Indumentària


-alanquins ‘tela de cotó estreta, forta i de color groguenc’ (def. del Labèrnia). Referint-s’hi juntament amb l’anascot (q.v.), diu que “totes dues foren d’ús familiar en el S. XVIII, i de mitjana qualitat (els alanquins de bon cotó, i l’anascot de llana prima) i usats per a vestits de dona o bé de monja.” (I, 134b21-24)

-anascot. “d’ús familiar en el S. XVIII, i de mitjana qualitat […] de llana prima […] per a vestits de dona o bé de monja.” (I, 134b21-24)

-bristó i britany, “antigues vestidures de roba o de pells que es tenien per procedentes [sic] de les terres britàniques [...]” (II, 241b14-33)

-“[...] la noblesa germànica, i en particular les dames d’aqueixa raça, tingueren una influència [...] decisiva ela indumentària i les modes del començament de l’E. Mitjana (d’on mots com roba, randa, i noms de color de les robes, com blau, blanc, gris [...], aspi, etc.) [...].” (II, 251b14-25) (v. Història)

-“La brusa és pròpia abans que tot dels obrers de ciutat; i fora d’això la brusa negra és molt típica i general de tota la gent popular i pagesa de les parts Nord del País Valencià, en especial la Plana de Castelló i la seva rodalia” (II, 301a8-13)
-“Sobre blouse i bliaude: “Tots dos eren peces de vestir de tela prima, que gràcies a l’evolució històrica dels teixits, i la democratització creient del vestuari modern, amb ocasió de la revolució industrial i política, descendí a una peça de tela prima però basta, per a obrers.” (II, 301b54-60)
-“Com observa Kluge el mot francès s’internacionalitza com a peça típica de l’obrer des de la Revolució francesa i belga de 1830-1.” (II, 302b49-51)

-burell (teixit): “encara que la indústria tèxtil moderna l’ha anat enterrant, en queda recent memòria, i el 1935, encara la gent d’edat es recordava bé a la Pobla de Cérvoles del buréļ com d’una roba que s’hi havia usat, com a Eivissa fan constar el burell com un “tejido de lana del país” (PzCabrero).” (II, 338b43-48)

-Sobre la falta de producció tèxtil en terres castellanes i portugueses (II, 339a43-47)

-“Els romans, que antigament no portaven mitges ni calces, aprengueren l’ús d’aquelles dels germànics [...]. Heus aquí [...] una conseqüència de la influència de l’exèrcit d’ocupació de Renània sobre el vestir dels romans del Limes” (II, 415b58-416a7)
-“Amb l’evolució posterior de la moda, les mitges en els segles medievals es van anar portant cada vegada més llargues fins a convertir-se en una peça de vestir que cobria des dels peus fins a la cintura, però van seguir aplicant-los el nom antic; i quan, en el S. xvi, aquesta peça va dividir-se en dues parts, la que cobria l’abdomen i part de les cuixes va continuar portant el nom de calces, i la resta prengués el de calcetes, calcilles i mitges calces, el qual s’abreujà en mitges.” (II, 416a8-17)

-calcilla, calcilles (II, 416a56-b7), calçons (II, 416b8-17)

-capida ‘vel blanc fi, i sovint de preu, que posen damunt del cap de l’infant, quan el bategen, i que poc després sol passar a propietat de l’alt personal de la parròquia’ (II, 526b1-4 i ss.)

-Sobre capells (II, 527a19-40; II, 804a31-45 cofes i capells mallorquins; II, 804b31-53 còfies i caputxos rossellonesos; cofet i coforra a II, 805b50-58)

-“capús consta com a vesta morisca en un doc. valencià de c. 1420” (II, 531a52-53)

-“carmanyoles, que a França duien posades patriotes cofats amb gorra frígia o cenyits amb una jaqueta de botons daurats i cridaners o amb solapes rogenques.3” (II, 577a17-20); “3 El de la gorra catalana del S. XV pogués ser un color grana pujat o fosquejant, cosa que explicaria que s’ennegrís o arribés a un fosc-negrós (recordem “carmenyola negra, ya molt uzada” la de Jaume d’Urgell [...])” (II, 577a35-39)

-catalufa ‘cert teixit de seda o de llana felpat’, s. XVII (II, 629b6-13)

-cimolsa: “L’al·lusió [a l’Spill d’en Jaume Roig] pressuposa que la simolsa era un teixit fluix, quelcom sense fermesa. De fet recordo que en la meva adolescència alguns vells, dones i altra gent de peus delicats es calçaven amb sabates de simolsa” (II, 705a1-5)

-cucurull ‘caputxó d’una capa’ (s. XVII-XVIII) (II, 809b11-14)

Cap comentari: