Exclusió de mots o accepcions

-"Agotnar-se (només DFa.) sembla que sigui errada tipogràfica o de còpia per agotzonar-se." (I, 72b38-39)

-“Arment, armentera, mots que no han estat mai catalans (llatins o topònims) postulats abusivament per escriptors que no respectaven la llengua real i lícita.” (I, 393a11-13)

-arvenc ‘silvestre, esquerp’ inexistent (I, 442b32-44)

-“arxiprest és una ultracorrecció que s’esmunyí indocumentada en el DAg. i respectada per lexicògrafs posteriors, que potser convindria corregir” (esmena ja feta al GDLC i al DIEC2) (I, 442b60-443a10)

-“Assuavir és un mot que probt. no ha existit mai (malentès del DAg.) i que després ha estat imitat per dos escriptors recents d’aquells que van a la caça d’‘originalitat’” (I, 460a47-50 i nota 1)

-assutzena: "Adoptà aquesta grafia el DOrt. (1917); i veien que la criticava AlcM com a 'forma arbitrària sense fonament fonètic ni etimològic' vaig comprovar el cedulari del DAg., que llavors, 1935, era al meu abast, i vaig constatar que es fundava en una cèdula autògrafa del mateix Marian Aguiló, on aquest atribuïa aquesta pronúncia a la Vall de Sóller" (I, 461a57-b3). Al DCVB es manté "assussena com a forma bàsica i citant l'existència de la variant assutzena" (I, 461b20-21)

-“AlcM escriu malament bassulla […] i el DFa. encara pitjor besull [en lloc de beçull o beçulla]” (nota 26 bassa, I, 707b33-50)

-“Abastir ‘proveir’, poc castís i d’ús limitat, si no és a València […], on ha estat força usat des de Ros com a calc del cast. abastecer” (I, 717b43-46)

-“Caldria rectificar la grafia al•lodial, amb l•l, acceptada en el DFa.” (I, 226a3-5; ja rectificat al DIEC2 etc.)

-“No ha existit mai en la llengua el mot benfet que siposa AlcM a base d’un grosser gal•licisme d’un escriptor rossellonès i d’una contracció per llicència poètica en Ausiàs Marc.” (I, 762a17-20)

-Inexactitud en l’entrada viot del Fabra (i el DIEC2) (I, 803b54-804a5)

-bleirar, “mot fantasma”, per bleixar (I, 846b58-59, i nota 1 corresponent)

-“[…] no és aconsellable la grafia abocons [per a bocons] d’AlcM.” (II, 19a40-44)

-“Un adjectiu bocaterrós no es documenta en cap escriptor ni es diu enlloc, per més que el vagi inventar Labèrnia (ja ed. 1839) i d’ell hagi passat a d’altres dicc. (fins al DFa., on tinc entès que l’introduí el corrector de proves); en tot cas és un barbarisme, car bocaterrós segons el sentit obvi en la llengua no pot significar altra cosa que ‘amb gust de terra a la boca’, o ‘amb la boca plena de terra’: solament de la boca es pot dir que queda terrosa —aplicada a terra— i no la persona, és clar.” (II, 20b44-54)

-“De l’habitual lleugeresa de C. Llombart nasqué un significat fantasma [de boixart] ‘porción del vecindario de un pueblo’ que cal cuitar a esborrar en l’AlcM, car no ha existit mai; Llombart entengué abusivament el cast. adra que havia posat Escrig.” (II, 56a52-56)

-“Boni ‘turó’, errada per bony” (II, 83b20)

-esbornac: Coromines no té la certesa que sigui una forma autèntica (v. bora, dins nota 7, II, 97a54-59), però jo en puc donar fe perquè ho he sentit a parlants de l’àrea Manlleu-Collsacabra. D’altra banda, parla del sentit inexacte d’esboranc ‘esquinç’ (bora, nota 8, II, 97b1ss)

-aranès emburdí fr. ‘souiller’, “que no ha existit mai”; “és una errada tipogràfica per enlurdí, mot ben conegut” (II, 107a50-56)

-bosta: “mot a esborrar de l’AlcM: es tracta d’un argentinisme […] que escapà ocasionalment a Sara Llorens (Cançoner de Pineda, 1931), escriptora que havia nascut a Buenos Aires i viscut allí fins a la primera joventut.” (II, 151a17-21)

-Sobre rebotir: “no crec que s’usi ni pugui o convingui usar –ir intransitivament” (II, 171a10-12) 

-brau. “La concreció d’aquest sentit fins a convertir el mot, substantivat, en un sinònim de toro, és sabut que no ha estat mai cosa general, ni tampoc fou gaire antiga, contra el que han donat entenent els ultrapuristes, almenys en la nostra llengua.” (II, 207a2-6)

-“[...] conserva clar regust acastellanat el verb brindar, que és una creació purament castellana [...]. Solament en el sentit de ‘trincar a la salut d’algú’ (únic que trobem en Lacav. i DTorra, 1757) sembla acceptable en català correcte (on l’han usat en efecte bons escrip. Renaix.) per bé que brindar, lleig castellanisme en el sentit d’‘oferir’, figuri en passatges del Calaix de Sastre del Baró de Maldà.” (II, 238a3-18)

-"Brioc (DAlc.), errada tipogràfica o disbarat de Mn. Griera per bricoc, V. albercoc" (II, 238a21-22) 

-“Brúcol, que algun naturalista [...] ha atribuït a la Vall de Boí no l’hi he sentit mai en tal significat [‘bruc’]: deu ser confusió [...].” (II, 285a45-49) 

-“[...] AMAlcover insistia molt a usar bruixat sobretot en el sentit de ‘engrescat, obcecat’;18” (II, 293b13-15); “18 Imagino que a precs d’Alcover va admetre’l Fabra (i ha quedat en el DFa., fins usat després per algun poeta barceloní en angúnies mètriques).” (II, 295b8-11) 

-“brunzimar a Cotlliure no deu ser més que una err. de l’ALF” (II, 300a53-54)

-“No hi ha cap raó per suposar un verb brusar ‘brunzir’, com ho fa AlcM en el qual s’ha d’esborrar simplement aquest article, fundat en això, i en un rústic d’Alaró que va usar un cop bàrbarament qu’abrusava ‘que cremava’ en el sentit d’anar de pressa.” (II, 300b6-11) 

-Proposta de substituir el boada del DCVB per buada (v. tot l’article, esp. nota 4, II, 311a26-46 pel que fa a la forma inexacta del DCVB) 

-Diu que el buarada del DCVB amb el sentit ‘buina’ és una mala grafia per boarada (II, 312a42-44) 

-“AlcM escriu buguellar i bugatar [...] que temo que no és sinó una errada de còpia en lloc del mot ben conegut [bugallar].” (II, 315a7-10) 

-De bucle diu: “És un mot ben poc català, encara sentit com a foraster, i que fóra desitjable eliminar del tot.” (II, 315a48-49) 

-“el Baró de Maldà escrivia descabellat per ‘insensat’ [...]; ‘desenraonat’: “es va riure de la seva idea escabellada”, Puig i Ferrater, Cercle Màgic, 505 [ço que sempre m’ha semblat un calc del castellà, tot i que un cap [sic] vaig sentir-ho a PFabra, 1930].” (II, 368b1-7) 

-Sobre cabila ‘tribu’: “Evitar la pronúncia bàrbara i infundada càbila.” (II, 368b60-369a1) 

-“error comès en el DFa. en donar el mot cast. tos ferina com a nom català d’aquesta família, i atribuir a catarro el sentit de ‘cadarn’ o ‘refredat, constipat’, que en realitat és castellà i no pas català.” (II, 380b19-23) 

-Sobre la distenta ‘catarro’: “no té res a veure amb diftèria, com diu Badia” (II, 380b28-33) 

-“dubto molt que allí [“a la Vall d’Àneu”] diguin encadenat, com ho dóna AlcM (§1), forma segurament il·legítima per interpretació d’algun saberut local.” (II, 386a24-27) 

-cadeny, “hapax l’exactitud del qual convindria confirmar millor” (tota l’entrada, II, 386a34-1) 

-caftà: “CAFTAN [...], fou certament una mala idea de canviar aquest terme exòtic en caftà, tant com ho hauria estat d’introduir *caimà [...], etc.” (II, 394b41-44) 

-“cagaixa fou popular a Bna., c. 1800, amb un sentit molt despectiu per a ‘fatxenda, presumpció’ (no “soroll com entén AlcM) [...].” (II, 395a4-11) 

-Sobre un suposat caire amb valor adjectival del DCVB. “No cre c que hagi existit en català ni en romànic el mot caire com a adjectiu equivalent de ‘quadrat’ [...]. No hi ha hagut lexicògrafs que hagin suposat el contrari, ni en català antic ni enlloc més, fins que sortí l’Alcover-Moll afirmant que això era català medieval. El fet és que a penes pot dir-se que hagi estat ni llatí [...]. Es trobava un cas de caire imprès en un text medieval [...]. A continuació d’això suposa el diccionari Alcover-Moll que es vagi dir vela *caira = vela cuadra, i com a prova d’aquesta expressió inaudita cita només uns exs. antics de context estrany, en conjunt incomprensible [...]. En total, doncs, la suposada expressió vela caira no sembla pas existir [...].” (II, 398b30-399a40) 

-“És desconegut i segurament degut a un malentès un calciga ‘pedra de calç’ que AlcM atribueix a Barcelona.” (II, 412a43-45) 

-calç ‘soca o peu d’una planta’, “mai “arrel” com diu AlcM” (II, 414b53-54) 

-“no era admissible usar encalç com a neologisme calcat del cast. alcance ‘abast’ ( = fr. portée) que van assajar alguns [...].” (II, 415b33-38) 

-“Calia haver rebutjat un escandalós barbarisme, calfredant, que AlcM accepta lamentablement d’un extravagant escrit recent, calc absurd del cast. escalofriante” (II, 425b1-3) 

-Sobre caliquenyo. “A JRuyra, que n’era el més gran fumador conegut, li vaig sentir -quenyo sovint, i en general a tothom, fins el mateix Fabra, que alguna vegada, però molt menys, digué caliquenya. Només el DFa. porta aquesta forma: es degué crear per fer-ho concordar amb cigarreta, en lloc del masculí cigarrillo (o cigarret) caliqueño; com que avui sembla haver-se abandonat cigarreta, afrancesat, per cigarret, es podria deixar córrer el desusat caliquenya.” (II, 429b44-52) 

-“Callòs, mot incert i d’origen desconegut [...]” (II, 437a6-15) 

-“Caluta Solsona (AlcM), potser mera confusió [...], però essent de Mn. Griera cal desconfiar dels detalls fonètics i semàntics [...].” (II, 444a5-11) 

-“un descaminar tr. a penes ha existit” (II, 455a14) 

-“A penes es pot dir que siguin catalans càntica, -tiga, formes ocasionals i artificials.” (II, 485a50-51) 

-“Enlloc no recordo haver sentit el mot GOJA, predilecte de Verdaguer (potser a la Catalunya Francesa)” (II, 485a22-24) 

-“Mal transcrita o inexistent la forma *candre (AlcM) per cantre de la V. d’Àneu.” (II, 491b37-38) 

-“esborrar de l’AlcM la forma *cantererer atribuïda a Fraga (una de les infinites i grosseres errades que omplen els escrits copiats de PBarnils)” (II, 491b48-51) 

-“Esborrar en AlcM la forma *cànteri atribuïda amb aquest sentit [‘gerra’] a Calaceit [...]” (II, 492a33-34) 

-“Esborrar en AlcM la frase donar lo canvi que no és catalana: no la posa més que l’afrancesat Lacav.” (II, 494b32-34)

-"[...] no hi ha tal adjectiu cabalar en cap text català, ni és formació versemblant" (II, 522b32-39)

- "Víctor Català va forjar-li el sentit de 'abundós' parlant de deus i corrents d'aigües però això no és més que un calc desafortunat del cast. caudaloso, sentit que no ha tingut aquest mot en català, i que no ens fa falta (sempre hem dit deus abundoses, pous abundosos, aigües abundoses i d'altra banda rius cabdals, i no hem d'imitar com han fet alguns aquest inepte calc recent del castellà." (II, 505b57-506a4)

-"Descabalar no crec que estigui definit correctament en AlcM i DFa; la definició correcta és la de Lab. 1839 [...]" (II, 506a17 i ss.; v. "Noves accepcions")

-"Cabdal subst. (AlcM II) no és mot genuí en la nostra llengua, sinó calc del castellà per a 'quantitat en béns o moneda', que hauria valgut més bandejar del tot o silenciar: en aquest sentit s'ha d'usar cabal i no ens cal altra cosa; no és menys dolent cabdalós per a 'abundós, cabalós' (a bandejar també aquest calc tolerat en AlcM)." (II, 508a29-35

"Cabecejar mall. sembla castellanisme" (II, 511b33-34)

"CAPRITX (que alguns canvien en caprici)" (II, 535b9); "la forma bàrbara afrancesada caprici van intentar imposar-la alguns puristes, però Fabra hi reaccionà (ja DFa.) Els nostres clàssics moderns no van usar mai allò, si bé continuen penjant-los-ho alguns pertinaços "correctors de català"; p. ex. Maragall, que escriví és clar capritxo en el seu Enric d'Ofterdingen, li han corregit el "peccatum nefandum" de la -o posant-li caprici però deixant-li (!) "una dona bonica i capritxosa" [...] (on ja no perillem entre els cantelluts esculls de la trista vocal!)" (II, 535b18-28)

 -"+Cativanes o +escativanes, mot català absent de tots els diccionaris ([...]; només DAg. escatibanes Pna-Vic amb la definició absolutament infundada 'eina que usen els escatidors') 'tires de paper o tela, que es posen en les làmines o fulles soltes per enquadernar-les quan no queda marge per fer-ho', que des del cat. va passar al cast. [...]." (II, 539a32-43)

-"Carir, imitació inadmissible del cast. carecer" (II, 543a59)

-"Carís [1868, SLitCosta] ben poc usat i segurament imitat del castellà; amb més vitalitat i en forma pròpia diuen carés a la zona gironina-empordanesa (i Vallespir) i l'han usat allí bons prosadors del S. XIX [...] amb els mateixos matisos que el cast. cariz") (II, 546b35-42)

-"Carrer-forc (Bulbena), mot inexistent, inusitat, mera grafia bàrbara del fr. carrefour (QUADRIFURCUM)" (II, 590b36-38)

-carregós: "Sempre molt més usat que el llatinisme gravós que el DFa. exclou del tot." (II, 593b59-60)

-"[...] l'ús del masculí caseriu, que em sembla poc genuí amb el valor del cast. caserío" (II, 606a22-24 i ss.)

-caterva: "És falsa la pronúncia amb e oberta que dóna AlcM [...]" (II, 633b13-18)
-"AlcM [...] fa l'errada d'accentuar amb greu catipèn, cosa certament inoïda" (II, 634b48-49)

-"Catrella segurament no és més que una mala notació i errada de Griera per [...]" (II, 635b13-14)

-cent a celis. "No he sentit mai una locució equivalent [...] que AlcM recull [...]. No té valor [...]." (II, 666b46-50)

-"No hi ha cap testimoni ferm de l'existència d'un adj. certiu, -iva, que hom ha cregut medieval: certiuitat hapax [...], i també l'hapax certiuament que el DAg. reporta d'Eiximenis [...]" (II, 685a9-15)

-""Ciclo, Urgell, llosa planera ---" és un malentès del DAg. [...]" (II, 693b50-53)

-"Cigar és iniciativa del "descastellanitzador a ultrança", Bulbena [...]. Voto perquè s'abandonin les formes cigar i cigarreta usades quasi només per snobs i imitades innecessàriament del francès." (II, 695b48-56, i v. tota la nota [nota 3 cigala])

-"Tot aquest apartat § 1 de l'article cimbell d'AlcM, altrament, s'ha d'esborrar [...]." (II, 702b39-48)

-"És evident que no hem de fer cap cas de les paraules cimbeyer i cimbeyera, inventades per Víctor Català per penjar-les al fantàstic pseudo-dialecte del pastor de Solitud" (II, 702a56-59)

-"CIPOLÍ, de l'it. cipollino [...]. Doncs, hauria de ser cipol·lí en català i no amb l simple." (II, 713b1-8)

-"Cisa, cisar, mala grafia de SISA, sisar, sense altra base que l'arbitrària i infundada etimologia SCISSA [...]; veg. l'article SISA" (II, 716a1-6)

-"Cisia 'mesquita, excrements de bassa', hapax del S. XVIII, probablement està per sesia o sessia, derivat de SÉS 'cul'." (II, 716a11-13)

-"un hapax cests que s'ha atribuït a Muntaner, però aquest no és més que un error de lectura.4" (II, 716b35-36); "4 "Sexanta cests de pa" portava l'ed. Bof. [...], però era només variant d'algun ms., que havia entès malament "quaranta quintars de pa" (així ed. Casac. [...]), amb el mot quintars en l'abreviatura usual cts. Esborrar doncs aquest article d'AlcM." (II, 717a44-49)

-"En el nom dels Monjos de Cistell,6 tan freqüent a l'Edat Mitjana [...] potser té raó AlcM en criticar una forma Císter que s'ha usat modernament, encara que no crec que sigui "castellanisme" sinó més aviat una accentuació discutible de la forma b. ll. Cister: en el vers que cita de Verdaguer, on està accentuat a la sìl·laba final, ¿no serà correcció d'altri a una forma Cistell que vagi usar el poeta?" (II, 717a1-12); "6 Notem que es deia de Cistell, i no pas amb article com ho ha escrit algun imitador modern mal informat. ¿No fóra encara aquesta la forma de dir-ho més elegant, més fidel? ¿Per què preferir-hi llatinitzacions pedantesques?" (II, 717b8-12)

-"El que en tot cas és un barbarisme és l'adjectiu cistercenc (estranyament acceptat pel DFa. i l'AlcM), calc groller del cast. cisterciense (ell mateix mal adaptat del fr. cistercien), horrible híbrid on el sufix ultra-popular -enc (pre-romà, estrany al llatí) ha estat junyit a un radical Cistercium del llatí macarrònic: és evident que només cistercès i cluniacès haurien estat adaptacions acceptables." (II, 717a12-19)

-recital: "recitat, en lloc del qual han introduït pedantescament alguns coetanis el bàrbar anglicisme recital [...], i bàrbarament pronunciat [...] com si fos mot català." (II, 718a26-30)

-cafit 'clafert, ple': Només en el tarragoní Pin i Soler, que segons en Coromines devia agafar-ho de l'occità, i que per tant no seria català però s'hauria introduït al Fabra i a l'Alc-Moll a través de l'Aguiló (detallada i interessant explicació a II, 726b39-727a8) Fora d'aquests diccs., "el mot manca a totes les altres fonts lexicogràfiques catalanes, entre elles el copiós i ben fet Vocabulari del Camp de Tarragona de M. de Montoliu; també observem que no es troba en el lèxic tan tarragonès de Narcís Oller" (II, 726b49-53)

-"Corregir en AlcM el disbarat d'accentuació del cognom Clàris com a Clarís." (II, 739a40-41)

-aclarar: "[variant de aclarir] declarada castellanisme pels filòlegs mallorquins, Fabra acceptà aquesta tesi en ConvFil. i l'exclogué del DFa., sembla que amb raó suficient, si bé no és impossible que hi hagués algun ús minoritari [...]" (II, 739b59-740a3)

-"clavadura traduït a tort 'conjunt de claus' per AlcM en realitat és 'pany, tancadura d'una porta'" (II, 745b57-746a5)

-enclau m., "francesisme de segona mà": "[...] la repugnància que em fa aquest calc provincià d'un mot estranger a través d'una imitació bàrbara castellana: si no es volia dir enclavament, únic admès en el DFa., més hauria valgut adoptar correctament i directament el mot francès ["enclave f."], dient una enclava" (II, 747a38-49)

-closell 'albelló, desaigüe' ultracorrecció de cloell: "No ens deixarem desviar per una variant closell que AlcM dóna vagament com a pròpia de la Garrotxa: ha de ser una forma molt minoritària i evidentment ultracorregida [...], car el sentit de 'clos' no tindria aplicació a un conducte (que justament cval evitar que s'embussi), i MVayreda [que fa servir cluell a La Punyalada, II, 750b19-23] és evidentment millor jutge de l'ús de la Garrotxa que un col·laborador recent i anònim de l'AlcM." (II, 750b35-44)

-clespa: "variant secundària [de clepsa] [...]: no em sembla que tingui raó AlcM d'equiparar[-les] com a igualment bones [...]." (II, 757b7-14)

-"clergat és una invenció arbitrària i recent" (II, 758a58-59)

-"L'ús de climatèric [...] amb el valor de climàtic és un barbarisme degut a l'excusable confusió que han fet molts (la fa àdhuc AlcM) entre climàtic i el gr.-ll. climactericus, derivat no pas de clima, -atis [...]; s'eliminaria aquest barbarisme si s'adoptés la forma correcta climactèric [així 1695, Lacav.], d'acord amb el llatí i l'etimologia, veg. DCEC." (II, 759b29-39)

-"Cloreta, clora, corregir en AlcM aquestes evidents errades per cloxa=clotxa, -eta." (II, 765a54-55)

-"Clotxa [...] no existeix [...] el sentit de 'closca' amb què AlcM encapçala l'article" (II, 768b9-14 i ss, i també nota corresponent [nota 6 de l'article, II, 771a8-26])

-Contra eclosió: "desclosa 'l'acció de descloure's' [...] única expressió catalana en lloc del lamentable francesisme eclosió, que ha fet estralls des de princ. de segle." (II, 776a26-29)

-"Cofet (malament accentuat còfet en AlcM)" (II, 805b50)

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola,

us vull felicitar de tot cor per la magnífica traducció de la novel.la Gran sertao: riberes, que acabo de llegir. Una obra mestra absoluta !! La naturalesa hi respira amb tota la magnificiència i detall i s'hi reflecteix meravellosament la complexitat i els moviments de l'ànima humana. A més, quina demostració de força verbal!!

Una lectura que m'ha entusiasmat i remogut !!!

Xavier Pàmies ha dit...

Moltes gràcies! No he llegit el comentari fins avui...