Toponímia i gentilicis

(Hi incloc, sense rigor, algunes denominacions que ell dóna a parts del territori català, i altres noms geogràfics comuns, aquests en cursiva) (sobre majúscules inicials, v. Fraseologia utilitzada)

Passatges on s’esmenten topònims occitans especialment en massa (consignat a partir de la p. 684 del volum I): I, 684b20-51

-Mancor (per Manacor; ¿lapsus?) (I, 129a7) (Manacor a I, 505b54)
-Dellà-Xúquer (I, 127b47; I, 157b15; I, 828b6, i pàssim)
-Xicago (I, 254b41 i pàssim; v. Lleures i converses)
-de la franja de ponent en diu “franja catalana de les Marques d’Aragó” (I, 331b38-39); també “les nostres Marques de Ponent” (II, 267a49-50)
-Ultra-Monts (I, 374a51-52); “les terres d’ultra-Albera” (II, 380a47); "ultra-Albera" (II, 726a10)
-les Riberes de l’Ebre (I, 461a25)
-“Sta. Cília de Voltregà” (I, 414a5)
-pireno-occità (I, 396b55)
-paleohespèric (I, 398b47)
-eusko-hespèric (I, 398b54)
-trasmontà (I, 289a6)
-bàvaro-alamànnic (I, 444a4-5)
-Santiago de Compostela (ela sense geminar) (I, 447a27); Compostela (I, 557b30)
-“el Regne” (de València) (I, 468b11-12; I, 637a10)
-“País Valencià” (I, 526a9)
-català-aragonès (I, 497b29-30)
-transfretà (I, 491a26-34; I, 506b60-507a1), transpalàntic (I, 830a11; II, 454a1), transsucrònic ‘de més enllà del Xúquer’ (I, 830a11-12)
-Vall d’Aran (pleonasme tradicional) (I, 497b1; I, 813b4; II, 22a40, i pàssim); "les Valls d'Aran" (II, 789b17)
-Luixon (I, 497b20; I, 503b15; I, 515b20, i pàssim)
-dano-noruec (I, 499a43)
-Provença sense article (I, 509b50 i pàssim); Garraf sense article (I, 510a32-33); Conflent sense article (I, 510b50); Cadí sense article (“Serra de Cadí, I, 512a16-17); Cerdanya sense article (I, 512a17 i pàssim); Pallars sense article (I, 522b49-50) (però amb article a I, 672b60); Roselló sense article (I, 530a42-43; I, 530b35-36); Urgell sense article (I, 680b57); Collsacabra sense article (I, 745a34-35) (però amb article a 746a50)
-Comarques naturalment amb article: l’Urgell, el Camp, el Priorat (tots tres a I, 558b21-22); Ribagorça sense article (I, 672b59-60)
-salmantí (no DIEC2, GEC ni DCVB) (I, 511b25; II, 152b8)
-Alterna “alt i baix Empordà” (caixa baixa, I, 519b45-46) amb “Alt i Baix Empordà” (caixa alta, I, 520a7-8) dins el mateix article
-Bascongades (I, 523a46)
-Zumaia (I, 523a47)
-Groenlàndia (I, 529b33)
-venaissí (I, 531b59)
-el Migdia ‘Occitània’ (I, 532a10-12 i em sona molt que pàssim més amunt) També usa “Migdia” per referir-se a les terres del sud de Catalunya, és a dir els “Països Catalans”, cosa que no he anotat al llarg de la lletra A però em sembla haver vist més d’una vegada, mentre que posa “migdia” amb minúscula per referir-se a terres meridionals d’altres regions, com p.ex. de l’oest de la península Ibèrica (I, 532a53)
-Migjorn ‘País Valencià’ (I, 536b52)
-“el Continent” (per oposició a les Balears) (I, 684b4 i pàssim)
-Neufchâtel ‘Neuchâtel’ (I, 532b28)
-“la Muntanya santanderina” (I, 538a38) (però article redactat per Max Cahner)
-santanderí (I, 538a38, però M.C.)
-Magreb (I, 547a30) (v. magrebí a “Acceptació de mots”)
-Antilles majors (I, 547b54)
-gallego-portuguès (I, 557b31)
-Centre-Nord d’Europa (I, 580a26)
-Limoges (I, 588b58)
-Peirigord (I, 592a56; II, 56b15; II, 254a22; II, 333a37)
-Alt Pallars (I, 600b38)
-Alta-Navarra (I, 677a42)
-Alta Catalunya (II, 26a16) 
-Alta-Itàlia (II, 254a42)
-Canas (i illes de Lerins) (I, 606a45-46)
-Llacs Mazúrics (Polònia actual) (I, 608b24)
-Lombardia (I, 631b56; II, 254a42)

-logudorès (dialecte sard) (I, 645b51; II, 337a27, i pàssim)

-sassarès (dialecte sard) (II, 337a27)
-ibero-aquità (I, 647a7)
-“Cat. francesa” (I, 664b39-40; I, 745a30-31, i pàssim)
-Ais-en-Provensa (I, 679b27); Ais-en-Provença (II, 34b37)
-Boques del Roine (I, 714b34); Roine (II, 720a49)
-luixonès (I, 730a49)
-“costa de Llevant” (referint-se en concret a Sant Pol; ¿per què “llevant”, vist el que diu d’aquest terme s.v. lleu, V, 185b14-24?)
-“Muntanyes Malaïtes = la serralada d’Aneto, és la pronúncia popular a tot l’Alt Pallars i Ribagorça” (I, 763a27-29); “a diferència de la Vall d’Aran, on el massís d’Aneto-Benasc encara es diu Maladeta, a Pallars i Ribagorça s’anomena Les Maleïtes” (I, 763b53-56)
-“el Loire” (I, 780a46-47)
-“el franccomtois” (I, 780a44)
-Puebla de Íjar (I, 813a31)
-suditalià (sense guionet) (I, 827a50; II, 798b9)
-Caribe (II, 18b53-54; II, 239a31 ["Mar Caribe"])
-Guetària (País Basc) (II, 21b33-34)
-Sobre-selva (Surselva) (II, 27a50-51 i pàssim més amunt); Sobreselva (II, 790a24)
-Dísentis (II, 27a52)
-“l’illa gran” (Mallorca) (II, 35a50)
-“dels nostres Pirineus” (en plural) (II, 37b10-11; II, 43a17; II, 73a32, i pàssim) (no ho consigno fins aquí, però segur que també apareix més amunt); “en el nostre Pirineu” (II, 52a3; II, 54b16-17)
-“tot el territori del Principat i els Comtats” (II, 45a57)
-Clarmont Ferrand (híbrid no recollit a la GEC) (II, 48a20-21)
-neoyorquí (II, 68b5)
-Tarn-e-Garona (Tarn i Garona a la GEC) (II, 73b18; II, 254a20)
-velavien ‘occità del Velai’ (I, 845b34, en rodona com altres gentilicis forasters, p.ex. minhoto, v. aquí sota)
-minhoto (II, 97a32, en rodona)
-Campfranc (Canfranc, Aragó) (no GEC) (II, 104a45)
-turolense (II, 127a52)
-Ondarrabia (no GEC) (II, 192a20)
-Mediomàtrica (regió de la Gàl·lia belga pròxima al Rin) (II, 193a25)

-“És sabut que, com a nom estereotipat d’un sector de les nostres costes, la Costa Brava és una expressió que nasqué a Mallorca (poesia de Costa i Llobera, etc.); com posaren de relleu en els seus llibres Agustí Calvet i Josep Pla, el nom de la Costa Brava del Principat és una extensió ideada en el S. XIX (verament denominació molt menys justificada allí que a les de les Balears, i gens tradicional, contra el que passava a Mallorca). Cap als anys 1914 ja s’havia perdut la consciència d’aquest caràcter adventici a la Costa de Llevant, almenys entre la gent jove, però recordo que no era tan general com més tard.” (II, 208b49-209a4)
-trans-apennínic (II, 216a9, doble n)

-mezzogiorno (en rodona; II, 213b33) 

-Gorízia (II, 233b22; sense l’accent gràfic a la GEC) 

-manchego (en rodona; II, 241a57) 

-el Velay (país d’Occitània, Velai en occità) (II, 260b42) 
-Romagna ‘Romanya’ (II, 261a1) 
-curde ‘curd, kurd’ (II, 272a38) 

-Comèlico (II, 274b31) 

-Tirol-Tessí (II, 286a35) 

-Ontàrio (amb accent gràfic) (II, 287a28) 

-Prepirineu (II, 290a37) 

-Banheres de Bigorra (II, 294a57-58) 

-Collcerola (II, 317a25) 

-Lavedà (=Lavedan) (II, 322b3, 322b13, 770a39) 

-“el bascòfon Deuzto, suburbi de Bilbao” (II, 350a23) 

-la Bufera (l’albufera d’Orpesa) (II, 389b8-9)

-calabro-sicilià (II, 389b37) 
-montgrinenc (I, 597b51) 
-Daudè de Pradas (II, 403a26-27) (amb accent tancat a la GEC) 
-Alterna “l’Escala” (II, 404a3, p.ex.) i “L’Escala” (II, 404b15, p.ex.), i, en general l’article amb inicial majúscula i minúscula, aleatòriament 
-gibaltarenc ‘gibraltarenc’ (II, 411b41-42) 
-transrodanès (II, 442b7; II, 733a10); rodanès (II, 766b31)
-Regne de Mallorques (II, 459a19-20) 
-Sant Moriç ‘Sant Maurici’ (l’estany i parc natural sobre Espot) (II, 484b19)
-Cambresdase (= Cambresdases GEC) (II, 537b57) 
-andalussí 'andalusí' (II, 565b43)
-"el Mahabhàrata i el Ramàyana" (II, 615b56)
-"l'Ítala" (II, 654a50)
-comasco 'el dialecte de la regió de Como' (II, 723b21)
-Dordonha (respectant la forma occitana, com sol fer) (II, 766b4)
-Cúneo (II, 770a22)
-"En el Cantal, o sigui en el tombant del Llenguadoc a l'Alvèrnia" (II, 770a25-26)
-"les Terres Catalanes" (II, 767b12-13)
-"la Penya d'Eivissa" (Sa Penya) (II, 777b39)
-Napoleon (II, 797a9)

-centroeuropeu (II, 799b19)
-"Congost d'Aiguafreda-Garriga" (II, 800a29)