Pinzellades biogràfiques

-“Un besavi meu era mestre d’aixa de St. Feliu de Guíxols” (V, 634a57; ja ho diu a I, 104b27-31)

-“A una vella parenta meva de Biure un oracle humorista li imposava la penitència de ‘passar el seient per un barder’” (I, 646a30-34)

-Sobre l’àvia paterna, v. nota 9 talaia

-Sobre l’avi patern: “nat a Biure d’Empordà, el 1835” (I, 255a3-4)

-Els avis paterns “eren empordanesos tots dos” (I, 690b37)

-“el meu pare, barceloní fill d’empordanesos (de Llers i Biure)” (VIII, 244a19-20) 
-Del seu pare: “Balari [...] fou algun temps el seu mestre” (II, 437b9-12)

 -“la meva mare [...] era de Girona” (II, 442a26)

-"[...] Girona, on vivia l'oncle guixolenc de la meva mare" (II, 805b16-17)

-“que no hi sentia res d’artificiós ni de literari o rebuscat [en el verb abrusar, referint-se al seu pare] es veu per l’ús que en fa en les cartes a la promesa (després mare meva).” (I, 20a12-14) 

-“L’any 1900 escrivia a la seva promesa, que si era amb pronunciació fortament catalana, més que “maca” li agradaria de dir-li “hermosa” mentre fos “fent la o tancada, i la s ben brunzenta”.” (II, 300b17-21)

-“quan jo tenia 13 mesos, la meva mare gironina escrivia al meu pare: ‘petons del Joanet, que es torna molt travinell: té una mania amb els bastons i n’agafa tants com pot’ 1906.” (VIII, 771b47-50)

-De petit, a ell i als seus germans el seu pare els cantava aquesta cançó de bressol: “Fill meu, dorm un bon son: / al cloure els ulls, ben aviat, / volaràs a un país encantat, / de somnis blaus enlluernat.” (VIII, 66b45-48)

-“jo mateix havia dit iaia, fins a quatre anys, i la família m’ho va fer canviar en àvia” (s.v. jaio) 

-“recordo que un parent, no sé si empordanès, veient-me plorar, de nen, me’n va treure una [de brossa a l’ull] amb la punta d’una paperina” (II, 351b45-48)

-"les temporades que jo hi passava [a l'Alt Empordà] c. 1911-7" (II, 703b19-20)

-“[…] des de petit sentia jo dir ara passaran les burres de la llet (ramadet que llavors es passejava pels carrers de Barcelona venent llet de somera).” (I, 448b29-32) 
-“+Burraire ‘el qui mena les burres de la llet’ (DAg.), que tots havíem vist pels carrers de Barcelona almenys fins cap a 1920.” (II, 345b8-10)

-“[...] quan érem petits ens ensenyaven a fer sardana cantant “la lluna, la bruna, / vestida de dol: / son pare la crida, / sa mare la vol”, en aquelles nits en què enyorem les hores “quando [sic] nei plenilunii sereni Trivïa ride tra le ninfe eterne”.” (II, 283b11-15, amb cita de Dante, La Divina Comèdia, “Paradís”, cant XXIII, v. 25-26)

-“[…] en la meva infància perforaren un estret túnel que des de la vall entre Pedralbes i Sarrià sortia a través de la muntanyà al Pantà de Vallvidrera, i per on circulava un petit tren, delícia de les criatures i llurs acompanyants, i en deien la mina, que la companyia explotadora, crec francesa, anomenà la Grotte, i la gent coneixíem el tren per El Mina-gròt (1909).” (V, 565b18-24)

-“’aquest nen és punsunya’ [‘pertinaç, tossut, que reincideix després d’un càstig’] solia dir de mi la meva àvia, empordanesa de Llers, al seu fill i nora, quan jo tenia sis anys, ‘us farà patir’ (crec que tingué raó).” (VI, 762b6-8)

-"és tradicional farcir amb cascabellitos el capó o galldindi de Nadal (a casa ja ho feien el 1910 [...])." (II, 613b33-35)

-“[A Barcelona] les criatures que ens en defensàvem o servíem [del mandró o fona], cap a 1911-1914, no el coneixíem per altre nom.” (I, 708a53-56)

-“Recordo que la meva àvia empordanesa anomenava patot!, acariciant-lo, un pobre animal manyac (un burret que se li acostava, 1912)” (VI, 758b37-39)

-“recordo de la meva infància (c. 1912) haver vist passar grans barques plenes de càrrega, que els meus companys de joc, a Sant Pere Pescador, anomenaven +bètes” (I, 727a50-54)

-“quan l’oncle em duia a cercar cosconilles pels peus de marge de Pedralbes. c. 1912, desdenyava els màstecs, tot i més grossos, per més durs i amargs” (V, 523b25-27)

-“...qui pogués tornar als dies de 1913, on ajudava el meu vell cosí figuerenc Antoni Vidal a collar el cavall a la tartana, i acompanyar-lo a portar la salut a tots els pobles de l’Empordà.” (VIII, 324a33-36)

-“[rompre llànties d’escaletes] és el que feien els marrecs entremaliats (i de xicotet jo ho he vist fer... i fet, pel carrer de la Cera i els altres del barri del Pedró)” (V, 76a42-49)

-“Entre els marrecs barcelonins (puc garantir-ho car prenia part en combats de carrer, cap a 1912, en el barri del Pedró) […] tots […] manejàvem […] mandró.” (IV, 85a31-35) Sobre les “batusses de carrer” amb mandró de la seva infància, v. també V, 419a6-9 i nota 1.

-v. escaleta, amb breu reminiscència de les seves “maleses” d’infància.

-“els minyonets que jugaven a bales pels carrers de Barcelona, quan jo era petit, havien de ficar-les a l’òbit” (I, 804a25-27)

-“[…] avui hi ha encara el carrer del Regomir prop de la plaça de St. Just un centenar de metres a l’O. de Casa la Ciutat, que jo freqüentava a causa d’un parent en l’any 1912 […]” (VII, 160b32-35)

-"emp. beta 'barcassa planera de transport', que sovint passaven pel Golf de Roses cap a 1912-15, quan jo passava temporades a St. Pere Pescador-L'Escala" (II, 791b26-29)

-“Si la memòria no m’enganya és el mateix o una variant d’aquesta planta [Euphorbia lathyris] la que venien els herbolaris de Barcelona, c. 1912-1915, per fer, amb una decocció dels grans, la llavor-de-puça, pasta líquida-lletosa usada per fixar els cabells rebels dels nois.” (II, 396b49-54)

-“Els marrecs que nedàvem a Sant Pol de Mar, cap a 1915, en parlàvem [de les meduses] amb seriosa por: recordo haver-hi vist més d’un cop, surant, a penes sotaiguada, la gelatinosa substància.” (II, 119b10-13)

-“[…] aquell repicó que ens feien fer les porteres barcelonines, quan havíem de cridar algú que visqués a la segona porta d’un replà, en els temps idíl•lics de 1915-20 en què encara n’hi havia, per estalviar-se de pujar l’escala: —El que viu al tercer pis, segona? Truqui tres pics i repicó— amb el picaporta pegàvem tres trucs ressonants i una repetideta i ‘creba’ seguida de truquets a l’acabar” (VI, 525b55-526a2)

-“Quan jo era jovenet es veia jugar a botxes en els afores de moltes poblacions i ciutats, i en primer lloc els de Barcelona” (II, 181a7-9)

-“De noi encara m’ensenyaven el Beco del Racó (bęku) en un angle del carrer de Sagristans de la Plaça Nova.” (I, 744a59-b1)

-Potser va anar adreçada a ell la frase que reprodueix a tombar (de Barcelona, i de l’any 1917): “si no estudies, el professor et tombarà i no et pagarem més estudis.” (VIII, 549a1-2)

-“Barceloní de dotze anys i educat en una família de llenguatge ric i estrictament unilingüe, recordo que ho vaig sentir [fer de bo] per primera vegada en una estada a l’Empordà i vaig haver de preguntar què volia dir, quan una jove vaquera demanava a un vell que l’afavorís als ulls d’un xicot.” (II, 14a13-18)

-"En la nostra adolescència compràvem pèl de cavall per "endegar" una bona canya de pescar." (II, 683b31-33)

-La seva coneixença dels ambients benestants on es comprava una haca per als fills mascles (IV, 764b35-765a11)

-“Anant pel camp entorn de St. Pol de Mar jo sentia al meu pare (c. 1920-25) com s’embadalia amb els peremartris florits” (I, 394b13-15)

-Al setmanari L’Avorriment, August Pi-Sunyer “m’hi feia redactar narracions d’Història de Catalunya” (IV, 818a52-58)

-“n’he conegut un [de Barjau] que era catedràtic de Barcelona” (I, 652b8-10)

-Amb el seu pare, "les corregudes que férem junts pels estanys del delta del Llobregat" (II, 299a28-29)

- "En un viatge Ebre avall amb el meu pare (que es preparava a escriure Silèn) per la primavera de 1923" (II, 673b25-27)

-“Diu que Joan de Serrallonga bandoler i proscrit, mentre sopava amb Donya Joana refugiat dalt d’un penyal que forma illa al mig del Ter, poc aigües amunt de Querós, observant que la tropa perseguidora se li havia infiltrat per la vora dreta i es veia ja al guspireig d’algun fusell per l’esquerra, agafant en sopols el cos de l’amada, d’un bot prodigiós va saltar el riu i, cingles amunt, s’embardissà cap als cims de Montdois: jo vaig visitar (ei! nedant) el Penyal del Mal-Sopar el 1925.” (VIII, 75a33-42) 

-“búixola [...] deien encara els vells pescadors de Sant Pol fins als anys 1920-30. Llavors Enric Germà (Vinagreta), que havia nascut cap a 1865, em va ensenyar sovint una vella “búixola catalana” que guardava la seva família des dels temps de l’avior, i encara funcionava perfectament [...].” (II, 296b22-28)

-“Sortíem a voga tirada de la platja de StPolM (carregats d’ormeigs, ineficients, ai, per a aquest mal pescador) quan un vell llop de mar ens animava: ‘au, que trobareu mar verge...’ (s’acabava en aquell clap un període de veda). 1928.” (IX, 163b57-164a2)

-A salema, parlant de la vall valenciana de Salem: “Dolça vall, i tranquil•la, d’alegre record.”

-“a Tor encara usaven llum de teia quan hi vaig dormir el 1932” (VIII, 373b24-25) 

-“Corrent per allà llavors [Sant Quintí de Mediona, 1933] amb Pau Vila” (II, 413b35, nota procedent de II, 412a36)

-“[…] recordo que algun cop Fabra, va dir-me de vós (quasi mai) i jo no vaig gosar seguir: ell no hi insistia i em semblà indelicat precipitar la indulgència del mestre; però la vida de tots dos és testimoni eloqüent de com anava això embolcat en un ambient de simpatia, estima i adhesió mútua i sense límits.” (IX, 401b6-11)

-“[…] el Mestre Fabra, en les àrdues passejades que amb els Arnalots fèiem per l’alta vall de Peguera, va batejar un innominat estany, ja no lluny de l’agulla del gran pic, amb el nom de l’estany Escondit (1933).” (III, 541b46-49)

-“El 1936 hi vaig anar [a Vilardell, Vallès oriental], en companyia de Fabra, PVila, JMdCasacuberta i RdAlòs, a celebrar-hi l’aniversari, menjant-nos un ‘drac de pasta’ que duplicava els peixos de pasta del Forn de Sant Jaume!” (GARRA, final nota 9)

-“Ah, aquells xetons que anàvem a degustar en el Mas de damunt Sant Pere de Ribes amb Fabra, Casacuberta i Pau Vila!” (I, 112b41-43) 

-“escanyapits (molt usat pels dos emèrits fumadors PFabra i JRuyra)” (II, 500a22-24)

-“[…] voluntaris de Macià que marxàvem de nit per les terres altes, cantant ‘pel pla i la serra, / avant minyons, avant!’” (V, 692b60-693a2)

-“Recordo que, a la matinada [març del 1938], començà de formar-se una corrua de gent que fugia per la carretera de Sant Andreu (a peu, amb carro, bicicleta etc.); però tot seguit Barcelona reaccionà virilment, i el mateix poble es cuidà de deturar la caravana en formació, i tornar a les fàbriques, amb més ràbia que mai, a venjar aquell gran crim de guerra.” (VIII, 628a5-12, però v. tota la nota 3 de torre)

-“’Trieu-vos-les primetes i netes, que de grasses i brutes totes se’n tornen’, aconsellava somrient la mare quan parlàvem de portar-li nores.” (VIII, 821a6-9) 

-“brisote [...] un vent huracanat en el Mar Caribe.12” “12 Bufava entorn de Cuba un cop que jo hi passava” (II, 239a30-31 i 240a20-21)

-“recordo haver vist nedar un pingüí vora meu tot banyant-me poc més al Nord de Valparaíso, 1943” (s.v. PINGÜÍ)

-A la costa de Xile veu corbs marins (a Quintero, on en deien alcatrases, 1943) (I, 162a23-27)

-ART, I, 436a15-23 i nota 2: “[…] jo mateix havia pres part a St. Pol de Mar, en la flairosa operació, quan ja s’havia apagat el crepuscle estival, a la claror de la lluna […]. De primer una tira de gent no veia l’altra, després s’anaven acostant a mida que se’ns atansava el cóp, i es tornava joia la gatzara, quan l’endevinàvem tan feixuc de peix.”

-Fragment autobiogràfic d’una caminada a RIBA

-“[…] les velles senyores de l’aristocràcia cubana es vanten com d’un refinament que us tapa la boca, quan saben fer bola catalana (així la van rebatejar [la pilota de la carn d’olla] en la simpàtica illa, on en vaig menjar de molt bona el 1949)” (VI, 541b45-49)

-“Deixem que els hagiògrafs contin d’on creuen que ve el nom de St. Pere Regalat, que té la festa pel maig, però el que el poble sap és la dita meteorològica ‘Quan plou per Sant Pere Regalat, plourà 15 dies seguits’: així m’ho deien en el Ripollès l’any 1954, en rependre les enquestes de l’Onomasticon, i així m’ho confirmaren els regalims de l’esquena; però jo cantava: ‘si el son us he de torbar / podreu tancar-me a galeres, / prô ja no em podreu privar / del foc de les ginesteres!’ (galeres 1967, sense ginesteres 1939-1952).” (VII, 196a43-53)

-“Existeixen serps d’aigua, que no es troben gens sovint, però els meus ulls n’han vist algunes esmunyint-se per dins de gorguets bosquetans, dalt de les Gavarres, damunt St. Cebrià dels Alls (1955)” (VII, 837a14-18)

-v. eixamorar, notes personals de muntanya dels anys 1926 i 1956.

-“[…] visita al Castell d’Algerri, el 1956, en què m’ensenyaren amb aquest nom [aljuva] el gran contrafort o paret amb què s’hagué de reforçar la paret forana de la imponent ruïna, que es decanta amenaçadorament dalt del poble.” (I, 204a37-42) 

-““No ·s cale per las ribas!” m’amonestava el vell amic de Claravalls que m’havia conduït fins al caire de les grans esllavissades per ensenyar-me el corriol entre aquell dèdal de pendents perillosos, fins daltabaix al gual de Berganui (1957).” (II, 408a42-48) 

-“a la Bastida del Bulès ens feien riure, a En Josep Seb. Pons i a mi, que l’acompanyava pel Canigó, contant-nos la història d’una que havia perdut el kәlәstrú [‘seny, senderi’]” (II, 410a16-19)

-“Trobant-me a entrada de fosc pel camí de les Illes a Ceret, em deien els altres caminants: ‘aré, que plegareu tard’ (1960)” (I, 370a55-57)

-“Quantes Fonts Rovilloses he visitat en terres rosselloneses!, comptem-les gola meva paladejant el record d’aquelles aigües enèrgiques: […] (1959-1960).” (VII, 504a35-45)

-"a la sortida mateix de Fontjanina hi ha una font abundosíssima en la qual jo mateix m'he sadollat d'aigua gelada" (II, 484b36-38)

-“les əųzínəs [alzines] de Lluc!” (I, 245a17-18)

-“a Sorita (no lluny de Morella) […] 1961 (una bardissa plena d’arços ens entrebancava el pas).” (V, 765a18-21)

-“un home que s’havia quedat encinglat preguntava “io ara per on abaixe?” a Quatretonda” (s.d.) (I, 557a1-3)

-“[…] i faldegem el Serrat del Porxo de Vilanrosa amb el pacient monjo del Miracle que em duia a cavall cap a ombroses barrancades (1964).” (VI, 727b38-40)

“a la vall de Benasc menjo moixes d’una moixera en el camí de la Renclusa (1965).” (V, 728a33-34)

-compra ceràmica (PISA)

-“Quan vaig tornar a Catalunya del darrer exili, en les setmanes de vida tranquila [sic] i recòndita que duia a la Vall de Finestres, per la primavera de 1968, vaig tenir lleure d’observar molt la brotada de les múrgoles.” (I, 387b13-17)

-Excursió marina a l’illa de Cabrera al 1968 amb l’oceanògraf Miquel Duran i Ordinyana (II, 36a11-16)

-“JCoromines, Lleures d’un Filòleg, que per insistència de l’entranyable amic Joan Sales Vallès (malaguanyat, inoblidable!), que organitzà i edità el llibre (Bna., Club editor, 1971) a risc de retrets d’immodesta emulació fou titulat Lleures i Converses.” (IX, 207b26-30)

-“[…] grans pendents damunt Boí (al NE. del poble i O. de Taüll, a mig aire dels caients cap a la Noguera de Tor) per on he vist baixar la dula dotzenes de vegades a l’hora capvespral […]” (V, 64a41-44)

-“una nit de setembre 1976 vàrem encara baixar, embolcats pel torb, les Llastres de la Morta, damunt Caldes de Boí, amb Ramon Escuder; ai de mi, ell ja no és entre els vius, i si jo hagués estat aquella nit sense ell, potser ja no viuria.” (VIII, 570b50-54)

-"[...] conferència a la Sorbona, amb motiu del seu doctorat honoris causa" (II, 674b15-17) ["Conferència llegida el 6 de febrer de 1978" (II, 676a43-49)]

-Devia conèixer Ossau perquè parla de la “immensa devesa” de Pont-Long (I, 77b5-7)

-“corríem per aquells masos [de la Bastifa, falda NE. del Canigó] amb Josep Seb. Pons” (I, 600b44-47) 

-“el meu mestre Albert Bachmann” (II, 311b51-52)

-"experiència de 60 anys de córrer per Pirineus i Ports Ibèrics" (II, 735b1-2)

-"Clicu sembla ser una pronúncia popular deformada del nom de la viuda Cliquot que feia una marca famosa de xampany (lƏ bíudƏ klikú deia un snob conegut meu)" (II, 759a30-33)

Cap comentari: