Fraseologia citada per Coromines

-acceptar batalla (I, 25b51-52, Tirant)
-metre en cunç de batalla (I, 43a1-6, Muntaner); en cunç ‘en bon ordre’ (I, 43a8-10)
-(fer les coses) a la biscunça ‘malament, a la torta’ (I, 43a27-29)
-en escunça ‘obliquament’ (“per a la forma de fer una mossa a les orelles del bestiar menut, Pollença”) (I, 43a53-56)
-fer fe ‘donar fe, donar garantia’ (I, 45a28-29)
-mal adobar ‘deixar mal parat’ (medieval) (I, 53a7-17 i nota 5)
-demà m’afaitaràs (I, 56b44-47: “del sentit de ‘acostumar, amansir’ degué ser aplicació irònica la frase vulgar demà m’afaitaràs parlant d’un als desitjos del qual refusem de prestar-nos.”)
-“això són diners ben afanyats” ‘guanyats merescudament’ (I, 60a12-13, amb una frase proverbial pròxima a continuació; totes dues del DCVB)
-“el jornal que guanya, l’afanya” ‘el mereix’ (I, 60a32-33; del DCVB)
-tot confegit ‘adherit sense solució de continuïtat’ (un terme rural amb un altre) (I, 65a12-14)
-perdre l’agre ‘el gust, cast. querencia’ (del treball o d’alguna altra cosa) (I, 76b36-60)
-l’agre de casa (I, 77a15-24)
-posar agulles a la màrfega ‘entrebancar, tornar espinós un afer’ (I, 83a50-53)
-explicar una cosa punt per agulla ‘fil per randa’ (alta Ribag.) (I, 83a53-56)
-l’altre ahir (l’altr’ir), medieval, amb els sentits ‘abans-d’ahir’ o ‘fa bastants dies’ (I, 86b43-51)
-l’altre dia ‘l’endemà’ (medieval, I, 240b56-57), però ‘fa pocs dies’ en el dialecte central (nota 7 d’altre, I, 241a37-40)
-ai de mi (I, 90a40-45) (cf. amb ai las, segons ell afavorida pels imitadors de Riba i de Carner, que qualifica de “esnobs del cenacle ribià”, I, 90a36-39 i I, 90a52-59)
-pendre aigua ‘endinsar-se en mar, embarcar-se’ (Mall.) (I, 97b16-21, nota 1 aigua)
-s’ha tancat la nit en aigua (“áiua”) ‘empeorar, malograrse algo’ (val.) (I, 91b7-8)
-ni de gran aiòs ‘ ni de bon tros’ (mall.) (I, 100b51-58)
-(caminar o moure’s) d’aire ‘de pressa, llestament’ (I, 102a8-11), i variant amb bell aire dins l’annexa nota 3
-a mig aire de la muntanya (I, 102a16-19)
-a l’aire ‘pel que es veu, pel que sembla’ (I, 102a19-26)
-trencar l’aire ‘portar la contrària’ o ‘trencar les oracions’ (I, 102a26-30)
-a desaire ‘per mal cap, malament’ (medieval) (I, 102b29-33)
-a l’airecel ‘destacant sobre el cel’, ‘al caire de l’horitzó’ (I, 103a40-60...), amb variant a cara de cel (Mallorca) i a escla(i)racel (Conflent)
-tallar-li (a algú) l’aixa ‘estar inspirat, estar fi’ (I, 104b46-52)
-anar-se’n com una aixeta ‘tenir diarrea’ (I, 113a9-11)
-ala de llosat ‘vessant de teulada’ (Pirineu) (I, 120b60-121a2)
-ala de muntanya ‘vessant o tros de muntanya’ (I, 121a3-16)
-donar ales ‘animar’ (I, 121a16-21) (al GDLC, acc. 2.1, només com a exemple: “Cal donar-li ales.”)
-alabat siga Déu (I, 124a41)
-alabem el Senyor (I, 124a41)
-cantar-ne les alabances (I, 124a42)
-no us ho alabo ‘no us ho aconsello, no us ho aprovo’, terme d’advocats (I, 124b36-37)
-poca alatxa ‘poca traça o punt o poca ànsia en lo treball’ (Garcia Girona), ‘poc seny, poca-vergonya’ (Balears) (I, 136b57-60)
-a albes colgades ‘de negra nit’ (Alt Empordà) (I, 137a31-34)
-tocar albada ‘tocar diana’ (falta al Fabra i al DCVB, segons Coromines) (I, 137b19-23)
-calma blanca ‘mar en calma’ (Formentera) (I, 139a45-46); ‘calma absoluta en la mar’ (I, 823b42-46)
-mar blanca ‘mar en calma’ (Sant Pol de Mar) (I, 139a46-48); ‘calma absoluta en la mar’ (Cabrera) (I, 823b42-46)
-noves de gran alegre 'notícia' (I, 154a52)
-perdre l’al•leluia ‘perdre l’esma’, ‘perdre el coneixement’ (I, 167a45-49)
-fer trull (“abans que tot mall. i men.”) (I, 167b40-52)
-alegre i pagat (Llull) (I, 170a19-32)
-sa i alegre ‘sa’ (sentit medieval i aranès) (I, 170a50-b22)
-fer es (darrers) alems ‘morir-se’ (mallorquí) (I, 172b41-46)
-fer un alem ‘aturar-se una estona’ (menorquí) (I, 172b46-48)
-fer l’extrem ‘donar el peix les últimes boquejades’ (i variants amb el sentit de ‘morir-se’) (I, 172b55-58)
-anar forro (o de forro, o a forro) (cat. occ., val.) (I, 188a12-14)
-eixir-se’n de forro (val.) (I, 188a19)
-algun jorn ‘alguns dies’ (any 1462) (I, 192b42)
-algun temps ‘temps enrere’ (Ogassa, 1935) (I, 192b47-50)
-fer ali (I, 195b21 i nota 2 aliar annexa)
-un pa com unes hòsties (I, 199a57-58)
-passar per alt ‘no fer cas’ (I, 228a54)
-anar per alt ‘passar per la part de dalt’ (I, 228a54-59)
-per alt enllà (I, 228a59-b4)
-llegir alt per alt ‘llegir superficialment’ (I, 228b4-8)
-fer alto (I, 230a35-38)
-alta veu ‘en alta veu’ (medieval, I, 231b1-3)
-fer alçaprem (I, 231b31-32)
-alta-fulla i xemeneia amunt! “és el que conten que diuen les bruixes quans’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-Fulla vol dir això.” (I, 233b1-5)
-bell m’és ‘m’agrada’ (I, 234b16-17)
-a alt ‘a gust, a voluntat, a l’albir’ (I, 234b44-55)
-a altra hora ‘massa tard, espt. parlant de la nit’ (I, 236a6-33)
-no en volia saber d’altra (dialecte central, I, 236b55-56)
-Fraseologia actual amb altri: a casa d’altri i treballar per altri, amb alguna variant (I, 237b9-26)
-fer als (Llull, Muntaner, etc.) (I, 237b34-35)
-si als que no ‘si més no, almenys’ (medieval) (I, 237b54-238a10)
-com alre no ‘si res més no’ (Moll) (nota 12 altre, I, 241b15-20)
-fer alre ‘fer cas’ (Cerdanya, tret de Volart) (I, 241b27-28)
-fort com una alzina ‘fort com un roure’ (I, 246a53-54)
-vol ploure: “frase idiomàtica per ‘està per ploure’, en rigor és ‘amenaça ploure’” (I, 248a58-60)
-tirar un cap ‘ajudar’ (I, 253b47)
-posar en el teler ‘plantejar’ (I, 253a39)
-ab amor ‘voluntàriament, sense coacció’ (medieval) (I, 261b6-10)
-per amor de (i permor de) ‘a causa de’ ‘a fi de’ (aquest sentit esp. rossellonès) (I, 261b15-262a24)
-amarch com a fel, amargós com a fel (I, 266a36 i I, 266b4 respectivament), i pus amar quâ fel (I, 266a60 i 266b4)
-contestar amatent (I, 269b27-29)
-ama de cria ‘dida’ (valencià medieval) (I, 282b13-19)
-(fer) tant o tant d’ample (I, 289b58-290a7)
-a l’ample (I, 260a7-11)
-anar per (nota 10 anar, I, 297b42 i ss.)
-anar a ‘anar per’ (I, 298a2-10)
-fer andes ‘fer passos, caminar’ (eiv.) (I, 296b2-3)
-córrer l’andola ‘vagar, anar per mal camí’ (val.) (I, 296b31-35)
-encara més ‘ultra això’ (I, 302a27-28)
-encara que (I, 302a29-30)
-encara sort que, encara bo que (I, 302a30-32)
-trobar-se d’anques al foc ‘en una dura amenaça’ (I, 303a16-21)
-fer l’andana ‘fer una crida el nunci anunciant el funeral d’un difunt i demanant per a ell un parenostre’ (sud de València) (I, 304b57 i ss.)
-anar-se’n d’andanes ‘passar el temps sense treballar’ (mall.) (I, 305a14-15)
-fer una andanada (men.), fer una andana ‘cometre una mala acció’ (I, 305a17-21)
-passar per l’àngel ‘perdre’s, ser suprimit’ (I, 314a30-34)
-Àngela (Maria) (I, 314a41-44 inclosa la nota 1)
-i avant! ‘ras i curt, i prou’ (val.) (I, 323b43-44)
-amb gràcies a l’avançada ‘amb gràcies anticipades, regraciant per endavant’ (I, 324a55-57)
-tenir ànsia de ‘tenir cura de’ (menorquí) (I, 326a11-17)
-al primer antuvi (pàssim s.v. antuvi, esp. I, 333b48-54 amb cita de Verdaguer)
-de primer antuvi (cites literàries a I, 334a1-6)
-fil d’aram ‘filferro’ (Castelló) (I, 352b20-21)
-obra d’aranya (“locució al•lusiva a l’obra pacient de l’aranya que amb temps i paciència prepara als seus enemics una mort traïdora, ineluctable”) (I, 354b45-50)
-a l’aranya-estira-cabells (I, 354b59-355a5 amb cita de Pere Coromines, i nota 2 corresponent amb explicació dels diccs. on apareix —no Fabra, on Fontserè la reclamava— i del seu origen: combinació de a estira-cabells i a l’aranya)
-Refrany: aragonès al vespre, llebeig al dematí. Recollit per Coromines mateix a Sant Pol el 1925 (aragonès < arbonès) (I, 360a25-30)
-fer s’arbrer ‘obrir en canal’ (mall.) (I, 362a3-5)
-arborar àncores (I, 362a26-27)
-+arca del cos ‘tòrax, pit o caixa’ (I, 366a24-26)
-fer arca ‘anar a cops de roc’ (I, 366a29-37, amb nota 5 inclosa) (expressió valenciana d’origen àrab)
-“a la baixada tots els sants hi ajuden” (I, 370b1)
-a armes ‘a les armes’ cita de Jaume I (I, 391a1-4)
-fe(y)ts d’armes (I, 391a4-7)
-Refrany: en temps de pau fan armes (dita mallorquina que compara amb uns versos del Tirant) (I, 391a11-20)
-braç d’armada ‘cos d’exèrcit’ (armada < style="font-style: italic;">armée) (s. XVIII-XIX) (nota 2 arma, I, 392a3-20)
-armari per a pisa (Farrera) (I, 392a21)
-armari de racó (per a vaixella, Àreu) (I, 392a21-22)
-mala arna ‘mala persona’ (Ruyra) (I, 399a1-5)
-gent de l’arpa ‘gent de mala vida’ (les Illes i l’Empordà) (I, 402b49-57)
-tocar l’arpa ‘robar’ (I, 402b57)
-cara d’arraix ‘cara d’home sever’ (mall.) (I, 405a52-56)
-arramir de batalla ‘reptar a batalla’ (medieval) (I, 409a37-47)
-pertot arreu (intensiu d’arreu) (I, 412a8-13)
-arreu arreu (repetició emfàtica d’arreu) (I, 412a47-54)
-fer mal conreu ‘no fer bondat’ (antic) (I, 413a36-38)
-mal condreu (“es diu del dinar que el rector es pren a casa del parroquià un cop a l’any, Vic, S. XV”) (I, 413a40-43)
-de soca-a-rel (amb una locució “antecedent”) (I, 415a25-29)
-“cada cosa a son temps i d’estiu réms [‘raïms’]” (“vell proverbi mallorquí”) (I, 416a51-52)
-“en abril, no toques raïl [‘arrel]” (“proverbi a Alcoi”) (I, 417a15)
-l’humit radical (I, 417b10-12)
-arrencar-se de ‘posar mà a’ (I, 419a53-b5)
-arrencar-se i (“reforç emfàtic però expletiu del significat del verb principal”) (I, 419a53-58 amb exemples a I, 419b5-8)
-penyora d’amor (dins cita d’Hug de St. Víctor, trad. Antoni Canals, s. XIV-XV) (I, 423a43)
-arri avant (medieval) (I, 423b39-54)
-(a) arrima ‘arran de’ (val.) (I, 427a54-59)
-arronsar el nas ‘arrufar el nas’ (I, 428a1-4 i 428a21-37, esp. en cites medievals)
-arronsar les espatlles / arronsar-se d’espatlles (I, 428a38-49)
-anar a l’arronça ‘anar a la deriva’ (“que Ed. Fontserè recordava a Fabra c. 1925”) (I, 430a37-38), amb variants a l’arronsa i a l’arrunsa (“St. F. de Guíxols”) (I, 430a51-52)
-ros de bóta / ros de vi ‘crosta de tàrtar que queda adherida a les bótes de vi’ (I, 431a43-b4)
-no tenir art ni part (en alguna cosa), “viva i general en la nostra llengua”. Coromines mostra interès per la coincidència amb l’expressió anglesa equivalent, i insinua que totes dues puguin convergir des del llenguatge jurídic del “dret anglo-normand” i el “dret feudal nostre” respectivament (I, 435b56-436a11).
-sens art (I, 436b40-45 amb remissió a un exemple anterior, I, 435b45-50)
-articles de la fe (I, 438a17-19)
-article de la mort (I, 438a19)
-as de Sant Martí ‘arc de Sant Martí’ (explicació d’aquesta variant, I, 443b8-13)
-as de guia (definició i explicació d’origen i sentit d’as, I, 443b13-17)
-ascles de roca ‘escletxes’ (“Segre mitjà (Gavarra, 1957) i a Benavarri”) (I, 445a1-3)
-asclar-se la perxonada, s’ascla el món ‘el acabóse’ (Monòver) (I, 445a47-48)
-estar fet una ascla ‘rabiós contra algú’ (“dita castellonenca”) (I, 445b3-6)
-cara d’aspi (o cara d’àspia) ‘cara magra i llarga’ “(mall., AlcM)” (I, 450a52-60)
-ser un aspi sense troques ‘estar molt magre’ “(Barc. i Val.)” (I, 450a53-54)
-costipar-se del vent de l’aspi ‘qui per qualsevol cosa s’acovardix’ (“Borràs Jarque”) (I, 450b1-2)
-a mitges astes (mall., men.) (≠ ‘a mig pal’) (I, 463b32-53)
-home d’astre, animal d’astre (“’malastruc’, d’on ‘malvat, de mala índole’”) (Mall.) (I, 465b31-38)
-atacar les costures ‘nuar i amagar dins de les costures els caps dels fils del cosit’ (I, 467b16-18)
-+a-té-qui-té ‘a totes forces, cadascú com més pot’ (mall.) (I, 475a20-28)
-el temps no es detura (frase feta) (I, 486b48-52)
-a (les) hurtes ‘“a tientas”; a la babalà’ (I, 501a8-19)
-hurta per hurta ‘“frente a frente”’ (I, 501a12-14)
-(dents) avellaners ‘ullals’ (Gistau) (I, 508b32-34)
-fer mals averanys ‘fer menyspreu o fàstics d’alguna cosa’ (barceloní) i ‘fer mala impressió’ (mallorquí) (I, 513b38-50)
-afinar en averany “coger a alguno en alguna falta” (sembla que recollit del DAmen.) (I, 513b52-53)
-Refrany: finestrera o veinadera, mexanta averanys darrera (íd.) (I, 513b53-56)
-l’avi dona ‘l’àvia’ / l’avi home ‘l’avi’ (comarcal, esp. rossellonès) (I, 516a38-44)
-(sofrir) per la llaga de l’avi “frase feta popular” (amb la sola citació d’un fragment de Coromines pare) (I, 516b32-34)
-Refrany: “qui aigo aboca aviat / no umpl i roman banyat” (Santanyí) (I, 519a40-42)
-avui dia / avui en dia (I, 525a56-b1)
-d’ui-més / ui-més ‘d’ara endavant’ “molt corrent en l’Edat Mitjana”, també amb el sentit ‘anit que ve’ (I, 525b1-13)
-a la babalà (article específic, I, 526a1-527a37), amb variants a la bovalà (valencià) i a la babal•là (mallorquí)
-+tirar al bac (Pitarra) ‘fer una feina penosa (¿fer de bastaix?)’ (I, 529a29-39)
-donar la baca (I, 529a45, i I, 529a52-53)
-fer o tenir la bada (“corrent en textos antics” amb el sentit de ‘vigilar’) (I, 536b17-18)
-no hi ha bafa de vent ‘no se sent un alè d’aire’ (St. Pol) (I, 539b40-41)
-de baix en baix / de baix a baix / baix-baix ‘en veu molt baixa’ (I, 555a4-8)
-baix de ‘sota’ (expressió rossellonesa, mallorquina i sobretot valenciana, ja antiga com ho demostra la forma bai de) (I, 555a8-22 i enllà)
-davall de (I, 555a35-43)
-debaix de (“improbable que no és calqués del castellà”) (I, 555b36-44)
-baix preposició, castellanisme al Principat amb “usos figurats i cultistes (com baix la pena, baix zero, baix tal punt de vista)” (I, 555a43-48)
-baixa dansa (I, 555a49-b1)
-baixant (de pastura): “especialment aplicat als pasturatges que baixen de les altes muntanyes i per on va davallant el bestiar muntanyenc a mesura que avança l’estació tardoral” (I, 556a56-b6)
-rebaixar les sangs ‘disminuir la pressió arterial o venosa’ (no DCVB) (“en l’acc. ‘disminuir el grau o intensitat d’una substància’”, com en els casos de rebaixar el vi o rebaixar un metall o moneda, que ell mateix esmenta i sí que apareixen al DCVB) (I, 557a4-11)
-tornar a balàfia (medieval), amb explicació força detallada (I, 565a46-54)
-fer balafi (d’una cosa) ‘malgastar(-la)’ (I, 566a3, en cita de Vayreda)
-abandonar els preus ‘deixar-los caure’ (equivalent antic de l’anglès dumping) (s.v. abandonar i també a I, 567a55-57)
-estar en balança ‘estar amenaçat d’un mal’ (Vall d’Aran) (I, 569b53-55)
-fer bobejar (= fer baubejar) (barceloní “i en general cat. familiar”) ‘fer anar esmaperdut, titubejant, amb esperances vanes’ (s.v. balb, I, 573a29-36, amb nota 3): “que els puristes a ultrança i mestres de català han pres erròniament per un derivat del cast. bobo […] i per això ha estat exclòs dels diccs. normatius”
-baldament que (I, 583a24-28)
-ballar-la magra, prima, grassa, puta (I, 600b41-47)
-dur la balla ‘fer de corifeu, dur la batuta’ (Mallorca) (I, 601a3-6)
-ballador d’una cadira ‘el seient’ (I, 601a14-15)
-ballador de l’ansa d’un pitxer ‘la seva part còncava, per on s’agafa amb la mà’ (I, 601a15-18)
-ulls ballesters ‘fletxadors, centellejants’ (Ag. i AlcM) (s. XV) (I, 503b29-32)
-passar de frau ‘fer contraban’ (I, 615a40-42)
-banyar-se amb aigua de roses (dues accepcions) (I, 622b56 i ss.)
-banyar-se en el ros de Sant Joan (I, 623a1-4)
-banya de cabra ‘arc iris incomplet’ (Men., Camps Mercadal) (I, 623a57)
-banya de s’esca ‘adorn complicat’ (íd., ibíd.) (I, 623a59)
-fer baqueta ‘fer tabola amb vi’ (Ag.) (I, 624b47)
-tractar a baqueta ‘tractar amb severitat’ (I, 624b48)
-passar per les baquetes ‘passar per una situació enutjosa’ (I, 624b49 i nota 5, amb variants a les baquetes i de baquetes)
-vendre a barata (cat. antic) (I, 629a52-53 i I, 630a11-16 i ss.)
-fer bon mercat (“cf. bon marché”) (I, 629b52-630a2); a bon mercat (nota 8, I, 631a20-24)
-tant per barba (I, 632a37. però v. tot el paràgraf)
-fer-se la barba d’or (I, 632a48-59)
-la barca dels ocells (“llur pit”) (I, 641b4-5)
-sant baró (“és expressió de lloc comú […]”) (I, 658a54)
-“lo Mal baró” (‘el Malvat en persona’) (I, 658b6-10)
-de barra a barra ‘amb barra, audaçment’ (I, 664a24-28)
-trobar barra de cap (menorquí, Ferrer i Guinart, I, 664a28-31)
-fer barra (“amb referència a les sèquies [a la ribera de Xúquer]”) (I, 664a47-49)
-barres-a-pits ‘entristit’ (I, 665a37-41)
-+barrotar-se els diners, la fortuna ‘malgastar-se’ls un’ (“no en DFa., DAg. ni AlcM”) (I, 666b23-27)
-trancs e barrancs (I, 672b17-18)
-un barret de rialles (I, 682b44-60, amb explicacions i comparacions interessants)
-casa de barrets (I, 682b60-683a7, amb explicació interessant)
-tenir el cap ple de cascavells / dur cascavells en el cap (I, 682b58-60)
-ca barret! ‘de cap manera’ ‘no, inesperadament’ (I, 683a8-19; II, 365a17-24)
-premsa de barretet / premsa de barraquet ‘antiga premsa del vi, de fusta’ (la Selva del Camp) (I, 683a36-38)
-anar-se’n a l’altre barri (I, 684a54-b4, on nega que sigui castellanisme tal com postula AlcM)
-fer barrila ‘fer gresca, divertir-se sorollosament’ (I, 688b7-9) (article de Joseph Gulsoy)
-a barrisc (I, 690b3-27)
-lliga de metalls (antiga denominació de l’aliatge (I, 195b8-11 i nota 1 corresponent)
-“a qui no té escrúpol, res li fa basarda” (DAg.) (I, 697a20-23)
-fer basca ‘fer xafogor’ (I, 700b45)
-a les bastes ‘per damunt’ (“DAg.”) (ho posa al costat de saber una cosa a les embastes, recollit pel DCVB. q.v.) (I, 713b39-44)
-feines de bastaix, treball de bastaix (fig.) (I, 714a53-58)
-bastar cor ‘tenir coratge de, veure’s amb cor de fer això o allò’ (parent del grec, i també de l’it. mi basta il cuore) (“ben corrent, avui i tot, a Mallorca”) (I, 716a54-b7)
-a bastament (I, 717b17-21) (v. Estilètica)
-a bastança (I, 717b21-24)
-amb abast: a l’abast, donar l’abast (I, 717b37-41)
-“Déu abast aquesta taula de pa i vi” (“la benedicció familiar [a Menorca]” (I, 717b31-33)
-batlle de sac (I, 727b51-52 i esp. nota 4 corresponent)
-el batre ‘la batuda’ (I, 729b13-16)
-batre ses potes ‘morir rebentat de cansament’ (Eivissa) (I, 729b26-28) (i altra fraseologia no tan figurada amb batre al mateix paràgraf)
-de bat a bat (I, 729b34 i nota corresponent)
-riure a rialla batent (Pere Coromines, c. 1900), ploure a pluja batent (Verdaguer) (I, 729b55-57)
-a brida abatuda (I, 731a30-33)
-rebatre los daus (I, 731b24 i v. nota corresponent) i fer denou de rebatuda (nota 36 de batre, I, 734a44-55)
-fet i rebatut, fet i debatut (I, 734a57-b2)
-(caure la pluja) a batastoll (Vic) (I, 731b53-732a5, amb la definició neològica ‘ploure a rostoll-batent’ per explicar-ne l’etimologia)
-batibull-farina (Pere Coromines) (I, 732a6-10 amb comentari a la nota corresponent, I, 734b4-9)
-batzac d’aigua ‘xàfec’ (Esterri de Cardós) (I, 737a6-7)
-“la primera bava” ‘primum stamen dels cucs de seda, abans de cloure el capell o capoll’ (I, 739b33-35)
-variants de portar o dur a coll-i-be (I, 739b59-740a6)
-bé comú (I, 740a60)
-mon bé o lo meu bé ‘la meva vida’ (Tirant) (I, 740b1-2)
-fer el bé (a una persona) ‘fer-li els sufragis de difunt’ (I, 740b4-6)
-béns mobles o béns movents i béns seents o immobles (I, 740b9-10)
-bec de grua (dues accs., I, 741a57-b2)
-bec de Bunsen (amb definició de Fontserè, I, 741b8-11)
-locucions amb bell (bell e ‘bo i’, I, 752a6-17; d’altres a I, 752a17-23, i esp. de bell nou, I, 752a23-30); ús proclític emfàtic de bell amb el sentit de ‘ben bé’ quan té valor locatiu (I, 751b51-752a5, i I, 752a31-52), i amb valor quantitatiu (I, 752a53ss.)
-ben sé (“adv. ant. ‘segurament, probablement’”) (I, 754b59-755a1) (dins un article de Gulsoy)
-“A qui es belluga Déu l’ajuda” (I, 757b40-43)
-“en temps de belluga / campi qui puga” (citat del Labèrnia, I, 758a27-28)
-fer benes ‘fer a miques’ (Mall.) (I, 758b38-40)
-aigua beneita (I, 763a51-56)
-beure’s el seny o l’enteniment (I, 787b56-60)
-haver d’anar a beure burall ‘quedar arruïnat’ (I, 788b29)
-(caure) de biaix i en biaix (amb diferenciació d’ús a l’edat mitjana) (I, 789b55-790a8)
-a la biorxa (mallorquí) (I, 792a5-21)
-fonts de raig i fonts de biot (I, 803b17-22)
-casa de biseroques ‘casa de putes’ (cèdula del seu pare, I, 806a54-56)
-pagar bitllo-bitllo (interessant explicació sobre l’origen que té, a partir d’un bitllar que inicialment significava ‘alimentar amb branquetes la sitja carbonera’ i després figura que va passar a ‘esquitxar, pagar’) (I, 814b47-55)
-vit de bou ‘pell de la verga del toro emprada per a [sic] pegar vergassades, etc.’ (I, 817b14-17)
-“any debaixest, parts malament” (“refrany de tocologia popular”, I, 818a26-28) i “any debaixest, any de faves” (“regrany d’agricultura”, I, 818a28-29) (tots dos apud el menorquí Camps i Mercadal)
-arbre blanc ‘els arbres de la mena dels àlbers, pollancres i verns’ (I, 823b39-42)
-calma sangrenta ‘calma absoluta en la mar’ (“Costa de Llevant”, I, 823b42-46)
-armar-se en blanc ‘de punta en blanc, de cap a peus’ (I, 823b48-50 i nota 3 corresponent amb cites castellanes)
-pi blancal (Benasc) (I, 823b53)
-aig(u)a blancal ‘aigua que duu substàncies argiloses, aigua ferruginosa’ (Rosselló) (I, 823b54-55 i nota 4 corresponent)
-terra blanca ‘terra sense arbolat, terra campa’ (I, 824b10-13)
-contes blaus ‘rondalles d’infants’ (“del francès contes bleus, que s’ha usat també en català”) (I, 835a50-51, i nota 5 blau, I, 836a7-15)
-deixar blau o quedar blau ‘estupefacte’ (DCVB) (I, 835b60)
-ésser o fer-la blava (DCVB) (I, 835b1-2)
-el bo ‘el bessó’ (≠ ‘la clovella) (Menorca) (II, 9b7-10)
-al bo (de l’hivern, etc.) ‘al ple, al bell mig de’ (II, 9b11-14)
-bona cosa ‘molt’ (II, 9b19-28)
-bons dies, bones tardes ‘bon dia’, ‘bona tarda’ (salutació genuïna en plural segons Coromines) (II, 9b29-10a18)
-bones Pasqües “l’endemà de la Resurrecció” (correcte, per contraposició al calc del castellà “uns bons Nadals”) (II, 10a19-30)
-en mala hora (II, 10a60-b3)
-bora nit ‘bona nit’ (dissimilació, vulgarisme) (II, 10b6-8)
-tenir de bo amb algú ‘tenir-hi influència’ (II, 10b13-18)
-fer de bo ‘elogiar una persona parlant amb un altre perquè l’afavoreixi, etc.’ (II, 10b18-42, amb estudi sintàctic de l’expressió, i notes 4 i 5 corresponents, II, 14a11-23)
-bo de fer (equivalent mallorquí de ‘de bon fer’) (II, 10b44-47)
-fer bon + infinitiu ‘ser beneficiós’ (II, 10b47-51)
-fer bo ‘anar bé, guanyar’ (menorquí) (II, 10b51-52)
-bo a + infinitiu ‘digne de, bo de’ (menorquí) (II, 10b52-56)
-de bo, de bo de bo, de debò ‘de veres’ (II, 10b57-11a13
-de bon de veres (variant mallorquina de ‘de debò’) (II, 11a14-17)
-de debones (variant rossellonesa de ‘de debò’) (II, 11a17-22)
-bo i (“bo i llest”, “bo i acabat”, etc.) (II, 11a23-12b13) Amb el valor de ‘gairebé’ a les comarques del sud de Barcelona (II, 11b56-12a22)
-boi-boi ‘quasi’ (Penedès) (II, 12a12-22)
-quatre gats i un boi ‘quatre gats, poca gent’ (mallorquí) (II, 14a23-36)
-fer bonda (mallorquí) (II, 12b28-13a28)
-fer bondat (II, 12b28-39)
-fer falla o fer manca (II, 13a25)
-bon mercat ‘barat’: “sense haver arribat a fixar-se (com en francès) s’usà molt a l’Edat Mitjana” (II, 13b36-41)
-laissar o jaure lo boc en la corda o en lo laç ‘tenir capturat algú’ (fig., medieval) (II, 15a58-b3)
-boc de Biterna ‘el dimoni, el diable’ (s. XIII-XIV) (II, 15b8-13)
-boc picat ‘castrat’ (Mallorca) (II, 15b42-44)
-boc de cervesa (II, 16b50-52)
-boques de camins ‘entreforc, cruïlla’ (“men.”) (II, 18a56-58)
-córrer en boca en es vent ‘venir els núvols de pluja de Sud a Nord, quan en terra el vent bufa des del Nord, ço que provoca grans devessalls d’aigua’ (“Mall.”) (II, 18a58-b2)
-deixar bona boca (‘deixar amb bon gust de boca’) (II, 18b2-5)
-a boca de nit ‘a entrada de fosc’, antic, conservat en valencià sobretot en la forma a boqueta-nit (popularment a poqueta nit o puntualment a poca de nit) (II, 18b6-36)
-a bocons ‘boca per avall’ (II, 19a40-44)
-bocadents (adverbi, “més sovint de bocadents”, “avui quasi només balear […] i aranès, i en general occità”) ‘de bocaterrosa’, ‘de bocons’ (II, 19b51-20a)
-boca-terrosa (“loc. adv.”) (II, 20a37 i esp. nota corresponent, II, 20b17-44)
-boca avall (II, 20a43-45)
-a budoixos (Balears) (II, 24a54-b10)
-mà de bidoix ‘mà manxola’, ull de bidoix ‘ull girat o que mira de través’ (II, 24b31-35)
-estar barallat amb algú (I, 625b47-51, s.v. barallar, article d’en Gulsoy)
-dimoni (diable) boiet (mallorquí i menorquí) (II, 43a29-47)
-navegar de borina ‘a contravent’ (II, 49b47-59); de borina (II, 114a44-47, i v. nota 4 borina, II, 115a7-9)
-boira baixa (II, 50a15-32)
-boix grèvol ‘grèvol’ (II, 53a27-30)
-boix mascle ‘galzeran’ (II, 53a30-35)
-mà de morter ‘el membre viril’ (esp. Barcelona) (II, 53a57-59)
-barques del bou, la parella del bou (pesca) (II, 57b16-21); barca de bou, anar al bou (II, 58a39)
-bol alimentari (II, 57b28-29)
-bol armeni (i variants) (II, 57b29 i ss.)
-córrer la bola ‘posar-se en circulació un rumor fals’ (II, 60b54-61a1)
-rodar la bola (“ross.”) ‘córrer la belitresca’ (II, 61a1-3)
-anar de bolla (“menorq.”) (II, 61a3-11)
-falses butles ‘falsedats’ (Jaume Roig) (II, 63a18-22)
-a rebolcons (II, 64b24-29)
-un bolic de cases ‘redol o grup d’edificis aglomerats’ (mall., val.) (II, 69a13-23)
-anar de bòlica ‘embolicar-se (en algun objecte)’ (Boí, 1953), ‘embullar’ (ib. 1978) (II, 71a5-10)
-+anar de bòlit (no DCVB, però sí ja al Fabra) (II, 72a19-21)
-a bonico ‘a poc a poquet’ (II, 84b31-44, on analitza el fragment de l’Spill on apareix)
-solta bonitolera ‘tipus de xarxa’ (II, 89b20-21 i II, 90b41) (DCVB)
-“bort e mula tots jorns ne fan una” (Eiximenis) (II, 99a34-35)
-eixir de mare (forma tradicional abans de la introducció “recent” de desbordar(-se), II, 102a36-38)
-Sobre “l’expressió de l’astronomia popular Els Tres Bordons” (II, 110a58-b21)
-“no tothom que porta gorra és el mosso de la torre” (II, 117a16-17)
-pendre born ‘pendre embranzida, pendre volada’ (II, 120a50-55)
-moure born ‘moure brega’ (Balears) (II, 121b5-8)
-treballar a borrada ‘a jova’ (II, 129b2-6)
-a borrades ‘en grans quantitats’ (II, 129b7-11)
-anar de mal borràs: “es diu a Barcelona, etc. per la gent o els negocis que donen senyals d’acabar malament” (II, 129b59-130a1)
-“sa borratxa emborratxa” (Menorca) (II, 136a31-33)
-treballar a bosc, anar a bosc (“Rupit de Collsacabra, 1936; Serra de Montnegre, etc.”) (II, 146a45-49)
-de tot bosc ‘de tota herba’ (Eivissa) (II, 146a49-53)
-ploure a bots i barrals (II, 151b41-49, amb explicació “literària”)
-bot de la gaita ‘sac de gemecs’ (II, 152a9-11)
-fer el bot ‘inflar els llavis amb els gestos precursors del plor’ (“s’explica per aquesta forma bombada que prenen els llavis”) (“a Olot fer el botell”) (II, 153b5-8)
-sabates ferrades, botes ferrades (II, 156b36-37)
-bot de llança ‘cop de llança’ (II, 159b12-18) (II, 160b19)
-bot de perna ‘coça que dóna una cavalleria alçant les dues potes de darrere alhora’ (Estaon de Cardós, 1934) (II, 159b19-21) (II, 160b18)
-botar foc ‘calar foc’ (“rodalies de Lleida, Tarragona i Ebre”) (II, 162b24-29)
-de bot i bolei (II, 160b8-12)
-de bot-i-fora (II, 160b12-14)
-“l’escurçó bota i pica: és cego” (Benigànim, 1962) (II, 160b32-33)
-a botacanals (II, 162a29-32)
-anar o enviar al botavant (II, 162b16, però v. més amunt per al sentit originari de botavant)
-gos de botera (II, 167b30-36), gos boterí (II, 167b38-41)
-ser de bona botiga ‘ser interessat, malgastador o aprofitador dels diners d’altri’ (II, 169a20-28)
-fer bot (“expressiva troballa [de Ruyra][…], que preconitza per evitar hacer bulto”) (II, 172b17-26)
-fer tots una butifarra (“aplicada a gent de caràcter diferent o oposat que s’avenen tots a fer una mateixa cosa”) (II, 172b51-55)
-“Fra Gargay, que deia fotre per no dir carai” (II, 172a39 + 173b25)
-fer bous ‘torejar’ (Borriana) (II, 183b22)
-bous rotjos ‘mena de núvols’ (Sant Pol de Mar) (II, 183b26-28)
-(fer) un bou ‘(fer) un vaitot’ (Mallorca) (II, 183b28-29)
-esser a bous amb algú ‘barallar-s’hi, renyir-hi’ (Mallorca) (II, 183b29-33)
-inquisidor de bou (terme antic, Eiximenis) (II, 138b34-42)
-bram d’aigua ‘corrent impetuós d’aigua’ (def. DCVB) (II, 190b8-24)
-“eixe brancal que et siga més alt que el campanar” (locució castellonenca amb el sentit ‘no posis més els peus en la casa’) (II, 193b51-53)
-fer s’uyastre esbrancat ‘posar-se amb les mans a terra de cap per avall amb les cames enlaire’ (mall.) (II, 194a41-43) 
-ni un bri “terme de comparació d’ús comú per a una forta negació” (II, 227a54-58) 
-un bri ‘un poquet’ “ponderatiu de la idea de poquedat” (II, 227a58-b7) 
-ferir de broc ‘esgarrinxar, colpir agudament’ (cita Spill) (II, 247a32) 
-“un dia de brom ‘un dia xafogós, núvol, de calor pesada’, que sento un cop a Tavascan (II, 265a43-45) 
-“tenir menys substància que una broma [‘bava’] de caragol” (valencià; II, 267b40-42) 
-“a les Illes diuen omplir es buc o tenir bon buc (‘estar gras’)” (II, 313a24-25) 
-“Posar-se en un buc ‘en un compromís, en situació difícil’ [Castelló ciutat] [...]; a la Plana de Castelló no ficar-se en bucs “en coses que no li importen a u” [...]. El qui es fica en un rusc el crucificaran o mataran a picades.” (II, 314b38-49) 
-fer les coses de bursada (II, 346b12-14) 
-beneit del cabàs (relacionat amb tonto de capirote) (II, 367b2525-31 i nota anexa)
-qui té cabres que se les grati “(‘que no em molestin’)” (II, 370a16-19)
-fer cabra coixa ‘caure en un error, fer allò que no ens escau’ (mall., II, 370a24-28) 
-veure un cabirol volar (“frase proverbial per a les coses impossibles”) (Cerverí de Girona) (II, 372a40-42) 
-estar en el carafal [‘cadafal’] “en lo más alto” (Monòver; II, 378b25-29) 
-tos de llop ‘catarro, fr. coqueluche’ (locució que no trobo enlloc, que ell suposa que “en certs punts de Catalunya es deu dir” per justificar una imaginada etimologia d’un dialectal llobarro ‘catarro’) (II, 380b38-50)
-tos de gos ‘la tos simptomàtica de coqueluche’ (II, 380b45-47)
-“que has vist el llop? es pregunta, a les nostres muntanyes, a la persona que s’ha quedat afònica.” (II, 380b49-50) 
-“la locució rossellonessa fer la cadaula ‘fer trampes en el joc’ [...].” (II, 381b9-14) 
-donar catra ‘donar clarícies, explicació’, ‘donar raó’ (II, 388b59-389a9) 
-cara de cagaire (“Belv. [...] injúria popular, pall., etc.”) (II, 394b60-395a1) 
-“Es repeteix sovint en la llengua antiga la frase del tipus ésser fet (o ésser) a quatre caires, a tres caires, o semblant, en què no sempre queda ben clar si es tracta només de les arestes [...]. El fet és que es passà insensiblement des dels quadrilàters als angles que separaven cada un dels contigus, i que en definitiva és aquesta última la noció que en català va quedar amb caràcter permanent.” (II, 397b48-349a41)
-“estar de caire [...], anar de caire o mirar de caire, que oscil·len entre ‘obliquament’ i ‘abruptament’ [...]” (II, 398a42-54)
-tenir tots els caires foguers: “imatge que manté en la nostra retina la visió dels costats d’un cos polièdric, un només del qual projecta una calor encesa, o bé és capaç de torrar-se per aquell costat sense inflamar-se” (II, 398a57-b2)

-per ningun caire (“Eiv. i menorq.”), per aquell caire, per l’altre caire (també mallorquí) (II, 398b3-6)
-al caire (estar al caire de l’abisme); de caire (II, 398b23-28) 
-fer sortir de caixa ‘treure de polleguera, fer perdre l’oremus’ (II, 401b58-402a2) 
-calar foc (II, 408b38-42) 
-tallar a la calç ‘tallar de soca-rel’ (antic, II, 415a1-8)
-a calç de ‘al peu de’ (II, 415a8-26) 
-a cau d’orella = a calç d’orella (II, 415a48-55, i ss. per a variants amb altres subst.) 
-“[...] calça curta, s’aplicà als pantalons curts de la indumentària de l’home del camp, cosa encara ben coneguda en cat. occidental en el primer terç del nostre segle, tant al Sud com al Nord [...].” (II, 416a31-37) [A casa meva, quatre generacions barcelonines almenys, utilitzat com a sinònim de pantalons curts d’estiu o de gimnàs.] 
-Terra de calsides, no la dónes a tes filles: “segurament per la fama de fèrtils que tenen els camps on abunden” (II, 418a16-18) 
-“Sucs de caldà ‘brou bufat’, degué ésser expressió viva en cat. central en el segle passat [...]: probablement hauríem d’ortografiar caldar calidare, -aris.” (II, 421b40-45) 
-jurament de caldera (o sagrament de caldera) ‘ficant les mans en aigua bullint’ (II, 422a44-48)
-“l’expressió despectiva o commiserativa capellanet de caldera, B. de Maldà” (II, 422a58-60) 
-pell de gallina (II, 423a29-31) 
-“Predilecte de St. Vicent F., i molt repetit, és no hi cal ‘és inútil, és en va’” (II, 427a55-b11) 
-“calma xitxa, que deu ser castellanisme, en el Maresme calma sangrenta (1925) que també ho sembla (??), mall. calma podrida [...], i crec que l’expressió més estesa i genuïna és calma blanca, que tinc sentida a molts llocs (Formentera, 1963, etc.)” (II, 441a16-21) 
-cambra de cucs ‘l’allotjament dels de seda’ (Oliva de Gandia, 1962) (II, 451b58-60) 
-anar de camarada ‘fent colla, formant quadrilla’ (II, 451b45-56) 
-tirar de camella a quelcom ‘tenir-li prevenció, fer-li la traveta’ (mallorquí; II, 453a4-5) 
-camí ral (II, 453b47-454a18) 
-camí caminant (“[...] a Rodés és un vell camí, el camí ral que s’enfila cap aquest poble des del fons de la vall”, II, 454a41-45) 
-escampadures de blat (“aquí [i.e. s.v. escampadures del DCVB] pertocava donar les de l’Almodí de Val. a. 1281 [...].” (II, 463a55-57) 
-fer campana (II, 463b54-464a16) 
-fer es campussol (mallorquí, II, 465a7-13) 
-fer cancaneta (variants i explicació del fet i de l’evolució morfològica de la paraula) (II, 468a59-b17)
-a la candela ‘a subhasta, a l’encant’, Conflent, Aiguatèbia, 1960 (“encenien una candela i mentre era encesa es podia anar oferint més”) (II, 469b43-46)
 -esperar com candeletes (o amb candeletes, o en candeletes, que ell defensa) (II, 470a4-12 i nota corresponent, II, 470b33-46) 
-cantar de baix ‘alabar-se de proeses femelleres, de triomfs d’home femeller’ (II, 481a18-23) 
-moneda encantada ‘diners vinculats, que no poden ser usats’ (II, 484a2-7)
-viuda encantada (‘dona casada que l’ha deixada l’home’ segons Pere Coromines, II, 486a17-21) 
-paret de cantell i variants (sentit pròxim al cast. pared de cal y canto) (II, 487b26-34) 
-treure cantons ‘arrencar pedra’ (mallorquí; II, 489a26-31) 
-jugar a bescanviades (II, 493b60 i 494a12-31) 
-canut de les agulles (II, 499a58-b1)
-no saber fer la O en un canut “dita com a paradigma d’ignorància (Canyís, p. 126)” (II, 499b11-12) 
-que no trau cap, que no treu cap, que no té cap (amb el sentit de ‘atzucac’) (II, 502a33-36)
-fer cap ‘comparèixer’ (i variant donar cap) (II, 502a37-43)
-ser cap-i-causa ‘el qui indueix a fer això o allò’ (II, 502a43-48)
-(Barcelona) cap-i-casal de Catalunya (II, 502a49)
-tenir-se’n a cap e coll ab algú ‘ser-ne amic incondicional’ (loc. medieval) (II, 502a52-57)
-per cabal 'a part, tot(a) sol(a)' o 'solament' (Llull; VidesR; II, 504b45-505a1)
-a cabal 'per si sol, per si sola' (Guillem de Cervera i s. XIV) (II, 505a18-31)
-fer cabal 'fer cas' (II, 505b5-27)
-no acabar-s'ho 'no conformar-s'hi', 'ser interminable' (II, 514a42-48, amb cites d'en Narcís Oller)
-acabat (de) loc. adv., o en acabat "que el barceloní popular pronuncia әn kәbát, igual que en altres llocs: әn kәbát kә púgә --- a Eivissa, 1963; “abans d’arribar al Bac, hi ha el Clot del Freixe i, әn kәbát, Vilarramalla”, Lluçanès (Sta. Eulàlia- Lluçà, 1964).” (II, 514a48-b4)
-"la locució a cabussons 'a tomballons' usada repetidament per Verdaguer" (II, 515b15-17)
-anar de cabòries "l'estat del cap o de l'esperit causat per la mala vida del qui beu o va d'aventures" (Menorca) (II, 516b17-25)
-al capdessavall 'al capdavall' ("que vaig sentir repetidament l'any 1936 al Ripoll de Talaixà [Alta Garrotxa]") (II, 517b48-51)
-una garsa virolada 'dona de vida dubtosa' (II, 520a45)
-"[...] a Xilxes fer capell o tindre capell un puig 'estar tapat de núvols o boira' (1962)." (II, 531a42-44)
-ampolla de +capillera "nom d'una classe d'ampolla [...] que usa Pitarra [...]" (II, 527a53-60)
-ballar de capoll (II, 529b27-29 i ss.)
-gat amb capulla 'gatamoixa', menorquí (II, 529b52-55)
-capot encerat (entre gent de mar, per guardar-se de la pluja) (II, 530a28-30)
-fer capot (terme de joc de cartes, II, 530b19-32)
-fer-se capaç de ' fer-se càrrec, adonar-se de la realitat d'una cosa, arribar a concebre-la com a certa' (II, 532a29-34)
-cara a cara (Jaume I; II, 544a15-17); cara per cara (Muntaner; II, 544a17-19
-fer cara ("avui [...] amb matís hostil"; II, 544a19-27)
-a cara de cel ("mallorquí designant un indret que en el paisatge es veu sobre fons de cel [...]"; II, 544a28-34, on també diu que és equivalent del català continental a l'aire-cel)
-menjar a cara de ca 'en presència d'un amic sense oferir-li'n' (Millars, 1960; II, 544a34-35)
-jugar a cara o creu (II, 544a36-44)
-de cara a i la forma abreviada cara a (i cara sol), amb valor adverbial de direcció (II, 544a45-b16)
-ben carat / mal carat (separat) (II, 546a3-7)
-"fer-se un carabassí d'un menjar 'atracar-se'n'" (valencià (II, 549b21-24)
-fer caramelles (i l'edat de fer caramelles circumloqui per dir 'la infància') (II, 558a25-34)
-fer carantonyes 'fer afalacs a algú', Maestrat (II, 562b20-21)
-portar a carcasselles, fer carcassella "V. DCEC [...]" (II, 567b49-51)
-mostrar carena (II, 574a39-41 i 574b43-60, v. context)
-fer carnestoltes 'abstenir-se de carn' (II, 579b12-14)
-ser un carnestoltes 'ser un baliga-balaga, persona ridícula' (II, 579b15-19)
-""ai, el carpó!", es plany un reumàtic o un atacat de lumbago; "jo t'adobaré el carpó!", amenaçant una criatura; "pareu compte, que rebreu del carpó!", a l'insolent a qui hem de posar violentament a rotllo." (II, 584b9-12)
-carquinyoli "per expressar un petit cop que es pega: recordem et pegaré una castanya, un castanyot, una veça, un bolet, cat. galeta és català establert (DFa.) (li clavava cada galeta!) [...]" (II, 585b17 i ss.)
-fer carrilló 'fer tertúlia' (dicc. Aguiló) (II, 591a34-35)
-a carregadures 'a tant la càrrega' (Cerdanyola, dicc. Aguiló) (II, 593b53-54)
-a carreguetes 'a coll-i-be' (Eivissa, dicc. Aguiló) (II, 593b54-55)
-testimoni de descàrrec (carta de Pere Coromines a Amadeu Hurtado (II, 597a33-36)
-donar a algú les encarragades 'atribuir-li una culpa' (Labèrnia) (II, 594a16-17) 
-llevar de carrera 'treure del pas', 'llebar un obstacle' (II, 594b55-56)
-fer carrer 'obrir pas formant dues files' (II, 595b7-10; Tirant i dicc. Aguiló)
-metre's en un carrer que no té cap, fig. (Bernat Metge, Tirant) (II, 595b10-11)
-carrer de Sant Jaume 'Via Làctia' (II, 595b11-13); carretera de Sant Jaume 'íd., Pallars' (II, 596a29-31)
-fer carretada 'conquistar una noia' "murriesc, Coromines, 1897" (II, 595b60-596a2)
-camí carretal 'camí de carros, camí ral' (Cat. francesa; Josep Pla) (II, 596a9-12)
-"els vells llumins de paper, que sobrevivien en comarques apartades, encara els he sentits anomenar mistos de carta a les Garrigues (Pobla de Cérvoles, 1936)." (II, 599a19-22)
-casell d'arròs (en una marjal, Sueca, 1962) (II, 605b55-60)
-clop casolà (mena de pollancre, Cardós, Estaon, 1934) (II, 606b9-10)
-Amb el verb cascar: "algunes accs. afectives, pintoresques o molt especials: cascar-se els peus (no pas pertot), cascar-se els pits, l'obscè cascar-se-la (Bna., Mall., Men.), el mig-murriesc cascar-se (un menjar)" (II, 611b4-8)
-cascadura de mamelles (1803 i dicc. Aguiló) (II, 612b55-56)
-anar a cascar banquets val. 'anar a xerrar amb gent' (II, 613a1)
-cassola del genoll 'ròtula' (Tavascan, 1934) (II, 616b58-59)
-traure de cassola 'treure de polleguera' (Fígols, 1957) (II, 616b60-617a1)
-casta nobiliària, casta militar, esperit de casta (II, 622a41-42)
-fer casta 'procrear', deixar per a casta (Mallorca) (II, 622b22-23); esser de bona casta ("esser sà o molt menjador", les Illes) (II, 622b46-53)
-de casta 'molt, en gran intensitat' (Maestrat, Calaceit) (II, 623a15-16)
-"En la meva adolescència encara no es deia quasi altra cosa que color de castanya 'això és de color-de-castanya' -res d'això ja en el DFa.- en lloc dels després generalitzats marró i castany" (II, 624b29-33)
-castell roquer (II, 625a59 ss.)
-"un castell d'avellanes (un pinyoc o carràs d'aqueix fruit) que és propi d'Andorra i Vall Ferrera" (II, 625b4-7)
-castell de foc(s) (II, 625b8-25)
-fer catxa 'fer molt mal joc...', donar catxa 'donar una sorpresa' (II, 638b20-27)
-color de catxumbo 'color indefinit, no clar' (II, 639a1-2)
-cau de la cuixa 'part superior-interior de la cuixa' (II, 639b5-7)
-"fig. cavar en lo cor 'causar greu sentiment' (Muntaner, citat per DBal.)" (II, 640b59-60)
-caure bé, caure malament 'convenir' (NE Principat) (II, 643a45-48)
-fer cau, fer recau (en jocs de cartes) (II, 643a49-55, amb explicació de la cosa)
-fer cas 'fer cabal' (II, 644a32-34)
-a cas, si cas ("per a eventualitats, són ja molt antics"; II, 644a34-43); si per cas, si a cas, si de cas ("Avui en català central i mall. potser el que predomina") (II, 644a45-b7)
-fer al cas 'correspondre' (II, 644a43-44)
-per accident "(= llatí escolàstic per accidens) ja en el Somni de B. Metge" (II, 644b20-22)
-cavall foguer o cavall de ferro 'per sostenir la llenya del foc' (s. XV) (II, 647b17-21)
-aigües cavalleres 'les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització' (II, 647b60-648a1
-cavaller salvatge 'espècie de joglar acròbata o lluitador' (Muntaner, etc.) (II, 648a19-25)
-tindre algú a cap de sèda (és a dir, al capdavall de la llista) 'preterir-lo, no afavorir-lo' (II, 657a55-56)
-recelar-se d'algú 'malfiar-se'n' (Bna., s. XIV) (II, 659a38-40)
-de cent en quaranta 'rarament, a llargs intervals' (II, 665b31-666a9, amb explicació del possible origen)
-"t'ho he dit quaranta vegades" (II, 666a6-7)
 -no tenir cap ni centener 'estar embullat sense solució' (Val.), 'no tenir solta, no tenir sentit comú' (Princ.), 'no tenir seny' (Ciutadella) (II, 666a23-28)
-cenyir el bol (terme mariner; II, 667b57 i ss.)
-cera gomada (II, 672a25-30)
-"Llampecs a la marina, cerç a la matina" ("Bladé, Benissanet, 27, dita proverbial repetida a Xert, i dites semblants d'altres llocs, AlcM", II, 674a26-29)
-cercar (lo) món (II, 675a14-20, amb referència al sobrenom Cercamon del poeta occità; i v. també nota 6 corresponent per a un ex. d'ús modern, II, 676a53-56)
-cercar amic (Eiximenis), cercar almoina (Llull), cercar or (1501) (II, 675a41-43); cercar baralles (S. xvi) (II, 675a46-47)
-cercar a 'procurar, mirar de' (Barcarès, 1959) (II, 675b23-24)
-fer cerca 'fer un tomb per un lloc' (II, 675b40-42), 'fer una inspecció o indagació' s. XIV (II, 675b48-49)
-passar pel sedàs 'garbellar, cerndre' (Principat) (II, 680a32)
-bestiar de cerra 'bestiar porcí' (mallorquí) (II, 682a16; II, 682b14-16)
-saber de cert/saber del cert (II, 683b54-684a10, i nota corresponent, II, 685b48-686a5)
-el certus és... (II, 684a11-49): "[...] que AlcM situa al Conflent, Cerdanya [...] i Empordà, però que jo he sentit força més a migdia [...]: la trobem repetidament en Ruyra que no era pas de l'Empordà [...] sinó de la Selva i sobretot Blanes" (II, 684a11-18); "Que aquí hi hagi una contracció del cast. lo cierto es [...] no veig gens clar que sigui rebutjable" (II, 684a22-25)
-"encertir-se d'una cosa, molt usat per Fabra, ja en escrits dels anys 20" (II, 685a43-44)
-llop cerver (II, 688b59-689a2; II, 689a13-25)
-parlar com un Cícero, explicar-se com un Cícero (II, 693a53-58)
-"en moltes parts del País Valencià terra de cigró és la terra que es trenca i fa pols fàcilment" (II, 697b42-44)
-"cel de cigrons 'cel de petits núvols' a Sant Pol" (II, 697b44-45)
-al cim de ("sobretot en les comarques gironines i de tot el Nordest") (= cast. encima) (II, 699a53-55)
-ploure a cimals (= a semals) (eivissenc i ebrenc amb el sentit del 'ploure a bots i barrals' del cat. central) (II, 700a46-53)
-"cimbre d'oliva 'emblema de pau, símbol de conciliació', en el passatge de Curial a què ja he al·ludit" (II, 702a31-32)
-"fer cimbell (en Jaume Roig), 'atraure amb un incentiu seductor'." (II, 702b47-48)
-"la locució proverbial interrogativa per quins cinc sous ' amb quin pretext fútil' [...] JRoig [...]." (II, 709a4-8)
-"dita popular "sempre falta un quinzet pa un duro", Fondeguilla, 1961, 'mai no s'acaba de fer el que esperem'" (II, 709a23-25)
-una quinzenada 'sèrie de quinze dies' (II, 709a27-29)
-"tort. venir-li de clica a algú una cosa 'venir-li de gust'" (II, 725b42-45)
-clamar mercè, clamar misericòrdia (medieval i fins ara) (II, 729b49 i 60)
-"la bacora no té clam, però guarda el costellam" (frase proverbial valenciana, II, 730b37-39)
-clapers de gegants "els antics talaiots i talaies" de Menorca (II, 736a13-15)
-clares vegades 'rares vegades, comptades vegades', des de fi s. XV (II, 736b36)
-"dita, no sé si especialment empordanesa: "[..] Els més clars se toquen" (II, 736b36-40, d'una conferència del seu pare; v. també nota corresponent, II, 740b19-32, amb dues cites més d'en Pere Coromines mateix)
-(saber) a la clara (II, 737a18-20)
-pel clar 'clarament' (Pere Coromines; II, 737a21-30)
-Amb l'acc. 'rar': de clar en clar (Vayreda; II, 737a30-36)
-"mall-.men. blanc d'ou" 'clara d'ou' (II, 737a40)
-de claror a claror (Narcís Oller; II, 737b45-48)
-entre dues clarors (II, 737b48-51)
-(a) contra-claror (loc. adv.; II, 737b53--738a3)
-declarar la guerra (II, 740a18-25)
-a l'aclotella 'en gran quantitat' (menorquí i mallorquí) (II, 742b53-58)
-no valdre un clau i variants (II, 743a27-39)
-clau dinal 'tipus de clau', s. XV-XVI (clau nm; II, 744a16-37); "EdFontserè (c. 1925) en reclamava a Fabra la inclusió en el DOrt." (II, 745a48-49)
-"locució mallorquina una cosa no té clavellera porta o cavallera-porta 'no té solta', 'no és racional' [...]." (II, 744a43-51)
-Dit de persones ganudes: "es menjarien les claus de Sant Pere" ("graciosa dita ponderativa", en Eiximenis; II, 745b17-19)
-"anar al clot 'morir', general" (II, 766a8)
-"fer-li el clot a algú 'enterrar-lo', a Àreu i Tor de Vall Ferrera, etc." (II, 766a8-10)
-"Portar algú a clot de bast (muntat dalt d'un mul), MVayreda, Puny.4, p. 277 (un altre de Genís i Aguilar en el DBal.)." (II, 766a36-39)
-"batalla a camp [c]los" (Joanot Martorell) (II, 773a48)
-"tocar a clos 'amb tritlleig seguit', c. 1500" (II, 773a52-53)
-a freu clos, a fons clos (locucions marineres de Cadaqués, v. Navegació i pesca)
-"no val una closca d'ou, de nou, etc., és comparança rebatuda" (II, 777b44-46)
-anar de verbes 'fer frases' (II, 785b3)
-"cobriment de cor 'basca, desmai' [mj. S. XV, Curial; B. de Maldà [...], Em. Vilanova [...]]." (II, 788a46-50)
-"sembra un pa i cull una coca": "proverbi, en els camps pobres de la zona ripollesa [...], donant a entendre que cullen menys gra que no en gasten per fer la sembra (1935)." (II, 789b25-28)
-cames de coquiller "patizambo" (València): "segurament per comparació amb el caminar caure [...]" (II, 791a25-29)
-roques rieres 'còdols' (El Cogul, sentit per en Coromines [1935-36]) (II, 800a58-60)
-coet volador (1459) (II, 803a6-12)
-cofis i mofis (II, 805b59-806a17)
-"Fer la cugullada 'submergir-se en l'aigua' (DAg) [...]" (II, 810a42-47)
-Locucions amb coix: coix-coix, coix-cot, coixeu-coixeu, anar coixint-coixant, coixim-coixam (II, 811b52-55)



Morfosintaxi

-Sobre la gramaticalització de cap (prep. pron. i adv.) (II, 521b44-522a26, i II, 524a39-b34)
-viure a ciutat, sortir de ciutat (sense article) (II, 719a43-45)

Cap comentari: