Ornitologia

-agret (del delta del Llobregat, I 74b52-53)
-AGRÓ (esp. 79a17-22)
-àlic roig ‘flamenc’ (origen del nom a la nota 5 d’ÀGUILA, I 82b14-18)
-+alitratxo ‘mena d’esparver o ocellot semblant’ (I, 121b5-12)
-alcorroc. Segurament és el xatrac menut (Sterna albifrons, cast. charrancito, que és com m’apareix a Internet al costat de l’equivalència segurament errònia amb el paràsit gros o Stercoraria skua, que no es correspon amb els hàbits i la descripció donats al DCVB i al Coromines mateix amb citacions indirectes)
-alosa (ecologia). Informació de J. Sales (I, 224a42-48)
-sól•lera ‘cruixidell’ (mot mallorquí) (I, 224b7-12 i última frase nota 7 d’alosa, I, 224b52-57)
-ascle ‘espècie d’ànec salvatge, de l’Albufera’ (amb “veu esqueixada”) (I, 445a22-23)
-astor: A l’edat mitjana “els deixaven niar cap al cim d’una torre vora el castell” (I, 465a44-45) Descripció popular: “és un ausell, com a merla, que va d’un cap de roques a l’altre” (Tost, alt Urgell) (I, 464b38-42)
-astoret ‘espècie de falcó o esparver’ (I, 465a16-20)
-baldritxa. «Ha designat, ern realitat, tres ocells diferents […] Tots tres són ocells més o menys semblants a una gavina o un alcatràs […]» (I, 587a52-b12). A Peniscola «les baldritxes freqüenten sobretot els Columbrets, on van a pondre» (I, 587b19-22). Voldrija a la Marina d’Alacant : «ocell de pas, de color negre, semblant a la gavina però més petit» (I, 588b8-9)
-bec d’alena ‘ocell limícola’, bec de ferro ‘durbec’, bec de serra, bec d’espàtula ‘ocells aquàtics’ (I, 741b12-16)
-bisaroca: «falcònid, que és gros i no massa poderós però s’està en pacient observació, dalt del cingle, esperant que passi una presa a la mida de les seves capacitats ; per això en parlen quan es tracta de paratges trencats i feréstecs […]» (I,806b21-36)
-butzaccisticola schoenicula») (Mallorca i Menorca) (I, 816a1-2)
-bitxac. Descripció : I, 817a24-30, apud el SLitCosta; «moixó punxut de mig pam [que copsa] bellugadissament escarabats i mosques» (I, 816a43-44) 
-busqueta ‘bosqueta’, busquera, busquereta (Maestrat), buscaret (mall.), buscarla ‘boscarla’ (Girona), buixquerot (val.) (II, 354b23-48) 
-cadafet ‘gran ocell marí, amb un gros bec comparable al d’un cadaf’ («JqMBover l’identifica amb el cabussó, posant-lo en llista entre l’agró i el pelicà [...]») (II, 378a1-4) 
-cadernera: "[...] hàbit que té de picotejar-ne les llavoretes [del card] posant-s'hi damunt" (II, 386a55-57); "la cadernera, quan no està engabiada, és molt gormanda de les llavors que troba en el card" (II, 387a18-20); "moixonet domèstic i molt apreciat per les seves refilades i saltirons" (II, 387b3-4) 
Cagamànecs ‘Pratincola rubetra’ [= Saxicola torquata, bitxac] [...] ; fa de mal creure que el nom li vingui d’excrements que s’entretingui a posar en els mànecs de les eines en el moment [!] que reposen els pagesos (AlcM), més aviat de la forma de l’excrement [...].» (II, 395b58-396a5) 
-caubetkaubét») «mena de moixó, que havia post 3 ouets de color blavenc en el seu niu, a Ràfels (Matarranya, 1961) ; ara bé, el mateix moixó es diu +kodálbo a Bellmunt de M. (1936, 1961) [...], v. CÒLBIT.» (II, 411b10-18) 
-+camallongues ‘ocell d’Albufera, que la freqüenta a l’estiu, emetent una veu: “clic!”’ (Palmar, 1962) (II, 447b12-14) 
-polla de canemar “espècie d’àneda a l’Alt Pallars (Àreu, Esterri de Cardós, 1933-4)” (II, 474a59-b1)
-“canyamera nom d’ocell a Elx” (II, 474b24)
-"Cabussaire 'una de les menes d'ànec salvatge (diferent del cabussó)' Prat de Llobregat (1932)" (II, 515a58-60)
-capadella '`l'àliga marina' (Tarr., 1932) (II, 525b47-48)
-capsigrany (II, 535b50-53 amb def. del Labèrnia; II, 536a3-25 amb descripció d'en Coromines pare; II, 536a26-42 amb referències a l'ornitòleg Maluquer i el seu llibre Els ocells de les terres catalanes)
-caro, mena de duc o mussol a Tortosa i en el País Valencià, esp. sud d'Alcoi i Xixona (II, 581a55-59 i nota corresponent [n. 6]); "pardal que xiula com els pastors" (Bolulla, 1963) (ibíd.)
-carraca 'tord gros', valencià (AlcM) (II, 586b 7-8)
-"Coserans carrasclo, 'perdiu blanca', i Vall de Cardós carrasca [...] pel crit que fa de krrr" (II, 586b11-15)
-"Cega 'becada' bal. [...]" (II, 653a4-13, amb breu referència a folklore llegendari); "cegall, cegó i cegard, noms d'espècies diferents dins el mateix gènere, el nom deriva de la qualitat de cegallós o cec que la gent suposa a aqueixos ocells, qualitat que no sembla mancar de cert fonament, com he constatat visualment almenys en el cas del cegard, el vol del qual, per mitjà de brusques embranzides en zigzag, suggereix una feblesa visual; sigui més petit o no tal defecte en el cas de la becada o cega, no ens caldria sinó una ullada al gravat de l'AlcM per compendre que la gent la tingui per cega o mig-cega per la colpidora forma de l'ull, a penes visible, com l'òrbita buidada o quasi-lineal d'un guenyo" (II, 653a15-27)
-+Cegard 'ocell limícola semblant al becadell' (II, 653a29)
-"Cegall mall. diverses menes de Gallinago" (II, 653a39-40)
-"pall. cigala 'gralla [...]', que vaig recollir a tot Cardós i Vall Ferrera" (II, 695a19-21)
-"a la Vall de Boí la kugullada canta per milers en el mes de juliol (Durro, Boí, etc., 1953): és l''Alauda cristata L.'" (II, 810a16-20); "significat al·lusiu a la cresteta típica d'aquesta mena d'alosa" (II, 810a35-36)

Cap comentari: