Formes divergents de la normativa

(recollides exhaustivament només a partir de la p. 345 del volum I) (en general: té tendència a posar guió allà on la norma o el costum mantenien separats els dos membres d’una unitat lèxica de dos mots, p.ex. expressions amb mig- com mig-glaçar-se, I, 574a2, o mig-occitana, I, 574a51, o mig-savi, II, 51a32, II, 389b49, i pàssim; també Mil-i-una nits, I, 656b46; sui-gèneris, I, 667b22-23 o I, 709b34, baix-llatí, II, 390b29; etc.) (v. gentilicis a Toponímia i gentilicis)

-xetó ‘xató’ (I, 112b41-47)

-conxivar-se (dintre d’una definició d’aliar-se, I, 195b32)

-ostrogods (I, 258a21), visigods (I, 258b47), gods (I, 258b49)

-intrincat (I, 309b52)

-estrafalari (I, 297b37); estrafalàriament (I, 800b4)

-anèmona ‘anemone’: “el DFa. i AlcM només admeten l’accentuació anemone, però l’accentuació i forma anèmona [1868, SLitCosta], encara que injustificada, ja no té remei, majorment havent estat consagrada per un clàssic” (I, 312b40-49)

-antiguetat ‘antiguitat’: “Llull sembla haver usat totes dues formes -quitat i -guetat“; “la forma –iguetat era la més viva en el cat. central del primer terç del nostre segle” (I, 328a17-22) (Jo ho sentia de petit a casa.)

-estratagema en femení: “estratagema bèl•lica” (I, 369b9), però masculí “un estratagema” a I, 435b37; “la famosa estratagema” (II, 428b21); “la feliç estratagema” (II, 455b57)

-àpit ‘api’ (I, 345b48-59 i nota 1)

-Algunes formes del verb argüir, trisíl•labes, en contra de la norma però d’acord amb Fabra (I, 387a2-5)

-Variants d’armari: almari (valencià), asmari (Principat) i aimari (pall. i ross.) (I, 391b1-5)

-quadro (I, 397a26 i pàssim)

-restellera ‘rastellera’ (I, 409a17, dintre d’una definició) (cf. rest)

-conreuar ‘conrear’: “En el Principat s’ha afermat molt la variant analògica conreuar […], tant que la forma antiga sense u, tot i mantinguda pertot per part de la llengua literària, té en tot el dialecte central un dring fortament literari; encara que això resti estrany als altres dialectes […] és un sentiment tan fort […] que potser la forma amb u acabarà per generalitzar-se fins a la llengua comuna i literària.” (I, 413a11-22)

-pastorela ‘pastorel•la’ (I, 439a15)

-anex (I, 171b8; I, 645a5)

-peu-dret ‘peu dret’ (‘de la creu sagrada de la Crucifixió’) (I, 463b12)

-javalina ‘llança de tirar’ (I, 464a3; I, 688b37 definint barrina)

-atmòsfera (I, 474b41-52, amb argumentació) (però atmosfera sense accent dintre el cos del text a I, 372b50; I, 754a44-45, i pàssim)

-blau-cel ‘nom d’aquest color’ (I, 492b42)

-bereber ‘berber’ (I, 488a42) (i bereberisme a I, 491a58)

-autòmata (“1839, Lab., i escr. Renaix.”) (I, 502a10-13)

-allavors (I, 479a24)

-magrebí (I, 507b47; II, 772a26)

-quart-i-ajuda (I, 518a33)

-bactèria ‘bacteri’ (I, 530b53-57) (DCVB, però no GDLC ni DIEC2)

-cervo: I, 534a11; “la variant cérvol en realitat és una forma popular bàrbara, afavorida pel prejudici infundat que els mots en -o són poc genuïns o acastellanats. □ 1.a doc.: S. XIII.” (II, 687b15-18); “S’ha insistit molt que Verdaguer, va usar la variant cérvol. No sé que això estigui comprovat, però en tot cas es pot provar que la forma que ell aportava de la seva tradició lingüística era cervo, car així ho escrivia en el primer esbós de l’Atlàntida [...].” (II, 688a2-9); “La forma mallorquina, que tots hem sentit, és avui séro: “la forma usada a tot Mallorca”, AMAlcover” (II, 688b35-36)

-cóncau ‘còncau’ (I, 543a19; I, 544a54; II, 867b10-11, que remet a cavar (que al seu torn remet a cau, on, però, no se’n diu res perquè l’article és redactat per en Gulsoy)

-baül ‘bagul’ (article bagul, a partir de I, 548b13) (DCVB, no DIEC2) (“Els diccionaris solament registren bahul […] fins a finals del S. XIX”, I, 550b51-57; “bagul és una variant documentada només de 1872 i estranya fins ara a l’ús valencià o balear

-mot-fantasma (I, 549a11)

-ex-abrupte (I, 348b57)

-amerar ‘amarar’ (I, 557a38)

-floreig-verbal (I, 560b29-30; I, 559b17) (Però també en dos mots: I, 561a23)

-sòmies ‘sòmines’ (I, 560b58-59) (a casa meva, barcelonins per banda materna i paterna, sempre s’havia dit sòmines, dècada 1960)

-apenes ("No hi ha apenes dificultat...", I, 602a15; DCVB amb cita del Lacavalleria etc.; s.v. pena en Coromines no en diu res)

-ximpla (fem. de ximple) (I, 653a11)

-alternància (I, 116b27; I, 203b46-47; I, 340b23; I, 613a30 en alternància amb; I, 658a31-32, i pàssim)

-orde femení (I, 672a43-44)

-standard ‘estàndard’ (I, 680b23 i pàssim, p.ex. II, 456a26)

-desarrotllar (I, 684b3)

-extremadament ‘extremament’ (sí DCVB, amb cita de Pla, no DIEC2) (“persona extremadament bruta”, I, 531b34-35)

-extremat ‘extrem’ (I, 608b4)

-llanta ‘llanda’ (I, 627b46; II, 486b25; II, 668b60)

-apenes (tot junt) (DCVB) (I, 602a15)

-rebasta “o rabasta, grafia errònia (del DFa. i AlcM) en lloc de re- (com he sentit pronunciar-ho en cat. occid.), contracció de rere-bast-a” (I, 712b21-30)

-bastanta femení de bastant (v. Fraseologia utilitzada per Coromines) (I, 717b7)

-bestina ‘bastina’ (peix) (I, 720a40-46)

-forrar ‘folrar’ (q.v.) (però utilitza també folrar: I, 723b31; I, 724a3)

-capiscol ‘cabiscol’ (DCVB, no DIEC2) (“robaren a un capiscol!”, I, 736a7)

-Mars ‘Mart (déu)’ (I, 753a57-59, I, 753b5-6)

-soqun ‘sukun, signe de manca de vocal en l’escriptura àrab’ (I, 757a7 i I, 757a13)

-teixdid ‘tajdid, signe de geminació en l’escriptura àrab (I, 757a17-18)

-mangala ‘bengala, tipus de bastó’ (I, 765a29-49)

-sarampió (I, 767a46)

-besugo (I, 784)

-bitxaco, variant de bitxac ‘clàvia, arrel mestra d’un arbre’ (I, 815b39-45; I, 816a58-b34 i ss., notes 2 i 3 incloses)

-maltracte ‘maltractament’ (DCVB, no DIEC2 ni GDLC) (I, 818b51-52)

-pirenenc (DCVB, no DIEC2) (I, 823a4)

-midar ‘mesurar’ (fig.) (I, 828a14)

-serraí ‘sarraí’ (I, 828b8)

-sassarès ‘sasserès’ (I, 833a37)

-munyó ‘monyó’ (I, 837b53) (DCVB remetent a monyó; Coromines mateix l’esmenta en cursiva s.v. monyó, V, 780b20, però sense fer-ne cap comentari)

-conseguir ‘ aconseguir’ (I, 840b10) (llicència d’estil, a imitació de l’edat mitjana, v. seguir al DECat mateix)

-foc-follet (fig.) (I, 841a28)

-blair (que Coromines reclama com a entrada principal en lloc de bleir, única forma inclosa al Fabra i al DIEC2) (sí DCVB) (I, 844b56; I, 845a20-30)

-suspirar (I, 847a2)

-imparisíl•lab ‘imparisil•làbic’ (DCVB remetent a la forma normativa, no DIEC2 ni GDLC) (II, 13a7)

-bombò (II, 15a45, com a remissió de bobò; l’article específic a II, 79a14ss.): “formació infantil per reduplicació de l’adjectiu bo” (II, 79a14); “No he sentit altra cosa que bombò amb o oberta (fora, és clar, de les comarques gironines) […]” (II, 70a24-38)

-romanxes ‘romanxs’ (pl. de romanx) (II, 15b45)

-bocasser ‘bocacer’ DCVB) (II, 19a32)

-pol•lent (no DIEC2, sí DCVB però remetent a polent, on diu que, segons l’etimologia que dóna per bona, la forma amb ela geminada és dolenta) (II, 23b40, però també més amunt; mot predilecte de Coromines) (v. polent a l’entrada corresponent del DECat, on ataca AMAlcover una vegada més)

-bereber ‘berber’ (no GEC, DIEC2 ni DCVB) (II, 29b43 i tres ratlles més avall, i em sona que pàssim més amunt)

-aureola. V. DECat, VI, 83b28-56 i notes 10 i 11 corresponents, on diu que rima amb escola a l’Spill, que Fabra reconeixia que era la forma habitual en la parla i que el DAcEsp admet totes dues formes. Tot i així fa servir aurèola al llarg del dicc. (II, 36b33)

-aerolit (DCVB, on diu que el mot és agut a tot el territori; aeròlit al DIEC2) (II, 71b52-55, dos cops, però com a mot pla, cenyint-se a la norma, s.v. aire, I, 103b27-28)

-professó ‘processó’ (II, 84a41) (però alterna amb processó: II, 110b2)

-tenebra (en singular) (II, 86b44) (No és cap anomalia; v. cites d’Ausiàs Marc i Joan Alcover al DCVB, p.ex.)

-bonió ‘bonior’ (II, 88a7-10)

-bebre ‘vebre’ (“el nostre nom antic del castor”) (vebre al DCVB i al mateix DECat) (nota 1 bòrax, II, 98a57-b4)

-trasbord (Josep Pla, 1925) (II, 102a41-42)

-trasmetre (DCVB) (“trasmès”, II, 192b48, que tant pot ser errata com tria deliberada)

-llogaret ‘llogarret’ (II, 112a1)

-empalissada ‘palissada’ (II, 139b2)

-boscatà ‘bosquetà’ (Teodor Llorente, val.) (II, 145b6-9)

-bossaina (variant on aplega diverses accepcions que relaciona etimològicament amb borraina < BORRATJA) (nota 3 bossa, II, 147b27-50)

-lemma ‘lema’ acc. 2 DIEC2 (II, 147b28)

-òptimum (“assoleix l’òptimum d’importància”, II, 159b31) (en comptes d’òptim; no DIEC2, no DCVB); en cursiva a I, 619a19

-Indirectament sobre bocina ‘clàxon’: “Avui botzina ha perdut terreny davant una pron. acastellanada, entre els motoristes ciutadans” (II, 182b41-42)

-brago (= ‘brage’ Alc-M) (II, 188a26-35) 

-alamànnic (alamànic a la GEC i al DIEC1) (II, 238b41 i pàssim) 

-“el dezbromaọr del pọų que m’ensenyaren a Almassora (1961) era una espècie de gran cassó, a la punta d’un pal, usat per llevar la brossa que tendia a acumular-s’hi.” (II, 268a15-18) 

-bronzo ‘bronze’: “La forma amb –o ha seguit usant-se després del període inicial en llocs diversos [...].6” (II, 271b45-49) “6 Era encara la predominant a Barcelona en el parlar popular quan jo era jove [...].” (II, 272b20-23) 

-gama ‘gamma’ (“gama semàntica”, II, 281a38) 

-“AMAlcover usava +calamarxa amb un sentit moral de ‘penes i treballs, calvari, sofriment’ [...].” (II, 294a31-34) 

-buada, la forma bona del boada del DCVB (v. tot l’article) 

-safreig “cf. el vulgar haver-hi o fer safreig” (II, 325b8) 

-buglosa ‘buglossa’ (II, 327a36-47)

-burguenvília ‘buguenvíl·lea’: “n’havia vist bastantes a St. Pol de Mar quan era jove (en tinc nota de 1928), en què encara no figurava en els diccionaris, si bé la gent en general en deformava el nom [...].” (II, 327b1-5) 

-burguès, burguesia. “Burgès o burguès [fi S. XIII, Desclot, Llull] [...]. Avui es diu burgès a Barcelona i tot el Principat [...], però burguès a Mallorca [...]. Burgesia o -gu- [...]” (II, 342a17-48) 

-“+burgareny, capell ~, var. de c. bugareny” (II, 342b24-25) 

-burtxanc (II, 347b23-32) i burtxó (II, 347b42-43)

-“+Esburjar” (variant de burjar o burxar , “potser ‘obrir-hi un foradet’”) (II, 348a26-30) 

-“BÚTXARA, m. (grafia ja consagrada, si bé hauria estat millor d’escriure bútgera) [...] mot popular de la zona barcelonesa, provinent en definitiva del b. ll. bulgări, en forma vulgar *búlgeri, nom nacional dels búlgars [...].” (II, 360b13-18) 

-ben-pensant (II, 362a30) 

-“[Encabir] és la forma popular en el migjorn del Principat, mentre que la vulgar a la zona Barcelona-Girona és la forma assimilada enquibir” (II, 374a11-15) 

-cadafalc i catafalc (II, 378a7 i ss.) Catafal és potser la cosa més divulgada popularment per als espectacles [...] (el catafalch religiós, MGadea [...] pot ser com el castellà, imitat de l’it. catafalco). En l’ús literari del Princ.: [...] Guimerà [...], PCoromines (en l’autògraf notem que és forma corregida pel mateix autor però abans escrita catafalc) [...]; i com a nom propi Cadafalch és segurament la forma més difosa.” (II, 378a55-b14) 
-“Cadafal sortiria així de –alc.” (II, 379a3-4 i més amunt) 

-“Modernament s’ha usat bastant la variant acastellada catastre” (II, 381a17) 

-pretònic ‘pre-tònic’ (II, 390a9) 

-cagamuixa ‘cagamoixa, cagamuja’ (II, 396a7-19) 

-reptil ‘rèptil’ (utilitzat per ell, II, 407b59) 

-portes acaladisses (només caladís al DCVB) (II, 409a59) 

-calçater ‘calceter’ “pron. així encara fins avui a Tortosa, etc. [...], segurament deriv. directe de calça, amb sufix -ater” (II, 416a43-49) 

-“Sucs de caldà ‘brou bufat’, degué ésser expressió viva en cat. central en el segle passat [...]: probablement hauríem d’ortografiar caldar calidare, -aris.” (II, 421b40-45) 

-callerís ‘callarís’ (II, 434a11-17) 

-escamarlant: “tot i que el DFa. no registra més que un sing. -arlà, se sent també –lant, que pot ser la forma etimològica, com a participi actiu, pels llargs tentacles o cames de l’animalet” (II, 447a24-31)

-camaril: “[1798, doc. de Sta. C. de Queralt]; 1803, Belv., -ril: “camarín, interior capella”; Lab., 1839; [...] Verd., Atl. introd., p. 34; és tradicional a Montserrat, Font-romeu (si bé amb -ll), Núria, etc.” (II, 452a19-24); “no oblidem que el radical camar- [...] no és menys genuí en català que cambr- (pensin bé els més autoritzats que jo si és assenyat imposar cambril).” (II, 452a39-43) 

-porta-llitera (‘portalliteres’ DIEC2) utilitzat per ell per definir el castellanisme arrelat camiller (II, 455b3-5) 

-“cara aplastada” (II, 460a48; potser errata per “aplatada”; l’article és d’en Cahner) 

-cap-viu (dintre la seva definició de campar-se-la, v. Fraseologia utilitzada per Coromines, II, 460a3-4) 

-escampiar-se (pronominal, sentit per ell a Sumacàrcer, 1962; al DCVB intr.; II, 462b37-39) 

-sota-veu ‘a sotaveu, a sota veu’ adverbial (II, 465b26) 

-canasta ‘canastra’: “la forma antiga” (II, 467b53-54 i II, 468a5-17); “la forma dels docs. antics és la que continua usant-se en parlars tan conservadors com els del Baix Ebre, Calaceit i tot el Nord i Centre valencià” (II, 468a32-36)

-“la costum” (II, 470a6)

-caramel·lo (utilitzat per ell, II, 471a5; v. el que se’n diu al DCVB) 

-“CANGUELO, alguns cangueli” (II, 475a53)

-“CANGUR o canguru, de l’angl. antiquat kangooroo (pron. kœngurú, avui kangaroo), d’una llengua indígena australiana (en català potser hauria valgut més mantenir la forma canguru o cangurú, LleuresC, 20n).” (II, 475a58-b1) 

-ensajar, “que hem de considerar més antitradicional que pròpiament castellanisme” (I, 454a47-50 i ss. amb exs. del Tirant etc.); “variant” (II, 478b4) 

-ceguera (II, 479b46)

-anagalls 'anagall' (Labèrnia) (I, 293b30)

-carbassa ("CARABASSA (sovint pronunciat i escrit modernament CARBASSA)") (II, 547b51-52)

-"Carboni: s'havia dit abans carbono [1839] i carbon" (II, 563a29-30)

-carbonilla 'carbonissa' (II, 563b2)

-carbuncle "forma [...] preferida per OPou [...] i Lab." (II, 563b26-27)

-rarefer 'rarificar' (DCVB, poc freqüent) (II, 575a33)

-carndolla 'carn d'olla, carn-d'olla' (II, 579b31-32)

-"Ni a Barcelona ni a València i en general en el Princ., ningú no accepta la pronúncia cartabò amb o oberta: jo no l'he sentida mai, i en una petita enquesta feta el 1955 (Giner) entre gent d'estudi en quatre ciutats valencianes dellà Xúquer, tots la rebutgen. És veritat que és la que Fabra va admetre en el DOrt. (1917) i en el DFa. [1933 ...], i que l'AlcM pretén que és general a tots els dialectes catalans; hem de creure, doncs, [...] que deu ser la més corrent a les Illes; però essent, de més a més, contrària a l'etimologia, se li ha de preferir l'altra, que és també la que jo he sentit sempre en cat. central." (II, 600a33-46) (ja amb o tancada al DIEC2 i al DDLC)

-"Vulgarment predomina la forma escarxofa tant en cat. central com a Menorca [...]." (II, 603a19-20)

-abombat (II, 608a47)

-cassos pl. de cas subst. masc., freqüent a l'Edat Mitjana (II, 644a23-32, amb uns quants exs.)

-caute, incaute 'caut', 'incaut' (II, 646a59-b2 i II, 646b7-42)

-"Cepa  'soca, estirp, casta' [...]; cal dubtar molt de la insinuació del Moll que sigui manllevat del castellà [...], no sols perquè ja es documenta Sóller el 1561 [...]." (II, 670b55-671a5)

-"Serrell [...] s'hauria hagut d'escriure amb c-" (II, 683a57-58)

-tonaire (de Formentera) 'tonaira, almadrava' (II, 688a57)

-quadrúped (II, 689a56)

-"una ultracorrecció com forrellac es troba en ben pocs mots" (II, 802b36-37) ([furriác] a Manlleu, solució a l'endevinalla "Pam per 'quí, pam per 'llà, pam que li penja")

-"el capdamunt" (subst. independent [DDLC]) (II, 809a17)