Muntanya

Principat

-"Centelladeros [...], paratge prop de la cresta de la Serra de Sant Gervàs mirant cap a Sopeira i Llastarri, més enllà de la Roca de Cunco, on ben sovint espeteguen els llamps (1957)." (II, 667a49-52)

-“la gegantina BEDOGA d’Adons (la gran muntanya en forma de mola entre aquest poble i Areny, que havia estat coberta per una immensa avetosa).” (I, 515a48-51) 
-“el terme d’Adons, entre gegantesques moles rocoses, i travessat per ràpids torrents i un gran riu acongostat” (II, 391a16-18)
-“En el riu que baixa de Corroncui (justament a pla nivell d’Adons), en continus saltants rocosos cap a Senterada i El Flamicell, veiem el poble de Cadolla” (II, 391a24-26)

-"Pui-caíu a l'alta Ribagorçana (cota 683, al N. de Tercui, 1957), voltat d'ensulsiades" (II, 643b8-9)

-"eskrebáes són les clivelles de les geleres de les Maleïdes, a Senet i a Aneto (1957)" (II, 761a31-33)

-“l’Estanyardo en el terme d’Alós, estany important al capdamunt d’una vall extraordinàriament rosta; les Picardes dos pics encrestats entre Espot i Llessui" (I, 368b22-25)

-"l’ǝltá dǝ Llubo no és més que un ‘rocater entre pins i lleixes, on calmen els isards’ (1960)” (I, 232b57-59)

-“No gaire lluny d’allà, a la Ribera d’Espot, a mig aire de la gran vall de Peguera hi ha el deliciós Planell de Trapa (campament Fabra, 1930---) clariana no gaire gran: enrondat de grans i espesses pinoses i avetoses, vora els saltants del riu de Peguera, paratge important de nom segurament antic, que no m’explicaren de què ve […]” (VIII, 712b29-44, paràgraf que continua amb altres sucoses descripcions, explicacions i hipòtesis)

-“Trescuro, estanyet fosquejant damunt Espot (Pallars)” (I, 332b18-19)

-"Estanyserull, estany petit però blau i conspicu, en els pendents del Pui de Linya, damunt Espot (Vall d'Àneu)." (II, 658b33-35)

-"l'elevada valleta de Sabolleda, afluent de la Montanyeta d'Erill" (II, 651b19-21)

-“Portal de Colomers, portell altíssim (estret com una osca) a la carena entre la vall boïnesa de St. Nicolau i la vall aranesa de Colomers, 1953” (VI, 724b20-22)

-"[el] bell Estany Clòto aranès, en el Circ de Colomers. No és pas en terra planera, ben al contrari, en el fons d'un clot, però molt abscondit per cert." (II, 770a49-52)

-“L’altar de les Remenegueres, que permet passar des d’aquest pletiu a l’Estany de la Llosa, per sota la cresta que baixa del Pic de Coma-lo-Forno” (I, 233a8-11) 

-“A Boí quan el Coma-lo-Forno apareix cobert de bromes i vent rafegós (més que més si s’hi veu una boirina glaçada a manera de cortina de pluja o si hi cau neveta o calamarsa), diuen que allí dalt hi ha brufada, 1976, 1978.” (II, 288a36-41)

-"a l'alta vall de Caldes de Boí: l'Estany Clot, petit, adjacent al Travessani, i Estany Clòto una mica més gran, cap dalt, sota els espadats de Malavesina [...]." (II, 770a56-60)

-"[...] Vall de Boí, a l'altra banda de les serres de Corronco, en la qual hi ha pinedes immenses, mentre que del vessant Erill-Castell la muntanya és pelada" (II, 519b9-12)

-"Casesnoves els altíssims pasturatges, a uns 2400 alt., damunt Llebreta, a la Vall de Boí." (II, 604a47-49)

-D’Aigüestortes diu: “[…] parc ‘nacional’ que ens manté en bellesa la mà divina i no pas la de l’Estat ni el nostre seny.” (VII, 665a57-59)

