-agullot (definit a I, 83b2-4)
-agulló (definit a I, 83b51-52)
-aixol (definit a I, 105a3-11)
-alars de xàrcia (definit a I, 121a27-30)
-albuferenc ‘bot que va amb perxa per l’Albufera de València (a diferència del ravatxol, que circula amb motor)’ (I, 157b40-42)
-alcafan ‘corda que serveix per aguantar l’arbre en els llaguts de l’Ebre' (I, 158a13-14)
-amant ‘la corda que baixa al llarg de l’arbre i serveix per hissar l’antena’. Sobre l’ús actual: I, 259a16-20. Sinònim: enflonc (I, I, 259a19)
-andarivell ‘cap de corda emprat per a diversos usos nàutics, espt. per passar certs arreus d’una part a l’altra de l’embarcació o perquè els tripulants s’hi agafin en moure’s quan la nau branda’ (I, 296b38-44)
-antena ‘verga de la vela llatina’ (I, 326b58-327a9)
-banc d’arborar / banc arborer (I, 362b11-15)
-alboradura 'el pal que sosté la vela, el conjunt de cordes' (L'Escala) (I, 362b16-17)
-arguenell (descripció de primera mà del de les “grans barques santpolenques (1930)” en comparació del de Muntaner) (I, 384b42-48)
-Sobre l’arjau diu: “els vells pescadors santpolencs, quan la barca era treta, desarticulant-lo del timó, solien plantar-lo ‘per fer bonic’ en un forat vora l’orla, a la banda oposada a la de la ‘cameta’ i fent joc o ‘pendant’ amb aquesta (1930)” (I, 389b28-32)
-+arrutx ‘punta de la perxa del barquer’ (terme sentit per ell el 1935 a l’Ebre, sense referències lexicogràfiques anteriors) (I, 434b18 i ss.)
-art (i art de bou o de parella) (amb descripció de l’operació a I, 426a12-23, que continua en nota a I, 427a52-58, on hi ha una llista de “parts i peces”). Coneixement personal d’aquest ormeig, que compara amb altres: I, 436a37-43.
-baderna ‘corda trenada per subjectar el timó o altres usos nàutics’ (“també serveix per protegir la base dels pals de la nau”; “a França les badernes serveixen per revestir els pals preservant-los del refrec o sigui per separar” (v. tot el breu article que hi dedica)
-balancera: “A Guardamar de Segura […] nom d’una xarxa per treure peix del riu (que suposo subjectada a un d’aqueixos pals, per més que no ho aclareixi la nota que tinc presa)” (I, 569b9-12)
-baticul (“variant batcul”) ‘anella que es fa en el centre d’una corda, lligada als dos costats de la barca, a dalt de proa, a la cual es clava el botaló’ (St. Pol de Mar, 1929)
-batiport (nota 47 batre, esp. I, 734b34-45)
-benda (‘vies travesseres de tela més gruixuda que van paral•leles a la verga […]’) (definició completa a I, 758b40-46)
-barons ‘els caps o cadenes que, fermats a la pala del timó, serveixen per governar-lo en casos d’avaria de la canya o arjau’ (I, 772b22-24)
-bertrol (tipus de bertrol a la Sentiu de Sió, I, 774a49-53)
-bigota ‘tros rodó de fusta amb forats al mig, usat, a manera de politgeta, per fermar certes peces del cordam d’una nau’ (I, 797a46-59)
-bocal (f) o taula bocal ‘cada una de les dues taules (tres algun cop) que vénen després de la cinta, en el forro exterior d’una embarcació’ (cf. acc. 2 bocal3 DCVB)
-bol ‘calada, acció de tirar un filat i pesca que se’n treu’ ‘mena de xarxa més petita que la xàvega’ (II, 56b1-57b25)
-bolitx, bolig ‘mena d’art o xarxa’ (II, 58a60-b27)
-bossell: “com a terme nàutic el mot designa una mena especial de cúrria o politja, molt usada en la navegació; pel costat pla té forma plana, ovalada i massissa, i a través de la vora ovalada s’obre un freu (groera) amb una rodeta que hi va continguda (politja) i per la qual llisca la corda. N’hi ha de senzills amb una sola obertura i una sola politja i també de dobles: dues obertures costat per costat amb una politja a cada una (Sant Pol de Mar, 1930).” (II, 149a9-17)
-botera/potera (ormeig per pescar pops, calamars, etc.), botiró (“ormeig no gaire diferent amb un enfilall de cucs”) (II, 153b15-23)
-botafió: ‘cada una de les cordetes amb què es fermen les veles a la verga corresponent’ (II, 157a47-48), “les cordes per les quals va penjada la vela al car i antena: n’hi ha quatre línies, una en el gràtil i tres més de paral·leles més avall, per a quan s’ha d’arrissar” (nota de l’any 1929, II, 157b3-8)
-botaló: “[…] és més propi de les barques més grosses o dels vaixells de vela grans, que de les barques de pescar. A l’Escala el descrivien ‘pal que surt per un forat de l’obra morta, a la proa de l’embarcació, i serveix per sostenir el floc’ (1937); a St. Pol de Mar: ‘pal que surt enfora per proa: va ficat en el baticul – anella de corda; serveix per hissar-hi la pollacra, petita vela suplementària de forma triangular, que s’estén al davant de la vela grossa quan hi ha poc vent o quan, havent-n’hi força, es vol obtenir un escreix de velocitat’, 1929.” (nota 13 botar, 163a50-b1)
-botiga: “A la costa de l’Empordà era tradicionalment una humil caseta o barraca de pescador, en una cala o vora la costa, on guarden xarxes i ormeigs o fins hi viuen” (II, 169a4-6)
-calabrot: “a Sant Pol de Mar i a L’Escala (1927-37) ho usaven per a una corda de remolcar embarcacions, de vegades prima però més sovint gruixuda, quasi tan com una cuixa” (II, 404b11-17)
-canal de l’arbre: “A les grans barques de la Costa de Llevant [...] era la “guia” o “fusta” que hi ha sota el banc d’arborar, per la qual llisca l’arbre des del banc fins a la paramola, a trobar-hi el forat, o deixar-lo, quan arboren o desarboren (St. Pol de Mar, 1928, l’Escala, 1937).” (II, 466b33-38)
-"carquinyol [...]: el racó o forat en la popa de les barques on es fica de peus, bo i dret, el timoner o el patró per manejar el timó sense perdre de vista els seus homes (St. Pol de Mar, 1930; L'Escala, 1937; Cadaqués i Roses, AlcM [...])" (II, 565b56-566a1)
-cassanell 'fusteta travessera col·locada a l'extrem d'un cap de corda, que serveix per penjar-lo d'una gassa' (Sant Pol de Mar, 1930); 'una fusteta a l'extrem d'una corda per passar la corda i lligar-la bé sense fer un nus' (L'Escala, 1937) (II, 618a30-34)
-cassaret: ""Una de les parts que component l'art de pescar anomenat xàbega, cast. cazarete" SLitCosta." (II, 619a29-30)
-"Una espècie de salabre rep entre els pescadors el nom figurat de cel, per la forma hemisfèrica, com la meitat d'una bola, que té la xarxa de malla d'aquest ormeig, comparada a la volta dels cels: no és solament dels dialectes oriental i mall. [...] sinó també valencià: al Palmar de l'Albufera l'usen per agafar els llobarros a la Sequiota (1962)." (II, 658a10-16)
-cintó: "la gent de mar ho han dit [...] d'una peça de defensa de la barca, al peu de l'orla, per parar el cop quan atraca o quan s'arramba amb una altra (L'Escala, 1937)." (II, 668b35-38)
-"cinta és una "taula" o fusta sortida, també prop de l'orla de l'embarcació [com el cintó], sota dels embons, que enronda per fora tota la barca (St. Pol, 1930), la primera (començant per dalt) de les del forro exterior (L'Escala, 1937)." (II, 668b39-43)
-"+Encimolsar, Maresme 'enganxar dues peces de l'art, mitjançant una simolsa mena de voraviu format per una major espessor de les malles (és diferent de entestar)' (St. Pol de Mar, 1930)." (II, 705b17-20)
-claró 'bertrol' (Ebre i Segre) 'trampa construïda amb vímets, a la manera d'un cove' (def. de l'Artur Bladé) (II, 739a42-49)
-"Clàvia [...] l'arrel mestra de l'arbre (el BITXACO)" (II, 747a23-26)
-"clau de l'abre, de les barques del Maresme 'ferro semi-rectangular o abraçadora que subjecta l'arbre al banc d'arborar, al qual va fixat mitjançant les clavilles, grossos claus de cabota daurada' (St. Pol, 1928)."
Tècniques i paratges
-“...el gran art estirat des de terra per dues nombroses fileres de persones: a la Costa de Llevant, ultra la barca, els seus pescadors i els palers de la platja, hi solia participar una multitud d’homes i dones del poble, a qui després el paler repartia una petita part de peix (jo mateix havia pres part a St. Pol de Mar, en la flairosa operació, quan ja s’havia apagat el crepuscle estival, a la claror de la lluna).[nota 2: “De primer una tira de gent no veia l’altra, després s’anaven acostant a mida que se’ns atansava el cóp, i es tornava joia la gatzara, quan l’endevinàvem tan feixuc de peix.”] (I 436a12-23, i la nota 2 a I 437a52-58)
-Hi relaciona l’anostrament del verb aguantar, I 79b17-24 i I 79b49-54. En concret, sobre l’imperatiu italià a(g)guanta!, I 80a32-38, que acaba amb la frase “quan volia que els remitgers suspenguessin llur vogar” I també: “...el mariner que subjecta la corda per llavorar una vela enduta pel vent desfermat, o detura en sec l’embranzida de la voga acceleradora, cal que clavi grapada amb la mateixa energia que el guant de ferro del cavaller.” (I, 80b43-48)
-pescar a l’aixec ‘eixugar el llit d’un riu per deixar-hi els peixos en sec’ (I, 106b55-107a4, incloent-hi la nota 8, on impressiona veure que el terme ha perdurat set-cents anys al Capcir tant en la toponímia com en el sentit)
-Descripció de Pere Coromines de l’almadrava de Roses (1898) (I, 208b34-44)
-Enumeració i descripció de diferents almadraves catalanes (“oït de viva veu”) (I, 209a4-25)
-[De Chiloé, a Xile, diu que és una “illa de parlar ben mariner” (I, 427b34-35)]
-Sobre l’estuari del Tejo: “Prou coneguda és la importància de l’abalisament en els ports fluvials com el de Lisboa, sempre a punt d’enllacar-se i enrubinar-se pels al•luvions que arrossega el riu.” (I, 600a4-7)
-“una barca foradada i encallada a la platja, amb aigua a dins, s’usa com a dipòsit de peix viu” (I, 641b7-9)
-“Els pescadors i mariners de l’illa de Cabrera anomenen Sa barra el gran precipici submarí on s’acaba de trobar fons, i el sòl de la mar davalla dretament cap a milers de metres (la fonera).” (I, 664a43-46)
-“a l’Albufera de València (El Palmar) hi ha Casa de la Batlia o Bailia, on es fa el sorteig dels redolins de pesqueres” (I, 728a2-5)
-“A la costa NE. de l’Illa de l’Espalmador, que s’allargassa un poc al Nord de Formentera, hi ha la Cala de Bòcs […]. Ara bé, aquesta illeta és deserta: cap animal superior no s’hi podria alimentar: és ben segur que no hi ha cabres, però molt menys hi pot haver hagut un esbart de bocs que li donés nom, mentre que és probable que es facin castanyes de mar en aqueixa cala, i que hi vagin a cercar-ne els pescadors eivissencs i formenterins.” (II, 36b5-17)
-“mariners i pescadors, gent de poques lletres” (II, 39a7)
-“A Roses, quan hi havia les enceses […] i els arts, es feia bol a Port de Reig (1964)” (II, 56b41-43)
-Sobre la poca importància nàutica i pesquera de la costa del Llenguadoc, “fora d’Agde i algun altre punt”, respecte a les costes provençals (II, 57a56-b2)
-Sobre la pesca del bou i la pesca amb vaca (II, 57b16-25)
-“Barcelona […] ha constituït sempre la boca receptora de la major part del peix pescat, en gran escala, en el trajecte Cambrils-Ulldecona.” (II, 90a11-13)
-“la tonyina és un dels peixos més puixants i grossos: són proverbials les destrosses que causa en les almadraves o tonaires; […] almadrava […] significa pròpiament ‘indret de donar grans cops’, car sense fer-ho els pescadors no podrien pas dominar-la.” (II, 90a25-38)
-“Els
marrecs pescadors que anaven amb els seus pares, quan vaig visitar l’illa de
Cabrera el 1968, es capbussaven davant meu, per llevar del fons de la mar la
pedra brәsķádә (com ells en diuen): els pans claferts de foradets
innumerables, que a Sant Pol en dèiem “gleva” i jo mateix n’havia pescat en els
anys 18 i 20, per treure’n els cucs d’aquella massa, tan trencadissa, que amb
un “pa” hi havia esquer per a l’ormeig que ens endegaven a cinc o sis.”
(214b56-215a5)
-“segons José de Acosta (1580-90) la brisa de enero era un llevant que facilitava molt la navegació cap a Amèrica.5” (II, 238b14-16, i v. nota)
-“la pesadesa dels vaixells atacats per la broma ―mol·lusc que corca la fusta de les naus― és un fet, car l’aigua s’infiltrava en les galeries obertes per la bestiola, i el vaixell esdevenia pesant i tardà en la navegació” (II, 266a43-47)
-“a Sant Pol de Mar anar cargats i caçats [caçar ‘tibar les veles agafant-ne fortament els punys baixos, a fi que no agafin gaire vent’] deien els pescadors quan la barca de vela estava preparada per aguantar forts embats.” (II, 375a22-28)
-“l’operació de fondre i desfer el quitrà per l’acció del foc és una de les més importants que fa el calafat” (II, 404b32-33)
-"[...] la quilla de l'embarcació capgirada quan "mostra carena" a la platja o la mestrança per tal que l'adobin o calafatin" (II, 574a39-41)
-"CATXAMARINA, 'barca petita de dos pals, que arbora dues veles hissades al terç' (Lab. 1888)" (II, 635b37-38)
-""el tràngol ve acavallat" (quan les onades redoblen de pressa), St. Pol de Mar, 1925 (on a les grans onades de tràngol els deien colls o bé cavalls)" (II, 650a36-39)
-"els pescadors cenyeixen el bol (L'Escala, 1937) o sigui que 'encerclen un sector de mar amb una xarxa, les dues puntes de la qual són portades per dues barques, que s'acosten a terra arrossegant-la, per copsar d'una vegada tot el peix que hi hagi' (Sant Pol de Mar, 1928)." (II, 667b57-668a2)
-"ciar és una forma de vogar cautelosament en atansar-se a la costa o a algun obstacle fix o que sura." (II, 691a15-16)
-"els claus foren sempre objecte de primer ordre per a la gent de mar i de naus (cf. la denominació clau barquerol, 1491, DAg.)" (II, 743a27-29)
-"En les "senyes" dels pescadors, diuen a freu clos quan a mesura que el navegant s'allunya, en un estret es deixa de veure la sortida marina, i també a fons clos quan deixa de veure's el fons d'una cala (Cadaqués, escrit de c. 1885)." (II, 773a56-60)
-"emp. beta 'barcassa planera de transport', que sovint passaven pel Golf de Roses cap a 1912-15, quan jo passava temporades a St. Pere Pescador-L'Escala" (II, 791b26-29)
-Sobre la cofa 'mena de senalla': "a la Costa de Llevant els pescadors per a una espècie de cabàs foradat del mig, en el qual es posen els cordills dels palangrons, i al llarg de les vores del qual pengen hams amb l'esquer (St. Pol, 1927 [...])." (II, 804a21-24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada