Anàlisi literària


-“els memorables trossos on Heròdot ens conta les primeres circumnavegacions del continent africà. Els marins fenicis despatxats pel faraó [...]. Kámpsantes Herakléas Stélas, Kámpsas to akrotérion, sempre l’aorist: molt natural en la narració de peripècies i aventures nàutiques, en què allò que més interessa és la coronació afortunada o sense èxit de tota la proesa marinera [...].” (II, 479a41-b7)

 -“l’emperador August […] usava molts vulgarismes” (II, 22a5)

-Plaute, "gran mestre de l'antic teatre llatí" (II, 716b45-47)

-D’un fragment de la Cançó de Santa Fe (I, 121b33-36, s.v. ala, incloent-hi sobretot la nota 4, on diu: “Quan Santa Fe és ja moribunda en la pira, cremada de viu en viu...”)

-“el Castiagilós […], que és obra escrita entorn de l’any 1200, i si bé redactada en un occità perfecte (llevat d’un catalanisme únic, en més de 300 versos) s’atribueix a un trobador català (que seria Ramon Vidal de Besalú, com s’ha assegurat sempre, passat que es tracti d’un homònim o germà).” (II, 15b3-8)

-D’un fragment del poema dels Set Savis (s. XIII) (I, 369a50-b2)

-“Cobles de Pere el Gran. En aquesta varietat de sirventès o tençó (de forma un poc diferent de tots dos) que el coratjós sobirà escriví desafiant la força franco-vaticana combinada que es disposava a atacar els catalans, tot exhortant els barons occitans a posar-se de la seva banda, anunciava que l’atac seria repel•lit amb energia [i a continuació aclareix el sentit de bocell amb explicacions etnològiques]” (II, 148a57-b26) 

-Sobre el mot cabrall: “sembla clar que ja apareix un cop en Muntaner viii, 9.18 (entès erròniament en la nota de l’ed. Bàrcino)” (II, 370a57-59) 
-Lectura atenta d’un fragment del cap. 106 de Muntaner (II, 479a12-34 i notes corresponents)

-“Recordem la famosa batalla de Tirant lo Blanc amb l’alà (que havia portat el Príncep de Gal•les entre “molts grans alans molt braus, de presa”)” (I, 122b2-7)
-Sobre el sentit d’artilleria al cap. 280 del Tirant: “solament si pensem en canonades o cops d’ariet cobra tota la seva força la temerària i fantàstica al•lusió obscena que enclou artelleria en el cap. 280” (I, 441b42-45)

-sobre ceptre: "mot que degué agradar a Joanot Martorell, car l'usà sovint, però també JRoig [...]." (II, 672a8-12)

-Lectura correcta d’un fragment de poema de Cerverí de Girona (I, 281a46-57)
-Explicació d’un fragment del Testament de Cerverí de Girona (I, 480a12-24)
-Sobre la Peguesca de Cerverí de Girona (II, 140a40-49)

-Sobre la “Cançoneta” de Guillem de Berguedà “dedicà a Hug de Mataplana” diu que és un “virulent pamflet” (I, 794b13-15) 
-“el nostre Guillem de Berguedà en la seva chansoneta burlant-se d’Hug de Mataplana, diu que el braç d’aquest sembla un cabiró: “cabrella par de biga” [...].” (II, 369a31-37)

-D’un fragment de les Vides (I, 480a4-11) 
-“[...] en les VidesR. A un anacoreta reclòs en un nivell inferior, perquè no es mori de fam, “lo pa --- ab una molt longa soga él lo li calava” [...].” (II, 408a24-30)

-D’una part inèdita del Terç del crestià d’Eiximenis, sobre la crema d’una bruixa (I, 480a44-51)
-Sobre l’adaptació d’Eiximenis del Maldit ben-dit de Cerverí de Girona dins el Terç (II, 196a42-58 i v. supra)
-“Eiximenis, Terç, cap. 950ss., satiritza el Capellà de Bolquera (S. xiii) com a percaçador de dones, usant romandre amb sentit de ‘mancar, fallar’ [...] en l’acusació que, si les dones no li feren cas, no fou pas perquè no vagi dedicar-se a mirar de desencaminar-se (EntreDL i, 230n.).” (II, 375a10-15)
-"Eiximenis, [...] passatge que sembla d'inspiració o imitació dantesca, i que a penes ha calgut desprosificar [...] (EntreDL I, 206)." (II, 667a40-46)
-Més prosificacions d'Eiximenis: nota 3 clenxa (II, 756b20-41)

-“la traducció del Corbatxo boccaccesc, escrita en bon llenguatge per Narcís Franch” (I, 281b35-41)

-Sobre el Curial diu que és una obra de llenguatge “vigorós, noble i pur” (I, 282a8-9)

-Interpretació d’un fragment de l’Spill: “[…] semblen indicar que el picaresc misogin continua parlant amb segones de canvi” (I, 778a15-28)
-Una altra explicació d’un fragment de l’Spill (v. 12528) (II, 56b12-21)
-Una altra (sobre un bolic d’avortons siamesos) (v. 8810) (II, 69b42-53)
-Explicació d’una frase de l’Spill on apareix el terme bordó (de pelegrí) (II, 110a48-53)

-“recordem el famós Auto de Mofina Mendes [de Gil Vicente], una de les peces cabdals, del bell teatre primitiu del gran escriptor” (I, 285a17-22)

-“estil inflat i embutllofat [dels Pares de l’Església]” (I, 760b24-28)

-“[el verb véner] permeté [a Rabelais] d’enriquir la seva galeria d’imaginats personatges folklòrics amb la figura mítica del noble senyor D’Ensuma-llufes (le sieur de Hume-vesne).” (I, 697b22-27)

-Comentaris sobre frases de Montaigne (I, 343a47-55)

-Diu que els culterans abusaven molt del verb aplaudir (I, 347a47-48)

-“una de les cançons més recordades i belles, i alhora ben antigues, el Romanç de la Filla del Carmesí (o Carmení)” (I, 457b36-38)

-De l’autoria de part de la trad. del Càntic dels càntics atribuïda a mossèn Clascar (I, 462a22-26 i resta de la nota 5 d’assutzena)

-Del Desconhort de Llull: “essent obra poètica conté certa barreja occitana” (I, 464b7-9)

-“Febrer no és text català sinó transcripció-galimatias de Dante” (I, 484a52-54) (crítiques negatives a la trad. “dantesca” de Febrer a cada pas)
-"L'horrible centó de calcs i pedaços que és aquella estergida o escarn de l'obra dantesca, esborrallat per la incúria d'Andreu Febrer, no és digne de cita en un diccionari." (II, 702b41-44)

-“els psalms de Wachtendonck del S. IX, en baix-fràncic antic, traduïts segurament per ordre del mateix Carlemany” (I, 549b58-60)

-“[…] el present històric, tan típic d l’estil jaumí [de Jaume I]” (I, 550a25-28)
-Explicació del passatge “famós de la ferida del monarca sota les muralles de València” de la Crònica de Jaume I: “el cairell ficant-se entre el capell de sol i el batut (i departint-los o sigui separant-los) se li clava en el front, que és efectivament on trobaren la ferida en la calavera del rei, en desenterrar-lo el 1835.” (I, 550a25-38)

-“les eixelebrades i “volages” cantadeiras gallegues […] com Dona Loba” (I, 560b14-15, sense més referències)

-Explicació d’un text “en baix llatí doscentista, però pigallat de mots vulgars catalans” (I, 561b9-18)

-“geni ponderatiu i desmesurat de llur prosa cavalleresca i picaresca [referint-se al castellà i el portuguès]” (I, 564a18-30)

-Del poema occità Vida de Sant Honorat, “venerable poema dels més antics”, fa el comentari d’un fragment (nota 9 balma, I, 608a20-29)

-“Raimon de Miraval es queixa que la beutat de la seva infidel amada prevé tothom contra els planys d’ell, i ell mateix s’avergonyeix d’acusar-la […]” (I, 791a60-b9) 

-“[...] poema de Francesc de la Via, cit. pel DAg., poeta poc estudiat, i el seu text encara menys; potser, però, es tracta del L. de Fra Bernat, p. p. Miquel i P.; ni això no és segur car Ag. (que morí molt abans d’aquesta ed.) només en coneixia les obres pels manuscrits.” (II, 239b5-12)

-Explicació d’un “passatge del valencià S. Guerau de Montmajor (1568)” per aclarir el sentit del baluerna que hi apareix (I, 611a12-24 i nota 5 corresponent, I, 611b21-24)

-D’una història (Moun Espelido) de Mistral, I, 28a4-13.

-De Mireio: “la lluita a mort dels dos campions de la Camarga”( I 39a25-27; traducció explicativa d’uns versos, I 81a15-18)
-De Mireio (referint-se a l’alabreno o salamandra màgica) (I, 126b29-42)

-De Nerto (referint-se a l’alabrent o salamandra màgica) (I, 126b15-29, i I, 127a1-9)
-De Nerto (referint-se a l’astúcia de la gent d’Arles, esp. per no sotmetre’s al rei René) (I, 207b23-43, esp. 34-38)

-Descripció breu d’un fragment del cant V de Calendau (I, 298b47-51)
-De Calendau diu que és “el gran poema marí de Mistral” (II, 90b8-12) 
-Considera Calendau l’obra mestra de Mistral (II, 428b40-42)

-D’una escena de l’últim capítol de Salammbô (I, 39a20-25)

-D’uns fragments de l’Atlàntida de Verdaguer i l’ús del verb abrandar (II, 196b52-60 i nota corresponent, II, 198b43-51) 
-D’un vers de L’Atlàntida de Verdaguer: “[...] en “roda com un carro el tro de guerra” ni un sol dels mots té res d’onomatopeic sinó que tots són hereditaris en el seu origen. L’onomatopeia ha resultat de l’art del poeta en aplegar-los.” (II, 252b31-35) 
-Sobre l’adjectiu brufat en Verdaguer (a Canigó): “[...] em sembla clar que aquí tenim un ús copiat i inspirat dels poetes mallorquins., i segurament no après per Mn. Cinto en la seva terra ni en el Principat. Tal imitació es comprèn en un bell mot, i fortament expressiu, com aquest, adequat al llenguatge poètic.” (II, 287b32-44) 
-Parlant de l’ús de buscar a l’Atlàntida, més freqüent que cercar: “Verdaguer, sense ser un escriptor purista intransigent, ni tan sols en les seves produccions poètiques de to més rellevat, era un escriptor de llenguatge molt estrictament tradicionalista i de gran puresa natural, heretada i volguda alhora. [...] sempre resta el fet que per a Verdaguer buscar era un verb digne de les ocasions més solemnes i de les combinacions més agosarades.” (II, 354a33-55)
-Sobre l'ús de curumull a L'Atlàntida (part V, 28b): "[...] la versió primera (1867) porta un vers diferent i ben mediocre [...]: és evident que Mn. Cinto se serví després d'un mot manllevat, expressiu, noble i ben sonant, per millorar el vers, evitant una expressió pedestre i impròpia -- qui sap si per recomanació del seu mestre i amic Marian Aguiló, que igual que Milà i Fontanals degué fer de jutge literari de la seva obra primicera." (II, 559a45-60)

-Descripció detallada del protagonista de Un barret de rialles de Pitarra (I, 682b48-52 i nota 9 corresponent, I, 683b20-28)

 -"És evident que no hem de fer cap cas de les paraules cimbeyer i cimbeyera, inventades per Víctor Català per penjar-les al fantàstic pseudo-dialecte del pastor de Solitud" (II, 702a56-59)

-“Hi ha un llibre de poesies de 1874, amb el títol Salabrugues, com a símbol modest dels poemes campestres de Maria Maspons i Llabrós (Maria de Bell-lloc), granollerina” (II, 286b58-287a1)

-D’una escena de Pilar Prim de Narcís Oller (I, 103a2-8)

-“el sinistre passatge del Josafat de Bertrana (cap. 9, ed. Selecta, p. 87)” (I, 204a43-44)

-De La Vida Austera de Pere Coromines: “Llibre de la mena dels que deixen una empremta inesborrable en els mots, en els conceptes, en la cultura i en la llengua en què s’escriuen […]” (I, 501a51-58)
-Descripció del Barjaula corominià (I, 652a32-43) 
-Sobre l’ús de cercar i de buscar en Pere Coromines (II, 354a56-b22) 
-Sobre la figura del bútxara en literatura: “L’escriptor que féu ús més copiós del mot i performà acomplidament la figura d’aquest tipus malastruc d’home fou Coromines. La seva creació Tomàs de Bajalta és potser l’encarnació més recordada del bútxara. Ja en la primera de les seves obres en veiem uns en el passatge [...] entre goyesc i patibulari del ‘jo te l’encendré’ carminatori [...]” (II, 360b29-35)

-“[El terme balafi en un passatge] descriu en l’episodi culminant de La Punyalada ponderant el marciment, la destrossa, que ha deixat en la captiva la seva feréstega defensa contra els atemptats, anys a través, per mà dels trabucaires” (I, 565b47-56)

-“[…] les cançons de contrabandistes (cf. les novel•les de B. Porcel, les narracions de Massó i Torrents i tantes) són un gènere popular, interessant i no sense valor literari, que tingué ja un gran desenrotllament en el S. XVIII” (I, 615a29-36)

-Qualifica “Les Birbadores” de Morera i Galícia de “bella poesia” (I, 804b17-20)

-Comentari sobre l’estil de Turguéniev a la nota 2 de boira (II, 52b21-30)

-Breu apunt sobre Los Baños de Argel de Cervantes: “Cervantes (parlant de memòries, ai, pròpies) […] posa en escena un algerí […]” (II, 116b57-117a2) 

-Sobre bufanúvols: “terme que ja s’usava un poc, com recordo, cap a 1915; però que va posar de moda Josep Pla, que en féu bastant d’ús amb expressives aplicacions en les seves obres [...].” (II, 322b52-56) 

-Sobre “la faula de Don Ximio, ‘Monsenyor el Simi’, del Libro de Buen Amor de Juan Ruiz, de c. 1330 [...]”: “No hi ha tret d’estil més típic, en efecte, de l’Arxipreste de Hita, que aquestes personalitzacions que al·ludeixen còmicament, amb un aire ple de gravetat, a situacions facecioses mitjançant fets de tothom coneguts, però que el poeta s’està de rememorar feixugament.” (II, 326b48-60) 

-Tradueix un petit fragment de Casina de Plaute (II, 329b7-13) 

-Qualifica l’estil picaresc del Guzmán de Alfarache de “estil ultra-popular” (II, 345a22-24) 

-Traducció explicativa d’uns versos del “Jaufré, el clàssic i ben estudiat romanç d’amor i cavalleries de principi del S. XIII (Llgd.)”: “[...] (el cavaller està adormit i vol dormir): ‘el bursa i el sacseja; tanmateix acabareu per aixecar-vos!’; una tempestat desfeta ensorra la casa on s’aixopluga el cavaller, i tot li cau a sobre: [...]” (II, 346a25-39)

-Proposta de puntuació d'un vers de l'Spill per donar-ne una interpretació: "¿Què pot ser si no això aqueix substantiu burça que usa Jaume Roig quan ell li proposa que alleti l'infant que han tingut ella "[...] ni·l mir a burça [...]"; entenc 'ni el mira de bursada, de cop, bruscament', o sigui que no en fa cas cas o ntan poc com aqueixes bèsties que una l'infon l'alè, i una altra l'eixuga, i l'altra, l'estruç, es limita a llançar-li una llambregada (ella ni això, simplement l'abandonà, com fan els peixos)." (II, 346b57-347a9) 
-Explicació d'un fragment de l'Spill (379): "[...] 'les dones, d'ençà que una s'avingué amb el diable per seduir Adam, no han deixat mai més l'amor del diable, perquè el primer amor dura sempre' [...]" (II, 526b11-21)
-Sobre el vers "apetit sciten ['exciten']" de l'Spill (vers 10138): "El sentit del context obliga a separar així els mots, i no pas apetits citen, com se sol imprimir, ço que donaria un sentit inacceptable. És sabut que Roig usà molt la s- líquida." (II, 718a54-57)

-Sobre la cadernera en literatura: “Ara bé tractant-se d'un moixonet domèstic i molt apreciat per les seves refilades i saltirons, hem de comptar amb la intervenció de la tendresa: recordem el passer de la Lèsbia de Catul, els tres cardueles que ha mort a la seva amada el gelós Trimalció, la cadernera que no li pot sofrir Jaume Roig.” (II, 387b3-8) (La referència a Jaume Roig deu ser la cita que posa a II, 386b15-19); “moixó petit i gentil, que sol pendre’s en folklore com a símbol de la noia graciosa o garladora” (II, 387b41-43) 

-“Kasya çarman ‘¿(sota la) protecció de qui?’ pregunta l’himne vèdic de la Creació; yā vah çárma çamānắya santi “the shelters which you haver for the zealous man”, invocant els Maruts.” (II, 440a26-30) 

-Bones i males lectures de l’expressió jugar a bescanviades en Bernat Metge i altres textos clàssics (II, 494a12-31)

-"En occità més o menys catalanitzat es redactaran al principi de la nostra literatura, els poemes morals: Proverbis de Guillem de Cervera, el Maldit i altres de Cerverí, les versions del Breviari d'Amor, la Doctrina Moral d'En Pacs, etc. [...]; però al costat d'aquesta bella literatura, n'hi havia una de més pedestre, d'inspiració més catequística i sermonària, en pla, en llenguatge més planer i més estrictament català [...]" (II, 627a26-35)

 -"Pin i Soler [...] no era pas ni dels autors més conspicus per servir-se molt de vocabulari tret de fonts escrites i aprofitat d'altres autors (a la manera de, p. ex., Llorenç Riber, JMde Sagarra i fins Josep Carner), ni tampoc dels que es negaven sistemàticament a usar lèxic que no fos, per dir-ho així, de carn pròpia, com ho eren, p. ex., Maragall, Coromines, Narcís Oller, Marian Vayreda, P. Bertrana, JqRuyra. Era home de lèxic molt ciutadà i poc original, però amb molta i bona lectura, de coses sobretot estrangeres, més que més de França, del Nord i del Sud." (II, 726b54-727a4)

-"Virgili i Dante escapen de l'abisme horrorós de Malebolge escalant-ne les parets" (II, 734a18-20)

-"un dels millors poemes de la nostra guerra [d'Agustí Bartra], en l'Englantina dels J. F. de Nova York, 1950" (II, 738a59-b1)

-Sobre La colla del carrer d'en Pons i Massaveu: "memòries dels anys 1868-70 publicades el 1887" (II, 757a32); "(c. 1880, records de c. 1865) --llibre que no conté res d'argòtic ni dóna converses de caràcter murriesc sinó en llenguatge vulgar i familiar de nois--" (II, 784a11-13)

-"Ibn Beklarîs, el jueu d'ascendència mossàrab oriental, que escriví el seu tractat per al reietó moro de Saragossa c. 1105-10" (II, 772a18-20)

-codolada: "gènere poètic [...] antic i [...] popular en la nostra literatura, si bé a l'Edat Mitjana es coneix amb el nom de noves rimades" (II, 799b33-35); "es tracta del gènere poètic típic de la sàtira" (II, 799b38-39); v. també nota 3 de còdol (II, 801b15-37)

-"l'erudit llibre de Flaubert [...] Salammbô" (II, 806a21-25)

Cap comentari: