Llegendes

-De la salamandra, s.v. alabrent ‘paperaire’, on segueix la pista de l’origen de l’occità alabreno ‘salamandra mitològica’ (I, 126b6 fins al final)

-Sobre l’origen del terme aloja ‘fada, dona d’aigua’: “imaginem els frares del monestir de Banyoles escarrassant-se, en l’alta Edat Mitjana, per convèncer el poble rústic i pagà que aquelles remors no venien de nimfes ni dianes o janes sinó de les aigües fressoses.” (I, 223b21-25)

-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quan s’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)

-“`Sant Lleí amb l’aristòl de l’agullada va fer sàller una font’, llegenda local que em contaven a Orellà, 1960” (I, 374a12-16)

-“la llegenda de l’astor de Ramon Berenguer II, el comte Cap-d’Estopes, que descobreix el fratricidi, s’ha mantingut viva al peu del Montseny (on us ensenyaran encara el gorg i mas de Perxa-Astorc, -tor, vora Gualba de Baix)” (I, 464b34-38)

-Sobre la Balanguera, relacionant-la amb les parques gregues (I, 572a5-56) 

-“a Abella d’Espès, parlaven de la Cadolla des Set Forradas (‘les set galledes d’aigua’), que la fama atribueix a la llegendària empremta que deixà en la roca la pota del cavall de Sant Jaume (1957)” (II, 391a50-53) 

-Sobre la llegenda de sant Macari (s. XV), amb cita i documentació (II, 410b7-11)

-"a Llanera de Solsonès vaig recollir oralment una versió de la llegenda hagiogràfica de l'empremta d'una pota en una roca: "Sant Celdoni i Sant Ermenter, muntats a cavall, van saltar a una roca i hi van deixar la petja del cavall [...]" (1964)." (II, 768b48-52)

Cap comentari: