Crítiques a col·legues

-Explicació del mètode d’Onofre Pou en el seu Thesaurus puerilis a partir del seu origen gironí i la seva activitat professional a València (I, 352b9-14; I, 448b36-42; I, 576b4-5: “ell sol donar alhora el mot usual a la seva terra i el corrent a València”) 
-Íd.: “Pou era gironí però vivia, li daven carrera i l’editaren i dirigiren a València: al llarg del llibre, on dóna l’equivalència dels noms llatins de les coses en català, ho fa sistemàticament donant la forma valenciana i al costat la usual en el bisbat de Girona.” (II, 220b5-10); “tot i nadiu de Girona, residia permanentment a València” (II, 414a50-51) Altres referències al mètode: II, 386b20-22 
-Íd.: “OPou (1575), que era gironí però vivia a València, [...] generalment, quan hi ha discrepància en l’ús, inclou conjuntament el mot del Nord i el del Migjorn” (II, 421b7-10)
-Sobre sot/clot: "[...] si OPou els dóna tots dos junts, és (com sol fer) l'un a títol de mot de la seva terra gironina, i l'altre, valencià" (II, 765b54-56)

-Cavanilles, “gran observador” (I, 558b8-9, a propòsit de bajoca)

-Qualifica Alart de “cartista i filòleg” de “talla i experiència” (I, 521a6-7)
-Sobre l’InvLlCat. d’Alart diu que és una “font […] quasi inesgotable” (II, 58a22-25)
-“[…] l’InvLlCat., la rica col•lecció lexicogràfica inèdita de B. Alart que es conserva a Perpinyà” (II, 135b49-50)

-“Mn. Antoni Costa, savi rector de Sant Mateu d’Albarca […] que ha passat la vida observant finament el parlar popular dels vells eivissencs” (II, 76b10-13)

-“el millor i més delicat coneixedor que tenen avui les coses i el llenguatge eivissenc i català comú, M. Villangómez” (II, 76b24-26)

-Diu que Balari va fer una lectura quasi completa del manuscrit de la “Nationale” de la traducció del Breviari d’Amor (I, 521a11-12 i nota adjunta, I, 523a15-20)
-“[el] nostre Balari, home savi però de ben escassos coneixements fora del romànic i el grec, i gens en cèltic” (II, 48a45-47)

-Qualifica Aladern de “detestable” (I, 36a56); també “detestable dicc. Aladern” (I, 348a29-30)
-“cínic Aladern […] (sembla mentida que AlcM encara no hagi esborrat del tot les coses que va reportar d’aquest despreocupat ensibornador).” (final nota 9 aspre, I, 453b48-54)
-Nota 3 clafert: "L'esca del pecat és el "diccionari" del cínic explotador i poetastre Cosme Vidal (al. Aladern), que els mateixos Alcover i Moll desemmascararen com una arreplega de mots inventats (quan no copiats de Lab. o Saura), que a so de tabals fou preconitzat, i venut amb grassos beneficis, com a "obra nacional"." (II, 729a10-16 i ss.)

-“I dubto molt de l’existència viva d’un dormilenc: Mn. J. Collell (escriptor satèl·lit sense saba lingüística pròpia, que vivia de lectures i imitacions) és mal testimoni, per a una forma que havia llegit en una ed. d’Eiximenis.” (III, 189b54-58)
-“Collell no fou més sòlid en lèxic que en l’amistat” (I, 568a19-20) 
-“[...] no ens fiem gens del testimoni de Ja. Collell, versaire que es va servir ara de cantúria, ara de canturía, segons va convenir-li en els seus versets” (II, 485b16-19)

-“...l’astoradora incompetència lingüística d’Am. Pagès. / El renomenat filòleg sembla tenir punt a mostrar la seva ignorància estupenda de les formes del cat. (ell era ‘professeur d’Espagnol’!)” (IX, 230b44-59)
-També d’Am. Pagès: “les seves habituals inerudites esmenes” (I, 313a56-59)
-“¿[…] un de tants prejudicis i errors d’Amadeu Pagès?” (I, 705b17-19)
-“els textos publicats per Amadeu Pagès solen ser poc curosos” (I, 797a12-13)

-“el mateix es pot pensar d’un doc. de Bna. de 1418 que ens comunica CaCandi: ‘XVII lliures e mige de guolfs qui entraren en los portals’ (CaCandi, MiscHistCat. II, 219, el qual és sabut que era un maniàtic del los, del qui subjecte i d’altres arcaismes, i era purista a ultrança)” (IV, 554b51-56)
-“fabulosa badada” de Carreras Candi (I, 728a40-42), “famós detractor de l’IEC i de Fabra, tan diletant, encara que benemèrit arxivador de dades” (I, 728b43-45)
-“la definició que [Carreras Candi] dóna a la p. 186 [de GGC, Ciutat de Barcelona], orientada, com sovint li passa, per un prejudici etimològic o altre […]” (II, 113a55-58)

-“AMAlcover, en la seva ira contra la direcció barcelonina va llançar l’espècie (BDLC X, 1919, 503) que parla era un calc del castellà (eren els moments en què es creava l’activa i nacionalista entitat Nostra Parla); però, de fet, no hi havia més barbarisme que la rusticitat d’ell, car no solament parla ja figurava, ben i explícitament definit en el Lab., des de 1840, sinó que el tenim documentat des de tan antic com en la llengua veïna, incloent-hi grans clàssics —incloent-hi Costa, tant o més creient i mallorquí que ell, però molt més savi i coneixedor de la llengua, si bé no integrista ni antiracionalista—, encara que els seus matisos hagin variat amb el temps.” (VI, 275b4-17)
-Qualifica Alcover de “simplista i improvisat filòleg” (VIII, 615b20)
-Crítica a les fantasies etimològiques d’AlcM (que imagina un fals llatí TELA ARANEINA que hauria conduït al tela aranyina del s. XIV que s’ha acabat contraient en teranyina): “¿Quan s’acabarà el vici dels ‘salts mortals’ lingüístics des del temps de Cèsar fins al de Carles V? Com si la llengua hagués interromput l’existència des del llatí imperial, per no rependre la vida fins al S. XIII.” (nota 4 aranya, I, 355b39-43)
-“error garrafal” a l’AlcM a l’entrada atendre (I, 473b59-60)
-Dubtes sobre la veracitat de la datació de les dades de l’arxiu d’Igualada que apareixen a l’AlcM (I, 481a2-10 i esp. nota 7, I, 481b53-482a2)
-Sobre una pretesa tendència d’Alcover a “innovar” textos (I, 519b20-23)
-Sobre “l’etimologista de l’AlcM” a propòsit d’una pretesa etimologia de baiard: “Lamentem que en un diccionari admirable per tants conceptes i que tant honora el nostre país, es posi de vegades en entredit la filologia catalana amb aquesta mena de “llatí” […]” (nota 6 baiard, I, 553a7-21)
-Es queixa de les falses afirmacions que l’AlcM li atribueix sovint, esp. als volums I i II de la segona edició (tota la nota 4 de l’article balandrejar-se, I, 571a57-b9, que comença: “M’he de plànyer […]”)
-Sobre l’AlcM, parla de “la seva tendència de considerar acastellanades les variants continentals estranyes a l’ús mallorquí i menorquí (quan no les té documentades a l’Edat Mitjana)” (I, 664b8-14) (i pàssim)
-“espècie d’àlgebra o curanderia etimològica” a l’AlcM (I, 730a6-17)
-També de l’AlcM: “[…] la lamentable confusió que fa pertot aquest dicc. entre aquella comarca [Empordà] i la de Blanes, tan llunyana, del parlar de la qual es considera representatiu Jq. Ruyra” (I, 812a36-40)
-[…] les imprudents crides que solia fer Mn. Alcover, per a la seva meritíssima obra […]: el mal és que això continuà més tard i és una pena que aquests resultats no hagin estat esborrats amb mà piadosa en la valenta continuació de l’obra per part d’un savi autèntic [En Moll]” (II, 15a13-24)
-“la idea, constant en Mn. Alcover, de la prioritat de les formes mallorquines sobre les del català continental” (II, 81a12-23 i ss.)
-Sobre el “prejudici arrelat en aquests filòlegs [Alcover i Moll] que un mot poc o gens viu a les Balears i amb alguna semblança en castellà HA DE SER un castellanisme […]”, referint-se inicialment a bonic però incloent a continuació una llista amb matar, cervo, toro, viuda, bola, forquilla, barnilla, suro, relat i pantalla (II, 83b39-84a17, en què acaba dient: “No és aquest l’únic cas en què a Mallorca tals mots afectius han estat eliminats (la ferotge repressió i reacció contra agermanats, moriscos i xuetes ha estat allà causa de tantes mutilacions!)”) 
-“el ll. *bullore d’AlcM, naturalment, no ha existit mai: és ...llatí de cuina!” (II, 335b15-17)
-Sobre dades sense data a l'Alcover-Moll: "En aquesta mena de dades esporàdiques i sense garantia coneguda hauríem guanyat molt si s'hagués adoptat en AlcM el sistema de posar-hi sempre l'any en què es va rebre la dada, entre parèntesis darrere la localitat; això no hauria ocupat gens de lloc i ben poc temps, i hi donaria molta credibilitat, que ara, sobretot en moltes dades del català oriental, sovint increïbles, hi fa falta; és de témer que, en l'ambient més barrejadís del domini central, la bona fe de Mn. Alcover va ser sorpresa, especialment en els primers anys, per informants, a vegades de bona fe, però més o menys improvisats, que les hi donaven per deferència (i com a prova que "tenien poca son")." (II, 757b50-758a3)

-Nota 1 ACCEPTAR: “[…] Relliscada disculpable l’any 1927, quan l’AlcM era encara obra principalment de Mn. Alcover mentre Moll era un jovenet que tot just començava els seus estudis.”

-Defensa de Josep Tarongí i atac a Alcover i a Amengual (a tragar, en nota)

-Sobre el dicc. d’Amengual: “se’l va deixar en el seu segon volum (molt més pobre i on es limita al vocabulari mall. o ciutadà més adotzenat)” (I, 458b13-17)

-Crítica a Moll a AMÉN (I, 278, tot l’article).
-Elogi de Moll (“savi i fidel deixeble d’aquell benemèrit pioner”) a TORO (VIII, 615b28)
-el “prejudici de Moll de pendre per castellanismes o gal·licismes...” (I, 138a37-41)

-“el savi rector, Mn. Pere Ribot” (I, 803b33-34)

-“Irene Rocas, la gran col·laboradora d’Alcover i de l’Institut a Llofriu”, de “llenguatge conservador” (I, 565b25-27)
-“una informant tan exacta i de llenguatge tan ric com Irene Rocas” (I, 799a11-16)
-“Irene Rocas, la sàvia lexicògrafa de l’empordanès popular” (I, 819a3-4) 
-Irene Rocas, “excel·lent observadora” (II, 227b15-16) 
-“Na Irene Rocas, la col·laboradora de l’AlcM a Llofriu, fou la millor corresponsal que tingué Mn. Alcover, i una dona de llenguatge extraordinàriament ric, tradicional i purament empordanès.” (II, 253b56-59)
-"magnífica informant Irene Rocas"  (II, 722b53)

-v. comentari sobre Barnils i sobre Griera que diu que recorda haver sentit de boca de Pompeu Fabra a arribista (final RIBA)
-Tàndem Barnils-Griera: “no se sap quin dels dos era més descurat” (I, 443b20-24)

-Barnils, “filòleg superficial” (I, 78a55) i “barroer lexicògraf” (I, 495a45-46)
-“en els escrits de Barnils formiguegen les errades de còpia i impressió” (I, 347a36-37)
-“Barnils, home molt descurat” (II, 76a30-47, tota la nota 2 bolomaga) 
-“esborrar de l’AlcM la forma _*cantererer atribuïda a Fraga (una de les infinites i grosseres errades que omplen els escrits copiats de PBarnils)” (II, 491b48-51)
-Barnils: "descuradíssim, en coses lexicogràfiques sobretot" (II, 783b43-44)
-"la notació [...] que [...] dóna Barnils [...] és falsa, com tan sovint passa amb les notes lexicogràfiques d'aquest filòleg, recollides o publicades amb increïble negligència" (II, 801a2-5)

-Elogi de Carner i atac a Griera a taleia (TALAIA)
-“És molt conegut que Griera tenia el vici de ‘suggerir’ mots als seus subjectes.” (II, 40b8-40, especialment línies 24-25). Griera “ignorantó i barroer” (VII, 657a8). “tarannà acomodatici” de Griera (I, 113b13-24)
-“Griera en la seva enquesta juvenil sobre la vida rural guillera, de St. Hilari Sacalm (treball excel•lent, potser l’únic bo que féu en la seva activa i pecadora vida) […]” (VII, 689a40-43)
-D’un “treball de principiant a Eivissa” de Griera diu que és “tan descuidat” (I, 418a19-21)
-Griera, “imitador retardat o ignorant” (I, 439b5, amb nota 8 adjunta on diu “Deixem córrer Griera”)
-A propòsit de Griera fa la generalització següent: “Si no fos per l’endarreriment crònic dels nostres estudis universitaris, potser ja no hauríem de recordar als erudits certes coses tan elementals.” (I, 582b5-8)

-“És molt conegut que Griera tenia el vici de ‘suggerir’ mots als seus subjectes.” (II, 40b24-25) 

-“[...] amb una ę que no és de fiar essent notació de Mn. Griera [...].” (II, 226b22-23)
-"Mn. Griera seria víctima d'un plaga quan a St. Hilari li feren escriure que allí és un 'tronc gruixut com una cuixa'" (II, 228a36-39)
 -“[...] afirmació irresponsable (que AlcM₂ accepta, imprudent, de Guiter)” (II, 414a10-11)

-Sobre “l’autocràtic senyor Aramon”, v. dipòsit (VI, 687a46-60/687b1-18). El qualifica d’”erudit bastant informat” a I, 320b30-33

-Crítiques a Careta: VI, 233a39-47; VIII, 615b18. “autoritat filològica […] migrada” (I, 513b57-59)

-Crítica a Meyer-Lübke, amb una imatge molt bona (V, 678a24-34): “el vell mestre era un d’aquells neo-gramàtics a l’antiga, que com s’ha dit amb gràcia, prenien els dos “compartiments” de la llengua com dues entelèquies ben separades, tal com els dos cèlebres robinsons britànics salvats en una illa deserta, que en veure’s de lluny es feien correctes barretades, sense accedir a parlar-se perquè no havien estat presentats.”
-Qualifica M-Lübke com “el nostre adalil” “en això [l’etimologia d’arrencar] com en molts altres problemes” (I, 421a5-6). “L’any 1930, en una conversa que vaig tenir amb ell a París, vaig preguntar-li respectuosament què pensava encara sobre la qüestió. Havia descartat definitivament l’etimologia germànica però em va semblar que ja no estava segur de la hipòtesi cèltica.” (I, 422b59-423a4)

-Contra Antoni Bulbena, “ultrapurista furibund”, a GOLFOS
-Bulbena, "lexicogràf de [...] poca autoritat" (II, 646b27)

-Una crítica de tantes a Riquer, relativa com quasi sempre a una mala exegesi d’algun text medieval: “Riquer, sempre amatent a tirar aigua al nostre vi.” (VIII, 783b18)
-Parla molt sovint de correccions abusives de Riquer, esp. al Tirant (I, 448b58-59 i pàssim) 
-També de l’ed. del Tirant de Riquer: “Riquer (pp. 369 i 370) imprimeix infidelment [...]” (II, 455a45-46)
-Riquer, “completament esmaperdut” (I, 472b2-3); “[...] esmaperdut [...] lliçons absurdes [...]” (II, 494a27-31)
-Esmena a Riquer i Cluzel (nota 2 borromba, II, 140b44-53)

-Contra Sagalà, Riba i Carner per l’entestament a lluitar contra cíclop (s.v. cicle, a la nota 2 de la qual defensa les accentuacions maragallianes i verdaguerianes i, en definitiva, tradicionals i esdevingudes naturals)

-Crítica a JTriadú i Gabriel Ferrater per l’ús acastellanat d’aconseguit ‘reeixit’ (VII, 746a53-60/746b1-7)

-“enyorat Mestre Joaquim Balcells” (I, 564a43-44)

-“Malaguanyat amic”, dit de Jean Séguy (I, 112b1)

-Diu de Nicolau d’Olwer: “gran patrici i savi eximi” (I, 254a23)

-De Guiter diu que “no sap gens de basc” (I, 116a25-26)
-“La impreparació del Sr. Enric Guiter” (I, 297b6-7)
-“AlcM, desviat (com li escau!) per Guiter.” (I, 314b40-41)
-Sobre E. Guiter: “aquest erudit no mira prim en les seves dades” (I, 233b12-17); “erudit que sol guiar-se per superficials semblances i que no cura gens de comprovar geogràficament les seves identificacions” (I, 539b2-5)

-Sobre el dicc. àrab d’Eguílaz: “detestable dicc. d’arabismes, les dades del qual solen ser de segona mà i basades en una erudició sense valor, mai comprovada.” (I, 130b55-57). També d’Eguílaz diu que “suposa ridículament” etimologies que no són (I, 140a35; v. també I, 140b2)

-Sobre el dicc. àrab de Belot: “diccionariet, mancat de tota garantia” (I, 590b51-56)
-Criticant Asín, diu el següent del dicc. de Belot: “...el treu d’una font tan infeliç com el diccionariet de Belot.” (I, 176b32-37, nota 2 d’alfac)
-Sobre Asín: “Asín ho adorna amb detalls inventats (amb la manca d’escrúpols característica d’ell […])” (I, 590b56-60)

-Sobre el desconeixement de l’àrab del pretès arabista Machado i sobre la irregularitat del seu Dicionário Etmológico da Língua Portuguesa (bona part de la nota 12 de barri, I, 686b58-687a12)

-“Enric Valor i Vives, observador fi i constant del llenguatge, no sols escriptor ben important, sinó fill d’allí [Castalla] i estudiós tota la vida dels costums, lèxic i tradicions populars” (I, 153b39-42)

-“Schultz-Gora, home de tan vastes lectures com curt de gambals” (I, 242a9-11)

-Qualifica Schuchardt d’home de “gran saber” (I, 436a50-51) 
-“la gran autoritat de Schuchardt” (II, 334a13-14)

-Pokorny, celtista “à la page” (I, 678b43-44)

-“aquests diccionaris [AlcM i el DBal.] per a Muntaner se serveixen de la mala edició de Coroleu (potser també de la de Bofarull, que no és menys dolenta)” (I, 267b25-30, i v. nota 2 d’amarrar, I, 268b14-40, on s’exemplifica les possibles llibertats d’aquests editors)

-Parla de les “malfamades ‘papierne Kombinationen’” de Brüch, “que amb raó se li han retret” (I, 300b37-39)

-Pregunta que Fabra li fa sobre l’etimologia d’amohinar (I, 285b14-20)
-Sobre Fabra: “potser Fabra va sentir el mot [macarulla] a la Vall d’Àneu, on havia tingut tant de tracte.” (I, 603a8-10)

-Parla d’una “noteta, no gaire instructiva” de Montoliu citada per Ruyra (I, 334a23-34 i I, 335a8-9)
-Dóna “mèrit” a la precisió d’uns fets per part de M. de Montoliu (I, 467a39-40)
-"el copiós i ben fet Vocabulari del Camp de Tarragona de M. de Montoliu" (II, 726b50-52)

-De “l’eminent Pere Pujol, l’eruditíssim arxiver de la Seu”, també diu que és un “savi cartòleg [...] coneixedor pam a pam del país” (I, 380b57-60)

-De Wartburg diu que té una “malfamada fonètica” (I, 398a4)
-Referint-se a l’article *BASIRE del FEW diu: “Es tracta d’un dels ‘calaixos de sastre’ que tant abunden en certs diccionaris etimològics i que Wartburg va dur al súmmum.” (I, 698a1-5)
-“Wartburg va engargussar aquesta etimologia al meu estimat mestre O. Bloch, després de mort, en la nova edició del seu Dict. Étym., amb l’absurda afirmació que és ‘d’aquelles que s’imposen’! No sense raó, per la freqüència d’abusos com aquest, s’ha dit que el seu autor s’hauria escandalitzat de les idees del llibre que li atribueixen.” (nota 6 biaix, I, 792b13-20)
-“el benemèrit creador del gegantesc FEW traeix aquí el seu lamentable desconeixement de la lingüística germànica” (I, 821a43-45)
-Parla d’un manuscrit de J. Lamothe que “estant en mans de Wartburg, aquest em deixà amablement despullar 21 anys després, gràcies a la intervenció de Jud.” (II, 38b13-17)
-“Pèssim mètode [de Wartburg] aquest de pendre un ètimon incertíssim (que precisament és allò que estem intentant buscar) i partir-ne per treure’n conseqüències que dissociïn la família!” (II, 37b33-40)

-“Wartburg, sempre amatent a desmentir Jud” (II, 215a54-55) 

-“Wartburg (de tendències grecòmanes, com és sabut [...])” (II, 248b23)

-Sobre l’etimologia de broc: “Wartburg [...] imposà pòstumament a Bloch la seva improbable etimologia grega.” (II, 248b33-39)
-Crítica d’un article del FEW, amb noms i cognoms (I, 265a44-53 i nota 3 a què remet, I, 265b51 i ss.) 
-De Wartburg: “no cal commoure’s per les autoritàries decisions d’aquest romanista” (II, 323a33-38)

-De Jud: "Jud [...] no acceptava ni rebutjava CIBARIA, quan jo li sotmetia el meu VocAr. a Zuric, el 1927, ja llavors escrit en primera redacció, i ell posava llavors en dubte la meva tesi d'-ERIA: després de sospesar tota una tarda les meves raons, va acceptar-les, i declarà que s'havia de revisar el problema perquè no hi havia etimologia acceptable" (II, 724b43-50)

-Sobre Hubschmid: “el distingit estudiós “pre-romanista” no és, com ha dit algú exageradament, un celtòman” (II, 264a11-15)

-De Fouché diu que mostra un “poc respectable desconeixement dels fets fonètics reals del català” (I, 415a52-56); i també: “Ja se sap que era el vici de Fouché: no mirar prim en supòsits de llatí vulgar.” (I, 417b40-41)

-“Dr. Antoni Llorens [Arxiu del Bisbat a Solsona, 1954], tan benemèrit dels estudis d’erudició i arxivística.” (I, 422a1-4) 
-El “Canonge A. Llorens” li ensenya “la seva rica col·lecció documental del S. xi [a l’Arxiu de Solsona] (la publicació de la qual esperem amb impaciència)” (II, 431b27-30)

-Qualifica Menéndez Pidal (MzPi) com “l’home del Cid” (I, 420b60)

-De “la recopilació de Palay” diu: “llibre útil sovint, sovint lamentable.” (I, 433b50-53)

-Haust, “mestre” (I, 439a42-43)

-G. de Diego i Harri Meier, “ignorants” (I, 440b55-59)
De Harry Mayer: “aficionat acrític” que “desconeix les normes més elementals de la fonètica i la lexicologia” (I, 647b4-8)
-“Inútil en canvi fer cas de les pensades frívoles i acrítiques que sol publicar en etimologia el professor Harri Meier.” (nota 5 botar, II, 162b40-42)

-De M. Roy Harris: “jove de base merament llibresca” (I, 647a51-57)

-Marçal Olivar, “savi amic” (I, 480a45)

-De Pierre Vidal: “respectable arxiver” (I, 596b7-9) 
-“una autoritat tan magra com la de Pierre Vidal” (II, 475b14-15)

-De M. Solà i Solé diu que té una reincidència “alarmant” a “citar mots aràbics inexistents” (I, 480b8-15; I, 480b55-481a1 i esp. nota 6, I, 481b51-52)

-“tendència “autàrquica” de què han patit molts filòlegs del país veí [França]” (I, 562a15-16)

-“Balencie, savi editor de L. V. de Benac” (I, 686b2)

-Qualifica Spitzer i Nyrop de lingüistes “de sentit comú” (I, 719b2-3)
-Sobre Spitzer: “aquest savi amic no flaquejava d’això [de tenir punt] gaire sovint” (nota 8 biaix, I, 792b51-55) 
-“[...] que és absurd considerar catalanisme com suggeria, amb el seu habitual poc preu per la fonètica, Spitzer [...]” (I, 305b3-5)

-“el celtista Siebs, més aviat amateur” (I, 776b40-41)

-“consti que el treball de Colon [sobre volcà] és verament meritori com a peça d’erudició documentada (no gaire com a obra de lingüista)” (IX, 363a4-7); i a la nota adjunta, IX, 363a30-37, li dedica una traducció d’una Xenie de Goethe a propòsit.
-Parla d’unes “documentades i lúcides aportacions” de G. Colon (II, 39a37-38) 
-“[...] el llibre de Michael Metzeltin [...] sota la magistral direcció del nostre col·lega Germà Colon.” (II, 295b51-54)

-De Covarrubias i Sánchez de las Brozas diu: “Almenys pel que fa al dilema entre procedència interna o estrangera [del mot bigoti en castellà] tots dos eren gent superlativament ben informada.” (I, 800b10-14)

-Parla d’una “excel·lent monografia inèdita que sobre aquest poble [la Secuita] tenia redactada el Dr. Daniel Recasens i que aquest em deixà amablement estudiar l’any 1954.” (II, 17b19-25)

-“El venerable Vidos és adepte orb de l’escola estrictament filològica, que es tanca a les realitats de la lingüística i es desentén dels mètodes sistemàtics i rigorosos d’aquesta […]” (II, 39a39-44)

-“Bruniquer modernitza algun detall lingüístic en reproduir les rúbriques antigues [d’unes ordinacions]” (II, 110b5-9)

-“savi amic Sánchez Gozalvo” (II, 137b28); “la generositat de l’eminent amic A. Sz. Gozalbo” (II, 174a9-10)

-Sobre MGadea: “modestos coneixements poliglòtics” (II, 172b5-9)

-“savi col·lega tolosà Xavier Ravier” (II, 177a34)

-el paleògraf mossèn Serra i Vilaró, “conscienciós publicador” (II, 187b17-25)

-Sobre Kleinhans. “La mort prematura d’aquest savi celtista (i romanista) va ser una greu pèrdua per al FEW. La diferència en els articles del FEW dedicats a problemes pre-romans, abans i després d’aqueixa interrupció, és immensa.” (nota 6 bresca, II, 216a36-40) 
-Kleinhans i l’etimologia de bressol. “D’un lingüista crític i ben preparat en celtística com ho fou ell no hem de creure que vagi parlar a la lleugera, però el millor savi, en terrenys tan laberíntics, pot caure en un relatiu malentès, en una distracció momentània.” (II, 223a5-9) “Kleinhans no crec que es vagi ficar en un vesper sinó en un aiguabarreig, però caldrà que un especialista ens guiï millor enmig d’aquest rabeig tèrbol.” (II, 223a47-50)

  

-“Glosses habituals en el dicc. famós, tan ben estudiat, sobretot en els seus elements mossàrabs, per David Griffin, en la seva tesi doctoral, que li vaig aconsellar i que admirem d’ençà que es publicà (ai de mi que no he convençut de seguir els seus magistrals estudis a l’home més preparat per ser el primer mossarabista del món!).” (II, 216b16-23) 

-“els romanistes prenen sovint una lleugera actitud de com si totes les coses orientals fossin antigues.” (II, 272a22-24) 

-“Mn. Julià Pascual, constant i savi intèrpret de la toponímia camprodonina [...]” (II, 277a38-42) 

-“Éd. Bourciez, el venerable mestre” (II, 290b53-54) 

-Rohlfs, “savi i magistral col·lega [...] car pocs tenen com ell la virtut de saber rectificar els rars casos on havien atès massa a aparences enganyoses” (II, 294b20-50) 

-“mal diccionari etimològic de Lokotsch” (II, 302b55) 

-“Nykl, en la seva traducció [...], ho altera transcrivint [...] sense article i interpreta malament el verb [...]. Cosa alliçonadora sobre les llibertats que es pren Nykl amb el text d’Abencuzman, i les seves lleugereses en interpretar-lo. No m’ha vagat de comparar aquest passatge ni d’altres amb el llibre de García Gómez (aparegut més tard), que no treballa tan a la lleugera, però que també es pren algunes llibertats excessives d’interpretació (en el seu cas de vegades compensades per la seva intuïció poètica) [...] (II, 323a3-16) 

-“comparatistes tan savis i crítics com el gran ironista Chr. Bartholomae i Kluge-M.” (II, 324b54-56)

-“l’autoritat celtística de Stokes i Henry avui està completament ultrapassada” (II, 325a58-59)
-Victor Henry, "erudit portuc" (II, 566a10-18)

-Qualifica Kuen de “filòleg [...] inexperimentat [...] en els problemes estranys a la romanística” (II, 326a46-48) 

-“La culpa de l’error [de creure que cabre ve del llatí antic capěre] és de les males edicions usades i llurs modernitzacions. Les bones eds. i mss. del Somni i de la Cròn. de Desclot no porten, com hem vist, més que caber [...].” (II, 374a39-47) 

-“Prof. Dardo de la Vega [...] savi i agut observador” (II, 409b27-31) 

-De Gaston Paris: “savi gran i crític” (II, 420a9) 

-“El meu enyorat mestre d’àrab, el savi lingüista Maximiliano Alarcón” (II, 450a5-6)

D'en Fabra:
-"Mestre" (II, 689a41)

-Qualifica un David Martin de "aficionat local a etimologies" (II, 727b57-58). És autor d'un Dictionnaire du Patois de Lallé: "En aquest glossari, ric i ben grafiat, agrupa, desgraciadament, els mots, "per famílies"; allà on no pot naturalment, els hi fica a viva força, ajuntant a l'explicació una cua que sota el cobert de definició, és un postulat etimològic vergonyant." (II, 729a54-b1)

El menysteniment del català dintre la lingüística romànica, i altres queixes

-Declaració de principis i denúncia a propòsit de l’etimologia d’arna II: “Si hom s’entesta a partir de TARMES, -ITIS, el lingüista absorbit pels vastos problemes catalans i pireno-occitans hauria de contestar-hi limitant-se a dir que això és fonèticament absurd —no cal refutar-ho més— i girem full. Però el catalanòleg ha de ser també romanista sense limitacions, tot repel·lint enèrgicament les idees de gent d’horitzons limitats a les coses italianes i d’oïl (amb tendència a mirar les altres llengües romàniques com a germanetes pobres i imitadores).” (I, 396b53-397a2)

-“Que hi ha elements substràtics, pre-indoeuropeus, comuns a llengües indoeuropees occidentals, i al proto-basc, temps ha que ho estic predicant.” (I, 440a25-33)

-“[…] temps en què només l’italià es considerava digne d’estudi en filologia romànica fora del francès” (I, 831a35-39)

-“tot i l’enorme desenrotllament de la lexicografia històrica en castellà (grassament pagada per una vint-i-cinquena d’estats), que el català no pot igualar, tampoc allà no se n’han trobat dades medievals […]” (II, 85b8-12)

-“[...] El que em costa de creure és que el germànic, com ens han donat entenent tantes vegades, sigui sempre el “fiat lux” i l’hàgim de mirar sempre com el pare de la criatura quan el seu vocabulari coincideix amb el del finès, el balto-eslau o el romànic.” (II, 233b55-234a3)

-“en el REW i el FEW el cat. budells ha estat omès del tot, estranyament” (II, 316a52-53) 

-“Abans s’havia cregut que el fr. vide venia del ll. viduus, cosa impossible fonèticament en it., etc., i que des d’aquest punt de vista solament en francès tenia alguna especiosa versemblança. Tan antic és entre els romanistes el vici, de què encara anem coixos, de guiar-se massa per una llengua tan fondament alterada i innovada com el francès!” (II, 331a9-16)