-“... un dels grans paratges de la Vall de Sant Nicolau (entre Aigüestortes i Estanyllong), els Prats d’Aiguadàssi […], al mig dels quals neix vora el camí una de les deus més constants i abundoses, i d’aigua més freda i pura, de tot el nostre Pirineu.” (I, 97a5-9)

-“Sobretot són molt conegudes les tres [baürtes o bultres] que hi ha a la vall de Sant Nicolau: la de La Orquera, brava i espessíssima (damunt i S. de St. Esperit), la de la Pleta del Pago de Boí i la d’Aigüestortes, on m’hi assenyalaren bedolls, faigs, i molts besurts, púdoles, moixeres, verns, etc.” (I, 738a52-57)

-“El Graller és un forat (prop de l’altíssim Bony Blanc de Sant Nicolau, 2750 alt.), on hi ha una gran xiuladera de gralls” (IX, 565a3-6)

-“lo Graller del Munt dalt de la gran carena que separa Barravés de Boí, és un grandiós abisme” (IV, 607a43-44)

-"la Plana syega [Ciega = Cega] és al capdavall de tot de Coma-les-Bienes, paratge on s'acumulaven les aigües, des d'aquesta gran clotada aigualosa, amb les de la Ribera de Caldes" (II, 654a42-45)

-“lo Feixà Barrat en els espadats del Bassiero, en una cornisa inaccessible, vertiginosa.” (I, 666b4-6) 
 -“la grandiosa Vall de Les Cabanes, muntant de Sorpe cap als formidables espadats del Bassiero, és un gegantesc desert de pedra rosta, on a penes es podria trobar indret ni material per a bastir-hi cabanes, tanmateix hi ha el conspicu Pletiu de Cabanes, però el que hi ha en aquest lloc no és cap construcció sinó una espluga o grossa caverna que en fa l’ofici.” (II, 366a29-38, i nota 3 anexa)

-“[…] cap dalt de L’Agut d’Erill, damunt de la Canal Carnissera, hi ha una balma que en diuen A Quatre-Paltes, en la qual els meus amics boïnesos, que s’hi han hagut d’aixoplugar més d’un cop, hi han de penetrar així perquè té el sostre baix i s’hi entra per un relleix suspès sobre l’espadat.” (VI, 760a40-45)

-“lo Carantús del Solà damunt el poble de Taüll que també serveix de camí entre parets de pedra, 1962, 1971” (II, 562b7-9)

-"capellà 'rocassa erecta' ribag. (a Serradui dues rocasses en el vessant de la Feixalada" (II, 528b3-4)

-“aquell muntanyam aspre i ininterromput” cap a l’est de Guils del Cantó (II, 31a45-46) 
-“en la gran collada o port per on es passa de l’Urgellet, per Guils del Cantó, a Sort, el cantó era el nom del gran bloc o cantal de pedra clavat en el cim del pas.” (II, 489a36-39)

-“vora el camí del Port del Comte, en terme de la Coma i la Pedra, hi ha un lloc dit L’Apellado(r), en un paratge apropiat per fer-hi venir les ovelles.” (I, 344b58-345a1, i v. també la nota corresponent sobre la diferent etimologia i grafia d’aquest lloc a la Guia del Cardener d’August Torras)

-“Campcardós [...] és [...] una gran vall cerdana afluent de la de Querol (i els francesos n’apliquen el nom al pic més alt d’allà, de 2914 alt., el Puigpedrós de Meranges),” (II, 462b55-58)

-"Casa-blanca pujant al Carlit pel camí de la Pleta de Carlit, pletes a gran altura, terme d'Angostrina" (II, 604a41-42)

-“El Coll del Pendís més cèlebre, com és sabut, és el que franqueja el Pirineu de Bagà a Bellver de Cerdanya.” (VI, 426a12-14)

-“Forat de Vimboca, foranca o cavitat profunda que s’obre entre penyes entre les collades del Pendís i de Tancalaporta a l’extrem Est de la Serra de Cadí, entre Cerdanya i la vall del Bastareny (t. Bagà, alt Berguedà)” (I, 512a14-18)

-"les Clotxes del Puigmal, cap a 2800 alt., un dels paratges més alts del país, clotadetes al peu mateix del gran pic, terme de Queralbs, veg. les guies Osona, Torras [...]" (II, 768b23-26)

-“l’isoladíssim Adraén, al peu Oest de la Serra del Cadí” (II, 261b6-7)


-“a Sançà ‘al Mal-Pas hi ha un bauç per pujar al Pic de Madres” (I, 574a44-45) 

-“La Calmasella [...] plana alta de pasturatges damunt Formiguera de Capcir.” (II, 438a10-11)

-“la Rima del Pla de Camp-Magre, entre Mentet i les Fonts del Tec, paratge que he visitat diverses vegades. Aquell alt pla de muntanya acaba en ribàs brusc, a manera de diminut cingle rocós; allà justament comença la llarga carena de les Esquerdes de Rojà, tirant cap al Canigó”

-“en el Canigó (Vernet-Castell) l əltá de Llubo no és més que un ‘rocater entre pins i lleixes, on calmen els isards’ (1960)” (I, 232b57-59) (calmar ‘amorriar, fer la migdiada’)

-“[...] “el bestiar va a calmar a Merialles”, “els isards van a calmar a l’Altar de Llubo” m’explicaven en el Canigó (Vernet, 1960)” (II, 441a44-46)

-“Merialles en el Canigó, paratge cantat per Verdaguer, collada en indrets molt airejats i ombrius, ben propis per a l’amorriada” (I, 289a54-57)

-“en el Canigó la gran vall de Balaig, caracteritzada […] per l’abundor de bàlec” (I, 592b11-12) 

-“Camèles [...] poble dels Aspres al peu d’una serra, que té dues moles seguides a la carena” (II, 453a18-19)

-nota 4 GREDA (proposta de bateig d’un puig occità, 1926)

-“Les Bigues paratge de Catllà cap a St. Jaume, on duien els troncs tallats en el bosc de Boixavila per negar-los a la Tet” (I, 794b41-43)

-“(‘per la Serra de la Coromina passa un viarany que havia estat camí ral’ Olost, 1935)” (IX, 263b15-17)

-“...faldegem el Serrat del Porxo de Vilanrosa amb el pacient monjo del Miracle que em duia a cavall cap a ombroses barrancades (1964).” (VI, 727b38-40)

-“’si voleu passar la serra només trobareu un viarany... veieu?’ (signant), Taravil (entre Berga i St. Llorenç de Morunys), 1934.” (IX, 263b17-19) 

-“Els Brọncs, clotada plena d’arbres i roques cap amunt del Bac d’Abella a l’alta Vall de Camprodon.” (II, 270a3-5)

-“La Bauma Bənèitə és una caverna de religioses llegendes entre les cingleres de Sant Martí de Sobremunt” (I, 763a59-b1)

-“Els Bastets, formidable serra tota d’estructura esqueixalada, a llevant de St. Llorenç dels Piteus i Nord de la Serra de Busa” (I, 140b32-34)
-“Serra dels Bastets, al N. de la de Busa, entre St. Llorenç dels Piteus [= de Morunys] i l’Aigua d’Ora, formada per un seguit d’osques escarpades entre pujols aguts” (I, 712b13-16)

-Sobre la serra de Busa: “Les rengleres consecutives de cingles gegantescos que volten per tots costats aquest massís quasi inaccessible, però gran refugi d’àligues, gamarussos i carlins, quan no de guerrillers de la llibertat, i, fins fa poc, d’uns heroics pagesos, no podien rebre nom més adequat ni eloqüent.” (nota 6 bisaroca, esp. I, 809a4-10) “Busa ha estat parròquia fins fa poc, i des d’antic.” (I, 809a15-16)

-"En els Pirineus del Cardener i Berga, El Capolat és nom de famosos i vistents penyals tallats espectacularment d'unes avançades de cinglera: en el de la Serra de Busa (SE. de Sant Llorenç de Morunys), colossal cono-cilindre, separat del gran cingle per un estret però altíssim abisme, s'hi passava al cim per una palanca, i els carlins, acorralats a dalt de la immensa mola de Busa, hi ficaven al cap d'aquella punta els presoners liberals (així sense la més remota esperança d'evasió), i encara més enfora allí mateix se n'encimbella, amb el cap en les boires, un de més prim, el Capolatell (on no devia cabre més que un home, que no sé si n'hi dugueren a manera de 'cel·la de càstig'); no confondre amb un altre Capolat, un poc menys escarit, però també pròpiament fou primer el penyal que projecta envers el Sud la cinglera de Queralt, cap al SO. de Berga, sinó que aquest ha servit per donar nom a l'esglesiola, parròquia i municipi del Capolat que edificaren, una mica pendents avall, sota el penyal [...]." (II, 534b23-42)

-“Roca Mirana a la Conca de Tremp, gran penya damunt el camí de Rivert a Santa Gràcia, passat el Torrent de l’Esbalç, a la punta d’un serrat dominant (1957).” (V, 699b60-700a3)

-Recreació dels famosos versos de Verdaguer que comencen amb “Muntanyes del Canigó” a gemat (IV, 453a22-33)

-De tutes, cap a la banda de Sant Aniol d’Aguja: VIII, 946b42-48 

-“A la vall de Sant Aniol d’Aguja la Raconada de Brui [...], segons MVayreda [...] sota Ribelles a l’encinglada Tuta dels Morts, en país espès de brolla i bosquina si bé formant barrancada.” (II, 263b46-51)

-Les Balmes d’Aüja en els “fondals garrotxencs del Llierca” (I, 604b24-25)

-“la formidable Riera de Borró en la nostra Alta Garrotxa, famós burrone [it. ‘barranc’] i fragosíssim!” (II, 97a24-25)

-"El Coll de Bocacerç [...] és la gran collada que uneix la Vall de la Parcigola (Prats de Molló) amb la de la Llipodera (Castell), entre Plaguillem i el Canigó; en documents medievals s'anomena Bucca de Circio, perquè és efectivament el que dóna entrada a la tramuntana en l'Alt Vallespir." (II, 673b55-674a1); "[...] el Bocacerç canigonenc està obert de NNO. (gairebé NO.) a SSE., i si bé és veritat que la desembocadura de la Parcigola es troba dret al Sud d'aquesta collada, [...] l'orientació de la part alta [...] és realment NO." (II, 674a8-13)

-“la comarca de Bas en la Garrotxa meridional […] forma una grandiosa fondalada sota els grans cims des de Puigsacalm a Marbulenys” (I, 554b2-5)

-Sobre el Cruscat: "el conegut i conspicu volcà apagat [...] és un curiós munt immens de menudes concrecions pètries, com si fossin closquetes de caragols minúsculs" (II, 783a41-45)

-“Brunyola està edificada sobre un turonet o reinflament característic i molt vistent, al mig d’una plana (molt ondulada per cert i amb barrancades i tot, però tanmateix el gros serrat de Brunyola és únic per allà d’aqueixa importància).” (II, 338a19-23)

 -“Sant Hilari Sacalm [...], la capital de les Guilleries, està situat en un dels extrems de la vasta calma del Pla d’Arenes” (II, 437b57-59)

-“‘el Vet [= avet] de la Trona’, arbre molt conegut damunt Viladrau, 1935” (I, 515a19-20; ¿encara existeix?)

-"en el vessant O. del Montseny (entre Matagalls, Collformic i el Brull, a gran altura) hi ha un gran replà de pasturatges magres, de poc rendiment, que en diuen el Camp de Cinc-sous" (II, 708b57-709a1)

-“el vistent i vast Pla de la Calma, la gran prolongació del Montseny cap al SO.” (II, 437b20-21)

-"Sant Feliu de Codines, on aquestes banquetes llargues [codines] rodegen la població" (II, 800a36-38)

-“Unes grosses coves però d’estreta entrada, en els cingles de St. Llorenç del Munt (en el vessant entre St. Feliu del Racó i St. Llorenç Savall) s’anomenen Els Obis o Òbits” (I, 804a22-25) 

-“l’ermita de Sant Pere Sacalm, entre Olesa de Montserrat i Vacarisses, encimbellada dalt d’un tossalet de cima planera” (II, 437b31-33)

-“Gallifa, [...] feréstega serra en l’Alt Vallès occidental (entre St. Llorenç Savall i Caldes[)].” (II, 429b4-7)

-“Corrent per la serra de Montsec, el 1957, a Peralba de Meià, i havent-nos sorprès, a mi i a l’informador de l’Onomasticon, una llarga i forta tamborinada, em tranquil•litzà ell anunciant-me que ens esplugaríem en una gegantesca cavitat que ja es dibuixava damunt els Carants a les muntanyes montsequines” (I, 115a53-58)

-“Serra de l’Arboceda, avantmural del Montnegre des de Pineda fins a Sant Pol.” (I, 359a47-49)

-“Un vell de Fogars de Tordera (1965) deia que a la ‘mina d’Or’ de Sant Ponç hi havia una mena de pedra que en treien un metall com or: el bèi o filó ‘seguia encara un tros més enllà, i no van pas acabar-lo’, però van abandonar-ho perquè costava massa, car la galeria es fica horitzontalment muntanya endins.” (I, 748b3-9) 

-“pujant de Llémena cap a la banda de Rocacorba per la salvatge vall de Granollers es troben replans de cinglera emboscats com la Brolla d’en Sala, la Brolla d’en Feliu” (II, 262b6-10)

-“poble d’El Brull, entre Vic, el Montseny i Tona [...] és paisatge típic de bosquets petits si bé força espessos, com els que encara enronden la vella església.” (II, 261a23-30)

-[…] el muntanyam de Marçà, on hi ha “unes vęns tremendes” barrancada amunt cap a la Miloquera (1935).” (parlant d’avencs de Garraf en avall, I, 510a29-39)

-“”Lo Grau de les Egües és un baixador per passar de la Coma Closa a la Teixeda” a Margalef de Montsant” (I, 556b36-38)

-“‘Lo Canalís és un boscà, en el qual hi ha l’Ereta de les Bruixes, dalt de la Serra de Cavalls’, 1936 (4° 12 X 41° 03, com que és exposat al Nord, suposo que deu haver-hi bosc i no solament olivar i garriga), Benissanet.” (II, 144b23-27) 

-El fenomen dels bruels als “estanys de la costa de l’Empordà (vora les cursos inferiors del Fluvià, la Muga i el Ter)” (II, 201a34-46) 

-“[...] conspicu i renomenat Puig de les Cadiretes, entre Tossa i Llagostera, muntanya solitària, sense cap conreu ni habitatge, i atapeïda només de matissar [...] ampla muntanya.” (II, 389b18-24)
-“a la Costa Brava seca, rosta i pelada, entre l’Estartit i l’Escala, hi ha un Còrrec de la Cadira que [...] només pot significar ‘saltant natural de l’aigua de pluja’.” (II, 390a32-35)

-"la tenebrosa i famosa cala de La Furcanera una mica més enllà de Blanes" (II, 807a11-12)

-“el Portitxol és una calanca en el fons del Golf de Roses, 1 quilòmetre a l’O. de l’Escala, amb roques i platja, 300 metres d’ample a l’entrada i 200 m. terra endintre, hi desaigua el gran rec del Molí (1958)” (II, 404a2-6)

-“les muntanyes de la península [del cap de Creus], despullades de bosc i arbreda, però atapeïdes de matissar, són plenes de ginebres” (II, 384b11-15) 

-“La Pelandriu, illeta rocosa davant Llançà” (II, 408a10)

-“Les Carranques, penyataguer damunt la Roca Vella, en el terme de la Roca d’Albera (1960)” (II, 404a40-42)

-“el bosc de La Budellera cap al ‘Revolt de la Paiella’, en la carretera de Collcerola a Sant Medir, obaga del Tibidabo” (II, 317a23-25) [jo recordo l’ús de ‘Revolt de la Paiella’ c. 1965] 

-“El Cairat és el gran salt per on es llança el Llobregat de cap a cap, entre Olesa de Montserrat i La Puda” (II, 399b18-20)

-"les Roques Carabassals, molt conegudes, entre la Llacuna i Mediona" (II, 550a36-38)

-"la gran vall de La Caramella, que desemboca dels Ports de Beseit [...] cap al Mas de Barberans" (II, 558a43-46)

País Valencià

-"a la Cova del Sép [Cep] a l'Alt Maestrat (Ares, 1961), es veu que bandolers o lladres tingueren algú agafat en l'horrible aparell." (II, 670a47-49)

-“a la Vila Joiosa té aigua molt bona La Font de l’Alcavó.” (I, 162b22-23)

-“el Recinglet dels Alls, on dorm el bestiar, a les serres de Benigembla” (Marina Alta) (I, 205a30-31)

-“El Bancal de l’Aranyoner és un dels passos de l’alta Serra d’Aitana.” (I, 357a42-42)

-“a la Vall d’Ebo he baixat pels Aspres de l’Asparrančó des del Pla de Molló al Barranc de l’Infern” (I, 452b4-6); “muntanyes pobres d’aigua [a la Vall d’Ebo]” (I, 581b57-59, en nota que ve de I, 578b38)
-"a la vall d'Ebo una senda puja, Barranc de l'Infer [sic] amunt, per les Clapisses del Cisteller" (II, 735b31-32)

-“El Pas de la Barrinada a la penyalosa Serra de Segàrria [Beniarbeig] prop de Dénia” (I, 690a31-33)

-“En els montserratins vessants de la Serra de Bèrnia, damunt Altea, m’ensenyaven l’Ermita del Vicari bergant” (I, 769b6-8) 
-“referint-se a l’asprivíssima serra de Bèrnia, encara em parlaven a Benissa de “brúfols i cabriols” com d’animals vius, i anàlegs entre ells (1963).” (II, 288b58-60)

-“El bolarmeni ha estat molt cercat en mines i coves naturals del País Valencià, on ha quedat per tant com a denominació de moltes cavitats i coves […]” (II, 57b37-52)

-“En terres valencianes, dellà del riu Xúquer, anomenen borra un mineral […] usat industrialment [en fabricació de paper]. a la serra de Vernissa, damunt Novetlès, n’hi ha una mina; per destriar-la, com que pesa més que la terra la tiren en una safa […] (II, 128a57-b4)

-“els grans i famosos brolls de la Valldigna” (II, 261b39-49)

-“a la Vall de Gallinera he vist la Penya del Bronyidor que els acompanyants m’assenyalaven com una d’aquelles on aplicant-hi l’orella s’hi sent alguna mena de remor fonda (1963).” (II, 299b46-50)

-Lo Sellé de Roca "ruïnes muntanyenques a Santa Madalena de Polpís (1961, 58' x 22')" (II, 662a21-23)

Balears

-“a les Jubees de Dalt la Barraca ’s Porcs (‘senglars’), cova en el fons d’un gran i silvestre barranc” (I, 668a32-34)

-"Cova del Pi Escucullat, on s'han fet [...] troballes prehistòriques" (II, 808b47-50)

-“Oh les esponeroses figueres de l’Illa Daurada, que em donaven força pujant per Bàlitx del Mig cap a la collada de Fornalutx i la vila de Sóller!” (I, 842a54-57)

-“Anant de Pollença a Lluc, entre Ariant i Pedruixella, prop del Pujol, es troba una estarterada, que […] anomena S’Esbaldregat” (II, 67a50-57) 

-“Sa Panxa de Sa Madona no lluny [del port d’Andratx] me l’expliquen com “un penyal en una calanca” (ben poca o gens d’entrada, en un sector de costa llisa)” (II, 404a9-12)

-“Ses cairades de mar ‘el pla de les cingleres que dominen verticalment la costa d’Eivissa al peu de Sant Josep de Sa Talaia’ (1963).” (II, 399b15-18, i 399b26-28)

-"No hi ha dubte que la costa Nord i Mestral de Menorca és bastant més freda (encarada als vents del Golf, i als provinents dels Alps i Canal del Roine) que les costes de les altres Balears, i fins les de Sóller i Mallorca" (II, 720a46-50)

Aragó

-“A l’alt Aragó, per les altes Muntanyes de la vall de Gistau, us diran que des d’Engrota per ‘una ribera abaixo” podeu davallar fins a Sen.” (VII, 312a22-24)

-“el Cantal-que-se-bate, font on hi havia una rica que brandava, a Panticosa” (I, 729b30-32)

-“burruco […] el gran bloc de pedra negra que es veu en un collet arribant a la Reclusa” (I, 773b47-49)

-els Forats dels Moros "cavorques suspeses al mig de la cinglera del Brocó" (II, 600b47-48)

Occitània

-la Cassie Gariere, roureda "molt anomenada com a afrontació Oest del gran pasturatge pantanós i emboscat del Pont-Long, prop de Pau però pertanyent als ossalesos [d'Ossau]" (II, 618b18-22) 

Generalitats

-De rues ‘camins encinglerats’, en parla en detall d’unes quantes s.v. RUGA (VII, 518a11-45)

-v. escletxa i esquerda, pàssim

-Sobre balmes concretes: I, 604b23-34; I, 605a14-39 (Cardener)

-Definició de barranc per contraposició a coma, fondo o vall (fondals que encara es conreen) (I, 672b39-43), i també quan “a penes sol dur aigua” (I, 672b43-55, incloent-hi la nota 2). Aquí mateix també s’hi diu: “Aquest tipus de fondal, més erosionat pels aiguats intermitents i immoderats, sol ser també el que té més roquisser, penyes i cingleres i així es presta més a pendre el sentit de ‘precipici’ o ‘obstacle en el pas’.” A les Corberes: “Sovint són avencs amb corrent d’aigua, subterrània generalment però que de vegades sobreïx o bé traspua per escletxes” (I, 673a12-14)

-“de res no és tan gormand el porc [senglar] com de la faja o fruiteta del faig: a l’Alt Aragó (vall d’Ansó) i a d’altres valls pirinenques vaig tenir moltes ocasions d’observar-ho.” (I, 533a50-53)

-bòfies, grans clotades, avencs o esplugues a “l’Alta Catalunya” (II, 26a50-b5)

-bonys ‘cims arrodonits, esp. del Pirineu’, des de la Cerdanya fins a les Maleïdes, diferenciant-los dels tossals, els pics i altres cims més punxeguts (definició i toponímia) (II, 92a22-b14)

-Sobre bores, v. l’article en general, esp. II, 95a9-26 [Les que ell anomena “Bores d’en Masalleres” són conegudes localment més aviat com les Bores de la Masallera, per la casa de pagès que hi ha al peu. Coromines no esmenta la gran Bora Fosca, també a Collsacabra, més cap a la banda de Tavertet.]

-"l'experiència de 60 anys de córrer per Pirineus i Ports Ibèrics em diu que muntanyencs i excursionistes distingim la clapissa, esllavissada de pedra mitjana o engrunada pel peu d'una canal o fons d'un barranc en fort pendent [...] del tarter o tartera 'caos de grans blocs', en terreny poc o mitjanament pendent" (II, 735b1-7)

-"els cogullons del Pedraforca [...], dels Encantats, d'Estela (Berguedà), etc." (II, 809b48-50)