Noves entrades

(Encara ara, o bé en el moment de la redacció del diccionari)

-permor (I, 261b43 i nota corresponent, I, 263a9-14)

-boccaccesc (I, 281b37)

-corànic, -a (I, 285b37; I, 429b47)

-xisto ‘acudit’ (I, 309b59; I, 531b39)

-llamenc. Defineix anyívol com ‘delicat, llamenc amb un menjar’ posant un asterisc volat a llamenc, tot i que apareix al DCVB (I, 337b3)

-+jargó (“no admès en el DFa. però recordo que en els anys 1934-35 Fabra ja el recomanava a la S.F., per a llenguatge professional o privatiu, no tècnic, no forçosament argòtic […]: ell mateix m’animava a usar-lo ja, quan fes falta.”) (I, 383b26-32)

-+argòtic (“molt usat però no en DFa. ni AlcM.” [el volum I és publicat al 1980]) (I, 383b33-34)

-sarsaparrilla (dintre la definició d’arítjol, I, 388a34; amb justificació per adoptar el terme a partir d’una forma ribagorçana, I, 681a2-6)

-partit-pres (I, 397b53)

-Linneu ‘Linné’ (I, 400b52)

-inclús (pàssim: I, 419b33; I, 445a20; I, 833a39; etc) (i v. cloure); "inclús [1518], adverbialment [1887, mall.]" (II, 776a37-38)

-rossolant n (fig.) (I, 426b53)

-garladura ‘floritura’ (I, 429b47)

-ronsegueria (“[PCoromines]”) (I, 430b5)

-+artic ‘artiga’, “grossa llacuna que notem en AlcM” (I, 440b7-12)

-monetal ‘monetari’ (“acc. metal•lúrgica i monetal”, I, 454a34, s.v. assaig)

-refrendar (I, 458a26)

-+assombrat ‘lloc ombradís’ (Castellterçol) (I, 459b1-3)

-+astorinat ‘escamnat, esfereït, estarrufat’ (val., eiv.) (I, 465a24-30)

-+açurit ‘engrescat cegament, enllaminit, enviciat’ (Baixa Ribagorça) (I, 465a30-37)

-trescentista (I, 465b28; avulgarat I, 770a8)

-+astronàutica (ja inclòs als diccs.) (I, 466b28)

-tunda (donar una tunda definint ataubar, s.v. atalbar, I, 468b18-20, tot i qualificar-ho de castellanisme poc recomanable s.v. tundir)

-jaumenc ‘relatiu a [la Crònica de] Jaume I’ (I, 495b11-12)

-autobombo (I, 501b43) (no el trobo al DIEC2 ni al GDLC ni al DCVB)

-autodomini (I, 502a2-3) (DCVB, però no GDLC ni DIEC2)

-+avegants ‘senyes de pescadors’ (I, 503a14-18)

-trifini ‘punt de trobada de tres termes municipals’ (I, 504a38; II, 174b1)

-+avarguera ‘folro o mitja funda de cuiro que embolca, per sota, les regnes dels bous del jou’ (Men.) (I, 507a8-10)

-precel•lència (I, 516b5-6)

-+aviança ‘parentela, nissaga’ (I, 516b53-56)

-+aviatge ‘heretatge dels avis’ (I, 517a14-51, incloent-hi formes gascones)

-mitja-virtut ‘dona lleugera’ (no el trobo al DCVB, no DIEC2) (I, 522a36)

-+azalea (I, 525b30-31)

-+azederac ‘cinamom’ (I, 525b31-33)

-pastoril (I, 528b21; I, 528b25; II, 138b54-55 i II, 139a5, i pàssim) (DCVB, no DIEC2)

-bu (interjecció): “bu ‘papu’, ben usual en castellà, i que pràcticament és català i universal [cf. boo anglès, p.ex.], car és el so que emet el “papu” per tal d’esporugui els infants” (I, 528b44-49)

-imela ‘tipus de so vocàlic àrab’ (I, 535b33 i crec que també més amunt) (v. Imala)

-fortorós (dos cops s.v. baf, definint baf i bavor) (I, 539b15, i I, 539b53) (no DIEC2 ni DCVB)

-lingua franca ‘llengua franca’ (terme que fa servir comunament dintre el text en rodona) (I, 552a25)

-renomenat ‘que té renom’ (DCVB, no DIEC2) (I, 557a17)

-segrel ‘mena de trobador galaicoportuguès’ (I, 557b29; I, 678a15-16)

-avulgarar (I, 560b44; avulgarat, I, 776b54)

-+bajanura ‘beneitura, sandez’ (“bonic terme d’indulgent ironia […] digne d’afermar-se en la llengua literària”) (I, 558a32-35)

-mòpia (mallorquí; no GDLC ni DIEC2) (I, 560b59)

-+embalar-se “‘accelerar-se (dit especialment dels vehicles)’” (però ja incorporat al DIEC2, p.ex.) (I, 562a2-5, amb l’ex. anava embalat)

-+baldreig ‘agitació de les ones’ (menorquí) (I, 564a15-17)

-enraonamentari ‘conversador’ (dit de Marian Mayreda) (I, 565b47-48)

-pentalogia (I, 566a57)

-arabonímic, -a ‘relatiu a topònims d’origen àrab’ (I, 566a57, on diu entre parèntesis: “si m’és lícit aquest terme”)

-+esbalçarrada ‘ensulsiada’ (I, 574b59-575a2)

-contribalç: carros de contribalç (tota la nota 7 de balç, I, 576a36-54)

-+embelcar-se ‘guerxar-se’ (“valencià meridional […] (Enric Valor)”), i +embelar-se ‘id.’ (Cervià de les Garrigues) i +embel (id.) (I, 577b41-49)

-desaire ‘despreci, afront’ (segons cita que sembla del Belv.) (DCVB, no DIEC2) (I, 102b59-103a8)

-iraquí (no DCVB) (I, 585a16)

-coprolàlic ‘afectat de coprolàlia’ (I, 589b48, qualificant el Gargantua de Rabelais)

-+abaldufat (Josep Maria de Sagarra) (I, 590a55-57)

-remans ‘recolze de riu’ (I, 593a41)

-+esbalaié(r) ‘escombra rústica’ (ribagorçà) (I, 593a47-48)

-apenes (tot junt) (DCVB) (I, 602a15)

-bambolejar. Diu “no recollit per Fabra” (I, 612a40-44), però ja és al DIEC2

-bedro ‘devesa, pasturatges d’un poble determinat i reservats per a aquest a tal o tal mena de bestiar’ (Boí) (I, 613b22-25)

-embandir-se ‘encongir-se o escurçar-se una corda en assecar-se després d’haver parat la pluja’ (terme nàutic, Sant Pol, 1929) (I, 617b40-43)

-òptimum (en cursiva) (I, 619a19)

-jargonitzant (I, 620b10)

-+jargonesc (I, 383b34; I, 776b54)

-aplebeiat, -ada (I, 620b10)

-apicarat (I, 620b49)

-+ajargonat (I, 383b34; I, 621b28)

-+banyassada (Conat) (I, 623a24-26)

-llanta ‘llanda’ (ja Fabra) (I, 627b46)

-barba-de-boc (espècie botànica no ben definida, I, 632b7)

-+itjol ‘coixí de monja, coixí de senyora’ (I, 632b6, hapax sense entrada pròpia enlloc, ni tan sols al mateix DECat)

-sotaigua ( a l’expressió serra de sotaigua, I, 632b22-23)

-poliorcètic (no DCVB ni DIEC2, però sí GDLC) (I, 635a15)

-recul ‘reculada’ (no DIEC2 ni DCVB)

-rousseaunià (I, 639a7)

-+barbitúric (I, 640a19) (no DCVB, però sí ja a GDLC, etc.)

-fotostàtic (“ed. fotostàtica”, I, 642a18)

-barco (“avui està arrelat a tot el territori lingüístic (per bé que encara el rebutgi la llengua literària), i ja es troba en velles cançons populars; d’ací el diminutiu barquet, encara més general”) (I, 641b28-36)

-moixalós (“selva moixalosa”) (I, 647a20)

-bardissot (“supl. d’Ed. Fontserè al DFa.”) (I, 646b10-11)

-sefardim (plural) (I, 652b25)

-verborrea (DCVB, no DIEC2) (I, 653b33)

-reàlia (“fets reàlia”) (I, 657a46)

-desembarrerar (I, 666b57-60, amb definició) (Albufera de València)

-+embarrerâ(da) (Benimuslem, 1962) (I, 665a3-5, amb definició)

-embarregar(-se) (I, 665a6-11)

-esbarrallar (val.) (I, 665a15-19)

-barres-a-pits ‘entristit’ (I, 665a37-41)

-+barregà (“cat. ant.”) (I, 676a57-60)

-documentari, -ària (“frases documentàries”) (no GDLC) (I, 679a8-9)

-+barrilesc ‘bandarresc’, ‘de la gresca’ (Pere Coromines, amb cita) (I, 688b11-17)

-bandarresc (definint barrilesc) (I, 688b11) (article de Gulsoy però potser copiant una cèdula d’en Coromines fill)

-jargonal (I, 697b11)

-+arrutx ‘punta de la perxa del barquer’ (terme sentit per ell el 1935 a l’Ebre, sense referències lexicogràfiques anteriors) (I, 434b18 i ss.)

-autoctonia ‘autoctonisme, qualitat d’autòcton’ (I, 711b10; II, 124a16)

-+bastança ‘provisió suficient’ (I, 717b21-24)

-+l’abast (“d’una qüestió, d’un treball, etc. […] molt usat des de c. 1925, rar abans, i encara no registrat en AlcM, DFa., DAg., etc.”) (I, 717b41-43)

-pastorellesc (I, 719b55)

-nebrissense (de Nebrija) (I, 726a13)

-+beta ‘gran barca de càrrega’ (Sant Pere Pescador, 1912) (pl. “+bètes”, I, 727a50-54)

-nivellació (DCVB, no DIEC2) (I, 732b28)

-+alandrar ‘esbatanar’ (hàpax al dicc. cat.-al. de Vogel) (I, 730a52-54)

-batifull (“Ed. Fontserè al marge del seu exemplar del DOrt.”) (I, 732a39-40 i nota corresponent, I, 734b25-27)

-diminutivitzant (I, 732a48)

-mal-endreç(os) (definint terrabastall, I, 732b5-7)

-+becarrut, -da (i, 741b33-34 i nota corresponent)

-jurístic ‘jurídic, legal’ (I, 44a44)

-estudiantí, -ina (I, 743b10)

-+becar (i -+becari) (I, 744a8-12)

-apenínic ‘relatiu als Apenins’ (I, 745a56)

-+begallarDFa., no AlcM” (I, 750a21)

-gauxesc (I, 750b41)

-metacedeusi (GDLC, no DCVB ni DIEC2) (I, 753b15 i pàssim)

-+bellparler (“[DFa.]”) (I, 753b29)

-bellesguard ‘mirador’ (I, 753b58-754a6)

-+bellmarí ‘foca’ (tota l’entrada, I, 755b47ss.)

-vertir ‘traduir’ (DCVB, no DIEC2 ni GDLC) (I, 762b25)

-baronil ‘baronívol’ (no GDLC, p.ex.) (I, 772b12)

-+berruganya ‘veça cultivada que donen als coloms’ (el Lloar) (I, 774a10-14)

-+bestialitzar (“no en els dicc., però usual”) (I, 783a46)

-borallada (= abeurallada) ‘menjar sucós que es dóna als […] animals per engreixar-los (“cèd. de Pere Coromines a Llers, 1898”) (I, 788b25-29)

-biaixar ‘esbiaixar, tallar en biaix’ (no GDLC) (I, 790a8-15)

-cul-de-got (amb valor apositiu) (I, 800b17)

-biombo (no DIEC2 ni GDLC, sí DCVB) (“per als de luxe i fantasia i usats dins els edificis sembla un mot ben tolerable mentre no es tendeixi a deixar en desús l’altre [paravent]: potser es podria establir com a normal la distinció indicada”) (tota l’entrada de biombo, esp. I, 803a12-17)

-turis ‘turo, tosca’ (“Barxeta, 1962”) (I, 818a56-58)

-blaca ‘garric, alzinoi, coscolla’ (sentit per Coromines una sola vegada a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità) (I, 820a54-b18 i ss.)

-torpa ‘croca, herba blanca’ (no DCVB) (I, 823b46-48) (variant de +torba [v. TORBAR])

-blanquissal ‘blanquissar’ (I, 824a28-31 i nota 6 corresponent, I, 824b3-6) i ‘argila blanca’ (nota 6 blanc, I, 824b6-10)

-shibolet (escrit per ell en cursiva) (terme jueu) (I, 833a18)

-“la Cèltide” (I, 838a38)

-+desblegar (nota 2 blegar, I, 844b48-54)

-+xondana ‘xeflis’ (II, 13a18) (i v. tota l’entrada corresponent al DECat mateix, on explica que falta a tots els lèxics)

-+forràs ‘ocell semblant a l’esparver’ (amb entrada pròpia al DECat i remetent a furràs al DCVB); cita oral d’Aitona a II, 18a8-12)

-bocalina ‘entrada que per alguns paratges tenen les barres dels rius, que deixa pas a algunes embarcacions’ (“1868, SLitCosta”) (no DCVB, DIEC2 ni GDLC)

-bacó ‘bocí’ (alteració de *bocó, menorquí, “dicc. inèdit de Febrer Cardona, c. 1820”) (II, 19a44-46)

-boquera ‘desguàs d’un estany’ (Pallars) (II, 19a49-50)

-bocaprim (“(no AlcM ni DFa.), però ben viu en el sentit de ‘llepafils, llamec’ en el Gironès, etc. (St. Aniol de Finestres, 1968).”) (II, 20a33-35)

-+pidoix (budoix AlcM) ‘gros grumoll que es fa en coure malament sopes de pa’ (definició “del prof. Elias Serra i Ràfols”) (II, 24b15-35)

-+mudeixó (budoix AlcM) “[…] m’és conegut com a mot empordanès (no registrat per cert a cap diccionari, tan poc com pidoix) en un sentit semblant al dels redols de sembrat, que hem vist definits per a budoix [a II, 24b6-8)]. L’usava Pous i Pagès […]” (II, 24b45-60)

-signífic (“el signífic hieràtic”, II, 27b55)

-bogar ‘boguejar’ (no DCVB) (II, 33a25-29); bogants ‘territori fronterer’ (II, 33a29-32)

-fanguitxó (“fanguitxó semi-líquid”) (II, 38a50)

-+bojard ‘esbojarrat’ (II, 43a25-26, amb nota a II, 45a1-9 que inclou dues cites del seu pare)

-roturar (definint el baix aranès desbodigà) (II, 46a51) (DCVB, on especifica que és castellanisme per rompre)

-+ximecs (definint borrina de mar, II, 52a41)

-+borrinar o +borrinejar (II, 52a432 i nota 5 corresponent)

-+boiregós ‘perjudicat de boires’ (II, 52a56-58)

-bojac (Calendula) (DCVB amb cites de Guimerà i de Clapés, dicc. Aguiló; Fabra amb la forma boixac, que jo no he sentit mai mentre que bojac sí, des de petit, a la família) (II, 54a56-b1 i nota corresponent, II, 54b23-34)

-+buixos ‘boixa’ (“forma val.”) (II, 54b46-47)

-boligo ‘xarxa semblant al bol, més petita que la xàvega’ (Marina d’Alacant) (no DCVB) (II, 57a12-14)

-verdàs ‘verd, picant, amb connotacions sexuals’ (no DCVB) (II, 62b49)

-insularista (“prejudici insularista”) (II, 59a36-37)

-pur-sang (adj.) (II, 60b20)

-neoyorquí (II, 68b5)

-+boleta ‘carrereta, moixernó (mena de bolet)’ (Taüll, 1969) (II, 68a55-58)

-numerosíssim (DCVB s.v. numerós) (II, 69b51)

-+rebolica ‘embull de plantes i ormeigs’ (Albufera de València, val.) (II, 71a10-19); +rebolicat ‘enredaire’ (II, 71a19-22)

-+embolicament (II, 71a56)

-+tresbolicar-se ‘embullar-se (en alguna cosa)’ (Boí, 1953)

-+reboll ‘boll’ (Pere Coromines en una carta) (II, 72b40-47; II, 74a12)

-+bollatrepadella ‘mena de menjar incorporat al beurall dels porcs’ (Sant Magí de Brufaganya, 1927) (II, 74a16-24)

-+bombonera (“el recordo en ús des de 1915 o abans; DFa; no AlcM”) (II, 79a40-41); +bomboneria (“no AlcM ni DFa.”) (II, 79a41-42); +bomboner (“usat entre gent del gremi”) (II, 79a42-43)

-+barbol ‘remor violenta i súbita’ (olotí, Vayreda, amb dues cites) (II, 81b50-58)

-súbit (DCVB, no DIEC2) (II, 81b50-51; II, 260b27)

-embarboll ‘barboll, trampa en el joc’, ‘embolic en el parlar’ (Baix Urgell) (II, 81b35-36)

-barbullador (“la mar barbulladora ‘ressonant’ en el ‘xueta’ mallorquí Josep Tarongí”) (II, 81b45-47); barbullaire (rossellonès) (II, 81b47-50)

-bonatxó (DCVB) (II, 12b24-25, i com a remissió a II, 83b13)

-prestigiament ‘acció i efecte de prestigiar’ (no DCVB ni DIEC2)

-intrincament (DCVB, no DIEC2) (II, 94b17)

-+bora ‘cova’, ‘caverna’ (II, 94b51) (v. document Muntanya)

-+borraixera ‘recipient per posar-hi borraix o bòrax’ (1868, SLitCosta) (II, 98a35-38)

-bordisc ‘bord’ (un pollancre) (Estamariu; Llessui) (II, 101a23-25)

-+baldruig ‘olivera borda’ (Castalla, 1955, comunicació d’EValor) (II, 101b1-11)

-regestar ‘registrar’ (“un document que tinc regestat d’Ullà”, II, 103b24-25) (no DCVB; Coromines no en diu res s.v. gest, que és on hauria de sortir, o sigui que pot ser que sigui creació o recreació seva)

-substràtic (“paraula substràtica”) (II, 105b41-42; II, 144a15)

-leproseria ‘llatzeret’ (II, 109a28)

-+borir (“‘susurrar las abejas’, solament recollit pel diccionari d’Escrig (1851), si no és una errada seria una alteració de bonir per influència de borinot.”) (II, 116a38-41)

-vesicar ‘fer sortir butllofes’ (II, 119a20, en la forma de gerundi)

-fotocòpic adj. (“ed. fotocòpica”) (II, 132b39)

-transmediterrani (II, 129a15)

-tradicionista (II, 129a34)

-borrada ‘treball feixuc’, ‘gran quantitat’ (rossellonès) (II, 129b11-2 ss.)

-+borrassol ‘una herba que s’agafa o enganxa als dit” (“pall.”) (Tor, 1932) (II, 130a2-3)

-“Verdaguer havia usat +esborronit” (II, 131b25-31)

-garropassa, sentit per ell en comptes dels gorrapassa i gorripassa del DCVB, “aplicat a butllofes, ja més grans, causades en la pell dels adults per la calor” (zona Ebre-Tortosa) (II, 132a54-b1)

-borragini, -ínia ‘borraginaci, -àcia’ (no DCVB) (II, 134b48, i explícitament a II, 135b23-24)

-+borratxer ‘venedor o fabricant de borratxes’ (segle XV) (II, 137b24-29)

-+bosc, bosca adj. (II, 144b10-14)

-+boscallós (“celles boscalloses”, Puig i Ferrater) (II, 144b33-35)

-+boscària ‘boscúria’ (II, 144b58-59)

-+bossolla ‘bragueta’ (benasquès) (II, 147a60-b2)

-bursàtil ‘borsari’ (no DIEC2, no DCVB) (citat per ell al costat de borsari, II, 147b6)

-vainillat, -ada ‘compost de vainilla’ (definint ametllat) (I, 280a6-11)

-salmantí (I, 511b25; II, 152b8)

-afiançar (acc. 3.c DCVB) (no DIEC2) (II, 155b43)

-sessejant (adj.), sesseig (cast. ceceo) (II, 158a46-47)

-aborigenisme (II, 162b39)

-+botant ‘falca per a la varada d’una nau’ (1868, SLitCosta) (II, 161b44-45)

-+botidura ‘enflitja, mal del bestiar botit’ (no DCVB com a entrada, però esmentat a l’acc. 5.a de embotir) (II, 170a42; II, 170b15-16)

-suggerència (DCVB) (II, 173b8 però utilitzat sovint)

-imperescible (no DCVB) (II, 172a58-59)

-galtifler (no DCVB) (tota la nota 13 de botir-se, II, 173b25-33)

-+botjós ‘silvestre, que creix sense explotació, pels ermots’ (“parlant de les alzines o garrics de poc valor”) (II, 174a35-40)

-+botxar (“es diu de les plantes quan comencen a inflar-se les branques per brotar”, Pere Coromines) (Empordà) (II, 175b28-54)

-gèmola ‘botó o poncella vegetal’ (no DCVB) (II, 179b8)

-+buiner (adj.) ‘barroer’ (cita de Gaietà Vidal i de Valenciano) (II, 185a25-27)

-+bragós ‘sollat de fang, ple de llot’ (II, 185b43-51)

-+braçatge ‘feina que fa el bracer en les collites’ (acc. medieval; II, 187a32-42)

-+braquiocubital “(1868, SLitCosta)” (II, 187b2-3)

-+braganell ‘les bragues’ “eiv. (PzCabrero)” (II, 187b56-57)

-+aré interj. (I, 370a44)

-+desbraguerar ‘llevar la pell del braguer en escorxar el bou’ (València, Giner i March) (II, 188a18-19)

-antihèrnic, -a (II, 188a41)

-+esbramegar ‘bramar (la cabra)’ (Viu de Campo, 1965) (II, 191a1-2); +esbramec (valls d’Àneu i Benasc) (II, 191a2-4); +esbramit (de l’ós, Espot, 1960)

-+embranquillar-se ‘entortolligar-se’ (“migjorn val.”) (II, 194a29-31 i nota 6)

-+branquinyol (II, 194a31)

-+ambiental, +ambientar, +ambientació: “neologismes que han circulat ja molt des del segon quart del segle [XX] (no tant el darrer […])” (I, 274b14-16)

-paladinesc (no DIEC2 ni DCVB) (II, 197a47)

-+abrandada, proposta seva: “sembla més correcte que brandada en un ús culinari que circula entre nosaltres (almenys a la Costa Brava).” (II, 197b13-16)

-abranlar (‘abrandar de foc’) (Pere Coromines) (II, 197b17-198a20)

-morfonològic (II, 199a4)

*-celticitat (II, 202b52; II, 566a24-25)

-+brandolat ‘balustre de barana’, Mallorca (II, 211a6-19)

-frotar. Ho fa servir per definir bregar (‘frotar, refregar’, II, 211a46). I s.v. fregar diu: “gal·licisme recent i poc generalitzat en català [Lab. 1839]” (IV, 183a35-41) 

-mitja-paraula ‘sobreentès’ (II, 214a23) 

-post-adjectival (“verb post-adjectival”) (II, 214a46) 


-provençalejant (adj., II, 229a23) 

-tantejant (adj., II, 232b16) 

-+acarrossar ‘carretejar’ (II, 596b41-43, amb cita del seu pare; mot que fa servir ell mateix a II, 234b27) 

-+bridar “[c. 1390, Aversó, 8.34, bridà, qualificat allí de pretèrit]: mot estranyament omès per tots els dicc., però en ús viu parlat i que recordo en mant. escr. Renaix. [...]; es diu bridar el cavall, bridar l’expressió, les passions, etc. [...] no es veu cap objecció a tal ús, per més que potser es vagi imitar del francès [S. xiii] i que en castellà es trobi des de 1572 [...] si bé després l’exclogué el DAcEsp., que és potser la raó per la qual l’han tractat amb tanta severitat els nostres lexicògrafs [...], que en forma ben inconseqüent admeten bridada ‘estirada de regnes’ (DFa., AlcM)” (II, 234a6-26)


-+brillotejar 'brillar dèbilment' (II, 237a60) 

-Sobre briu i briós. “BRIU, ‘energia, animació’, mot antic i clàsic [...] conservat dialectalment en el Rosselló, i en forma alterada, brillo, en l’ús vulgar general” (II, 241b47-49)
“Més tard ve l’eclipsi d’aquest mot en literatura: ja veurem per què.” (II, 242a27-28)
“No sabem què en pensava Mn. Antoni M. Alcover però ell mateix va usar-lo alguna vegada [...]; després l’ha usat allà algun escriptor recent [...] i l’hi han registrat alguns lèxics, si bé disfressant-lo amb –o a la castellana [...], però fins a Mallorca això ha restat esporàdic, com si temessin usar un castellanisme o mot altrament criticable.” (II, 242a42-57)
“L’ús de brío i brioso en castellà s’havia fet mentrestant multiforme i multiplicadís [...] fins a l’extrem de superposar-se això a l’ús genuí català en la memòria de tothom.” (II, 242a58-b4)
“L’home del poble simple, que evitava les seves pronúncies dialectals oreia per orella [...], es cregué que també havia de dir brillós en lloc de l’etern briós, quan l’italianisme gongorí brillar per ‘ser esplendent’ començà a generalitzar-se [...]. I aleshores també s’introduí brillo ocupant fraudulentament el lloc de briu [...]. Això està severament condemnat en la llengua literària i cap diccionari no ha gosat ni recollir-ho. No obstant, ho diu tothom: pecat nefand, horrible! Un mot tan “vulgar”... [...] Per què? Briu, briós, mots entre els més nobles de la llengua literària des d’abans de Jaume I. Condemnats a mort per un petitíssim accident, per un trivial pecadet en què caigueren quan la llengua vivia en l’ostracisme literari [...].” (II, 242b42-243a33) 

-boquilla ‘broquet’ (de pipa) (dins la seva definició de broquet, II, 248b46-47)

-eiximenià (II, 252a28) 

-insignificatiu (II, 256b39) 

-brogidós. “no registrat pel DFa. [...] l’usava el mateix Fabra (definint borinot en el DFa.” (II, 257b23-34) [Incorporat amb asterisc almenys des de la setzena edició del Fabra, Edhasa, abril del 1982, però suprimit al DIEC2, on la definició fabriana de borinot apareix alterada (“de vol brogidós” passa a “de vol brogent”)] 


-+brom (Bromus, planta) (II, 264a41) 

-abundancial (DCVB, no DIEC2 ni DDLC; II, 267b4) 

-“+Bromer vaig anotar dels pescadors de Portopetre (Felanitx) (veg. la cita en VORM) crec com a equivalent del vorm de la Costa de Llevant, en el sentit de ‘medusa’” (II, 268b54-59) 

-bro(n)cal ‘mena de bruc baix’ (“l’he vista i és realment la salabruga o bronsa”) (II, 270a15-40) 

-curde ‘curd, kurd’ (II, 272a38) 

-“+Bronzista ‘el qui treballa en bronze’, d’on ‘partidari de sagnar els malalts’” (II, 271b52-57) 

-bartal (‘massa de brolla o esbarzerar’, Pirineus centrals; II, 274a53) 

-+brossatge ‘brolla i vegetació abundosa’ (Priorat; II, 275b57-58)

-+brosseguer (Alt Maestrat; II, 275b59-60)

-+brosser (gos brosser, tortosí; II, 276a6-10)

-+brosseguer ‘espessor de maleses’ (valencià; II, 276a13-14) 

-“castellanòfug” (II, 281b54-55)

-flamenquitzant (adj.) (II, 282a12-13) 

-"+brunejat és una malaltia de la vinya (Eduard Fontserè)." (II, 283b21-22)

-+brunella ‘tela’ (Turmeda) (II, 283b25-28)

-+bruneteria ‘fabricació del teixit anomenat bruneta’ (“[...] 1322, DBal.”) (II, 283b36-42) 

-+bruguer ‘el lloc on el bruc abunda’ (II, 284a17-18; ja al DIEC2) 

-“AMAlcover usava +calamarxa amb un sentit moral de ‘penes i treballs, calvari, sofriment’ [...].” (II, 294a31-34)
-"+brusquer (Bartomeu Fiol [...], c. 1965; no en els diccs." (II, 305a23-24)

-"[...] cat. +bruscat potser amb el sentit de 'cuit damunt caliu de brusques'." (II, 305a32-37)

-+Embruscolat b.-ribag. 'mig emplujat' (que veig en el full parroquial d'Açanui, 1965) [...]." (II, 305a39-42) 

-avort (II, 396a53) 

-+Brutós (“Puig Ferr.”, II, 307b7-10)

-+Embrutívol “en la Gramàtica de Fabra de 1956” (II, 307b18-23) 

-“+BUADA, ‘volta, cúpula’, també ‘arcada’ i ‘pont que uneix dues cases que s’enfronten en un carrer’ [...], encara usat en el Rosselló i a les Illes [...]. Els diccionaris catalans encara ignoren aquest mot, [...] AlcM ño dóna la mala grafia boada [...].” (II, 308b51-309a15) 

-“Bugallar [...] ‘abellar, conjunt de bucs’ [...];6” (II, 314a17-24) “6 AlcM escriu buguellar i bugatar [...] que temo que no és sinó una errada de còpia en lloc del mot ben conegut [bugallar].” (II, 315a7-10) 

-alternància (II, 316b56-58, on l’alterna estilísticament amb alternança)

-“+Budellada ‘anella de fil de cotó que passava per dins del cuc, en la pesca de l’anguila’ (a Ceret, 1960)” (II, 317a19-21) 

-castellufo (II, 319b58) 

-“Fraga +bòfio ‘buit’” (II, 321a3) 

-+bufallut “abotagado” (II, 321a9-10)

-+embofegat ‘engreixat o embotornat’ (amb cites d’en Coromines pare i d’en Ruyra) (II, 321a25-38) 

-malolent (II, 320b41) utilitzat per ell, i s.v. olor en dóna cites de Llull (però amb el prefix separat) 

-+bufó, +rat-bufó i +bufot ‘rata d’aigua’ (II, 322a7-38) 

-“+Bufa-ull certa herba silvestre val. (Vall d’Uixó, 1961 [...]).” (II, 322b58-59) 

-coster ‘costaner’ adj. (utilitzat per ell a II, 331b20, i defensat s.v. costa) 

-+Bula ross. ‘esllavissada’” (II, 334a29-30) 

-“val. bullet ‘gran bombolla d’allò que bull’ [...], Simat de Valldigna, 1962” (II, 335a11-14)

-+Burató val. (II, 340b23) 

-“+aburgesament [ja freqüent, cap a 1920]” (II, 342a49-50) 


-“+Burraire ‘el qui mena les burres de la llet’ (DAg.), que tots havíem vist pels carrers de Barcelona almenys fins cap a 1920.” (II, 345b8-10) 

-“+Esburxegar-se el nas [‘furguinyar-se’l] nota del barceloní Eduard Fontserè (c. 1940).” (II, 350b46-48) 

-“+Bursar (mall., B. Porcel, veg. supra)” (II, 350b49) 

-“+Buscarreta alterat en borrusqueta [...] ‘brossa o busca en l’ull’ [...] benasq.” (II, 355a3-6)

-“+rebuscat” (II, 355a46-56)

-“+Buscafresses ‘buscador de baralles’ [1900, Mrn. Vayreda, La Puny.4 ii] [...]: bella substitució del cast. busca-ruidos [...].” (II, 355a59-b6) 

-gergo (it. ‘jargó’, però pel context sembla voler dir patois [de la Vall d’Aosta], II, 359a6)

-“+Butxacós adj., suro (el que és ple de clots i bonys)” (II, 360a6-7)

-“[...] voldria suggerir que podríem usar reembutxacar per dir en termes planers i inequívocs allò que ens fan dir tan penosament reembossar (¿per què no dir si vol, li reembutxaco mil pessetes?).” (II, 360a16-22) 

-performar (no DIEC2 ni DCVB, sí DDLC amb cites de Pere Corominas, Folch i Torres i Carner) (II, 360b29-30) 

-butxerisme ‘la condició natural del bútxara’ (II, 361a22-23); “+Butxarisme ‘natural i procediments del bútxara’ (Amadeu Vives, supra).” (II, 362b23-24)

-goyesc (sí DDLC) (II, 360b34) 

-“+canaiot [< canallot] ‘xicot’ (Gósol)” (II, 364a32)

-“+canassa nom de peix en doc. rossellonès de 1379 [...].” (II, 364a41-43) 

-“un pas +cabanyal, que s’usa a molts llocs [...]” (II, 367a13-15) 

-“+cabelleraire en doc. de 1725 (Careta, Barbr., s.v. perruquer)” (II, 368a49-50) 


-“Capil·lera [1784, Genís; el reclamava Fontserè2 a Fabra, c. 1925].” (II, 368b22-23) “2 Al costat uns aclariments “aixarop” i “ampolla”, que semblen referir-se a aquest mot.” (II, 368b27-29) 

-“menorq. +cabrader ‘cabrer’ [...].” (II, 370a56-57)

-“acabretat m. ‘roquisser que, vist de lluny té la forma d’un ramat de cabres’, parlant d’un indret dit Les Cabres d’en Barceló [...] V. de Ribes Pardines (1935).” (II, 370b16-20)

-cabrer ‘varietat de gamarús o duc’ [...]; semblant, però no igual,segons informes valencians, a la que a Barx anomenen mama-cabres (cast. chotacabras), 1962”
-“+Cabronco, que em defineixen a Pinet (entre Valldigna i Albaida) com un gros ocell d’ulls fosforescents (1962): ha de ser, doncs, un ocell nocturn” (II, 370b40-43)

-“+Acabridor sembla tenir el significat de ‘indret on fan muntar les cabres pel boc’ [...].” (II, 371a18-20)

-“+Cabrerissa ‘corral on tanquen les cabres’: forma primitiva [...] que quasi no es conserva més que com a nom propi [...].” (II, 371a28-31) 

-“+Cacejar” (II, 375b29-34)

-“+Cacerina ‘bossa de cuiro per a municions de caça’ [...].” (II, 375b34-36) 

-“+cacaua ‘varietat llarga de cacauet, de 4 grans, més feculenta i menys saborosa’(val., II, 376a52-54)

-“+cacofònic [1839, Lab.].” (II, 376b23-24) 

-denominal (“formacions denominals”, II, 379a42). No DCVB, no Fabra, no DDLC, no GDLC paper; sí DIEC2, sí GDLC on-line 

-distenta ‘catarro, fr. coqueluche’ (II, 380b28-35) 

-“+cadastrar ‘registrar per al cadastre’, o bé encadastrar” (II, 381a28-29) “però les expressions populars, en la ruralia del dialecte central i de moltes altres comarques del Princ., són avui la +recana ‘el cadastre’, recanar, recanador.” (II, 381a30-32) 


-lladruqueig (utilitzat per ell: “el moviment i lladruqueig pesat i incansable dels gossets joves [...]”; II, 385a29-30) 

-ossall ‘cria de l’ós’ (utilitzat per ell; DCVB, no DIEC2; II, 385a4) 


“[...] candado [...] va penetrar fortament en català en els segles decadents i es popularitzà en la major part del territori, quasi pertot, en la forma candau, fins a València [...], fins i tot a les Illes [...]; gairebé sense altra excepció que el domini rossellonès i alguna alta vall pirinenca [...].” (II, 385b19-42) 

-“+cadenera adj. f. aplicat a una mena de taronges (Carcaixent, Benidoleig, 1962) [...], tenint en compte que les cadeneres es caracteritzen per “venir abans de Nadal” [...], potser [...] el nom [...] ve des d’antic, anterior a la Conquesta, provinent de calendaria [...].” (II, 386a1-13)

-“[...] un cat. antic +cadenàs [...]” (II, 386a14-22, amb cita al cos del text, II, 385b5-8) 

-“+Cafeteria, de l’anglo-amer. cafeteria” (II, 394a27-28)

-“+Caguètxo “mal-sofrit” [...]” (II, 395a60-b1)

-caftan (v. tota l’entrada, II, 394b41-44) 

-“+CAGOT, ‘leprós’ [...], mot no estrany del tot al català si bé essencialment bearnès” (II, 397a28-36)

-“+CAICÓ, val. [...], avui més aviat topònim [...] ‘lledoner’ [...].” (II, 397a60-b5) 

-cairada ‘angle’ (II, 399b14-15)

-cairal ‘devessall’ (?) (Conca de Tremp?) (II, 399b21-26); cairals ‘cingles’ (II, 399b26-28) 

-“Caixol (per a trasportar [sic] el guix cuit els guixaires) a Sarroca de Bellera” (II, 402a27-28) 

-penyataguer (utilitzat per ell, 404a41, segurament agafat dels Contes vallespirencs d’Esteve Casaponce, o bé d’en Josep-Sebastià Pons) 

-“+Calamàs ‘baf del coure’” (II, 407a26) 

-“cauce (mola calcària i desèrtica) a Estagell (1960)” (II, 407b52-53) (< calce < *calcĭnus, v. CALÇ) 
-“+Calce m. ‘desert calcari, generalment serreta ampla i erma on abunda la pedra calcària’ [...]; ja VidesR [...]; es tracta del mot que en aquella forma, o més aviat cauce, se sent viu encara en el Nord del Rosselló [...].” (II, 412b29-36)

-“+Calo-baixo ‘esporuguidament, com fugint de mirar una tempestat’ [...].” (II, 409b9-20; terme d’en Coromines pare) 

-calquer ‘roca calcària’ “cerd. (Eina, 1959)” (II, 414a42) 

-mistralenc ‘del poeta Frederic Mistral o de la seva obra’ (II, 418a58 i segur que més amunt) (només DDLC) 


-astroliqueria ‘astrologia’ (II, 422a32, utilitzat per ell) 

-+calga ‘subhasta’ (hapax; II, 429a29-36)

-+calima “nom d’un llibant de cànem o d’espart que fan servir els pescadors” (II, 429b12-22)

-“De calitja es va extreure un masculí +calig, altrament rar, que Ag. trobà en un text del S. xv [...] i que jo he sentit [...] en l’Alt Flamicell, a Manyanet (1957).” (II, 430b39-43) 

-calm f. ‘calma, altiplanície’ (I, 437a19)

-altiplanície (utilitzat per ell a II, 437a19; sí DCVB, no DIEC2) (v. Història d’admissions) 

-assibilable (terme de fonètica utilitzat per ell, II, 439a13) 

-“[...] terme de minaires mall. +kәlәmás que em definiren a Estellencs (1964) com “el baf que revela que hi ha coure a les terres”” (II, 441a31-33) 

-+colistrar-se ‘pendre’s, coagular-se la llet’ (Vall Ferrera i V. d’Aran) (II, 442a12-13) 

-escaramellar-se ‘estar cama ací cama allà’ val. (II, 446b58-447a2) 

-+camallongues ‘ocell d’Albufera, que la freqüenta a l’estiu, emetent una veu: “clic!”’ (Palmar, 1962) (II, 447b12-14) 

-+camissa ‘timó de l’arada’ (antiquat, potser de la banda de Girona; II, 449a2-9 i II, 449a31-33) 

-“+alsamilla ‘herba sembla al donzell; que donen a menjar als porcs’ (Estaon de Cardós, 1934)” (II, 450a51-53) 

-+camioneta i +camioner (s.v. camió) 


-re-manlleu: “re-manlleus (o “rückentlehnungen”)” (II, 456b13) 

-+Camisassa (‘certa mala herba dels camps’, Arcavell, 1936) (II, 458a12-13)

 +camisoló (II, 458a25) 

-+Campell ‘planell, replà’ (Pere Coromines, II, 461a41-49) 

-“+CANA ii, ant.’cabell blanc’, mot aviat antiquat en català” (II, 465a23-24) “no hi ha ni tan sols article cana en AlcM, DBal., etc., si bé sí canes pl. en aquell” (II, 465a32-34) “[...] solament la companyia de l’inseparable canut ens indueix a creure que vagi ser verament viu en la llengua” (II, 465a34-36) 


-canalissa ‘barranquet’ (Montsec, Castellnou, 1957) 

-+canabastra ‘la carcanada d’un porc’ (Boí, 1971) (II, 474b19)

-“caramassera adj. ‘que porta acuradament l’administració domèstica’ (Jq. Ruyra [...])” (II, 474b14-17)

-“+CANIVELL, ‘mena de pedra usada per empedrar els carrers’ [...]” (II, 475b30-39)

-“+CANO ‘conducte subterrani a manera de tunelet per on passa una sèquia o braç de sèquia [...]’, etc., important estructura tradicional en el sistema de regatge valencià i canalització de la zona central (Horta, Ribera sobretot)” (II, 475b48-53 i ss.)
-“cano a l’Alta Ribagorça, allí “conducción subterránea de aguas potables” (II, 476a50-51 i nota corresponent, II, 477a19-23)

-sistar “lloc on es distribueix (sovint en un edicle adequat d’obra i metall) l’aigua d’una sèquia o canal en diversos braçals i sèquies menors” (País Valencià) (II, 476a8-12)

-calipont ‘pont per on passa un barranc per damunt d’una sèquia’ (II, 476a24-33 i ss.)

-“canero ‘el qui cura del cano, vigilant-li el pas de les aigües i desbrossant-lo’ Algemesí, etc.” (II, 476a55-56 i nota corresponent)

-+canyo, espècie de pastís al Rosselló (II, 475a57-b4); canyo ‘barranquet’ (Albocàsser), o ‘albelló, conducte’ (Barxeta) (II, 476b56-477a6)

-canet (II, 476a51-55 i nota corresponent) 


-farragós (utilitzat per ell, II, 478a57) 

-“algun poeta més recent ha emprat +canticel.” (II, 485a53)

-“+Cantarrulla val. S. (Enric Valor) = Cantadissa, DFa.” (II, 485b28-29) 

-cant ‘costat, caire’ (arcaisme): cant de roca, cant de serra (Alt Pallars, 1518, 1645, però encara sentit per en Coromines a Pobellà, 1957) (II, 488a28-38) 

-cantil ‘caire o carena d’una serra’, ‘séc que marca la separació entre els erms i les tarteres’  (Vall de Boí) (II, 488b9-11) 

-cantalet (fer cantalet) (II, 488b15-16) 

-acantalar ‘tirar pedres grans’, Àneu (II, 488b27-28) 

-+canter ‘caire, angle’ (Portell de Morella, 1961) (II, 489a3-4) 

-+cantí ‘canyet, cementiri de ròsses’ (Urgell, Miralcamp 1956) (II, 489a9-10) 

-+Cantonat  “adj. ant. (‘cairat’ […]).” (II, 489b44-45)

-+cantonalista, +cantonalisme (II, 489b46-47) 

-“+Cantibal  “trozo grande de pan” Vall d’Àneu” (II, 490a38-41)

-“+Cantimplà  adv. ana(r) o puia(r) kantimpļá ‘pujar pla-i-amunt’, ‘pujar planerament’ ribag. […]” (II, 490a42-47) 

-“sil·labeig catastàtic, “explosiu”, [...]” (II, 492b5) 

-“Canvista [...]; DFa., exclòs sense prou raó per AlcM, per més que el vell mot fos canviador” (II, 494a43-45) 

-incanviat (amb cita de quatre versos d’un poema d’en Carner) (II, 494b2-6) 

-canyera ‘cavitat d’una mina per on circula aigua’ (Bellmunt del Priorat, 1936) (II, 495b5-7) 

-“acanador [1868, assenyalat amb raó com el millor equivalent d’agrimensor per Careta [...], hauria d’afegir-se al DFa.].” (II, 495b13-15) 

-“Recanar [...], amb recana [...], recanador [...]: manquen en el DFa. però són vivíssims [...]. Fontserè reclamava recanar ‘mesurar’ a Fabra, c. 1925.” (II, 495b15-26) 

-acanotat “se diu d’allò que s’assembla a una canoca” (Ruyra) (II, 498b54-55)

-canyota ‘receptacle que fan córrer amb la moneda en la taula de ruleta’ (Pere Coromines) (II, 499a5-11)

-canutar ‘sortir l’espiga (en un cereal)’ (Alcarràs, 1964) (II, 499b14-15)

-encanar-se ‘ofegar-se les criatures quan ploren’ (val.) i alguna altra acc. (II, 499b57-60) 

-+escanyaguilles ‘cireretes de pastor’ (Pardines, 1935) (II, 500a20-21)

 -+cabalia 'possessió que té algú amb exclusió de tot altre' (II, 505b28-34)

 -+cabdaler 'capità, cap' (antic) (II, 508a35-36)

-cabdull / capdull 'cap o gúmena de l'àncora' (II, 509a59-b23)

-capurrotu 'capsoto' (II, 513a25-43)

-capaigual 'el punt d'on una sèquia arrenca d'un riu o xaragall' (Pallars) (no DCVB) (II, 515b31 i ss.); capaiguer (Cerdanya) (II, 516a8-11)

  -+capboig 'esbojarrat' (II, 516a31-33)

 -+caporra 'pinya de pi' (II, 519b4-8) (Alta Ribagorça)
 -+escaporra 'pirrossa de la boga' (valencià central) (II, 519b15-19)

 -+cap-veriol (menorquí, amb el sentit de 'persona lleugera, desconsiderada i esbojarrada') (II, 520a14-16)

-pintorrejar-se (cast. pintarrajearse) (utilitzat per ell a II, 520a41, però esmentat específicament s.v. pintar com a mot no inclòs als diccs.)

-penatxo i caputxo  (DCVB; utilitzat per en Coromines a II, 526a33-34)

 -+capallingot, +capicot, variants de caperó (II, 526a48-53)

 -+capèla val. 'certa mena de cofadura que vol ser elegant o efeminada' (II, 527a48-49 i nota 8 corresponent)

-descapollar 'arremangar el prepuci' (II, 529b9-21) (DCVB) 

-vilanesc ("terme popular vilanesc") (II, 534a37) 

-"+capoladura mall. 'trossets capolats de qualque cosa'" (II, 535a39-40)

-"+capoló 'part de la tafona' mall." (II, 535a41-42)

-"+Acapolar 'batollar' a la Serra d'Espadà [...]." (II, 535a49-50)

-"+Escapolar: els fargaires de Vall Ferrera cercaven "ferro escapolat o llis" en "los Boscos de Norís" [...]." (II, 535a51-58)

-"+Cativanes o +escativanes, mot català absent de tots els diccionaris ([...]; només DAg. escatibanes Pna-Vic amb la definició absolutament infundada 'eina que usen els escatidors') 'tires de paper o tela, que es posen en les làmines o fulles soltes per enquadernar-les quan no queda marge per fer-ho', que des del cat. va passar al cast. [...]." (II, 539a32-43) / "+cativanes,V. captiu (CAPTAR)" (II, 634b51-52)

-"+Carpena sembla que s'usi un compost amb pena, carpena per 'antena' en alguns ports" (II, 540b54-60)

 -+carassons nom de xarxa (Col·loquis Tortosa, s. XVI) (II, 546a30-35)

-+carona "dim. hipocorístic de cara" (cita 1880 de Feliu i Codina, i una altra d'en Pons i Massaveu; "[...] DAg. i avui usadíssim en cat. central, però omès Belv., Lab., AlcM, etc.") (II, 546b54-547a4)

-carabassuda 'capgròs de granota', Sant Hilari Sacalm (II, 549b35) 

-expressivístic: "reformacions expressivístiques" (II, 553a18)

 -+carcanyola 'petxina d'obra' (1655) (II, 554b33)

-marica 'home homosexual' (utilitzat en una definició, II, 557a49)

-"Potser [...] prové de CULMEN un mot +grum 'cim, turó'" (Conflent, 1562) (II, 561b37-40)

-+carantús 'torrentet molt pendent', Vall de Boí (II, 562b6-9)
-+carantella, tipus de parany d'ocells (definició completa a II,562b9-17)
-+escarantar 'eixorrancar', Taüll, 1969 (II, 562b17-18)

 -+escardassa (II, 572a9)

-"+cardalinera 'polleguera' (¿o potser un galze pel qual llisca una rodeta del pern o golfo?)" (medieval; II, 574a2-3 i ss.)

-"+Carenejar ['una onada cobrir un escull', mall.] [...]; intr. corrent en totes les comarques muntanyeses per a 'fer via per la carena d'una muntanya'" (II, 575a48-53)

-"Ed. Fontserè reclamava a Fabra carioquinesi (c.1925)" (II, 576a7-8) (En Coromines tenia al davant el dicc. Fabra d'en Fontserè, ple d'anotacions seves al marge; es tracta d'una variant de cariocinesi 'mitosi' [DIEC2, etc.].)

-"Variant sàvia carminar [mj. S. XV] 'expel·lir una ventositat', d'on +carminatiu [el P. Camil Vives, germà d'Amadeu Vives, fabricava licors alcohòlics destinats a facilitar-ho, c. 1920]." (II, 577b4-7)

 -"+Carpera 'estany per a carpes' [1868, SLitCosta]" (II, 582b59-60)

 -"+Carpell 'en el magall, la part del ferro oposada a la pala' (DAg., també oït en algun parlar oriental)" (II, 582a40-42)

-"+Carpiment 'consunción, aniquilamiento', carpiment de fred (Escrig, 1851)" (II, 583b18-19)

-"+Carpí, ribag., planta muntanyenca" (II, 583b22 i ss.)

-krrr (onomatopeia de la veu de la perdiu blanca; utilitzat per ell) (II, 586b14)

-"+escarraig 'penjador' o 'barra' (en unes ordenances de Balaguer del 1313) (II, 590a56ss.)

-+carraguilla 'carrereta, bolet semblant al moixernó' (Estaon, 1934) (II, 595b47)

-"+Carussà, V. corall" (II, 601b30-31)

-"+Carxofot val. S. 'innocent, babau' (Enric Valor, c. 1950)." (II, 603a32-33)

-"[...] Com a adj. 'imparell', +cas és mot rar, que no figura en els diccionaris. Segons el corresponsal de la S. F. de l'I. E. C. (c. 1910-15) s'usa en el Berguedà per a 'senàs' [...]. Jo també ho vaig sentir a Cerdanya (Queixans, 1935), i a Tor i Farrera de Pallars (1932-3) [...]." (II, 603a 51-b9 i ss.)

-broderia (s.v. brodar; no DCVB, DIEC2 ni DDLC)

-"+casàlich 'caserón' (Pérez Cabrero)" (Eivissa; II, 605b22-23, i v. nota 2 de l'article)

-"+casalatge 'terra cedida al pagès en condicions més favorables'" (II, 605b24-27)

-"+casetó aplicat a edificis moderns val." (II, 606a42-44)

-"+Casipa eiv. 'cabana, caseta'" (II, 606b43 i ss.)

-"+encasada dolç de tradició barcelonina: espècie de gros bunyol de paret endurida a manera de capsa abombada, de pasta fina i dolcíssima, i amb crema a dins (Forn de St. Jaume --- 1910-40)." (II, 608a45-48)

-"+castanyer, -era, adj.: alzina castanyera en el Lluçanès ([...] si no m'erro en el sentit 'una que fa glans grosses com una castanya')" (II, 624b53-56)

-sermonari, -ària (utilitzat per ell, II, 627a34)

-"+catabàtic (aplicat a una malaltia que va en disminució, 1868, SLitCosta, que Ed. Fontserè reclamava a Fabra, c. 1925)" (II, 628b48-50)

 -"+Catacumbari, adj., [...] més o menys en ús." (II, 629a29-30)

 -"+Catapultar 'projectar a manera de catapulta' (bastant usat des de c. 1940, porta-avions, etc.)." (II, 629b26-28) [ja incorporat als diccs., p.ex. DIEC2]

-"+CATÀSTASI i METÀSTASI, termes tècnics de lingüística introduïts per Maurice Grammont [...] per expressar més acomplidament i inequívocament els conceptes fonètics d'explosió i implosió [...]. DERIV.: +Catastàtic '(fonema) explosiu'" (II, 629b39-48)

 -"+CATXAROFA 'clot natural en una penya' (Gavarra)" (II, 637b3-4)

 -"+Cavernejar, usat per JRuyra [...] en el sentit de 'pendre forma de caverna'" (II, 640a15-17)

-"+Escaüta f." (II, 644a8-9)

-+encavallerir 'encoratjar, donar via lliure' (medieval; II, 648a16-18)

-"+Encavallament" (II, 650a43)

-"+Sobrecel m. pall. 'el sostre' (Tor, 1932)." (II, 658b14)

-celament 'secret' (segle XI) (II, 659a23-24)

-"Celló: adjunta a cada cel·la del convent de St. Jeroni, de St. Bartomeu d'Inca n'hi havia una més petita, que s'obria sota una porta de mènsula [...], anomenada "un celló" [...]." (II, 661b17-21)

-"+cell val. S. "vel espès que cobreix part o tot el cel i forma la part superior dels temporals" (Enric Valor, c. 1950)" (II, 663a40-42)

-"Celleta [...]: "la mar en anar-se'n de la platja va deixar-hi una c.", Prat de Llobregat, 1932: referint-se a una ondulació convexa que privava d'escolar-se a l'aigua de mar que hi havia quedat estanyada, anomenada més pròpiament un reguerany [...]" (II, 663a44-48)

-"+centell 'cada un dels quadrets o pedacets de tela que formen una vànova' (s. XV) (II, 666a48-51)

-"+Cenyida f." (II, 668a3; per a la definició, v. cenyir el bol supra)

-"+precintament ("operació de precintar", ib. [1868, SLitCosta])" (II, 669a51-52)

 -petorro: "Dellà Xúquer [...] és el 'bruc' (o planta quasi igual) [...]." (II, 671b14-17)

-"+Ceron o ceró només el conec viu com a nom d'un producte resultant en l'elaboració de la mel, a l'Alta Ribagorça [...]; sembla ser el mateix que anomenen cerona els valencians" (II, 672a41-45)

-"+cerola 'cerol de sabaters' maestr." (II, 672b19-20)

-+cerealista (II, 677a43)

-+ceribions i formes afins (II, 677b51 i ss.) "[...] tubercle mengívol [...] petit bulb o cebeta d'un cm.3, com una avellaneta, a l'arrel d'una petita tija, d'uns 30 cm. d'alt, capçada per una flor blanca insignificant (una mica semblant a la del sauquer), a manera d'asfòdel minúscul" (II, 678a24-35) (Vall de Boí, etc.)

-tercejament 'efecte de tercejar' (II, 679a5)

-+cerimoniejar: "es diu i s'ha escrit més d'un cop" (II, 680a13-14)

-+cernater 'cernedor' (ofici, s. XVI; II, 680b11-14)

-+eixernedor 'lloc de confluència d'un rec amb el corrent principal' (s. XIV, Ruyra, etc.; II, 681a26-33)

-"+CIBERNÈTIC, -+ÈTICA" [...] 1.a doc: cibernètica en el sentit de 'art de governar políticament' [Lab. 1839; SLitCosta], acc. usada i calcada de Plató; en la de la tècnica de "governar" [?] màquines, tan preconitzada des de c. 1945, no encara en els nostres diccs. del S. xx [elles sí que ens governaran]." (II, 692b50-58)

-"+Ciclostil [no DFa., AlcM, etc.; però era ja molt usual c. 1925], imitat de l'it. ciclostile [1905]" (II, 693b22-24)

-homonimofòbia (II, 696a17)

-"+Encimolsar, Maresme 'enganxar dues peces de l'art, mitjançant una simolsa mena de voraviu format per una major espessor de les malles (és diferent de entestar)' (St. Pol de Mar, 1930)." (II, 705b17-20)

-"+requintar-se, oblidat pels diccs. balears [...] i pràcticament per AlcM, que no dóna més que l'acc. cast., tr., 'encarir d'un quint els arrendaments' [...] usat per AMAlcover amb el sentit de 'sentir-se content' [...]" (II, 707a40-48)

-indatat 'no datat' (utilitzat per ell; només DDLC) (II, 707b44)

-"+quintaneda 'conjunt dels camps adjacents a una masia' ([...] StAniol de Fin., 1968)" (II, 708b18-21)

-"+aquintanar 'convertir en quintans d'un mas allò que n'era independent' [...] Oristà (1935)." (II, 708b25-28)

-"+Cirerenc 'mig verd encara' (Planès, Cerd. Fr.), 1959 [...]" (II, 714b26-31)

-barber-sagnador (utilitzat per ell, II, 715a57-58; sense guionet al DDLC s.v. barber)

-"un reparateulades" (II, 715b23-28, definint salurgià (='cirurgià' sentit antic) utilitzat amb sentit despectiu)

-Quiròfan: format partint de quirúrgic, substituint el segon component pel de DIÀFAN per denominar la sala d’operacions proveïda de vidrieres que permetin observar la marxa de l’operació de fora estant.” (II, 715b45-49)

-"+Civadil a Elx [...] "cabasset que duu el llaurador penjat del braç, quan puja a les palmeres per collir el fruit" [...]." (II, 721b23-26)

-ceball (?) 'acivador', 'amagatall per caçar tords amb filat fent-los un baciol on puguin abeurar-se' (Maestrat) (II, 721b38-48)

-"+Cívic" (II, 725b14)

-"+claqueig" (II, 725b32-35, amb cita d'en Vayreda)

-"+Clansar 'panteixar', V. eclàmpsia (LLAMP)" (II, 732a35)

-exprofés (utilitzat per ell; només al DDLC) (II, 732b10)

-"+clapeig" amb cita d'en Pere Coromines (II, 735a46-50)

-+reclapar-se 'acotar-se, arraulir-se (una llebre)', Quatretonda, 1962 (II, 735b57-58)

-+clariscot (ribagorçà; dit del vi; cast. clarucho) (II, 738a17-18)

-+claressa: "monges claresses, Llull [...]: clarissa és la forma menys catalana, latinitzant o acastellanada avui preferida" (II, 438a46-51)

-"+Esclarinçall 'clariana en el bosc', ross. (Vernet de Canigó, 1960)

-trava-llengües (utilitzat per ell entre cometes; II, 744a36)

-"+claveteig (no en els diccs. però usual)" (II, 744b7-8)

-"+enclavador 'indret en un camí de bosc, on es claven els troncs tallats, per transportar-los a ròssec' (Cabó, 1957)"

-glossemàtic adj. (II, 751a41)

-"+CLÀXON [...] 1.a doc.: DFa." (II, 751a60-b3)

-+cledís nm 'cleda' (II, 752b1-18 i 752b56-57)

-"taronges +clementines són una de les menes de taronja estimades en terras valenciana (Benifairó de Valldigna, 1962)." (II, 753a35-37)

-"enclenxinat, -ada, 'ben pentinat' m'és molt usual a Barcelona des de la meva adolescència" (II, 754b38-39)

-"+CLIVATGE, usat com a terme de miners i lapidaris, de l'angl. cleavage [...]. Ed. Fontserè reclamava c. 1925 la inclusió en el DFa." (II, 760a45-49)

 -+clorurat, -ada (II, 765a37)

-"+Clotegall 'clotadeta' V. de Camprodon (1968)" (II, 768a34-35)

-"+Clotejar val. S. 'omplir de clots una superfície' (la pigota li ha clotejat la cara), Enric Valor c. 1950." (II, 768a48-50)

-"+closonat [˂ fr. cloisonné] que recordo com a terme d'art plàstic sumptuari [...] en obres de PCoromines." (II, 774b48-51)

-"Enclastrat 'encaixonat' [un paratge]" (Ceret, 1960) (II, 775b42-43)

-inclusive (DCVB) (II, 776a35)

-"Ed. Fontseré [sic], c. 1925, reclamava que s'admetés en el DOrt. el verb ocluir, i definia ocluït "tancat (un gas entre els porus d'un sòlid)" [...]." (II, 776a46-48)

-+resclusatge (medieval) (II, 776a56)

-convivent adj. (II, 782b39) (no DIEC2 ni DCVB, sí DDLC)

-"+Cobista 'el qui té propensió a donar coba'." (II, 784a18-19)

-"+Escoblejar-se 'tençonar, disputar entre glosadors o poetes', mot peculiar de Mall." (II, 787a1-2)

-"+Cobertar-se 'aixoplugar-se' [...], Conca de Tremp (Moror, 1957)." (II, 788a20-22)

-+coqueret 'xaruc' (tortosí) (II, 791a47-50)

-"+corquilla en el Maresme (que jo mateix vaig anotar amb aquest sentit [tipus de figa] a StPol de Mar, 1937)" (II, 791a58-60)

-De la família de codina: "+codinar eiv." (II, 800b28-31); "+codiner [a. 1259 [...]]" (II, 800b31-33); "d'un seguit de lloses planes a flor de terra en diuen una codinera o +codinerada a St. Llorenç de Morunys (1932)" (II, 800b39-41); "+Codinot [...] a Gualter, 1956" (II, 800b43-45)

-antiprocel·lari 'contra les tempestes' (dit per ell de coets "per fer esclatar abans una tronada, amenaçadora per a les collites") (II, 803a22)

-+cofió "'mena de còfia' [c. 1800] ross., però també es degué usar a Barcelona, on l'aplica el Baró de Maldà [...]" (II, 805a19ss.)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mots nordcatalans al DECAT de Joan Coromines amb llur traducció francesa

Botet : terme recollit al diccionari rossellonès d'en Botet

Aixecada f. : "Hi havia una aixecada d'aigua"
Berga f. : sarment (Ribesaltes)
Filferrada f. : barbelé
Granissa f. : grêle (Capcir)
Tantost... tantost... adv. : Tantot... tantot... (en ús enjondre; Tantostes : ara mateix (Balear)
Tanyar(eda) : taillis
Taüc adj. : v. Toüt (Corbera de Dalt)
Terra-segat m. : costat escarpat d'un terrer (Botet)
Terrer m. : terreny (R, Mall)
Teulilla f. : conjunt de fragments de teules
Tirollàs m. : beneitó (Sant Joan Pladecorts)
To(u)ar : buidar de dins
Tórre f. : motte

Anònim ha dit...

"Aré!" és rossellonès