tradicional d’una figura d’home que toca mecànicament les hores i marca els dies en el campanar d’Elx, de la qual han parlat llargament MGadea [...] i altres folkloristes [...]; la primera memòria que se’n té és que la figura actual hi fou col·locada l’any 1522, però res no s’oposa a admetre que ja n’hi hagué d’anteriors, i tot l’aspecte d’aquest mite és d’una cosa de tradició màgica de temps musulmans” (II, 428b48-57) 

-“dita metereològica tradicional a Bonansa: “trons a Montòt, aigua a canalòt; trons a la ’Spluga, aigua segura; trons a Pegà(r), aigua a rebentà(r)” (1957).” (II, 466b50-52) 

-“la costum catalana de repartir candeletes beneïdes a la mainada en lo dia de la Candelera” (II, 470a6-7) 

-“Excurs sobre encantades a la toponímia i tradicions (dades recollides fins a 1957: que no ens vaga de suplementar amb les enquestes de 1958-66 […]” (II, 484a28-485a26); “la creença popular deu suposar que les fades apareixen sovint a les collades i passos de muntanya […]” (II, 484a32 i ss.); “El vell Pau Graell i Orrit de 77 anys, va contar-me a Alinyà (Urgellet) que a l’Espuga […] habitaven unes encantades que, després de passar bugada, solien estendre els llençols […]” (II, 484a50-b14, amb relat complet d’una llegenda sobre fades); la llegenda del sastre de Paül a Areny: “[exclama: “foteu-me ·l nas al cul” i encara corre.” (II, 485a12-22); llegenda d’una senyora encantada, “i una serp i un bou encantats, que només ixen un cop cada cent anys i “se tornen un munt d’or qui els toca”” (Vall de Gallinera, 1962; II, 486a29-35)

-"els capfoguers antics tenien esculpit un cap de vaca o animal a la punta, d'acord amb la vella tradició cèltica a què m'he referit i que he documentat en l'article ANDERRIS" (II, 518a14-17)

-capiterro: "es tracta del joc dels nòlits, un dels més populars a Mallorca, on el qui fa el paper principal es pot equivocar pegant en fals amb el bastó, falta cabdal pròpia de gent inepta, com els mancos [...]: s'ha de tractar d'un joc antic de forta tradició col·legial i escolar, a què devien jugar els estudiants [...]" (II, 519b41-53 i ss.)
-"Capitulet és el nom del joc del bistri o bistrinc, d'un cap a l'altre del País Valencià" (II, 520a2 i ss.)

-"a Buesa [alt Aragó] cardonera són els grèvols, que els nois usen per fer-ne rams d'això o d'avets petits el Diumenge de Rams (1965-6)" (II, 572b49-52)

 -"les [casquetes] de Sant Blai a Tortosa serveixen, ofertes en paneres beneïdes, per captar caritats, i es diferencien de les coquetes dolces [...]" (II, 612a9-14)

-"castell de foc: podríem suposar que hagués començat essent una foguera natural agegantada per una acumulació enorme de llenya, amb algun artefacte explosiu al capdamunt per coronar la festa, i que després la pirotècnia ho absorbí" (II, 625b9-14)

-"l'endevinalla tradicional del blat espigat: "mar maretja, mar no és; / serres té, i porc no és"" (Balears) (II, 682b17-19)

-cervell-de-gat: "sembla que es devia usar una terra d'aquesta mena com a component d'una beguda afrodisíaca, car l'expressió donar cervell de gat s'usa per 'enamorar irresistiblement' [...]; d'altra banda, però, cervell de gat és 'poc enteniment' [...] de manera que no assegura si hi posaven aqueixa terra o era simplement una altra beguda que afeblís el seny i el pensament." (II, 686a54-b6)

-coberbos: "formuletes i petites narracions o versos tradicionals, enginyoses i de sentit més o menys paradoxal o recòndit" (II, 784b1-3); "petites narracions, la major part de fets estranys o meravellosos, que no ocupen més d'una pàgina" /II, 786a1-3); "coberbos en vers, historietes agredolces, espècie d'estirabots que acaben d'una manera irònica, inesperada" (II, 786a7-9)

-[el] món dels notaris, sagristans, curanderos, màgics, que es plauen a parlar o dir paraules en llatí macarrònic" (II, 785a22-23)

-cucurulla: "S'ha aplicat particularment a la caperutxa cònica allargassada que duien tradicionalment certs personatges relligats a determinades funcions religioses, etc.; i que es continuava usant en els anys 1910-30 com a peça característica de comparses de les processons de Setmana Santa [...]" (II, 809a9-16)

1 comentari:

Pau Jorquera ha dit...

M'ha estat molt útil! Gràcies! No tenia ni idea del braç de criatura.