Fraseologia utilitzada per Coromines

(hi incloc dos apartats: Fraseologia i Morfosintaxi)

Fraseologia

-destriar la troca (I, 13a40-41)
-desembullar la madeixa (id.) (I, 265a47)
-ser les dues cares d’una mateixa medalla (I, 22b10-11)
-posar de relleu (variant de posar en relleu sovint no admesa pels correctors, I, 23a42-43; I, 45b7; I, 62a49; I, 271b28; I, 532b5-6; II, 260b8, i pàssim; expresió predilecta seva)
-finals de (marca temporal) (“de finals de segle” I, 27b18, “fins a finals de l’Edat Mitjana” I, 85a41; I, 345b45; I, 493a12; I, 538b50, i pàssim) (però alternant amb fi de, p.ex. a I, 493a44; I, 535a15)
-a primers de (I, 402b55); “de primers del S. XV” (I, 345b45 i pàssim)
-a mitjans de (I, 535a18)
-estirat pels cabells (I, 30b35-36; “idea estirada pels cabells” I, 435a41; I, 785b26-27)
-de fit a fit (I, 31b16) (v. fita, III, 1048a40-b37, en què inclou fit a fit, b21-37)
-(deixar) en roda (I, 32a58); quedar en roda (II, 560b55-56)
-sigui... sigui (33a19-21); sigui amb... o sigui amb (I, 90b11-14); sigui... o (“sigui en la forma pura o un poc evolucionada”, I, 759b54-55)
-junt amb ‘juntament amb’ (I, 38a1; I, 57a3; I, 462a17-18; I, 480a38; II, 589a45-46, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-a la torta ‘malament’ (I, 43a28)
-comú denominador (I, 45a11)
-avui en dia ‘avui dia’ (I, 47a56; I, 503a42 i pàssim; esmentat especialment s.v. avui amb citacions a I, 525a56-b1)
-restar en fort dubte (I, 49b24 i pàssim), quedar en dubte (I, 435a31)
-per via ‘per conducte’ (I, 51a44 i pàssim)

-a principis de (I, 51b41 i pàssim) 

-“als començaments del S. XIV” (II, 337a35)

-és de creure... (I, 53a20, 53a32 i pàssim)
-com sigui que ‘ja que’ (I, 57b3; I, 59a14; I, 87b15-16; I, 433a48; I, 511b39, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-voler esbrinar si fou primer la gallina o l’ou (I, 59b10)
-ordre d’idees (I, 60b2; II, 701a24); ordre de fets (I, 723a15)
-a tot ser-ho 'd'allò més' (valor intensiu) (I, 61a31-32; I, 709b17; I, 719b9; II, 533b43, i pàssim)
-a viva força (I, 61b38; II, 729a59)
-floreig verbal (I, 63b14; a vegades amb guió en un sol mot)
-en quant (I, 62a37; I, 487b43-44; II, 13a12)
-llarg temps (I, 63b60; I, 68b34-35 i pàssim)
-en especial (I, 70a44 entrar en joc ‘intervenir’; I, 70b8)
-endemés (I, 69b19; I, 225a30; I, 225b26, i pàssim); demés (II, 16a27)
-el pinacle de (la llengua) (I, 74a41)
-a tort ‘erròniament’ (expressió predilecta seva) (I, 79a46, I, 159a9 i pàssim); “Fóra a tort entendre que [...]” (II, 493a12-13)
-“no és més...” ‘no és sinó’ (I, 79a30; I, 110a39; I, 284b38; I, 463b23; I, 651a19-20; II, 340a43, i pàssim); “no tindrem més remei que...” (I, 397a2-3); “no fan més que...” (I, 506b8-9; I, 831a13) (També I, 79a30; I, 110a39; I, 284b38; I, 463b23; I, 651a19-20, i pàssim); “no tindrem més remei que...”  (I, 397a2-3); “no fan més que...” (I, 506b8-9; I, 831a13)
-així mateix ‘també’ (I, 79b55)
-més que més...en quant (I, 89a21-22)
-“igual (poden ser...)” ‘igualment, també’ (I, 89a31; I, 496b6; II, 292a27)
-és sabut... (I 90b32, I 91a39 i pàssim)
-jutjant per... (cast. a juzgar por) (I, 97b25; I, 683a44; I, 712b41)
-posar el dit sobre la llaga (I, 92a55-56)
-passar (per una cosa) com per mal que no vol soroll ‘passar-hi de puntetes’ (sentit fig.) (I, 92a4-9)
-posar en el teler ‘plantejar, aventurar com a hipòtesi’ (I, 93b5; II, 392b40)
-naixó d’aigua, neixor d’aigua ‘aiguaneix’ (I, 96b54-60)
-(descriure) de mal borràs (I, 110a13)
-no passar de ser ‘no ser sinó’ (I, 110a60; I, 489a42-43)
-de dia en dia (I, 113a13)
-de tard en tard (I, 113a15)
-guanyar terreny (fig.) (I115a9)
-donar mostres (de) (I, 116b38)
-sense dubtes (sentit quasi idèntic a ‘sens dubte’, I, 122b59-60); sense dubte (II, 286a45)
-el mateix... que ‘tant... com’ (I, 126a50-51)
-per poc que (I, 133a50)
-ser de fiar (I, 135a54; I, 544a44; I, 707a41); de fiar (I, 340b52)
-de negra nit (definint a albes colgades) (I, 137a31-34)
-trencar l’alba (definint alborejar) (I, 138a4)
-de primer pla ‘d’upa, de primera fila’ (I, 145b14)
-sigui com vulgui (expressió predilecta seva) (I, 148b46; I, 454a32, i pàssim), sigui quin vulgui (I, 265b7)
-donar per segur (“Donem per segura...”, I, 149a51); donar per cert ‘donar per segur’ (I, 661a57)
-(veure, percebre) al lluny (definint albirar, I, 150b20, I, 150b31 i pàssim al llarg de l’article); al lluny (II, 110a30)
-a bell ull ‘a ull’ (I, 153a40; I, 481b54; II, 502b60)
-no sé quantes ‘diverses, moltes’ (I, 152b49)
-posar en examen (I, 179b56-57)
-no haver-hi lloc a (“no hi ha lloc a vacil•lació’, I, 191b1)
-no obstant (I, 191b2; I, 548b48-49; II, 10a12, i pàssim; v. obstar)
-no sols ‘no només’ (I, 191b27; I, 532b24; I, 661b3, i pàssim) (en aquest cas, com en l’ús que fa de car, ço que, etc., és possible que hi recorri per “economia”)
-puix que (I, 191b23 i pàssim)
-i tot ‘fins i tot’ (“ara i tot”, I, 191b20; “allí i tot”, I, 675a21)
-d’on (valor consecutiu) (I, 193b23 i pàssim)
-pendre amb pinces (I, 201a30)
-cremar-se ‘estar a punt de descobrir una cosa amagada’ (I, 201b43; II, 705b38)
-des de les albes (d’una època) ‘ des del començament, des de les albors’ (I, 207a22-23; I, 229b24; I, 420b18; I, 514a18)
-perdre’s de vista ‘ser intel•ligent, eixerit’ (I, 207b40-41)
-estar pel bon camí (I, 209b56-57)
-posar en estudi (I, 213a40)
-posar arrels (I, 223a4-5); pendre arrels (I, 282a17) i pendre arrel (I, 334b37-38)
-des d’antic (I, 228a34, 229a10 i pàssim)
-en última instància (I, 230a29-30; I, 308a24-25; I, 511b37)
-encara més ‘és més’ (I, 235b46); més encara ‘íd.’, falca inicial de reforç (I, 264a19-20)
-obrir els ulls ‘fer veure la realitat’ (I, 238b28)
-aclucar els ulls ‘negar l’evidència’ (I, 685a6; I, 770b55-56, i pàssim)
-més hi ha ‘encara més’ (falca inicial amb valor consecutiu) (I, 238b57)
-de sobres (I, 242a8); “[...] havent donat proves suficients, i de sobres [...]” (II, 478a35); II, 701b28-29 i 701b44
-com a molt (I, 242a16; I, 459b18, i pàssim)
-formar(-hi) excepció ‘ser(-ne) excepció’ (I, 244b59)
-salvant ‘excepte’ (I, 244b47, i pàssim)
-fer-s’ho a les calces ‘cagar-se (de por)’ (I, 251a44-45)
-girar-se d’esquena (sentit fig.) (I, 248a4)
-per torna ‘de més a més, de Déu do’ (I, 250a37)
-en descàrrec de consciència ‘per llevar-se l’escrúpol, per quedar tranquil’ (I, 250a37-38)
-per acabar-ho d’adobar (I, 265b60)
-venir a ser (“vénen a ser” I, 266b20; I, 402b19; I, 511b36); “ve a reconèixer” (I, 397a19-20); “això ve a confluir” (I, 657a41-42); “una àrea que ve a coincidir...” (I, 845b37)
-anar de conserva (I, 269a19)
-pendre en rigor (I, 279b31)
-acabar per (+ infinitiu) ‘acabar (+ gerundi)’ (I, 282b29; I, 297a42-43, i pàssim) (“El mot degué començar per ser de to popular i humil, però han acabat per usar-lo escriptors […]”, I, 206b34) (“acabareu per aixecar-vos”, II, 346a33-34) / "es caracteritzen per tenir..." (II, 763a22)
-donar agafador ‘donar peu’ (I, 282b30)
-estar fora de dubte (I, 282b50); fora de dubtes (II, 23b54)
-donar la balançada ‘fer el tomb’ (I, 286b54-55; II, 24a3; II, 493b8; II, 762a60)
-fora de teulades (definint a l’ample al costat de sense encongiment, I, 260a8-9)
-venir a tenir ‘acabar tenint’ (I, 294a55-56)
-unes poques ‘unes quantes’ (I, 295b44)
-assemblar-se com un ou a un altre ou (I, 301a44-45)
-cap d’arrere ‘darrere de tot’ (I, 302b46-47)
-la “Llei de l’embut” (I, 309b60)
-saltar a la vista (I, 319b18; I, 522b14; I, 710b23-24; II, 9b3, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-carregar en el compte ‘atribuir’ (I, 322b39-40)
-pendre posició (I, 327b37-38)
-marxar de bracet (I, 334b54)
-invertir els termes ‘dir les coses al revés de com són’ (I, 340b56-57)
-ave-maria (fórmula de salutació quan s’entra en una casa, pron. vulgar ‘a-maria’) (I, 341b6, com a definició d’un equivalent de Costa Rica)
-rompre una llança (I, 344a14)
-pendre en consideració (I, 344a16)
-abans que tot (cf. primer que tot) (I, 342b41); abans que tot ‘sobretot, més que res’ (I, 450b20; II, 117a34)
-primer que tot (cf. abans que tot) (I, 684b54)
-caure en desuetud (I, 349b25)
-dar-se per content (I, 358b44)
-a coneguda de ‘a coneixença de’ (I, 369b38-39)
-a entrada de fosc (I, 370a55-56)
-ser de més (cast. estar de más): “no serà de més afegir...” (I, 375a55-56); “No serà de més posar de relleu...” (II, 262b53)
-altre tant (cast. otro tanto) (I, 382b3; I, 512b60-513a1)
-El cas és... ‘el fet és’ (I, 386a57; II, 381b50; i pàssim)
-per altra part ‘d’altra banda’ (I, 394a43 i pàssim)
-Locució amb aigua clara: “no s’hi veu aigua clara” (I, 399a40); "no en treu l'aigua clara" (II, 586a15-16)
-esperar guia ‘orientació’ (d’un mot) (I, 399a40-41)
-per si fos poc (I, 397a17; II, 279b21); “per si tot això fos poc” (I, 433b18)
-a última hora ‘al capdavall’ (I, 397a25)
-donar a entenent (I, 397a50-51); donar entenent (I, 523b49)
-en ferm (I, 397b51); “pendre en ferm” ‘donar per segur’ (I, 543a4; II, 94b22)
-ço que ‘cosa que’, valor consecutiu (I, 411b28; I, 426a17-18; I, 446a54 i pàssim, expressió predilecta seva)(sovint a començament de frase, “Ço que”, com a I, 846a24)
-punt de partida (I, 411b37)
-així com ‘com també’ (I, 415a25; I, 415a30; I, 658a49, i pàssim; expressió predilecta seva); així com també (I, 454a32)
-en un mot ‘en resum’ (I, 416b29 i pàssim) (no DIEC2, no DCVB, no diccs. de locucions com Raspall/Martí ni Espinal)
-com prou: “sembla, només, que Milà i F. no la sentís com prou tradicional...” (I, 416b55-56)
-tenir curs ‘tenir ús, fer-se servir’, expressió predilecta seva (I, 419a15; I, 449b15, i pàssim); “(estar) en curs” (II, 186a19)
-posar mà a ‘agafar (una cosa) amb la mà’ (I, 419a57)
-tenir tirat ‘tenir tirada’ (I, 422b55)
-“això i res és tot u” (I, 422b59); tot és u (I, 601b33)
-promesa de matrimoni (dintre la definició d’arres) (I, 423a32-33)
-pendre peu de ‘partir de’ (I, 424b44; I, 433a22)
-pendre peu ‘implantar-se’ (I, 552a22; I, 554b43)
-mútua intel•ligència ‘mútua comprensió’ (I, 429a45)
-en orri ‘en abundància’ (I, 429a53)
-fer-se el desentès (I, 430a11-12)
-donar llargues (I, 430a22)
-donar proves de (antiguitat) (I, 432b17)
-“séc semàntic” ‘ampliació de sentit d’un terme’ (I, 435b49)
-tenir compte ‘anar amb compte’ (I, 188b18)
-així com així (I, 448a15; I, 790a48; II, 384a31)
-donar compte (de) ‘explicar’ (I, 453a26)
-per si sola (I, 455a42); per si sol (II, 182a1)
-allisada de llenya (I, 458b44-45)
-tenir raó de ser (I, 459a2)
-estar en ‘residir en’ (I, 458b58-59)
-per aquell temps ‘en aquell temps aproximadament’ (I, 460a1); pel mateix temps ‘id’ (I, 506a36)
-a mig pal (cast. a media asta) (I, 464a23)
-(haver-hi) bon tros lluny (I, 470b34)
-no hi ha més (I, 470b48)
-sirenes amb cua de peix i pits de dona ‘explicació híbrida de la formació d’un mot’ (I, 471a4, cf. nota 4 d’atansar i el paràgraf corresponent per al context)
-a totes forces (I, 475a20 i ss.)
-venir en quart i ajuda (I, 479a53; I, 518a33)
-fer crèdit ‘donar crèdit’ (I, 481b53-56)
-“de poca son” (I, 481b55)
-haver-hi cent llegües de mal camí (fig.) (I, 482a20-21)
-una de dues (I, 482b50; II, 51a31)
-posar sordina (fig.) (I, 483b25)
-quant a ‘pel que fa a’ (I, 489b34; expressió predilecta seva)
-passat que ‘tret que’ (I, 489b35-36; I, 536b41-42, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-posar en clar (I, 491a1-2; I, 648a37; II, 165b15)
-fer les ulls grossos (I, 491a50-51)
-gent llegida (I, 492a43)
-“un cert temps” (I, 493a1)
-tenir notícia (de) (I, 494b6; I, 678b43)
-sentir campanes (I, 495a51-52)
-ni d’un bon tros ‘ni de bon tros’ (I, 100b53, definint el mallorquí ni de gran aiòs)
-prendre’s la molèstia (I, 498a34)
-d(on)ar per sobreentès (I, 499b4)
-ultra ‘a més a més de’ (I, 247b47; I, 666a6, i pàssim); ultra que (I, 499b58) (expressió predilecta seva)
-decantar-se per (I, 511a58; I, 511b38)
-reblar el clau (I, 518b23; II, 387b36)
-tancar de cop ‘no admetre rèplica’ (I, 521b13-14; I, 706b13-14)
-cantar la palinòdia (variant) (I, 523b14-15)
-més que més (I, 523b48 i més amunt; II, 108b27, i pàssim) (expressió predilecta seva)
-sui gèneris (I, 296a14; II, 303b38); sui-gèneris (I, 709b34)
-passar per ser (“passa per ser d’origen germànic”, I, 531a14-15; I, 719b30; II, 17b14, i pàssim)
-córrer pasturant ‘anar pasturant’ (“una bèstia que corre pasturant’, I, 531a43-44)
-“Si no m’enganyo […]” (I, 534a23 i pàssim) (expressió predilecta seva)
-a tota ultrança (I, 534a31)
-no sentir-se un alè d’aire (definint una locució) (I, 539b41)
-fer-se eco (d’una cosa) (I, 544a20)
-a tot estirar (I, 544a41)
-al més sovint (I, 543b50-51)
-per ventura ‘potser’ (a la mallorquina) (I, 549b2-3)
-posar en entredit ‘posar en qüestió’ (I, 553a16)
-quedar-se a l’escapça (acc. 3.a DIEC2) (I, 553a40)
-en fi de comptes ‘al capdavall’ (I, 552a54; II, 118a55)
-a l’endemig (I, 552a60-b1)
-a despeses de ‘a costa de’ (I, 555a41; II, 652a27-28)
-posat en raó ‘raonable’ (I, 561a41)
-en massa ‘en abundància’ (I, 561b30) (expressió que usa sovint referint-se a abundància de documents en què apareix algun mot)
-d’un cap a l’altre (I, 565b3)
-moneda de bona llei (I, 568a19); prendre per bona moneda (I, 847a28-29); moneda corrent (II, 313a54)
-anys a través ‘al llarg dels anys’ (I, 565b55)
-el temps vell ‘l’antigor’ (I, 566a53)
-mà senyalera ‘mà orientadora’ (fig.) (I, 566a28)
-tocar en sort (I, 572a46)
-mosqueta morta (definint mosca balba) (I, 572b48)
-enginy infernal ‘màquina de guerra (s. XV) (I, 579a8)
-jo mateix ‘un servidor’ (I, 580a21)
-per enlloc (I, 581a1)
-si molt convé (I, 583b22, en la forma “si-molt-convé” definint baldament, i pàssim en la forma separada)
-cop i re-cop ‘una vegada i una altra’ (I, 600b15)
-fer de corifeu ‘dur la batuta’ (I, 601a5)
-més que res: I, 450b20 (definint abans que tot); I, 620b6
-(anar) a la segura ‘sobre segur’ (I, 626b58; II, 129a5; II, 684a42)
-pendre per base (I, 636a37-38)
-acollir amb incredulitat (I, 647a1)
-“la flauta va sonar casualment” (cast. sonó la flauta por casualidad) (I, 655a12)
-“Estiregonyant-ho un poquet […]” (‘forçant-ho una mica’) (I, 655a41)
-estat de coses (I, 657a16)
-envist (I, 661b30)
-passar per ull (I, 677a21-22) (expressió predilecta seva)
-“per a aquest viatge no calien alforges” (trad. de l’expressió d’Spitzer “ziemlich überflüssig” ) (I, 679b47-50)
-restar en bolquers (fig.) (I, 679b57)
-à la page (“celtistes à la page”) (I, 678b44)
-on hi ha barrets no hi campen caputxes (I, 683a5-7)
-fer escrúpol (I, 685a39 i pàssim) (expressió predilecta seva); variants: "no oferiria gran escrúpol" (II, 533b16), "causa escrúpols" (II, 533b21-22)
-donar notícia de (“del qual han donat notícia justa...”) (I, 693a14)
-si res més no ‘si més no, ni que sigui’ (I, 694b58-59)
-ni més ni menys (I, 694b60)
-desbrossar el terreny (fig.) (I, 693b60)
-dur al súmmum (I, 698a5)
-a més no poder (I, 698b39)
-per molt que ‘per més que’ (“per molt argòtic que sigui...”, I, 698b45-46; I, 718a41; “Per molt viu que sigui en català”, II, 31b17; i pàssim)
-“anem a veure” ‘vegem’ (expressió d’ús corrent d’alguns locutors, esp. meteoròlegs, dels mitjans de comunicació, que com a falca ha bandejat vegem i altres fórmules equivalents) (¿sentit igual? II, 299b18)
-sentir petja (“encara som lluny de sentir petja que ens aguanti en aquest terreny”) (I, 704b56-77)
-en contrast amb (I, 711a55)
-“fa de mal assegurar” (I, 715a2-3) (fer de mal + infinitiu, expressió predilecta de Coromines) 
-“Mal pogué haver-hi [...]” ‘difícilment’ (II, 421b60)
-en boca de (I, 716b60)
-en relació a (I, 718b40)
-“és el més sovint impossible...” ‘normalment’ (paral•lel al francès c’est le plus souvent) (I, 720a19)
-algun que altre (I, 719b35; II, 536b17)
-ben entès (paral•lel al francès bien entendu) (I, 719b51)
-on s’és vist (I, 730a12)
-bo i... (“bo i fet”, I, 730a20)
-a regnes perdudes (definint a brida abatuda, I, 731a31)
-deixar fora de comptes ‘descartar’ (I, 736b14); deixar de comptes (íd.; II, 291a10)
-fer-se trobadís ‘aparèixer’ (I, 735b51) (expressió predilecta seva)
-a la traça ‘potser’ (I, 744a42)
-fer orelles sordes (I, 770a9-10)
-òscul conjugal (I, 775b32)
-ultima amoris (al costat de “òscul conjugal”, I, 775b32)
-ús de raó (“tenir ús de raó”) (I, 776a29 i segurament també més amunt, pàssim)
-baixos fons ‘barris baixos’ (I, 776b54-55)
-segones de canvi ‘indirectes’ (I, 778a28)
-mirar de mal ull (I, 781b30,II, 84a19-20, i segur que més amunt)
-tenir punt a (I, 782b14)
-devorar un afront (I, 787b47 i cf. la mateixa expressió en francès a sota mateix en cita, I, 787b53)
-menys que menys (I, 792a49-50)
-el menys que (I, 790b30)
-si per cas (I, 792b44-45)
-tenir a l’abast (I, 790b44, i segur que més amunt)
-per punt (cast. puntillo) (I, 792b53)
-ser de llei (I, 793a5)
-en biaix ‘al biaix, de biaix’ (I, 790a9)
-tot sospesat (I, 796b1; I, 847b59)
-fer millor ‘fer més ben fet’ (I, 798b1-2)
-camí de ‘cap a’ (I, 805b27) (no ho trobo als diccs., sí a la Bíblia interconfessional, Mateu 5,25, p.ex.)
-a benefici d’inventari (I, 809a43-44; II, 316a29-30)
-permor de (I, 814a46; v. Fraseologia citada, per amor de) (expressió predilecta seva)
-mestressa de la casa ‘mestressa de casa’ (I, 744a56)
-“no poder anar” ‘ser inacceptable’ (I, 816b12) (expressió predilecta seva) (no em vaga de comprovar a fons si apareix a cap dicc. tret del de sinònims d’en Franquesa i el de fraseologia de l’Espinal, que hi remet)
-en espera ‘esperant’ (cast. a la espera) (I, 817a22-23); en espera de (II, 135b32); en espera que (II, 628b34)
-de primer ‘primerament’ (I, 818a15-16 i segur que més amunt, expressió predilecta seva)
-fer farina ‘esmicolar’ (I, 818b53-54)
-ser de doldre (I, 819b7 i segurament més amunt) (expressió predilecta seva)
-de punta en blanc (I, 823b48-49)
-amb mires a (I, 828a30; I, 828a33)
-plec de llengua ‘particularitats lingüístiques’ (I, 827a32; no ho trobo enlloc, ni al DCVB ni s.v. plegar del DECat mateix, i tampoc en trobo cap ocurrència al Google amb aquest sentit fig.)
-cavall de batalla (I, 830b12-13)
-a base de ‘a partir de’ (I, 841b12)
-val a dir (I, 841b26)
-de bon regent ‘ufanós, corpulent, gras’ (I, 841b38)
-fer-se creus (d’una cosa) (I, 842a16)
-“Doncs, què?” (I, 841a38)
-fer estrany (I, 845b48)
-tot amb tot (I, 846a47)
-ara com ara (I, 846b24)
-de via estreta (“ciutadans de via estreta”, II, 9b37)
-el vulgar ‘el comú de la gent’ (II, 10a36)
-de fresc (“escrit de fresc”, II, 20b42)
-anar llis (II, 28a52)
-“la nostra pell de toro” (II, 28a14)
-tenir aire de ser (II, 30a10-11) (però “tenir aires de ser”, en pl., que no localitzo, poc més amunt)
-per igual (II, 31b23)
-en sopols 'en equilibri precari': “una paret en sopols, que s’enruna a la primera ventada” (II, 38a8); “una hipòtesi que resta en sopols” (II, 128b49; "hipòtesi en sopols" II, 724a28) Altres: II, 390b17
-comptar amb ‘tenir’ (II, 59b9)
-ça i lla (II, 68b43-44 i pàssim)
-“la professó anava per dins” (II, 84a41-42)
-“al més tard” (cast. a lo más tarde, a más tardar) (II, 84b6)
-tapar el forat (fig.) (II, 85a23)
-fer malament ‘fer mal fet’ (“Faríem malament de no prestar-hi atenció”, II, 85b57)
-bèstia moguda ‘excitada sexualment’ (II, 100b25)
-tenir bon davallant ‘ser crèdul’ (II, 107b8)
-fugir del foc per caure a les brases (II, 105b19)
-en acabat (II, 106a29)
-clar i natural (II, 106a32)
-de gaire (“si és menys antic no ho és de gaire”) (II, 108a10)
-“mitjan s. XIII” (II, 108a12) (d’ús freqüent, però alternant-lo amb a mitjans de, v. aquí més amunt)
-cridar al socors (II, 108b56)
-veure clar (II, 109b44 i segurament més amunt)
-districte quint ‘barris baixos, esp. de Barcelona’ (II, 109a16)
-barris baixos (II, 109a17)
-pedra d’escàndol (II, 109a25)
-cap i casal (“de Gascunya”, i.e. Bordeus) (II, 109a19)
-aguantar la casa ‘sostenir la llar’ (II, 110b54)
-lato sensu (II, 112a15-16)
-ser de témer (“És de témer […]”, II, 117b29)
-amb tot i que (II, 117b40-41)
-amb coneixement de causa (II, 122b1)
-“si no m’erro” (II, 123b59)
-mal a propòsit (II, 124127a22)
-“portar òlibes a Atenes” (apud Wartburg) (II, 127a24)
-“les seves velleses” (II, 127a44-45)
-mantenir reserva (sobre una cosa) (II, 154a27)
-anar de camí ‘caminar’ (II, 156b33)
-ser cas de (“no és cas d’estranyar-se’n gaire”, II, 158b26)
-“raó suficient” (II, 160a34)
-en pro de (II, 160a38)
-si acàs (II, 160a51) (DCVB amb profusió de cites antigues i d’autors reconeguts, no DIEC2)
-botó de foc (II, 172a59)
-deixar en quarantena (II, 176a4-5)
-corrida de toros (II, 183b20-21)
-entrar en comptes (entrar en compte al DCVB) (II, 194b15) 

-“cal una màniga molt ampla per parlar [...]” (II, 213b55) 

-“el pare de la criatura” (fig.: ‘responsable’, sentit que no trobo al DIEC2, al DCVB ni al DDLC, però que m’és molt familiar i crec que havia sigut usual i encara s'usa; ho trobo al Google en una carta d’en Nicolau d’Olwer a en Ferran Cuito [Epistolari de l'exili francès, 1941-1946, p. 218]: "El pare de la criatura és Le Monde. Penso que es devia saltar alguna ratlla. Si alguna declaració hagués fet (que no n'he fet cap) hauria, com de costum, tocat de peus a terra. Un dels esports que no he conreat mai és el de bufanúvols.") (II, 234a2)

-no posar-s’hi per poc (II, 236b15-16, v. context) 

-“no hi ha com” (“Per fer-se’n una idea viva no hi ha com llegir La Parada (1920) de Jq. Ruyra”) (II, 237a20-22) 
-“Comptat tot i debatut[...]” (II, 238b50) 
-a embostes plenes (II, 242b58) 
-batre el ple (II, 244b43) 

-vist que (II, 260a22, i pàssim; expressió predilecta seva) 

-pendre carn ‘pendre cos, arrelar fig.’ (II, 263b13) 

-“en els quatre caps de la vall” (d’Aran) (II, 269b29-30) 

-“a mitges dites” (II, 283b50-51) 

-“tot altra cosa” (‘tota una altra cosa’, II, 287b31) 

-el “tant de culpa” (II, 289a37) 
-sentir a dir (II, 300b34, però pàssim) 
-cavalcada triomfal (II, 301b41; II, 302a49)

-colla d’arreplegats (II, 302a31) 

-“casc de la nau” ‘buc’ (II, 313b28) 

-a demanda de (II, 326b44) 

-de per si (II, 339b48) 

-d’aquesta corda (II, 343a34) 

-de nen ‘de petit’ (II, 351b47) 

-“Llavors, què?” (II, 353b16)

-no fer rosegons d’una cosa (II, 353b47-48) 

-“Sigui el que vulgui de [...]” (II, 381b56; altres casos més amunt) 
-jugar un paper ‘tenir un paper’ (“acc. en la qual pogué jugar especial paper [...]”, II, 382a44) 
-“a la inversa” (II, 388a4-5) 

-de viva veu (II, 389b7) 

-a penes (II, 391a31; apenes a I, 602a15)

-tot seguit de (II, 391a49) 
-de consegüent... (II, 403b14) 
-gruixut com una cuixa (una corda; II, 404b17) 
-l’agre de la terra (II, 412a27-28) 
-edificar sobre arena (II, 418b38) 
-paper mullat (“són papers bastant mullats”, II, 419a52) 
-el remei és pitjor que la malaltia (“el seu remei és tan dolent com la seva pretesa malaltia”, II, 420a5-6) 
-pendre peu ferm (expresió predilecta seva però que no recullo fins a II, 421a55) 
-mitja tinta (fig.) (II, 445b7) 
-alternança ser lluny / estar lluny: “encara som lluny de sentir petja que ens aguanti en aquest terreny”, (I, 704b56-77); “estem lluny de tenir aclarit [...]” (II, 455b33-34) 

-a tot això... (II, 456a46, v. context; II, 465a47)

-fer el cap-viu per viure (definició de campar-se-la, II, 460a3-4) 
-en so de mofa (II, 465b25-26) 
-sota-veu ‘a sotaveu, a sota veu’ adverbial (II, 465b26) 
-estar en camí de ‘en vies de’ (II, 480a54) 
-“El mal és que els filòlegs no ens ho han dilucidat” (abstracció, II, 485b51) 
-“Per als nostres efectes tindrem també en compte [...]” (II, 492b37) 
-plurale tantum (II, 502b45-46)
-lleugera de closca (dona, cast. ligera de cascos) (II, 520a38-39)
-inclús (II, 533b14)
-"novis" (noi i noia que festegen) (II, 546a25)
-passar per malla 'passar per alt' (II, 559b5-6)
-deixar enlaire 'deixar en suspens, sense aclarir' (II, 576b41)
-florons de sang (II, 577a8-9)
-de concert 'd'acord' (II, 615a46)
-quatre ulls 'home amb ulleres' (II, 635a19-20)
-posar en sospita (II, 690b17-18)
-l'esca del pecat (II, 729a10-11)
-a so de tabals (II, 729a15)
-de carn pròpia (fig.) (II, 726b59-60)
-"sense solucions de continuïtat" (en pl., però v. context) (II, 727a12)
-"[ni] de prop ni de lluny" 'gens' (II, 729a53)
-sota el cobert de (fig.) (II, 729a60)
-ser menester (II, 742b10)
-fer a saber (II, 757b21 i 757b26)
-en broma (II, 783a4)

Morfosintaxi

-ús d’aqueix (pàssim, constant, v. l’article corresponent)
-convence’ns(-en) (I, 34a6; I, 510b36-37; I, 711a51), planye’ns-en (I, 81b38), planye’s ‘plànyer-se’ (I, 255a4; I, 727b47; I, 789b42; II, 730a13), estrenye’s (I, 386a40) (però: conèixer-ho, I, 389b26); empenye'ns-hi (II, 811a60)
-en tractant-se (com ‘en tornant’, etc.) (I, 61b19)
-Ss. ‘segles’ (I, 64a11 i pàssim) (cf. mss.)
-“se substitueix” (I, 64a60); “se cita” (I, 321b16)
-els temps (“des dels temps de Llull”, I, 74b8; “des dels temps heroics de la filologia romànica”, I, 399a45; “temps immemorials”, I, 419a12) (però: “entemps remot”, I, 542a60-b1)
-orígens (mot predilecte a l’encapçalament de molts articles referint-se a la primera documentació del mot en qüestió) (també: I, 458b2)
-seguir ‘continuar’ (“segueix havent-hi”, I, 74b15; I, 111b29; I, 111b32; I, 412b11; I, 578b33, i pàssim)
-infinitiu substantivat (“quan volia que els remitgers suspenguessin llur vogar”, I 80a37-38; “el lexicògraf que ha viscut en el període més roent d’aquell maldar”, I, 457b20-21; “A penes té raó de ser el rebutjar”, I, 459a2; “l’internar-se”, I, 497b40; “el tenir en compte”, I, 514a41); “l’esternudar” (I, 760a32); “L’usar-lo per denominar tants objectes [...] condueix [...]” ‘el fet d’usar-lo’ (II, 321a2); "encara li resta més força el ser cosa només testificada en els parlars moderns" (II, 811b20-22)
-incloent-hi (falca) (I, 83a20, i pàssim)
-femení de bastant: “bastantes” (I, 88b8; I, 139b58; I, 565b5; I, 600b37; I, 839b43; II, 169a16; II, 454a8; II, 480b2 “bastantes glosses”, i pàssim), “bastanta d’extensió” (I, 96b60); “bastanta” (I, 684b31)
-bastant sense forma femenina: “bastant d’extensió” (I, 705b19; II, 231a34, i pàssim)
-gaire invariable: “gaire reserves” (I, 397a8); “gaire agafadors concrets” (II, 106a1); “no ens cal entrar en gaire detalls” (II, 284a49); "gaire dades més" (II, 765b45)
-Nordoest (sense guionet) (I, 93a32, i algun altre que no he consignat més amunt; I, 829a26); “Nordest” (dos cops a I, 783a22-26, també a I, 804b27, 806a39; II, 723b43; i pàssim); “Sudest” (I, 787b30) (però “Nord-est” a I, 547b11; II, 12a28, i pàssim)
-per amb valor causal davant de forma infinitiva simple (“no per ser menys conegut, és més cert...”, I, 152a14-16; un altre a I, 509b60-510a1; “[Jud] posà de relleu la importància d’aquestes formes occidentals per no creure en l’etimologia germànica”, I, 532b4-7; “per ser un mot més generalment conegut” ‘pel fet de ser’, II, 487a60, i pàssim)
-ningun ‘cap’ (definint el fr. aucun, segurament per evitar ambigüitats) (I, 192b58)
-condicional amb valor hipotètic (“es produiria” ‘es devia produir’, I, 194b57; “seria transmès” ‘devia ser transmès’, I, 208b45-46, “hi contribuiria” ‘hi devia contribuir, I, 232a54, “el primer escriptor a usar-lo seria Milà”, I, 324b18; ‘apareixerien’, I, 352a41; “és com l’accentuaria ja St. Vicent Ferrer” ‘el devia accentuar’, I, 524b50-51, i pàssim)
-futur amb valor hipotètic (que utilitza sovint): “haurà tingut curs” ‘deu haver tingut curs’ (I, 402b53); “no serà casual el fet d’haver-ne sentit a parlar […]” (I, 547b24-25); “serà una d’aquestes dues últimes coses” (I, 559b43-44); "Fàcilment s'observarà..." (II, 533b5)
-“no ens podem acontentar amb dir” (I, 216a39); “acontentem-nos amb dir” (I, 375a52); “és probable que Zaccaria tingués raó en creure que baùle sigui de procedència hispànica” (I, 548b40); “No pensem tampoc en derivar-lo de verge” (I, 652a58-59); “tenia raó en planye’s” ‘tenia raó de planye’s’ (I, 727b46-47); “consistien en anar eixermant...” (II, 47b8-9); “amenaça amb divorciar-se” (II, 84b33); “s’excedeix en dir...” (II, 159a11); “té molta raó […] en posar de relleu...” (II, 168a42-44)
-“ajudés a que” (I, 832a59); ”generalment es distingia en que...” (II, 196a19); “la diferència està en que...” (II, 293a16); "comptava amb que l'entenguessin" (II, 559a42-43)
-vagi + infinitiu (passat llunyà) (pàssim) (Fabra en parla en alguna gramàtica) [el sento dit espontàniament per un fill de l’Esquirol de 37 anys l’any 2011]
-gerundi causal (“essent” ‘pel fet de ser’ a començament de frase, I, 238b8, i pàssim)
-la Índia (I, 260b1; I, 430b52; I, 765a25; II, 619a42); "la ostra" (II, 551b37)
-d’Àfrica (sense article) (I, 493b23)
-amb dret a (I, 268b38); “dret a dubtar” (I, 698a15)
-doncs (‘donc’ francès) (I, 268b53; II, 744b10)
-ús del guió llarg inicial per incloure un incís parentètic, amb un punt en lloc de guió final, és a dir a l’anglesa (I, 269b37-40; I, 618b28-29) (Però incís amb guió inicial i final just abans d’un punt a I, 270b59-60)
-majúscules inicials: Edat Mitjana (I, 270a34 i pàssim); Gramàtica (I, 270a40-41); Dialectologia (I, 271a18); Edat de Pedra (I, 446a60); l’Antiguitat (I, 498a59; I, 556a28); “de Nord a Sud del País Valencià” (I, 526a9); “en les llengües romàniques veïnes de l’Est i del Nord” (I, 528a48-49); “de Nord a Sud” (I, 558b36); “pel Desert” (I, 526b39); “Costes de Ponent i de Llevant” (I, 539b40); “les Illes [Balears]” (I, 566a37); Ponent (I, 558b36; I, 783a24); la Península [Ibèrica] (I, 554a48); Era Cristiana (I, 554b43); “l’Oceà” (referint-se a l’Atlàntic) (I, 663b29; I, 677a34): etc.
-mss. ‘manuscrits’ (I, 271a3; I, 352a41) (cf. Ss.)
-signe d’interrogació inicial (I, 278a53-54; I, 355b39-43; I, 408b38-39; I, 529a32-33; I, 566b52-53; I, 567b10-12; I, 568a10-11; I, 771a5-6 amb una frase sense just a continuació; I, 818a58-59 obert a mitja frase sense coma prèvia; II, 85b48-50; II, 112b60; II, 113b20-21, i pàssim); vacil·lació en el signe d’interrogació inicial (I, 498a40-45); només interrogant final, ocasionalment, en frase llarga (I, 502b1-4), i també en frase molt curta (I, 542a1; I, 549b9; I, 565b41; I, 669a5-7); convivència de les dues opcions (II, 255a52-57)
-absència de contracció i apòstrof per remarcar un mot en cursiva, etc.: “derivats de amfibi“ (I, 280b33); “de Spitzer” (I, 459a5); “la idea de ‘apropar, minvar la distància’” (I, 470b34-35)
-“A l’anar apaivagant-se, en el segon quart del nostre segle, l’ardor de la polèmica...” (I, 295a21)
-“fins allà i tot” ‘fins i tot allà’ (I, 319b44)
-combinacions preposició/conjunció: des de que (I, 347b7); “una dificultat està en que el resultat dels casos més comparables al nostre és un diftong” (I, 415b35-36); “la diferència no està en que...” (I, 618a15)
-“per la primavera de 1968” (¿diferent de ‘a la primavera de 1968’ perquè té un sentit temporal més imprecís?) (I, 387b15); “pel mateix temps” (I, 845a13; II, 82b9); “per centúries” ‘durant segles’ (II, 116b27) 
-“[...] se’n serveixen com a pronòstic per saber el temps que farà el matí en els 12 mesos vinents, i els 12 dies després de Nadal, per saber el temps que hi farà a les tardes.” (II, 428b35-38)
-concordança de participi (I, 411b22; “sentida”, I, 520a10)
-car ‘ja que’, valor causal (I, 424a41 i pàssim, expressió predilecta seva)
-molt ‘gaire’ (“escrit més tard, potser no molt”, I, 446a17-18; “no molt posterior”, I, 547a14-15); “no hem de fer un cas excessiu” ‘gaire cas’ (I, 511b33)
-de per allà (I, 454b54-55)
-omissió d’un de dos articles (estructura freqüent a tot el dicc.): “amb menyspreu de la fonètica i morfologia” (I, 455b39-40); “la indagació i establiment de l’etimologia” (I, 462b21, amb preferència per l’article femení sobre el masculí); “les esclaves i esclaus eslaus” (I, 849b5-6); “Alguna variant i derivat esparsos” (II, 50b41-42)
-equivalents del lo: “La cosa natural és creure...” (I, 455a6); “tot ve a parar gairebé en el mateix” (I, 463a27-28); el mateix (II, 117a18); el contrari (II, 176a10); “El pitjor és...” (I, 549a10); “ni el que és tenaç ni l’adhesiu ni el regastinyós no s’han mirat mai com a equivalents d’un concepte actiu, com és la idea de força, ni una veta prima s’ha pres mai com a símbol de cosa robusta” (I, 577a16-19); “el que” ‘allò que’ (I, 706a41; II, 316b21-22; II, 317a8, i pàssim) (V. també l’exemple “de car que va” de I, 744a56-57, amb valor intensiu); “El fet cert és que […]” (II, 74b1): “El que és segur és que […]” (II, 73a55)
-caldre en frases afirmatives (dos exs. a I, 471a55-59; I, 578b32; II, 41b13, i pàssim)
-demanar-se ‘preguntar-se’ (I, 478b34 i pàssim)
-preguntar-se (I, 683a11 i pàssim)
-millor ‘més bé’ (I, 506a26; I, 506b35, i pàssim)
-doble negació (I, 513a8; I, 521a60 “tampoc no”, i pàssim més amunt, on l’he anat passant per alt però crec que és força general); “ningú no gosaria defensar”, I, 830b16)
-“cap aquesta impressió” (‘cap a’) (¿errata?) (I, 511b1)
-“jo mateix la hi he sentida” (forma plena, sense contracció, de la combinació de pronoms) (I, 520a10)
-el qui ‘qui’ (subjecte de relatiu) (I, 532b4-5; I, 703b55, i pàssim)
-prous (I, 586b10); prou invariable (“prou bases”, I, 533a31; “prou elements”, I, 632b44, i pàssim)
-força: invariable (I, 648a50; “força dubtes o objeccions”, I, 847b12; “força testimonis”, I, 849a13, i pàssim) o amb plural forces (I, 715a23; “forces altres peces de roba”, I, 758b554; “A aquest ús fan al·lusió forces denominacions del Verbascum”, I, 837b35-36; “a forces altres pobles”, II, 166a51) 

-masses: “això [...] obligaria a suplir masses escalons intermedis i massa hipotètics.” (II, 280b47-49); “Són masses excepcions” (II, 310b42) 

-Però també massa pl. invariable: “Massa coses forçades.” (II, 332b56)

-“fos amb cuiro, fos amb roba o amb malles de ferro” (I, 549b36)
-No fa escarafalls d’altre a seques amb el sentit ‘un altre’, fet que no m’havia preocupat de consignar fins a aquest exemple però que és recurrent: “el fet que no tinguem altra base per a aquest mot” (I, 553a35); “no queda altra idea defensable que...” (I, 552a54); “el sorotàptic o altra llengua” (I, 591a10); “en una llengua i altra” (I, 719a4-5); “no hi ha altra manera d’explicar...” (I, 839a27-28), i pàssim. V. altre
-quan adversatiu: “quan de fet...” (I, 573a34-35)
-Centre-Nord d’Europa (I, 580a26)
-absència de contracció del pronom en (tipus “ens en anem”): I, 589b26; I, 605b23; I, 726a28-29; II, 343b6-7
-ne pronom (= en): “més ne tenen [d’extensió]” (I, 833a52)
-concordança de tot amb geònim femení sense article: “tota Hispània” (I, 618b15); “tota Amèrica” (II, 159b51)
-Orient sense article (“tant a Orient com a Occident”, I, 657a19-20, etc.)
-any en xifres sense article sistemàticament (quatre casos força seguits a I, 684b42-48, per exemple; però es pot trobar a cada pas; ”fins l’any 1544”, II, 15a2)
-“contra d’ell” (alternativa a en contra d’ell i contra ell) (I, 798a14)
-“Per a si el nom del cuc de seda és babous o babou en gall. ant. […], vegeu […]” (I, 739b30)
-“per a quan [una vela] s’ha d’arrissar” (II, 157b8)
-La combinació des de […] fins a i variants. “de l’A fins a la Z” (començament prefaci, vol. I, p. IX); “des de Barcelona a la Costa Brava” I, 739a48-49)
-“l’A” ‘la A, la lletra A’ (començament prefaci, vol. I, p. IX)
-semblar + infinitiu: “semblaria també suggerir […] semblarien coincidir” (I, 744a35-37); “sembla ser ja o reduir-se ben aviat a un terme més viu [...]” (II, 352b37-38); “demostra no tenir...” (II, 440b60)
-“5.t”, que pressuposa “quint”, no “cinquè” (en una enumeració de raons per defensar una etimologia, I, 814a31) (v. el que diu de quint a cinc)
“Una mestressa de la casa es plany que ja no es pot menjar peix, de car que va” (valor intensiu) (I, 744a56-57)
-“La dificultat major […]” ‘més gran’ (probablement per economia d’espai i d’escriptura, com en algun altre cas, com p.ex. car ‘perquè’, ço que, etc. etc.) (I, 825b23 i segurament més amunt, pàssim)
-gros anteposat al substantiu (pàssim, expressió predilecta seva) (p.ex. “grosses discrepàncies”, I, 827b54; “grossa dificultat”, I, 826a60; ”grossa errada”, II, 76a19, i pàssim)
-Estalvi de subordinades (que començo a consignar a partir de la p. 828 del volum I però que utilitza sovint, segurament en part per estalviar espai a les fitxes i temps de redacció): “seria em penso” en lloc de “em penso que seria” (I, 828a58); “a identificar suposo amb […]” (II, 74a4); "No cal reproduir-la i qui vulgui vegi-la allà" (II, 294b49-50)
-gerundi allà on pot anar un infinitiu en frase feta, com en tornant/en tornar: “tot i dient” (I, 831a21)
-“desmenten” ‘desmenteixen’ (I, 831a42)
-article personal: “la Pardo Bazán” (II, 23a3)
-sentir a parlar (I, 547b24-25; II, 35b12, i pàssim)
-“ulls molt crítics” (plural, a diferència d’ull clínic etc.) (II, 73a7)
-ser/estar: “som en estat de judicar les raons […]” (II, 73a11); “no serà de més afegir...” (I, 375a55-56)
-gent + verb en plural: “la gent de Fontjanina m’explicaven […]” (II, 103a9-10); "la gent de mar ho han dit..." (II, 668b35)
-combinació de dos adverbis acabats en -ment (amb solucions diverses): “agressivament o defensiva” (II, 110a44); “directament o indirectament” (II, 113a12)
-“en algun [cas] que estic per negar també” (II, 113a7)
-relatiu col·loquial: “El borni és l’home que li han buidat un ull” (II, 126a9)
-ús de tal: “en un mot de tal significat i de tal ambient” (II, 153b57-58) (expressió predilecta seva, no buidada per mi fins ara); “res de tal no sembla haver-hi hagut mai fora d’Itàlia” (II, 326a28-29)

-“en el dit significat” (cast. “en dicho significado”) (II, 158a9) (expressió predilecta seva, com l’ús de tal amb el mateix sentit) 

-bell ‘ben bé’: “fins a la bella frontera lingüística” (II, 257a22 però pàssim, mot predilecte seu)

-mig com a sufix amb guionet: “formes [...] mig-sàvies, mig-hereditàries” (II, 258b38-39, però em sona d’altres casos que no he consignat); "docs. mig-llatins (II, 812a3)

-al causal: “al posar-los junts es podria entendre...” ‘posant-los junts, pel fet de posar-los junts’ (II 269b41-42 però em sona com a relativament freqüent) 

-castellana-portuguesa (II, 290a56-57) 

-sinó / si no: “Què pot ser si no això aqueix substantiu [...]?” (II, 346a57) 

-quedar-se (“la persona que s’ha quedat afònica”) (II, 380b50) 
--ejar sufix verbal: “La [forma] moderna catalana calafatejar és derivada del substantiu calafat [...] mentre que l’antic calafatar deriva del verb àrab.” (II, 405a41-44) 
-Intervals temporals d’anys escrits numèricament de totes les maneres: 1932-1934, 1932-34, 1932-4 
-algun temps ‘un quant temps’ (II, 437b12); "algunes generacions" 'unes quantes' (II, 567a37)
-combinació de substantius de dos gèneres amb adjectiu i/o article d’un gènere (varietat de solucions, no sempre amb predominança del masculí): “fins als angles i puntes més extrems” (II, 444b47-48) 
-a + infinitiu: “A rebutjar el suggeriment de [...]” (II, 458a56-57) (acc. 18 a preposició DDLC); "a bandejar també aquest calc" (II, 508a34-35)
-"emetre la tesi" (II, 533b29)
-a l'abric de (la sospita) (II, 549a19)
-tirar endavant (II, 655b47)
-malgrat d'això (II, 656a3)
-cap cas 'gens de cas' (II, 702a57)
-"anar a mercat", "anar a plaça" (II, 716b16)
-compostos amb el segon element començat per erra o essa: "semi-rectangular" (II, 745b24)
-"n'hi haurà prou amb remetre a..." (II, 754b48)
-"la frase li ha quedat realment feta una coca (com solem dir) [...]" (II, 791b59-60)
-"...estem en dejú de saber..." (II, 802b13)
-"per milers" (II, 810a17)