Noves accepcions

-descuidar: “una lectura descuidada” (‘descurada’) (I, 399b17-18); “pronúncia descuidada” (II, 79b39) (DCVB, no DIEC2)

-Admissió de l’accepció ‘culminant’ del terme àlgid (I, 190b36-42)

-defensar-se ‘anar tirant, no patir, no estar arruïnat’ (III, 42b1-12)

-nostramo ‘Nostre Senyor, el Pare diví’ (ús rural) (acc. no recollida al GDLC ni al DCVB) (I, 282a19-21)

-anques ‘gropa del cavall’ (Estaon) (I, 303a22-23)

-alimanya, potser propi del valencià, almenys antigament (I, 320a53-b4)

-Sis accepcions d’avençar (I, 324a33-51)

-seguir ‘continuar’ (“segueix havent-hi”, I, 74b15; I 111b29, I 111b32 i pàssim)

-àpala ‘apa’ (en to familiar) (I, 341b8-9) (també al DCVB)

-després amb el sentit de ‘a més a més’ (utilitzat per ell a I, 343b15; I, 532b23, etc.)

-rebusques ‘subtilitzacions’ (terme utilitzat per ell) (I, 415b17) (cf. +rebuscat s.v. BUSCA, II, 355a46-56)

-arrelam ‘falda o arrelam de muntanya, raiguer’ (admissió implícita al DCVB pel fet d’incloure la cita de Verdaguer, i només mig explícita en Coromines, I, 416a9-13 i nota adjunta [n. 8 arrel], i també I, 417a33-36)

-aclucar ‘fer tancar’ (els ulls): “Aquests prejudicis […] perillen d’aclucar-nos els ulls en el problema dels orígens” (I, 419a10)

-arriar ‘pagar, amollar’ (“murriesc”) (I, 425a47-51)

-arriat ‘impulsiu, impetuós, geniüt, arruixat’: “...se sent molt des de Barcelona fins al llunyà Maresme (Malgrat, Pineda, 1950-77)” (I, 424b15-18)

-arronsar: accepcions balears (I, 428b5-20)

-guinyada (d’ull): l’utilitza per definir el terme àrab råmz a l’entrada ARRONSAR (I, 428a6), i més endavant fa servir dos cops seguits l’expressió guinyar l’ull amb el mateix propòsit (I, 429a6 i 429a8)

-arxiu: “Figuradament s’usava en el sentit de ‘confident discret de moltes intimitats’ (I, 443a27-30, amb cita del Tirant); ‘apèndix molt desenvolupat de dades calculades o estadístiques’ (I, 443a36-48)

-Una “acc. afegida per Enric Valor c. 1945 al seu DFa” d’atrotinat (‘torbat i apressat alhora’) (I, 478b46-47)

-Sobre atur: “la repulsa amb què fou acollit l’ús periodístic d’aquest mot per a ‘acte de parar una activitat industrial, de tràfic’, etc., que es féu tan usual en els anys 20-30, fou excessiva i s’haurà d’abandonar […]” (I, 486a59-b7)

-jaça: sembla que li doni el sentit de ‘fullaraca’ a I, 515a57-59 i I, 515b16 (“agulles o jaça [d’avet]”)

-la Sublim Porta ‘l’autoritat imperial turca’ (I, 526b30)

-calabre ‘taulatger, tafur o rufià que governa una taula de joc, cast. coime’ (I, 529b6-8) (ampliació de sentit de calabre2 DCVB)

-tapet (de la taula de joc) (I, 529b23) (em sembla que a l’article corresponent condemna el terme com a simple sinònim de cobretaula, v.)

-extremadament ‘extremament’ (sí DCVB, amb cita de Pla, no DIEC2) (“persona extremadament bruta”, I, 531b34-35); extremat ‘extrem’ a I, 608b4

-bòtima ‘fartera, borrasca, excés de beguda’ (informació de Ga. Girona, Maestrat) (I, 535a60-b6)

-aparèixer ‘semblar’ (“D’altra banda apareix difícil que no hi hagi relació amb el cast. bagre”, I, 547b33) (sentit freqüent a l’edat mitjana recollit pel DCVB però no pel DIEC2 ni pel GDLC)

-jaumí ‘relatiu a [la Crònica de] Jaume I’ (I, 550a28)

-baixador: “[…] arrelat en tot el domini en el sentit de ‘pas en una muntanya o en una vall, per on se sol davallar al fons’” (I, 556a45-46)

-poca-solta ‘falta de solta’ (DCVB, no DIEC2) (I, 560b16-17)

-balançada “‘vessant o faldada de muntanya’, ben viva en les comarques centrals del Princ.” (I, 569b3-9)

-balanç (accs. medievals) ‘perplexitat, inquietud’, ‘embranzida, impuls’; ‘moviment de la part alta d’un cos que en torba l’equilibri’ (I, 569a37-44)

-bau (< balç) ‘roca submergida i escarpada que es veu a través de l’aigua de mar en la costa’ (I, 575b25-54, amb cites de Foix i Pla i una curiosa hipòtesi sobre l’etimogia de Portbou) -salmer: “Potser una variant d’orgue, o part d’aquest que servia en particular per salmodiar o acompanyar el recital de salms.” (nota 6 balda, I, 582a23-25)

-arcaic substantivat referint-se als escriptors catalans dels orígens de la llengua (I, 583a10-13, “els nostres arcaics”)

-baldufa ‘dona de costums lleugers’ (Castelló, informació que li proporciona “amablement” G. Colon [I, 590b43-47])

-entrellat ‘trama’ (accepció implícita en l’expressió entrellat de branques que utilitza per definir l’occità mistralenc balaus (I, 612a4-6)

-ban ‘devesa, partida de prats i bosc en les muntanyes d’un poble’ (Pallars Sobirà) (I, 613b17-23)

-paquetaire ‘contrabandista’ (I, 615a42)

-barbada ‘cada un dels vessants d’una serra de sotaigua o d’una timbera submarina’, “(acc. definida deficientment pel DFa. i per Amades-Roig […], i malentesa del tot en AlcM)” (I, 632b22-25 i ss., fins a final de columna, i també nota 10, I, 634a55-b22)

-barbacana ‘sortint de penya, cornisa rocosa que cobreix una concavitat, la concavitat mateixa’ (I, 635a41-57) (acc. 5 DCVB, més restringida)

-bardoma ‘superfluïtat sobrera, deixies’ (Tremp, esmena de l’acc. 2 del DCVB) (I, 644a48-52)

-Diàspora ‘conjunt de terres per on els jueus es van dispersar des de la Judea romana’ (I, 652b24-25)

-tomàs ‘incrèdul’ (substantiu) (“poden acabar de convèncer els possibles Tomasos”) (I, 654a16-17)

-formiguejar ‘abundar’ (I, 658a58)

-històric ‘registre històric’ (subst., escrit entre cometes) (I, 661b27)

-relligar ‘relacionar’ (I, 666a10)

-barrotar ‘fallar (en les cartes)’ (Guardiola de Font-rubí) (I, 666b22-23)

-dreter, -a ‘dreturer, precís’ (“llança [Marcial] amb sageta de dretera punteria a un dels seus epigramàtics invitats”) (I, 678a52)

-preguntar pronominal (“Em pregunto si […]”, I, 683a11)

-durador ‘bus’ (“Durador era un home que ‘durava’ sota aigua”, I, 690a13-19)

-bastinal adj. (“peixos bastinals”) (I, 720b9-10; I, 720b30, però esp. a I, 720b52-721a2) (al DCVB només com a substantiu)

-bategar “intr. ‘fer una barca sobtats moviments de balanç de proa a popa (quan treuen l’art que han calat)’, a St. Pol de Mar, 1930” (I, 733a54-56)

-batent ‘vessant de muntanya’ (“sentit a les altes valls de Camprodon i de Solsona”) (I, 729b58-60)

-Dues accepcions medievals de bataller a la nota 23 de batre (I, 733b35-42)

-batoll ‘eina de batre o de fer caure la fruita de l’arbre’ (nota 27 batre, esp. I, 733b58-734a4)

-baticul (“variant batcul”) ‘anella que es fa en el centre d’una corda, lligada als dos costats de la barca, a dalt de proa, a la cual es clava el botaló’ (St. Pol de Mar, 1929) (I, 732a26-29)

-belleu ‘aviat, dins poc temps’ (Cardós i Vall Ferrera) (nota 1 belleu, I, 755a16-17; article de Gulsoy)

-benda (‘vies travesseres de tela més gruixuda que van paral•leles a la verga […]’) (definició completa a I, 758b40-46)

-llegit, -ida ‘culte, savi (en alguna cosa)’ (“gent llegida”, I, 492a43; “era […] home molt llegit en textos antics”, I, 769b46-47; i pàssim)

-beure ‘devorar un afront, retirar una cosa dita, perdre el que un té’ (I, 787b46-56)

-beurim: “el senyor J. Mestre i Mateu em comunica que ho ha sentit a Cabra del Camp en el sentir de ‘suc o líquid clar però alimentós’ (una dona que es fa unes sopes de farigola i trobant-se malament no se les pot menjar però es beu el beurim)” (I, 788a12-17)

-ensopegall ‘ensopec, entrebanc’ (no només ‘ensopeguera’ [planta] com recullen només GDLC, DIEC2 i DCVB) (I, 790a59)

-engargussar ‘encolomar, endossar’ (fig.) (no GDLC, DIEC2 ni DCVB) (I, 792b14)

-bitlla ‘coit’ (no DCVB explícitament, on amb aquest sentit només hi ha fer bitlles) (I, 802b12)

-baró ‘mascle, “oposat a dona”’ (I, 658a53-54); “esdevé el sinònim romànic del ll. vir, ‘persona del sexe masculí’, acc. en la qual no és normal més que en els tres romanços peninsulars” (I, 658b11-13)

-apuntar: “Aquest [matís] apunta a una relació amb […]” (I, 818a39-44)

-aparentar ‘semblar (acc. 2 DCVB)’ (“”un altre matís, que més aviat aparentaria relacionar-se amb […]” (I, 818a45-47)

-beixest ‘any de desgràcia’ (“antic”) (I, 818b7-8)

-blanor ‘rosada o humitat nocturna’ (Vayreda, Sang Nova) (I, 820a12-14)

-blanc n ‘cansalada grassa, no viada’ (I, 823b23); ‘part del molí’ (I, 823b27 amb nota 1 corresponent)

-blanqueig (“no és sols l’abstracte sinó també el nom de l’edifici del tint”) (I, 824a6-8)

-blanquet ‘cerussa’ (I, 824a15)

-blanqueta ‘mena de raïm’ (I, 824a17-19)

-blanquina (I, 824a20-22), blanquinal (I, 824a22-24) ‘blancall, taca blanca que es veu de lluny’ (val.)

-arbolat (cast. arbolado) (I, 824b12) (no DIEC2 ni DCVB)

-albarís ‘terra rogenca, oposat a blanquissal’ (Quatretonda) (I, 824b6-8)

-esllenegada ‘lapsus’ (I, 826b27)

-foc-follet (fig.) (I, 841a28)

-boqueria “‘carnisseria’ o ‘taula de tallar carn’ (sembla infundada l’altra accepció ‘mercat de comestibles’ que li atribueix AlcM)” (II, 17a15-17)

-boç ‘els morrallons que porten els bous que llauren’ (Arcavell) (II, 17b38-40)

-Diferents accepcions de bocana (‘desembocadura d’un riu o barranc’ a València; ‘direcció d’un vent’ a l’Albufera; ‘boca d’una cova’; “terme de pescadors o de paletes”) (II, 19a18-28)

-embocar (“aproximadament sinònim de ‘desembocar’ o ‘dirigir-se, fer cap a’, parlant d’un camí, carrer o barranc, encara que no d’ús general se sent a molts llocs i té força ús comarcal en el Princ. i les Illes”) (II, 19b33-37)

-bodega (“és un fet històric que s’ha usat bastant, sobretot en certes regions i amb accs. secundàries, com ‘taverna on es despatxen vins de certes qualitats’”) (s. XVII) (II, 24a31-38)

-bòfia. Completa i perfecciona la definició de l’acc. ‘policia’: “D’ací [del sentit de ‘mentida, ‘falsedat grossa i increïble que hom conta’] passa a designar vulgarment una institució on el poble posa de relleu, de bona gana, el caràcter de farsa i engany que li és inherent, la policia secreta (‘la pudor’)” (II, 26b24-31)

-palillo ‘boixet de fer puntes’ (II, 53b57-59)

-boixa ‘remei per a ossos trencats del bestiar’ (II, 55a7-11)

-bolcar-se (el vi) +‘agrir-se’ (II, 63b18-23)

-bolca (“+‘apilotament d’espigues en un camp de blat madur per a la sega’”) (II, 64a10-19)

-boldró ‘velló de llana’ (accepció absent al DCVB) (II, 65a7-8) (antigament, rossellonès sobretot, II, 65a20-54; però “es conserva encara, en alguns llocs, amb el seu sentit etimològic”, II, 65b25-33, amb +emboldronyat i +emboldronyit, també absents al DCVB)

-bòlica (“+‘embull, embolic’”) (II, 70b59-71a5)

-boll (“+cap i cervell de l’home”) (II, 72b54-59)

-borbollar (intr.) ‘brollar fent bombolles’ (Alta Ribagorça) (II, 81b27-29); borboll ‘esvalot, gatzara’ (II, 81b29-32)

-barbollar ‘mentir’ i barboll ‘mentider’ (Benasc) (II, 81b33-34)

-“valor quasi adjectival” de bonança (II, 82b26-40) (és el valor que té a “Bufa ventet de garbí, vent en popa i mar bonança” de l’havanera)

-El sentit de bonior desglossat de forma més precisa en tres accs. separades (II, 88a7-18)

-bony ‘deute gros i feixuc’ (migjorn valencià; II, 94a28-36) i ‘casta de bolets, potser com els ous-de-reig’ (Eivissa; II, 94a36-42)

-Millora de la definició de borda ‘mena de cabana’ citant el que en diu el dicc. Aguiló (II, 102b42-60)

-bordell ‘brogit’ (Mallorca, l’Alguer) (II, 108a39-43); “ús del mot a manera de renec o terme pejoratiu aplicat a qualsevol objecte” (valencià) (II, 108a49-53)

-bordó +’espècie de vers’ (en poesia occitana) (DCVB, acc. 3 DIEC2), +’tipus de falta tipogràfica’ (que Coromines ja diu que apareix al Fabra) (II, 110b22-35)

-Accepció antiga de borla (esp. en textos castellans, però extensible al cat.): “[…] no es tracta pas d’una brodadura qualsevol, sinó més aviat d’una orla d’or o pedres posada al llarg del caire d’un escut o d’un cortinatge […]” (II, 118b17-27)

-Accepcions de bornar: ‘lluita política’ (Pere Coromines), ‘competència galant i social’ (Pere Coromines), ‘corredisses amb correguera’, ‘jugar’ (la muller de Pau Vila, manresana, que deia a la quitxalla: “Au, aneu a bornar!” ‘aneu jugar, aneu a córrer’, comunicació de Pau Vila a Joan Coromines) (II, 120b5-21 i notes relacionades)

-borra ‘mineral’ (“terres valencianes”) (II, 128a57 ss.), ‘borralló (de neu)’ (Estaon, 1934) (II, 128b5-7), ‘molsa o líquen a l’escorça dels pins’ (Boí) (II, 128b7-10), ‘fenàs’ (II, 128b10-12), borres ‘mulladors’ (Alcoià) (II, 128b20-26)

-borreguet ‘cirrus o cúmulus’ (II, 139a49-51)

-Diferents accs. de variants de BORUMBALLES: burruballa ‘menudall, genteta’ (II, 142b14-16); barrumbales ‘foteses, menuderies’ (II, 142b17-20); ‘grop de la fusta’ (II, 142b20-21); barrumball ‘rama seca d’encendre foc’ (II, 142b21-22); burbaia ‘flocs o encenalls de fuster’ (II, 142b28-30); id. ‘classe de fideus plans i amples’ (II, 142b30-31)

-bosquer ‘guarda-bosc’ (cat. occ.) (II, 145a52-54)

-bosquerol ‘nom de la puput’ (Farrera de Pallars, 1933) (II, 145b4-5)

-emboscada ‘país boscós’ (cat. occ.) (nota 17 bosc, II, 146b29-33)

-bossada ‘cert tipus de jaciment mineral’ (II, 147a44-47)

-bot (‘onada alta que fa el riu quan té rapidesa’) (Vall d’Àneu) (II, 163a8-9); ‘lloc estret per on es pot saltar un riu o un cingle’ (II, 163a12-15)

-botit ‘atac del mal d’enflitja o inflor’, ‘atacat de botidura’ (veterinària) (II, 170a40-47)

-embotir ‘al•legar molt’ (II, 170b58-171a2)

-bous ‘les pinyes dels pins sense pinyons’ (Vall de Cardós, 1934) (II, 183b25-26)

-braçat +‘raig intens (de llum)’ (tot cites de Pere Coromines, II, 187a17-31)

-braguer +‘regió de l’entrecuix del bou’ (València, Giner i March) (II, 188a16-18)

-brandar ‘anar en doina, no parar un en les seves activitats’ (Vallmoll, Alt Camp, 1964) (II, 196a3-7)

-braó ‘remor’ (cf. braolar) (II, 200a5-23)

-brau. “La concreció d’aquest sentit fins a convertir el mot, substantivat, en un sinònim de toro, és sabut que no ha estat mai cosa general, ni tampoc fou gaire antiga, contra el que han donat entenent els ultrapuristes, almenys en la nostra llengua.” (II, 207a2-6) 

-broc. “col·lectivament el bròc del pi són ‘les agulles o pinassa que cau de l’arbre’ en el Capcir (Formiguera, 1960)” (II, 247a57-59) 

-“la brocada ‘els sarments laterals d’una branca de cep, oposat al cap-padre o sarment principal’ (en el Priorat, Porrera, 1935)” (II, 248b54-56) 

-De broix: “el defineix Amengual +“áspero, desapacible, el que está de semblante enojado; brusco; tosco, áspero, sin desbastar, bronco [...] ròneg [...]”. (II, 253b7-11 i nota 4 associada, 255a17-28) 

-caire ‘caràcter’ (acc 3a DDLC) o ‘manera de presentar-se d’un element’ (esp. accs. 4a i 4b DDLC)  (“el caire vegetal”, v. context, II, 262a21; “textos de caire popular”, II, 324a33) (utilitzat per ell)

-cremar-se ‘ser a prop de descobrir una cosa’ (pròxim a acc. 5.4 DIEC2 i acc. 20 DDLC) (II, 263a23-25)

-broma ‘maledicència’: rossellonès brumes ‘enraonies com a pretext per renyir’

-esbromadora: “el dezbromaọr del pọų que m’ensenyaren a Almassora (1961) era una espècie de gran cassó, a la punta d’un pal, usat per llevar la brossa que tendia a acumular-s’hi.” (II, 268a15-18) 

-tramostar ‘trascolar’ (DCVB, no DIEC2 ni DDLC), sentit fig. (II, 268a60-b1, infinitiu substantivat amb article definit) 

-brossa ‘detritus i fullaraca que obstrueixen un corrent d’aigua’ (“una de les accs. més importants i freqüents”; II, 273b19-21); ‘herba silvestre, herba no conreada’ (valencià; II, 274a16-48) 

-“calabruix ‘vent fred’, ‘roines gebrades’ [...]” (II, 291a34) 

-“AMAlcover usava +calamarxa amb un sentit moral de ‘penes i treballs, calvari, sofriment’ [...].” (II, 294a31-34) 

-brut “amb sentit més general de ‘menyspreable, grosser’, de vegades ‘abominable’, que no hi ha cap raó (contra el que s’ha escrit) de considerar italianisme, car estigué molt estès en català mateix, i en les llengües veïnes. Així en Ausiàs [...].” (II, 306a58-b8) 

-buc ‘vaixell’: “[...] va usar-lo un clàssic valencià modern, Teodor Llorente, en els seus versos, i també en trobem proves a les Illes [...] en un text eivissenc de 1739 [...]” (II, 313b35-45)
-Íd.: “els entrants, fornícules, etc., en un edifici religiós, destinat[s] a contenir una estàtua, un altar [...].” (II, 313b48-314a1) 

-buf ‘ínfules, pretensions’ “popularment en cat. central [...] usat en plural, ço que més aviat es pronuncia bufos, amb plural en -os; cosa semblant a Menorca [...].” (II, 318b60-319a4) 

-“bufar intr. s’aplica a aquest salt de l’aigua de mar [“per un forat fondo entre les roques de la costa”]” (II, 319a16-17 [a13-15]) (Mallorca)

-bufit ‘flamarada impetuosa i brunzent’ (Alcarràs, 1964 i “val. del Sud”) (II, 319a55-57); ‘allau de neu’ (II, 319a58-60), “que em donen com a propi de la gent d’Espot i Son a la V. d’Àneu, 1969” 

-bufa ‘cosa o empresa aparatosa i botinflada’ (II, 320b14-17) 

-ventim ‘ventositat’ (II, 320b43, utilitzat per ell) 

-bull ‘bullidor’ (“a la font Viltrosa, quan ha plogut molt hi surt un bull d’aigua”, St. Aniol de Finestres, 1964) (II, 335a4-6) 

-bullir ‘brollar borbollant’ (II, 335a38-42) 

-bullidor subst. ‘naixor d’aigua borbollejant’, ‘lloc on l’aigua brolla de terra’ (II, 335a42-52) 

-“+Bullinada rossell. ‘sopa amb moltes menes de peix, espècie de bullabessa’ (malentès per AlcM) [...]; “zarzuela de peix” [...]; P. Fabra ja ens envià el mot ben definit per incloure’l en la 2.a ed. del DFa., l’any 1947 [...].” (II, 335a56-b3) 

-“+emburlar tr. sembla haver significat ‘ensibornar, seduir, defraudar’ aMall. antigament” (II, 344a7-8) 

-Diferents sentits translaticis de burro: ‘classe de biga’ (Vall Ferrera), ‘braseret per escalfar el llit’; ‘gaiato per agafar les garbes’, ‘la cabana o jaç del pastor’ (Bassegoda), ‘mena de llagosta amb espinguet semblant al grill (Torroella de Fluvià, variant burra a Cerdanya i Osona), etc. (II, 344b48-345a10) 

-Accepcions de burxa, burxanc, burxot i burxó (II, 347b3-43) 

-Accs. de buscall (II, 355a13-21) 

-“Una accepció especial [de bútxara] que no sé registrada en cap recull, es refereix a una mena de coloms [...], Mercè Rodoreda, Plaça del Diamant, xliii, 212; a la vila valenciana de la Font d’en Carròs m’anomenaren els coloms búğes entre les menes que solia engegar cert colombaire (1962).” (II, 361a27-37) 

-cabrada. c. cominal ‘ramat del comú’ (les Corberes, Conat, 1960) (II, 370a49-53) 

-Sobre les dues accs. de cabirol (‘Capreolus capreolus’ per una banda, i ‘isard, Rupicapra rupicapra’, per l’altra), v. tota la part on se’n parla, s.v. cabra (II, 372a8-b3, i nota 5, II, 372b33-37). Més concretament: “avui se sol identificar amb l’isard, identificació que s’ha estat fent correntment sobretot a la Serra de Cadí i cims de l’Alt Berguedà [...].” (II, 372a12-24) “AlcM, que identificava amb l’isard en la primera edició, en la segona afirma que això s’havia donat “erròniament” [...]. Crec que en tot cas és imprudent de fer aquesta afirmació incondicionada; com potser també ho era de donar l’altra amb caràcter únic.” (II, 372a28-35) “Sembla clar que la documentació antiga es refereixi realment a una bèstia altra que l’isard [...].” (II, 372a36-55) “[...] però d’altra banda també sembla ben segur que no hi ha hagut cervos ni cèrvids en els Pirineus orientals ja per bastants segles [...]; el nom, potser des de sempre, s’aplicà a tots dos animals; o bé ha passat, segons els segles i les comarques, de l’un a l’altre.” (II, 372a55-b3) 

-cabirol “cabeza de chorlito” (benasquès) (II, 372b35-37) 

-percaçar “‘empaitar, anar a la caça de’ (sobretot amb acusatiu d’animals, viu particularment a l’Alt Emp.) [...].” (II, 375b57-376a7) 

-percacer ‘estalviador, que procura guanyar diners’ (val.; II, 376a7-12) 

-calabre ‘carnús d’un animal’ (“se sentia molt en el quart decenni del segle: p. ex. a la Vall de Cardós (el d’una mula, Tavascan, 1934), a Sant Pol de Mar (d’un pop mort, 1936).”) (II, 382a32-37); ‘tafur, jugador empedreït’ (II, 382a37-45); “D’ací pot passar a especialitzar-se en l’acc. de ‘croupier’, ‘encarregat de la “banca” en una taula de joc, per compte de l’amo de l’establiment’ [...].” (II, 382a46-53) 

-“A Tor de Vall Ferrera designen les xanques com a cadires (1932).” (II, 388b29-30) 

-“cagaixa fou popular a Bna., c. 1800, amb un sentit molt despectiu per a ‘fatxenda, presumpció’ (no “soroll com entén AlcM) [...].” (II, 395a4-11) 

-“caganera ‘l’extrem de popa de les barques, entre el quadro i la roda, on es feien les necessitats’ (L’Escala, 1937)” (II, 395a19-21)

-“esconcagat (Segre mitjà, etc.: “Tossal askonkagát” a Guils del Cantó, 1958, no sé si amb aquest sentit o amb un altre, que no em consta enlloc, de ‘escaguitxat, mig esllavissat’)” (II, 395b8-11)

-“Escaguitxar-se [...], molt correntment per ‘ensulsiar-se’ [...].” (II, 395b21-39) 

-“gairells m. pl. ‘cantells, escantelladures’ (Verdaguer, Atlàntida, “escalaborn de 1867”) (II, 399b36-38) 

-caixa: “en la dreta de l’Ebre ‘muntanya formada per una enorme mola quadrada de penya’” (II, 401b51-58) 

-caixó “[...] en parlars val. i occidentals reemplaça calaix (i en part no serà castellanisme), p. ex. a tots els pobles de Cardós, V. Ferrera i altres del Pall. Sobirà (1932-35)” (II, 402a19-22)

-“Encaixar [...] intr. ‘congeniar, simpatitzar’, Baró de Maldà [...]” (II, 402a51-52)

-encaix “‘la cavitat on s’encaixa l’arbre de la nau’, St. Pol, 1930” (II, 402a60-b1) 

-Unes quantes accs. de calar, esp. eivissenques, i sobretot ‘inscriure, incloure (en un escrit)’, també d’Eivissa (II, 408b17-37) 

-Accs. de cala: ‘supositori, sonda mèdica o altre objecte, introduït en el recte, la uretra, etc.’ (complement d’una def. del DCVB; II, 409a16-19); “en el Maresme ‘arrel o part colgada de la tija de certes plantes’ terrassans de Canet (1956)” (també complement d’una def. del DCVB; II, 409a29-31) 

-Accs. de calada: “[...] ‘indret dins una pesquera de l’Albufera on es calen els ormeigs’ [...], ‘acte de posar l’esquer a la canya’, eiv. (PzCabrero), ‘baixador, grau de les cingleres, per on els pescadors davallen a la costa’, St. Mateu d’Albarca (1963).” (II, 409a32-38) 

-“en algunes valls pirinenques calcina prengué el sentit de ‘serreta ampla i erma de terrer calcari’ [...]” (II, 412b8-14)

-“calciner pot ser un indret usat per a calç” (II, 412b21-22, i nota corresponent amb una subacc., II, 413b47-55) 

-calçada “barrera o presa [...]” (MGadea, Alcoi); pl. “parets de pedra calcària en sec, que es fan per separar uns camps d’altres” (Catadau) (II, 413a11-24); ‘mena de dic a la vora dels camps per evitar que es produeixin esllavissaments’ (II, 414b29-31)

-carxata ‘cingle’ (Catadau, 1962) (II, 413a24 i ss.); “a Morvedre la Carxata és una espècie de marge alt [...] que hi ha al llarg del carrer principal i més vell de la ciutat [...]” (II, 414a20-26) 

-calçobre “no solament per a quelcom que ha caigut a terra (DAg.) sinó també pel crostisser més o menys sosllevat que encara no ha caigut de la paret ―per més que allò sigui la cosa més freqüent―” (II, 413a54-58) 

-calç “f. ii, equivalent arcaic de ‘soca o peu d’una planta’” (II, 414b35-36) 

-Diferents accs. valencianes de caldera: ‘perola’, ‘latrina’, ‘dipòsit per adobar etc.’, ‘canyet’ (II, 422a49-55)

-calder: “en època arcaica, [...] estanyol o gran bassal o gran gorga” (II, 422b9-17)

-calderó: ‘cadolla’ (Monòver), ‘clot de pedra ple d’aigua’ (Pinós) (II, 422b20-22) 

-escaldar ‘irritar per ardor, fer que cogui’ (II, 422b27-31) 

-escaldufar ‘ficar el nas en, escorcollar’ (II, 425a47)

(escaldufat: “sembla tenir sentit de ‘calentó, tebi’, o el de ‘espavilat’, a la REbre” (II, 425a51-57)

-escalfador: “kalfaór ‘dessecador d’aigua salina, sotmesa a l’escalfor del sol’ a Santa Pola, 1963” (II, 426a46-48) 

-callerís ‘callarís’: “pas llarg i estret a muntanya” (II, 434a15-17) 

-verdelós ‘verd, picant’ (utilitzat per ell, II, 436b46) 

-calmant ‘ponx de rom cremat’ Ports de Morella (Boixar, 1961) (II, 441a39-41)

-calmar intr. ‘amorriar, fer la migdiada (el bestiar)’ ross. (II, 441a41-48) 

-cama ‘brancal o cimal d’un arbre’ mall. (II, 445a4-11; sa cama grossa ‘el llinatge patern’) 

-Diverses accs. esp. insulars, de camada ‘mena de camí’, ‘espai estret de terra de conreu’, etc. (II, 446a25-49)

-Acc. nàutica antiga de camal (II, 446a60-b3)

-camall ‘branc principal d’un arbre’ (Ports de Morella) (II, 446b8-10) 

-“Trascamar no és simplement ‘moure les cames’ sinó ‘moure-les per caminar amb la necessària agilitat’ [...].” (II, 447a49-59) 

-cama-roja “nom d’una herba muntanyenca, a Cerdanya, que els senglars en mengen a l’hivern, Er, 1959” (II, 447b30-32); “nom d’un ocell de pas, una de les menes d’ànec salvatge, en el Delta del llobregat, 1932” (II, 447b33-34) 

-esguimbar-se ‘deixar-se anar avall per un pendent’ (notícia verbal de Pompeu Fabra a Ruyra) (II, 448a32-35) 

-Diverses accs. de cambra (II, 450b33-451a43), la majoria ja al DCVB; “‘els alts de la casa, de vegades tot el 2.n pis, altres qualsevol cambra de dormir’, espt. en pobles de la zona Pego-Gandia [...].” (II, 450b52-57) 

-camarlenc (i formes camarlé i camarell) ‘l’home que acompanya a peu la núvia, quan va muntada a cavall a casar-se’ (II, 451b10-31) 

-caminàs ‘mena de carrerada’, esp. val. (II, 454a19-41) 

-Precisa definicions de caminal dels diccs. i n’amplia el sentit (p.ex. ‘camí fora poblat’ en Milà i Fontanals o en el baró de Maldà, o bé el mallorquí ‘pas lliure entre els bancs a les esglésies’ segons el dicc. Aguiló; II, 454a46-b11) 

-camper ‘pagès que mena alguna peça d’una hisenda’ (Sant Bartomeu del Grau, 1935), ‘porc de llavor’ (Tor de Vall Ferrera, 1932) (II, 461a56-59) 

-“escampill ‘mena d’escombra’ emp., ross. [...]” (II, 462b31-33); “escampilla ‘pic i pala’ val. (Alcoi, 1936)” (II, 462b33) 

-canal: “a l’Ebre, la canal és la part més fonda del riu, per on baixen les grans barques” (II, 466b26-33)

-canaleta ‘barranquet’ “sobretot vivíssim, a tot el Pirineu” (II, 466b56-59) 

-candela “‘el brot que s’alça a continuació de la soca i té al capdamunt l’ull principal de l’arbre’, Jq. Ruyra” (II, 469b41-42) 

-cantar ‘parlar forçadament (per por, turments, etc.) confessant un delicte, etc.’ (II, 481a24-25)

-cantador “m. ‘paròdia de trobador’, Pitarra, 1865” (II, 481a53-54)

-“Cantimplaina sembla que degué tenir pròpiament el sentit de ‘cançó falsament sentimental, hipòcrita i carrinclona’” (II, 481b26-28)

-cantoria ‘cantarella d’ambulant’ (valencià; II, 481b59-482a4) 

-“encantàries comuníssim a tota la Muntanya del cat. occidental per a ‘fades, que habiten en coves, a la muntanya, etc.’, que vaig sentir una mica pertot en les enquestes onomàstiques de 1956-59” (II, 484a17-20)

-encantar ‘inclinar, decantar’ (ús poc corrent en Cerverí de Girona, II, 486a21-24); ‘atraure, fer cimbell’ (íd., II, 486a24-26) 

-cantell ‘serrat (Alt Pallars, Sorpe, 1958; II, 487b36-38); “en orografia submarina [...] caires o carenetes (“barbades” a la costa valenciana) en què es baixa bruscament a una fondària més gran” (Palma, i Cala Rajada, 1968; II, 487b38-42) 

-cantalar ~ ‘tartera’ (valencià; II, 488b16-23) 

-cantera ‘caire espadat d’una mola o calm penyalosa’, ‘carena de serra’ (del Baix Segre cap a Castelló) (II, 488b39-49) 

-cantó ‘pedra, roc’ (mallorquí; II, 489a26-31); ‘gran marge de pedra’ (Verdaguer; II, 489a32-33); ‘veïnadet pròxim al poble’ (rossellonès; II, 489a58-60); ‘pas cobert que uneix dues cases per damunt d’un carrer’ (algun poble de València i d’Aragó’; II, 489b2-5) 

-“En els Pirineus [...] canya [...] s’ha convertit en el nom d’un cau de certs animals” (Cardós, Vall Ferrera) (II, 495a55-60) 

-canadella+mol·lusc semblant [a un calamar]” (possible acc. antiga, II, 500b19-24)

-Canyada = cast. cañada ‘vall poc marcada’ visible pel canyer del fons [c. 1460], d’on ‘via del bestiar transhumant, carrerada’ [1304, i c. 1290] (perquè generalment segueix aquelles valletes [...], és també del cat. extrem-occid. i val. [...]  (II, 496a26-37) 

-“canyiula [...] és subst. f. amb sentit de ‘braç o cama escanyolit’,7 (II, 497a32-33)
-“7 “Pobreta, té unes canyiules!”. Així ho defineix bé el DAg. localitzant a Igualada.” (II, 500b32-34) 

-canella: ‘puny de la mà, cast. muñeca’ (Pirineus) (II, 497b1-2) 

-canonet “palillo de hacer media” (Eivissa) (II, 498b15-16)

-canonada ‘tronc mig cremat’ (Vayreda) (II, 498b33-37)

-+caborsut "els nobles ciutadans d'Aragó (em diu AQuintana, 1973)" (II, 504a31-32)

-"Descabalar [...]; la definició correcta és la de Lab. 1839 "treure una de les parts necessàries perquè una cosa sigui completa i cabal": un +llibre descabalat, una col·lecció descabalada, "s'ha perdut un fascicle i la revista ha quedat descabalada", com he sentit sempre al meu mestre Jordi Rubió, autoritat única en bibliologia, és uan obra que ha perdut un dels seus volums, fascicles o pàgines" (II, 506a17-27)

-cabdelladament adv. 'disciplinadament' (medieval; corregeix la definició vacil·lant de l'AlcM) (II, 509a57-58)

-capçaler adj. Utilitzat per en Coromines a l'expresió "coixí capçaler" per definir l'acc. antiga de cabeç (II, 510b32)

-cabeçar 'formar l'espiga' v. intr., ribagorçà (II, 511b25-27)

 -cabeçola +'cert tall o plat que ofereix un carnisser (en un text popular valencià) (II, 511b31-33)

-capcer "+mena d'ocell (Urgell, Xuriguera, Margarit, pp. 41-42)" (II, 512b23-24)

-capcera 'capçalera o parts altes d'una vall' (II, 512b24-29)

-descabalsar "desviar a uno de su idea" (GaGirona, Maestrat) (II, 523b18-22)

-"andorrà capellina 'la garba doblegada amb què es corona el cavalló de garbes' (Arcavell, 1936)" (II, 527a42-44)

-caputxí  "+la botana o tapet de la botella de cuiro per beure" (Menorca) (II, 528a32-36)

-"Carbonell [...] antigament +nom d'un peix [...]" (II, 563a31-34)

-escarmenar-se 'escarrassar-se' amb cita d'en Maragall (I, 577a57-b2)

-Accs. complementàries de casa: "El significat etimològic de petit edifici rústic o pastoril, no ha deixat de mantenir algunes supervivències toponímiques, sobretot en els Pirineus" (II, 604a34-37 i ss.); "Usat col·lectivament es troba aplicat al conjunt de les cases o caseriu d'una població, en la toponímia dels tres angles del domini" (II, 604b10-12 i ss.); "I diaxò ve a ser la contrapartida l'ús de cases com a plurale tantum" (II, 604b16-17 i ss.)

-casar/recasar 'situar, albergar, fixar, domiciliar' transitius (suposició d'en Coromines a partir d'un únic text) (II, 605b43-53)

-casolà subst. 'cabaler, fadristern', ribagorçà (II, 606b10-16)

 -De caure: 'escaure's, vèncer (un deute)' (s. XVI), i 'desembocar' (l'Albufera, 1962) (II, 643a40-45)

-De cavall: 'la primera garba que es posa en el cavalló' (Estaon); 'una llobada en el solc' (Farrera); 'classe de biga' (Esterri de C.); 'cavallet en serrador' (II, 647b10-17)

-"a Callosa d'En Sarrià anomenaven ceda la llista de gent a qui es garantia medecines de franc i assistència gratuïta de metge pagant l'ajuntament [...]" (II, 657a42-48)

-aperitiu ad.: "la forta influència aperitiva de nr" (sentit fonètic; II, 664b25-26)

-cint 'cingle' 'mola cenyida de cingle' (II, 668a55-b8)

-cep 'peu de l'enclusa' (en inventaris del s. XV), 'culata d'escopeta' (Sant Hilari) (II, 670b10-11)

-Accs. de cercar en cat. antic, amb moltes citacions (II, 675a1-48)

-ce(r)ndre: "+'sacsejar (parlant potser de l'agitació de les plantes pel vent)'" ("extrem migjorn") (II, 680a40-45)

-cernut 'finíssim' (II, 680b3-10)

-cerrer 'amb independència excessiva, indisciplinat' (cita Jaume Roig DCVB) (II, 683a18-29)

-cigaló: "Estenent molt poc el sentit [de 'gotet de licor'] (car en aquest altre es barregen les dues begudes) podria substituir el repugnant mot carajillo, amb què bastants catalans transigeixen imperdonablement, des de 1940 [...]." (II, 695b19-23)

-quintar v. intr. "+arribar al nombre de cinc", esp. "'arribar la lluna al seu cinquè dia', referint-se al temps que fa llavors" (II, 707a28-31)

-cita: "1803, Belv. [...] "de alguna autoritat, lley, doctrina", etc." (II, 717b55-56)

-Accs. medievals de clamar: 'reclamar ansiosament per alguna cosa' (Llull); 'planye's', 'formular una queixa acusadora (II, 730a2-21); "Una supervivència d'aquest ús medieval és viva encara en parlars valencians del Migjorn, si bé convertit en verb transitiu, amb acusatiu de persona: "t'han clamat" 't'han denunciat' [...]." (II, 730a21-25)

-Accs. de clenxa 'floc de cabells' en valencià segons Giner i March (1955): 'floc de cabell' (Gandia); 'íd. que sobresurt, que es deixa créixer, que penja' (Maestrat); 'grenya ordenada' (València ciutat); etc. (II, 754a22-33)
-clenxa/crenxa 'carena', sobretot ribagorçà i pallarès però també valencià (clinxa) (II, 754a48-b8)

-clepsa: "No en tinc dades literàries fins a Pons i Massaveu [...], La Colla del Carrer [...] (memòries dels anys 1868-70 publicades el 1887): es tracta d'uns noiets que juguen, no hi ha doncs cap presumpció de calvície; menys encara en Marian Vayreda, on la bella Coralí llueix [...]" (II, 757a29-38)

-"[...] gran extensió valenciana [...] de l'acc. aplicada a l'aigua: 'toll en general' (Torrent i Alcúdia de Carlet), 'gorg': en el riu (Antella), en una sèquia (Rafelguaraf), en un barranc (Castelló de la Ribera); en fi, esdevé sinònim de 'pou de la sínia' i 'sínia' [...]." (II, 766a20-28)

-"Clotada [...] fondal gran i fondo [...] i marcant una fondalada més gran i fonda cloterada" (II, 768a23-27)

-closa f: 'dona intacta' (Jaume Roig, Spill) (II, 773a42-47)
-closa f: 'prat' (II, 773b52-774a11)
-clos, -a: cabra closa 'la que està en el quart any de la vida' (Pineda) (II, 773a48-50); negre clos 'color fosc pujat' (pescadors de Cabrera, parlant d'uns peixos, 1968) (II, 773a50-51)
-clos m: 'terres pantanoses' (II, 773b21-23)
-closell/cloell "un trosset de terra molt bo" (Taurinyà, 1960) (II, 773b27-29)

-casc (urbà): "[...] en el mig del casc de la població [...]" (II, 773b2) (acc. 5 DCVB; res a l'entrada casc del DECat)

-resclosit 'que fa ferum de massa tancat' (II, 776b14-15)

-"a l'Assut de Tivenys se sent enclusa per a la comporta que s'omple i buida perquè hi baixin les barques (1923)" (II, 777a13-15)

-carfolla: "Especialment en el sentit de pela interna de l'avellama, l'ametlla, la castanya, etc., és més o menys usat, o almenys conegut, pertot." (II, 783a18-21)

-codina: "el mot apareix amb diversos significats, dels quals el més divulgat és el de 'llosa o pedra plana i molt llarga que s'estén arran de terra per espai d'uns quants metres'" (II, 800a33-36)

-Accs. diverses de cofí 'cabàs, 'senalla' (II, 803b40-50)
-Accs. diverses de cofa 'íd.' (II, 804a15-24)

-casquet 'la paret que juntament amb l'ala compon un capell' (dintre d'una definició de cofa del BDLC) (II, 804a35-37)

-"Coixinada aplicat espt. a la tasca que s'imposa la puntaire (Girona, 1910, Malgrat, 1964, Pineda, AlcM)." (II, 812a40-42)

3 comentaris:

pep ha dit...

*donar coba (castellanisme) > donar sèu

pep ha dit...

*casc urbà > castellanisme cru, inútil

pep ha dit...

*grenya, *culata > castellanismes