Equivalències castellà-català



-abolladura – bony / abonyegament (d’un objecte) (II, 337b1-2)
-abollar – abonyegar (II, 337b1)-abonar (“castellanisme perfectament superflu”) – adobar, fertilitzar (la terra), posar-hi adobs (II, 13a43-45)
-abono – adob (II, 13a43-45)
-acodo. estaca y a. - multiplicació de plantes per esqueix i capficada (fr. bouturage et marcottage; D. Cadevall) (II, 521b7-9)
-acometividad – alacritat (proposta de trad. a I, 171a27-33)
-acurrucado – a l’agatzoneta (I, 72b27)
-adelantar – avançar (comentari ideològic a I, 44a17-21)
-adelante. en a. – d’ara en avant (val.), d’ara endavant (bal. i Princ.), d’aquí endavant (Princ.) (I, 324b31-43)
-ademán – accionat (comentari ideològic a I, 41a44-60)
-aguileño (nariz) – nas d’àliga (I, 82a39)
-ajeno – estrany; d’altri (nota 25 altre, I, 242b6-17, amb un comentari sobre la proposta de traduir-ho literalment per aliè en temps de Fabra, que Fabra va rebutjar parcialment)
-alevoso, alevosía: remet a Lleures i converses p. 24-25 (I, 174a35-37)
-alimenticio – alimentós (I, 198a44-48)
-almadraba – bòvila, teuleria (acc. antiga)
-almeja – cloïssa (II, 774b17; v. "Història d'admissions")
-ama. ama de llaves – majordoma, clavera (II, 745b49-50
-amohinarse – molestar-se; sentir-se picat (I, 283b57)
-amparar – encobeir (mall.) (s.v. acobitiar)
-añadidura – afegit, afegitó (no afegidura) (I, 64b31-35)
-apetecible – abellidor (I, 753a31-35)
-aprieto – tribulació, maldecap (I, 350a46)
-armatoste – baluerna (Lab.) (I, 610b43-46)
-arrastre – ròssec (tipus de pesca) (II, 56b41)
-artesonado [castellanisme artesonat] – teginat, enteixinat (I, 437b49-50)
-asustar – esverar, esglaiar, espantar, esparverar (I, 460b13-14 i ss.)
-aun – àdhuc (parentiu etimològic més que no pas de sentit, v. I, 51a44-47 i nota 1 àdhuc)
-auto (“castellanisme judicial”) – acte (I, 501b15-17 i I, 501b32-33: “cf. LleuresC., p. 25”)
-averiguar – aclarir (II, 739b37-49) / esbrinar (II, 739b41-43)
-avío. al a. – de pressa (I, 518a36)
-avión (ocell) – cabot (a Mall. segons JqMBover, II, 522b29-31)
-avivar. avivado de gusanos –clafert de cucs (II, 728b20-21)
-balancearse – brandar (II, 195b55)
-balde. en balde, de balde – debades ‘sense fruit o paga’ (equivalència etimològica) (I, 585b22-23)
-bichero – arrutx (terme dels barquers de l’Ebre) (I, 434b28-32)
-bicho – bestiola (“en cat. central i la major part del domini la gent de parlar normal o poc contaminat continua servint-se més aviat de bestiola”) (I, 817b33-35)
-bobo – babau (II, 41a23)
-bocadillo – sandvitx (II, 18b45-55)
-bocado – bocí, mos, mossada, mossec (II, 18b42-45)
-boquerón – xanguet (II, 19b7-12)
-borrador – esborrall (II, 129b11-17)
-botica – tenda de l’apotecari (II, 168b42)
-botones – vailet, grum, xerric (“El cast. un botones ‘minyó que transmet missatges’, que no s’usava encara (crec que ni en cast.) fins cap a 1915, és mot innecessari, en lloc del qual és tradicional usar en català un vailet, grum o xerric.” (II, 180a15-19) -boya – gaiatell (II, 38b40-42)
-boyar – surar (II, 39a59-60)
-brillo - brillantor (II, 237a55-58) 
-brincar – botre, fer un salt (II, 23b51, s.v. brincar)
-bueno – bé, prou, bé-bé, va bé (“són tan expressius o més i cobreixen tots els usos d’aquella lletja expressió”, nota 7 bo, II, 14a36-38)
-buho – duc (I, 807b45)
-bulto – bolic (II, 68b47-50) / negrall; embalum (II, 336b13-14) 
-cabo – caporal (“Com a substitut del mot casernari de baixa graduació espanyol cabo, i ja entre gent sense preocupació purista”) (II, 522a30-32)
-cabrestante ~ càbria (II, 374b, entrada cabrestant) 
-cacería – cacera (II, 375b1-7)
-calma chicha – albaïna ‘calma blanca’ (I, 139a13-14) 
-camilla – llitera (II, 455b2)
-camillero – porta-llitera (II, 455b3-4)
-canasta, canasto – panera (II, 717a32)
-capullo (de seda, i també 'poncella') – capell (II, 528b31-59 i II, 528b60-529a4), capoll (II, 529a5-36)
-cara. cara dura – descarat (I, 664a6-7)
-carecer – mancar de (II, 543a59-60)
-careta – màscara, carota ("Careta [...] en el sentit de 'màscara, carota' és recent i d'autoctonisme més que dubtós, més aviat manllevat del castellà") (II, 546a43-47)
-cariño – encobeïment (mall.) (s.v. acobitiar)
-cariz – carés ("Carís [1868, SLitCosta] ben poc usat i segurament imitat del castellà; amb més vitalitat i en forma pròpia diuen carés a la zona gironina-empordanesa (i Vallespir) i l'han usat allí bons prosadors del S. XIX [...] amb els mateixos matisos que el cast. cariz") (II, 546b35-42)
-carne. c. de gallina – pell de gallina (II, 423a29-31)
-caudaloso – abundós (deu d'aigua); cabdal (riu) (II, 505b57-506a4)
-caudillo capitost, capdavanter (desaconsella el castellanisme cabdill) (II, 523a17-27; "Capdavanter, excel·lent substitut del castellanisme cabdill, grosser i de tan funesta memòria", II, 518a3-5)
-Ceferino – Zeferí, Zefirí (II, 657b12-13)
-cena – cena (de Jesús) ("Avui dia certa gent creient erròniament que és castellanisme diu el darrer o el sant sopar") (II, 664a45-47)
-cerda – pèl de porc, pèl de cavall (II, 683b28-31) / v. ganado
-cerril cerrer (adj., valencià) (II, 683a15-18)
-certero ("fa gran falta aquest mot [...]", II, 684b50-53) – "no sé si algun dia es decidirà usar amb aqueix valor certerós (Vall de Boí, matís potser un xiquet diferent) o crear un dreturós (cf. anar a tal lloc en dretura) o un adreçador [...], o si es pendrà el fàcil camí de resignar-se al calc del mot castellà; segurament el procedir més inobjectable seria fomentar la creació d'un agregat de quasi-sinònims integrat per algun d'aquests i algun altre com encertador, encertívol,3 encertat, que es complementessin amb els respectius matisos." (II, 684b53-685a4) [no esmenta precís]
-chabacano (mexicanisme) – albercoc (I, 146a60-146b1)
-chapucero – matusser (II, 76b31) (informació de l’eivissenc M. Villangómez)
-cinta – veta, cinta ("L'acc. moderna 'tira teixida estreta i llarga que no cenyeix res: per midar, adonar', etc. en català és força més recent [1803, Belv. "vitta", acc. més restringida que en cast., on reemplaça veta, i per això menys documentada que allà]." II, 669a9-13)
-clarisa – claressa (monja) ("clarissa és la forma menys catalana, latinitzant o acastellanada avui preferida"; II, 438a46-51)
-clarucho clariscot (ribagorçà; II, 738a17-18)
-cloaca claveguera (Principat) (II, 749b37-47: "La lluita contra el recent invasor cloaca, llatinisme que entre nosaltres és un castellanisme, ha de ser menada amb intransigència; encara que a Barcelona i les capitals hagi fet molt de camí aquest intrús en els darrers anys, no hem de creure en les exageracions dels pessimistes: claveguera segueix mot oït pertot i serà restaurat així que es torni a fomentar. Observem entre altres coses que té encara una força expressiva superior al seu concurrent, que el fa apte per a usos molt enèrgics i figurats, cosa que ajuda molt al manteniment del lèxic.")
-codeso – bàlec (I, 596a6)
-coime – calabre (I, 529b7-8)
-collalba – bitxac (ocell) (I, 817a24-31, apud els naturalistes Costa i Bover)
-corajudo – boltereny (eivissenc) (informació de Mn. Antoni Costa de Sant Mateu d’Albarca)
-cuclillas. en c. – a l’agatzoneta (I, 72b27-28)
-cuévano – cove (II, 717a33)
-cureña – encep (II, 670b25-27, citant el Fabra)
-derrame – escampament (“seria un bon substitut del cast. derrame, més manejable que extravasació: ha tingut un escampament cerebral, p. ex.”) (II, 462b2-6)
-desplante. tío de desplantes ~ bútxara (II, 361a47)
-Don – Monsenyor (traduint Don Ximio de Juan Ruiz) (II, 326b50-51)
-emballenado (cast. de Cuba) – barnillatge (I, 598b17 i nota 9 annexa)
-embeberse, embebecerse – imbuir(-se) (I, 788b331-35)
-encariñarse – encobeir (mall.) (s.v. acobitiar)
-enclave - enclavament (Fabra); aclau; clau (f. 'entrant o illa que forma un terme o jurisdicció dins del territori d'un de veí') (II, 747a38-b56 i II, 748a53-b28 [nota])
-entrecano – barbagelat (I, 633b11-15)
-entumecer (> entumir) – fer balb, tornar balb (tota la nota 2 de balb, I, 573b39-41, on remet al seu Lleures i converses)
-estaca: v. acodo
-estela – aup ‘deixant d’una nau’ (I, 496a45-46) (mallorquí, v. albaïna, I, 139a48-51); 'el deixant, les aigües d'una nau' (II, 691a52-53)
-fardo – bolic (II, 68b47-50) 
-fritada – freginat, freginada (de peix) (II, 335b3-6)
-fulano. fulano, zutano y perengano – en Pau, en Pere o en Berenguera (I, 572a59-60)
-ganado. ganado de cerda - bestiar de cerra (mallorquí) (II, 682a14-16)
-gazuza – cassussa (II, 375b37-38)
-guante. echar el guante – aferrar (I, 80b43) 
-hervir. hacer h. – bullir (transitiu, ‘fer bullir’) (II, 334b31-33)
-huero. salir huero – tornar-se aiguapoll ‘frustrar-se el que s’esperava o desitjava’ (I, 97a15-19)
-jefatura  – prefectura / capitania / capitanatge (II, 507a11-16)
-jerga – jargó (“no admès en el DFa. però recordo que en els anys 1934-35 Fabra ja el recomanava a la S.F., per a llenguatge professional o privatiu, no tècnic, no forçosament argòtic […]: ell mateix m’animava a usar-lo ja, quan fes falta.”) (I, 383b26-32)
-lana. l. burda – llana basta, borró (~) (II, 118b8)
-lañar – gafar ‘reparar o engafetar amb un filferro’ (val.) (I, 68b56-59)
-llavero – clauer ("poc elegant"; II, 745b45-46), portaclaus ("millor"; II, 745b46)
-marchamo – bolla (II, 60b25-33)
-más. m. bien – més aviat (I, 519a22-24)
-membrillo. carne o dulce de membrillo – codonyat (II, 802a38-46)
-menos. m. mal – encara sort que, encara bo que (I, 302a30-32) 
-mesar. mesarse los cabellos – escabellonar-se (“excel·lent trad. genuïna del cast. [...]”; II, 368b14-15)
-mohino – desgraciat; enutjat, molestat
-montería – caça (I, 89a11-12)
-moscón – borinot ‘home pesat, impertinent’ (II, 115b20-21)
-motón – bossell (II, 149a18) (v. definició de bossell a II, 149a9-17) 
-novillo. hacer novillos – fer campana (II, 464a6)
-panquemao – pa d’aire (I, 102a57-60) 
-pardo – burell (“No anava, doncs, desorientat com altres vegades Careta i Vidal quan, en el seu diccionari, propugnava la restauració a vida més activa de l’adjectiu burell, per reemplaçar el cast. pardo (que ha estat bastant usat per alguns que ensutzen negligentment la llengua).”) (II, 339a8-13) 
-parrillada – freginat, freginada (de peix) (II, 335b3-6)
-pelele – babarota ‘espantaocells’ (nota 7 boig, esp. II, 43b36-37)
-pendón ~ banderot (I, 622a42-43)
-perra – cobèrmorum ('idea fixa, obsessió de fer una cosa', Mall.) (II, 785b5-7)
-picañas – picardies, entremaliadures (II, 343a10) 
-pierna. a p. suelta – camba estesa (Cerverí de Girona) (II, 444b22-26)
-piorno – bàlec (I, 596a6) 
-puntero – busca ‘punter’ (II, 352a24-35)
-quebraja clevill, escletxa (II, 760b2-3)
-querencia – agre (I, 76a20-24, 76b50)
-ramal – branc (II, 193b36-40)
-rehilante – brunzent (“Aquest seria una excel·lent traducció del terme tècnic de fonètica “rehilante”, que va definir tan bé Navarro Tomás [...] i per al qual hem proposat o acceptat “vibril·lant” Sanchis Guarner i jo mateix (DCEC, p. xxxii, n.).” (II, 300b21-25)
-remolacha – bleda-rave, “el vell i més genuí sinònim de remolatxa.” (I, 841a20-21)
-resquebrajadura clevill, escletxa (II, 760b2-3)
-rienda. a r. suelta – a brida abatuda, a regnes perdudes (I, 731a30-31; II, 234b9-20, on afegeix l'opció a tota brida) 
-sabueso – ca-mè (mall.) (II, 363b11)
-sarpullido – gorradura (dicc. de Carles Ros, 1764)
-sillería – cadiram (amb cita d’en Coromines pare) (II, 388b44-47)
-sima – avenc (v. nota 4 avenc per als límits entre tots dos termes al País Valencià, i I, 510a54-57, on diu: “A Barxeta usen sima i avenc, però distingint”) 
-socarrón. un bruto s. ~ bútxara (II, 361a47) (A II, 360b47-53 fa parlar el seu pare: “[...] en Cataluña se conoce con el nombre de bútxara al que obra siempre por motivos interiores suyos, y que en vez de provocar a la risa se complace en reír solitariamente de las bromas que ha urdido en secreto para burlarse de los demás; el socarrón de Castilla no llega a estos extremos.”)
-soltura – alacritat (proposta de trad. a I, 171a27-33)
-sombrajo – baluerna (Lab.) (I, 610b47-48)
-sumidero – engolidor (I, 510a59 i esp. I, 511a16; també II, 749b35); avenc (Barx) (I, 510b7-11) / claveguera (Mallorca; II, 749b36-38)
-suncho – baldufella ‘anella de ferro del bauprès’ (Mallorca) (I, 590b16-18)
-tapete – cobretaula ("[...] mensarius tapes, 1695, Lacav., DTo.; recordo que ho deia la meva mare, gironina [...] des de c. 1925, encara que altres cops havia dit el cast. tapete" (II, 788b57-789a1)
-traíña (gallec) – encesa (tipus de pesca) (II, 56b42)
-trasluz. al t. ("que algun bàrbar calca com al trasllum, ai de mi!") – a l'aire-cel (continental), a cara de cel (mallorquí) (II, 544a28-34)
-trigo sarraceno – fajol (I, 833b59)
-tuntún. a la buena tuntún – a la bombé (mall. i men.) ‘a la babalà’ (II, 79a6-10)
-vale – va bé!, vaja, bé bé, ja pot anar (“succedani [de bueno], molt més horrible, ordinari i vulgar […]”, nota 7 bo, II, 14a38-41)
-vendaje – embenat (v. tot el que en diu, però, a I, 759a7-23)
-verja – barri “‘tanca de metall o fusta (sovint barres)’ que clou l’entrada d’un jardí, pati, mas, etc., tan pròpia de la ruralia catalana, des del Barcelonès, per la marina, fins a la Costa Brava i més enllà […]” (I, 685a15-21)
-vilano – volva volant ('angelet', llavor amb pèl, com la del pixallits) (II, 570a8-9)
-zarzuela – bullinada (de peix) (rossellonès) (II, 335a60-b3)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

acabóse (el ") : asclar-se la perxonada, asclar-se el món
Agre : cast. querencia. "perdre l’agre" : perdre el gust
casualidad (por ") : casualmennt
coime : calabre (taulatger, tafur o rufià que governa una taula de joc)
Empeorar, malograrse algo : tancar-se la nit en aigua (val.)
estar de más : ser de més
frente a frente : hurta per hurta
hurtarle el cuerpo (a) : Robar el cos (a). fr. se dérober, anglès to steal away, to get away, al. sich stehlen. ‘anàvem a salt de mata, robant de continu el cos a les columnes, o escopetejant-les si a mà venia’, Mrn Vayreda (Carlinada V, p. 71).”
juzgar por (a ") : jutjant per
media asta (a ") : a mig pal
otro tanto : altre tant
Plantear : posar en el teler
sandez : bajanura
tientas (a ") : a (les) hurtes

Anònim ha dit...

coger a alguno en alguna falta: afinar en averany (sembla que recollit del DAmen.) (I, 513b52-53)
calma chicha: calma sangrenta ‘calma absoluta en la mar’ (“Costa de Llevant”, I, 823b42-46)

Anònim ha dit...

patizambo: cames de coquiller (València): "segurament per comparació amb el caminar caure [...]" (II, 791a25-29)
calma chicha: calma blanca ‘mar en calma’ (Formentera) (I, 139a45-46); ‘calma absoluta en la mar’ (I, 823b42-46); mar blanca Sant Pol de Mar (I, 139a46-48); (Cabrera) (I, 823b42-46), ''i crec que l’expressió més estesa i genuïna és calma blanca, que tinc sentida a molts llocs (Formentera, 1963, etc.)'' (II, 441a16-21) ; mall. calma podrida.