Peixos i altra fauna aquàtica

-agrívol i grívia (potser Labrax) (I, 74b57-75a8)
-agulla (I 84a12-15)
-agullat (I 84a25-30)
-aladroc (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’alatxa, q.v.) (I, 130a39-53)
-alatxa (Val., informació de Giner i March, que compara aquest peix amb l’aladroc a I, 130a39-53)
-aluja ‘calamars’ (Menorca) (Ommatostrephes vulgaris segons Moll, Vocab. de Ciutadella i DCVB, q.v.)
-anfós ‘nero’ (informació de primera mà a I, 313b22-29; sinònims i “qualitats quasi-humanes” a I, 313b40-42; i v. tota l’entrada)
-àngel: “com una bestina grossa, si bé no tan ample, i de color negrenc o de cendra (Sant Pol de Mar, 1925)” (I, 314a27-30)
-anguila: varietats i ecologia al Barcarès (I, 316b30-33); exportació (I, 316b2-4); introducció del consum d’angules (I, 316b45-51)
-aranya: “peix del gènere trachinus reputat per les ferides que dóna amb les seves verinoses pues” (I, 354b53-55 i nota 1 corresponent)
-arany ‘mena de caragol de mar’ semblant als bombos (Eivissa) (I, 355a16-20)
-+asot ‘peix semblant a les jurioles que es fa a les sapes o clapes negres d’algues’ (Sant Pol de Mar, 1927) (I, 449a14-16)
-bagra. Distribució i cites literàries amb una mica de descripció etològica: I, 547b8-26
-ballaruga, “caragolet molt petit [de Menorca], que també en diuen con i no és gaire diferent de la pada (me’ls ensenyaren a Migjorn Gran), […] i a la costa hi ha el Racó de les Ballarugues” (I, 601b39-43 i nota 4 corresponent, I, 603a10-14, on diu que l’AlcM l’equipara a “conus mediterranea”)
-barb, “peix d’aigua dolça de 30-80 centímetres de llarg” (I, 631b15-16). “Jo n’he vist pescar en molts estanys i rius del territori lingüístic: a l’Albufera valenciana (Palmar), a les basses de Puigverd de Lleida (junt amb tenques, anguiles i geperuts), i en el circ de Ratera (entre Espot i la vall d’Aran) hi ha l’Estany dels Barbs.” (I, 631b27-31)
-barretets (“el nom més vulgar del mol•lusc dit en altres llocs patellida, no solament a Tarragona i Barcelona sinó també a Palamós”) (I, 683a38-41)
-bastina/bestina (tot l’article, vol. I p. 720, esp. I, 720a60-b11) Diu que és un “nom de diversos peixos selacis de carn molt ordinària”, i també que és un “peix groller”
-bavosa: “Blenniuspholis, usual des de Barcelona a la Costa Brava i Cadaqués” (I, 739a48-52)
-+bellmarí ‘foca’ (tota l’entrada, I, 755b47ss.) Hàbitat: I, 755b47-51; I, 755b58-756a9, inclosa la nota 2. Usos: “[de la pell] en feien sobretot corretges” (I, 755b54-58)
-bis ‘espècie de verat: scomber colias’ (I, 805a54); “a Cadaqués me’l descrivien com un peix més eixut que el verat, que freqüenta unes penyes (Foralló, Bau) camí del Cap de Creus, que uns anomenen dels Bis, altres dels Bízus” (I, 805b25-28)
-blanquet (tret del DTorra, I, 824a16)
-bogamarí ‘garota, eriçó de mar’ (“Arbacia pustulosa”, II, 35a58): “propietats afrodisíaques” (II, 35a41); “conegut caràcter afrodisíac de la menja del bogamarí” (II, 36a30); noms en italià (II, 35a60-b2)
-bomba: “‘espècie de corn petit, marisc, de forma piramidal, si bé arrodonida en bona part pels costats i per sota’ (és semblant a l’arany, i menys llargarut, que el bombo, en veig diverses varietats al costat del port d’Eivissa, 1963).” (II, 77b56-78a1)
-bonítol: “peix semblant a la tonyina […]” (II, 89a45ss); “A tot el perímetre de Mallorca m’expliquen que els pesquen calant solta (espècie de xarxa) en les cales […]” (II, 89b16-25); “Per als naturalistes el bonítol és el Pelamys sarda” (II, 90b4-5)
-“la medusa, animal marí que té esporuguits els nedadors i pescadors pel caràcter fortament urticant del seu contacte” (II, 119b8-10)
-“bót ‘Orthagoriscus mola’ (BDC XI, 39) a causa de la consistència coriàcia de la seva pell (tan dura que a Sant Pol me l’indicaren un cop com a ‘peix de closca’, que junt amb la seva figura arrodonida […] el feien comparable a un objecte de cuiro de forma bombada” (II, 153a54-60); “També em deien que és de color rossenc, de 4 a 6 roves i que s’adorm a sobre aigua (1929). A Querós, en el Ter, deien que també és peix de riu (1931)” (nota 11 bot, II, 154b22-25) 
-ca marí “a les costes del Principat i de les Illes, nom d’una varietat de tauró [...]: el kәmәrí a Sant Pol de Mar era un peix molt voraç i gran (més que un gat, 12, 15, 20 i més roves), gris negrenc (més fosc que el cassó)” (II, 363b15-20) 
-cabra (cranc, “Maia squinado”): “l’aspecte imponent i agressiu d’aquest gran cranc” (II, 370a28-42) 
-“calet peix semblant al besuc” (II, 403b48-50)
-“caluga altra espècie de llissa o mugílid” (II, 403b51-52) 
-càntera: “a Pollença em deien que són peixos d’un pam de llarg, 1964” (II, 492a10-11) 
-cap d’olla ‘mena de dofí’: “cetaci enorme, semblant al dofí, em deien a Sant Pol “però més negre i més xato” que pesaria 10, 20 i fins 50 quintars, calculant a bell ull (perquè no sabien que mai se n’hagués agafat cap, 1925); també els pescadors de Formentera i els de Cala Rajada (1963, 1968) [me’l] descriviren [...] com un peix de grandària agegantada del qual hom s’ha hagut de guardar [...].” (II, 502b57-503a9 i ss.) "tauró de proporcions agegantades i de testa enorme" (II, 521a34-35) "és sabut que alguns d'aquests grans cetacis emeten una espècie de bram, vibració sonora o 'ount d'orgue'" (II, 521a40-41)
-cabot 'gobi' [1518], esp. mall. (II, 504b15-21)
-gaburro 'espècie de peix que es fa en el Segre' (Aitona, 1935) "citat junt amb les sabòques" (II, 515b25-28)
 -+Cap-de-mort (o potes-d'ase) "nom d'una bestiola o animal marí anàleg a l'ortiga de mar i al bromer: s'usen aquells noms a Felanitx (1964); sens dubte noms suggeridors de la forma: una espècie de medusa, amb un capdamunt que recordi una calavera i uns penjolls comparables a unes potes d'animal flac com un ase" (II, 519a24-29)
-cap-roig 'mena d'escòrpora' (II, 520b11-14)
-caputxo: "en el Maresme és un peix negre, semblant a una bestina i no menys gros però amb el morro afuat (St. Pol de Mar, c. 1926)" (II, 528a18-21)
-cardaire, "rajada de riu" (País Valencià) (II, 571a42-46, i nota 9, II, 573a22-29)
-caro, nom del peix Chimaera monstruosa (Tarragona segons Griera; Sant Pol, 1927, segons en Coromines: "peix estret, com de dos pams de llarg, color rogenc") (II, 581a51-55)
-carrós 'gènere d'anguila, de cap botat i boca ampla' (Barcarès, 1960) (II, 590a1-2)
-cassó "nom d'un gros peix gormand" (II, 620a34); descripció en cast. del llibre Ibiza y Formentera (II, 620a42-44); "M'era conegut ja de St. Pol de Mar, c. 1927, on dos pescadors me'l descriviren com a "més gros que el gat, però se li assembla; gormand; de color cendra, però una mica més fosc"." (II, 620a44-48)
-"+Cassona men., peix semblant al "graneu" (veg. GARNEU) (sentit a Fornells, 1964)." (II, 620b32-34)
-caua (II, 639b32-35)
-"Cavall de mar (St. Pol, 1925) o cavall marí [...]" (II, 647b25-26)
-cavalla 'verat', tort. i val. (II, 647b27-29)
-círvia (o sírvia): "al Port d'Andratx he vist com pescaven sírvis as Murter (1964), com entraven xírvis a la tonaire de Formentera (1963), a Ciutadella encara vaig sentir sírvia com a nom del peix viu, i hi ha el Bol de Ses Sírvies i noms semblants cap al Cap d'Artrutx (mapa Mascaró)." (II, 688a54-60)
-cigala: "crustaci marí d'entre 40 i 10 cm. de llarg, que viu a la costa del Princ. [...] i a la de les Illes, no gaire diferent de la llagosta però poc comestible" (II, 695a3-6) I nota 1 de l'article (II, 695b25-28)
-"el clau, que és vermellós i llarg com el dit o poc més (Sant Pol, 1925; II, 744b13-14)
-"la clavellada [...] mena de bastina, però molt bona, i de la mateixa grandària i color que la bastina pròpia: el nom s'explica perquè és tota plena com de tatxes, amb les quals s'ha d'anar amb molt de compte en pelar-les" (Sant Pol, 1925; II, 744b15-20); "id. a Palamós [...]" (íd.)
-claver: "en bal. és el nom de la rajada [...] o d'una varietat d'aquesta" (II, 744b22-24)
-claver: "espècie de grossa conquilla o corn marí" (II, 744b20-22)
-"els mejillones cast. i musclos cat. es diuen en val. clòtxines negres" (II, 771b16-18)

Cap comentari: