Crítiques a literats

-Sobre Catul: “poeta […] audaç, apassionat i sovint àdhuc brutal i obscè” (I, 776b8-11); el qualifica d’escriptor “de mala vida” a I, 776b58; “gent de mals costums com Catul, Trimalció o Eumolpus” (I, 777a20-21)
-“l’estil francament argòtic i desvergonyit de Petroni” (I, 776b12-13); Petroni “autor vulgar” (II, 22a11-17)
-Sobre Marcial: “un altre provincial tan desvergonyit com Catul, i més cínic” (I, 776b13-15)
-“Apuleu, novel•lista de to popular i arriscat tanmateix” (I, 776b19-20)
-“Frontó […], home d’estil poc convencional i netament col•loquial” (I, 776b20-22)
-“l’emperador August […] usava molts vulgarismes” (II, 22a5-7)

-Qualifica Llull d’”heroic i sant mallorquí” (I, 26a60)
-Llull “gran filòsof” (I, 227b21)
-Llull “Benaventurat” (I, 367b5)
-Llull “savi escriptor” (I, 818a56-57)
-"el gran polígraf" (II, 685a8)
-"el Mestre" (II, 688b45)

-Cerverí de Girona “gran literat nostre” (I, 266a15)

-“Bertran de Born, en el seu marcial sirventès” (I, 684b21)
-Qualifica Bertran de Born de “sarcàstic trobador” (I, 808b50) 

-“[...] trobador Cadenet, molt conegut, que degué ser del primer quart del S. xiii [...]; R. Vidal de Besalú en parla com d’un coetani, en So fo el temps --- (Supl., v. 252).” (II, 382b33-37)

-Qualifica Gregori de Tours de literat savi (I, 271b11-12)

-Crítiques a Andreu Febrer, traductor de Dante (pàssim: I, 271b45-48; I, 362b45-48)
-“Febrer no és text català sinó transcrició-galimatias de Dante” (I, 484a52-54)
-“la seva forçada i servil ‘traducció’ de la Comèdia dantesca, on com sempre calca el mot italià.” (I, 848b57-58)

-Jaume Roig, “irònic metge” (II, 69b42-43) 
-Jaume Roig, “escriptor de llenguatge fidelíssim al parlar viu” (II, 469b11-13)

-De Bernat Metge diu que té “‘nas’ estilístic” (II, 256a37)

-Crítiques contra Galba del Tirant: VII, 210b12-29; I, 474a11 (“suplantador Galba”)

-"per empordanès que fos, Muntaner, era ciutadà de València i hi residia en escriure la Crònica." (II, 511b1-3)

-“Sassetti, a. 1582, gran adaptador i traductor d’històries hispano-portugueses” (II, 239b15-17) 

-“Verdaguer en la seva fase de poeta camperol (anys 1860 i tants) recollint una bella cançó popular de sega […], veg. la bella continuació en la seva apòstrofe, i en l’encisera cançó en els Escrits Inèdits de J. Verdaguer […].” (II, 485b29-40)

-“Recordem que Caterina Albert i Àngel Guimerà foren àngels només en poesia però tristos pecadors en qüestió de llengua.” (VI, 592b51-53). Guimerà, inclòs entre els “escriptors amb escassa formació lingüística” (I, 391a31-32)

-Crítica de Drames rurals de Caterina Albert al final de rústic.
-Sobre un hapax segadell (VII, 734b9-23) utilitzat per Víctor Català, a qui critica per l’ús arbitrari de termes no pertanyents a la llengua viva. També: “pel que fa a la forma dels mots no mirava prim” (I, 71b14-22)

-“el bon poeta judeo-mallorquí Josep Tarongí” (I, 461b42-43 i ss.)

-Crítica de Joan Ferrandis d’Herèdia (dins tort, TÒRCER)

-“pedant poetastre estranger avalencianat” (VIII, 505b47, fent referència a una citació de l’AlcM dins tirany, v.)

-“el Baró [de Maldà] havia viatjat molt i tenia distingida parentela internacional” (I, 467b44-53, a propòsit de l’ús d’un mot per possible influència italiana o francesa) 
-“Calaix de sastre [...]; títol que es donà tot seguit al famós llibre de memòries del B. de Maldà, c. 1800-1810, veg. els treballs i eds. d’Alex. Galí.” (II, 406a9-13)

-“JBofill i Mates, escriptor pletòric de ciència literària, no sense graciosos brins de les Muses, que ha rebut d’alguns l’honor de la comparació amb grans o considerables poetes, com Jo. Carner, J. Seb. Pons, AGuimerà etc.” (VI, 603b22-26)

-“Balari i els floralistes”, final última nota xiu-xiu.

-Carner, “gran poeta”, a honor, amb reproducció d’uns versos “grandiosos” comparables a Dant (IV, 807a5-12), i a viu sobre els usos elevats del mot vida (IX, 327a20-45)
-Carner “èmfasi grandiós” al final del poema A Lluís Companys (VI, 152b9-17), del qual també qualifica de “versos inoblidables” els transcrits a groc (IV, 666b41-48)
-Carner, qualificat d’escriptor “modern pur i de primer ordre” parlant de premiós (VI, 792a35-39)
-Carner, “modern” i “de fina percepció” (I, 482b3-7)
-“Josep Carner ha cantat ‘la bassetja dins el vent’ com a atribut de l’home insubmís” (I, 798a35-36) 
-“Camperola llatina, bellíssim sonet de Josep Carner” (II, 461b6-7)

-“En Teodor Llorente i en Josep Carner bruit és mot d’imitació verdagueriana.” (II, 257b46-48)

-Sobre Vayreda (VI, 233a48-56)
-“aquell gran escriptor i enraonamentari que fou Marian Vayreda” (I, 565b47-48)

-Diu de Flaubert que “de vegades presenta usos més aviat provincials en els mots francesos, quan pertanyen a capes distingides de la societat local” (I, 39a15-20)

-L’Endemà de Bodes, “cap de brot teatral” de Pous i Pagès, “escriptor de llenguatge ben pur” (II, 23b16-19)

-Crítica contra el Sagarra novel•lista (VII, 239b44-48; també a SEXE, on deixa bé All i salobre però carrega contra tota l’obra en prosa posterior)
-Crítica suau de Sagarra a XAL (xalina)
-“Sagarra […] ho treia tot del DAg.” (VII, 470b55-56) El mateix diu una mica més amunt, a la nota 4 de RÒS (VII, 463a47-51)
-Íd. sobre l'ús que Sagarra fa del mot carrandelles 'corrua, sèrie': "C. Arnau, p. 56. Llavors, però, Sagarra ja es refiava una mica massa dels recursos del DAg." (II, 589a5-9)
-De Sagarra diu, per una rima incorrecta amb rost: “poeta de balancí més que d’aire lliure, un cop acabada la seva sana i inspirada joventut.” (VII, 487a16-19)
-D’una altra rima forçada de Sagarra, amb un arvenc ‘silvestre, esquerp’ inexistent (I, 442b32-44)
-Una altra rima forçada de Sagarra, amb bes amb e oberta (I, 777a40-44)

-“tendències un poc precioses i noblement erudites d’aquest notable prosador [Carles Soldevila]” (I, 776a33-43)

-Vots per Joan Fuster a SEMBRAR (VII, 769b40-42)

-Bucòlic elogi biogràfic del “patriarca Fages” en una nota de fems.

-Elogi d’Espriu a RIU (rial) (VII, 340b6-13)

-De Rubió i Ors: “de llenguatge tan artificiós i calcat del castellà, amb les inevitables ultracorreccions” (VII, 534b22-23) 

-Sobre Ors i Coromines (Pere): “Eugeni d’Ors volia enterrar Aristòtil i es declarava un dels “peripatètics matinals del Passeig de Gràcia” (La Ben Plantada, I, 16); Coromines ni menyspreava la “filosofia peripatètica” (O. C., 1043) ni li vagava de flairar ben plantades.” (VI, 450b8-12)

-Sense esmentar-lo, qualifica Picó de “floralesc tardà” (I, 512a41-42)

-“hispanitzant Montaigne” (VI, 843a53)

-Elogi de De l’agre de la terra de Costa i Llobera (I, 76b1-5)

-Joaquim Ruyra i “la seva magistral Fedra” (I, 124b1)
-“Ruyra té sovint coses fundades en usos molt locals de la Baixa Selva i Blanes-Tordera” (I, 414b3-5)
-“[…] no oblidem que no tots els mots que va usar Ruyra són blanencs, que (sobretot a través de l’I.E.C.) va arribar a tenir coneixença de mots de vocabulari –particularment mallorquí o medieval—foraster al català del seu ambient i que quan, entre aquests mots n’hi torbava amb alguna aurèola evocadora, no li desplaïa d’intercalar-ne algun entre les seves narracions blanenques (això és el que m’explicà ell mateix referint-se a ESPARAGOL).” (II, 36b25-36)

-Qualifica Isidor Macabich de “considerable poeta eivissenc” (I, 138a14)
-Anomena “savi amic” el “Dr. Isidor Macabich” (I, 710a58-b8)

-Qualifica Joan Rosselló i Llorenç Villalonga d’escriptors “fins” (I, 206b35-36)
-“Joan Rosselló de Son Fortesa, escriptor de lèxic sempre popular i autèntic, l’usa [el terme borratxel·lo] en el seu bell llibre de proses” (II, 137a55-57 i nota corresponent)

-De Rabelais diu: “tan ple d’imitacions dels llenguatges pirinencs, llenguadocià, gascó, català” (I, 423b46-54). També: “la seva grassa rialla” (I, 589b43 i ss.)

-Al•lusió a la influència de Llull sobre el marquès de Santillana partint de la utilització d’una accepció específica del verb arrimar (I, 426b48-53, i, pel que fa al fragment relacionat de Llull, I, 426b40-44)

-Pere Coromines: a cada pas! Només deixo consignats un grapat de comentaris: sobre el seu ús d’assolir a I, 45842-60, on ho relaciona amb la tirada que hi tenia la gent de “L’Avenç”

-Odó Hurtado: “hàbil i finíssim malaguanyat narrador” (I, 475a26-27)

-Sobre el verb debolir (I, 16b42-44): “Josep Pla en la biografia de Josep Pijoan o en la de Maragall (Tres Biografies, O. C.), també hi juga.”

-“[El terme balafi en un passatge] descriu en l’episodi culminant de La Punyalada ponderant el marciment, la destrossa, que ha deixat en la captiva la seva feréstega defensa contra els atemptats, anys a través, per mà dels trabucaires” (I, 565b47-56)

-Lluís d’Aversó, “erudit poeta de tanta gravetat, i cerimoniós ciutadà honrat de Barcelona” (I, 566b2-7)

-“el bon humorista de Mallorca G. Roca i Seguí (1742-1813)” (I, 695b59-60) (s.v. basa, article de Gulsoy)

-Qualifica Camps i Mercadal de “gran folklorista menorquí” (I, 786b9-10)

-Qualifica Josep Togores, comte d’Aiamans, d’“aristòcrata mallorquí” (I, 786a58-59) i “noble i general il•lustre” (I, 787a12)

-“copiosa monografia inèdita del cronista de Ciutat [de Mallorca], Bonaventura Serra [i Ferragut] (†1784)” (I, 710a55-58)

-Sobre “Josep Ma. Roca [Josep Maria Roca i Heras]”: “Roca era realment home molt llegit en textos antics i que no escrivia a la lleugera” (I, 769b42-47)

-“bon llibre de poemes Rosada” de Bartomeu Guasp (I, 842a50-51)

-Breu biografia de Francesc Oliver (s. XV): “[…] el poeta Fc. Oliver, c. 1460, que hem de creure rossellonès o empordanès” (I, 844a33-35); “[…] que traduí Alain Chartier per aquests mateixos anys, i que sembla ser el mateix que es matà per amor a Roses l’any 1472, de qui el rossellonès Fc. Moner ens conta c. 1495 la romàntica història.” (nota 1 blegar, I, 844b43-48)

-“La Borratxera títol d’una enginyosa poesia del mallorquí Rafel Bover” (II, 137b29-32) 

-Qualifica Llorenç Riber de poc fidedigne “lingüísticament” (II, 300b35-36) 

-N. Salcet, “un poeta mallorquí dels més notables del S. XV” (II, 314b3-4) 

-“la lapidària màxima que posava a la seva manera de viure el gran Villon: “mieux vault vivre soubz gros bureaux / pauvre, qu’avoir esté seigneur / et pourrir soubz riches tumbeaux”.” (II, 339a33-36) 

-De Baltasar Porcel diu que té “bon coneixement personal del llenguatge mallorquí de la navegació” (II, 347a10-20) 

-“”[...] sobrenom del Cabrit, que donaven a Jaume Roca, escriptor local de St. Joan de les Abadesses, que dictava cançons indecents [...] entorn de 1954.” (II, 372b15-18) 

-“Contes Calhols d’Antonin Perbosc (més que verdelosos).” (II, 436b45-46)

-"Pin i Soler [...] no era pas ni dels autors més conspicus per servir-se molt de vocabulari tret de fonts escrites i aprofitat d'altres autors (a la manera de, p. ex., Llorenç Riber, JMde Sagarra i fins Josep Carner), ni tampoc dels que es negaven sistemàticament a usar lèxic que no fos, per dir-ho així, de carn pròpia, com ho eren, p. ex., Maragall, Coromines, Narcís Oller, Marian Vayreda, P. Bertrana, JqRuyra. Era home de lèxic molt ciutadà i poc original, però amb molta i bona lectura, de coses sobretot estrangeres, més que més de França, del Nord i del Sud." (II, 726b54-727a4)

-"el gran creador Mistral" (II, 727b13)

Cap comentari: