Història d'admissions

-Sobre l’admissió d’amoinar, amb un comentari sobre una consulta personal de Fabra (I, 284a14-24) i referències a l’ús barceloní del s. XIX (I, 284a53-b9)

-Història de la incorporació d’anacolut (I, 293a32-37)

-Història de l’acceptació d’andana (nota 4 andana, I, 306a26-34)

-Història de l’evolució semàntica de radical (I, 417b10-15)

-assutzena: "Adoptà aquesta grafia el DOrt. (1917); i veien que la criticava AlcM com a 'forma arbitrària sense fonament fonètic ni etimològic' vaig comprovar el cedulari del DAg., que llavors, 1935, era al meu abast, i vaig constatar que es fundava en una cèdula autògrafa del mateix Marian Aguiló, on aquest atribuïa aquesta pronúncia a la Vall de Sóller" (I, 461a57-b3)

-“Autocrític, autocrítica: recordo que ja els usàvem c. 1925, a l’IEC.”

-Història de la introducció del balear baula al dicc. normatiu (Fabra hi accedeix a instàncies d’Alcover) (nota 9 balda, I, 582a41-56)

-Història de la introducció del terme “esbarrellat, cara –da ‘desencaixada’”, maragallià, heretat per Clementina Arderiu “de la seva família vallenca” (I, 665a19-25)

-Sobre a bastament: “a nivell popular avui és sobretot viva a les Balears, però en els anys 1920-35 s’estengué molt en l’ús literari del català comú i central.” (I, 717b17-21)

-Sobre bleix: “No sé que sigui popular fora del bisbat de Girona” (I, 847a24-25); “Tanmateix, en el tercer decenni del segle [XX], es va estendre molt en l’ús literari, i el veiem sovint en escriptors del Camp, com Puig i Ferrater […]” (I, 848a13-17)

-"L'adjectiu blond, blonda, 'ros' s'ha usat molt poc en català, i només com a terme poètic ocasional, com ho féu Màrius Torres (c. 1936) [...]; a penes val la pena de recordar que també hi recorregué A. Febrer en la seva forçada i servil "traducció" de la Comèdia dantesca [...]. Només en un sentit molt limitat es podria dir que fou català pel fet que vagin usar-lo els nostres trobadors, com Cerverí de Girona [...], però l'obra lírica de Cerverí fou escrita en occità correcte i quasi pur." (II, 848b53-849a3)

-Sobre boda, esp. bodes: “És certament equivocat de creure que es tracti d’un castellanisme. Està fora de dubtes que no rebérem el mot bodes del castellà […]” (II, 23b45-24a6)

-"No hi ha cap raó per sospitar que bonic vingués del castellà o de l'aragonès" (II, 83b35-36 i més in extenso a II, 84a3-39)

-“torre ha tendit entre nosaltres a convertir-se en el nom d’un xalet o una finqueta” (II, 117a14-16)

-Sobre les parelles emborsar/embossar, desemborsar/desembossar i reemborsar/reembossar: “En tots tres verbs la forma acastellanada en -ls- és la que predomina en el S. XIX i principi del XX (amb l’excepció de Lacav., que com de costum adapta del francès […]. A principis del S. XX tendí a eliminar-se la forma acastellanada usant per als tres verbs la forma amb -rs- segons el model del que s’havia fet amb borsa ‘llotja de canvi’. Era la solució natural i de molt la més viable en català, on altrament es produeix una homonímia […] amb el verb embussar i desembussar […]. Així es practicava generalment, com recordo, en els cercles bancaris catalans i de l’IEC en els anys vint-trenta […]. Per una decisió d’última hora, aconsellada per no sé qui, i sense consulta, això es reemplaçà (DFa.) per embossar, desemb-, reemb-. El fet és que el DOrt., obra exclusiva de Fabra, i on aquest […] treballà sense ajuda ni col·laboracions de correctors d’impremta, no porta […] altra forma que reemborsar, reemborsament, reemborsable […]” (nota 4 bossa, II, 147b50-148a34)

-Sobre els articles de botànica del diccionari Fabra: “el DFa. (o sigui pràcticament Font i Quer, que el revisà tant durant la redacció: en sóc testimoni) en dóna 7 [de plantes diferents anomenades botja]” (II, 174a53-59)

-Sobre boxar ‘practicar la boxa’, amb una cita escadussera de Pons i Massaveu del 1887, i boxejar, més dominant: “[…] no sols per aquest temps, sinó fins molt més tard, fins quan jo era un adolescent (c. 1917) a penes se sentia altra cosa que les formes acastellanades boxejar, boxeig, boxejador. Els diccs., com Lab. (fins a les seves últimes eds.), Bulbena o Vogel no registraven el mot ni cap dels derivats […]” (II, 185b7-30)

-Sobre l’admissió institucional de branc amb el sentit de ‘ramal’ a proposta de Coromines mateix: “[…] els meus col·legues de la S. F. de l’IEC aprovaren unànimement, ja fa uns vint anys, la meva recomanació de donar-li la preferència, en la llengua literària que miraríem com a modèlica, sobre el sinònim recent i poc castís ramal.” (II, 193b27-40) 

-Sobre brisa. “El pas definitiu a ‘vent suau’ és modern en castellà13 i en català, consagrat només des del S. xix.14” (II, 239a32-33, i v. la detallada nota 14) 

-Sobre bruixat. 18 Imagino que a precs d’Alcover va admetre’l Fabra (i ha quedat en el DFa., fins usat després per algun poeta barceloní en angúnies mètriques).” (II, 295b8-11) 

-Sobre bústia. “El nostre mot va sortir de l’ús corrent a la fi de l’Edat Mitjana i va ser reintroduït per substituir el cast. buzón, per recomanació de P. Fabra, en una conversa filològica dels anys 1922-5. Restauració artificial, és clar, però que ha tingut èxit considerable: no ens en planyéssim.” (II, 297a53-58) 

-buidar: “És especialment catalana i molt tradicional l’acc. (en què l’havia sentit dir molt al meu pare)4 de ‘despullar, reduir a dades, copiant’ [...].” (II, 330b40-46) “4 Despullar que està més o menys en ús en aquest sentit des de c. 1920 en rigor és un calc del fr. dépouiller; angl. to excerpt; en cast. s’han assajat extractar i esquilmar en aquesta acc. tècnica d’erudit o escrivent.” (II, 331a25-29) 

-“+Bullinada rossell. ‘sopa amb moltes menes de peix, espècie de bullabessa’ (malentès per AlcM) [...]; “zarzuela de peix” [...]; P. Fabra ja ens envià el mot ben definit per incloure’l en la 2.a ed. del DFa., l’any 1947 [...].” (II, 335a56-b3)

-“Bullabessa ‘bullinada’ (no en DFa. ni AlcM, però usual, i recordo que ja no era recent c. 1915; figura en el gloss. de Saisset, s.v. bullinada) (II, 336a44-47) 

-“+aburgesament [ja freqüent, cap a 1920]” (II, 342a49-50) 

-Història de l’acc. 3 de busca del DIEC2 (a partir d’una cita de Pons i Massaveu que en Coromines cita a II, 352a24-34): “El 1953 vaig assenyalar a la Secció Filològica de l’I. dE. C. aquest passatge de Pons i Massaveu, reproduït en la Misc. Fabra, i el nostre zelós secretari R. Aramon el féu posar en la segona ed. del DFa. i fins disposà (jo no suggeria tant) que a l’article punter es condemnés a mort aquest mot afegint-hi un “cast.” entre parèntesis.” (II, 352a35-42) 

-Sobre buscall: “[...] No en el DTorra fins a 1757, i no hi admet més que el correcte buscall, amb u. La grafia errònia amb o predominà en el cat. central i en literatura fins al DOrt., inclusivament. Però el mot no es pronuncia amb o enlloc; i, com vaig insistir en les Of. Lex. de l’IEC, jo l’he sentit amb u pertot on es distingeixen els dos sons [...].” (II, 356b49-357a3) 

-Sobre butaca: “Se’n deia en català, i jo mateix encara ho he dit de vegades, una poltrona: el DAg. diu “cadires de poltrona”. [...] Però ja l’usa Narcís Oller el 1897 [...].” (II, 357b3-10)

-Sobre butíric i família: “Cap dels mots d’aquest grup no figurava en el DOrt. (1917). El primer que va reclamar-los en el si de l’IEC fou Eduard Fontseré [sic], que degué demanar la inclusió de butíric, i amb aquest objecte el tenia anotat (únic de la sèrie) en el seu exemplar de mà del DOrt. Suposo que tots ells degueren ser inclosos d’un cop, en una reunió de Fontserè i Fabra (observi’s que en la 1.a ed. del DFa., evidentment per això, butà va ser-hi posat, junt amb els altres, darrere i no davant de butaca).” (II, 357b19-27)

-"Tinc ara a la vista notes de camp que prenia Eduard Fontserè, i que va adjuntar al seu exemplar del DOrt., c. 1925 (en passar-lo a Fabra perquè aquest inclogués en el DFa. mots que mancaven en aquell)" (II, 673b19-22)

-Sobre les dues accs. de cabirol (‘Capreolus capreolus’ per una banda, i ‘isard, Rupicapra rupicapra’, per l’altra), v. tota la part on se’n parla, s.v. cabra (II, 372a8-b3, i nota 5, II, 372b33-37). Més concretament: “avui se sol identificar amb l’isard, identificació que s’ha estat fent correntment sobretot a la Serra de Cadí i cims de l’Alt Berguedà [...].” (II, 372a12-24) “AlcM, que identificava amb l’isard en la primera edició, en la segona afirma que això s’havia donat “erròniament” [...]. Crec que en tot cas és imprudent de fer aquesta afirmació incondicionada; com potser també ho era de donar l’altra amb caràcter únic.” (II, 372a28-35) “Sembla clar que la documentació antiga es refereixi realment a una bèstia altra que l’isard [...].” (II, 372a36-55) “[...] però d’altra banda també sembla ben segur que no hi ha hagut cervos ni cèrvids en els Pirineus orientals ja per bastants segles [...]; el nom, potser des de sempre, s’aplicà a tots dos animals; o bé ha passat, segons els segles i les comarques, de l’un a l’altre.” (II, 372a55-b3) 

-“[...] infinitiu caber i no pas cabre, en la llengua medieval [...]; fins al punt que hem de negar que la forma cabre pertanyi a la llengua antiga [...] i per tant ens cal desmentir l’afirmació que fa AlcM que el ll. antic capěre es vagi continuar fins al català com a cabre.” (II, 373a44-b5) 
-Trànsit de caber a cabre: “[...] es tracta del fenomen, recent, de la substitució, cada vegada més completa, que ha anat fent el català modern dels rars infinitius en –èr (d’on valdre, doldre, soldre, i fins sebre [...]. Només és que ací l’aparició de l’inf. innovat és una mica anterior a la de valdre o sebre” (II, 373b16-23) 

-Sobre galipàndria i variants: “mestre Fabra no va recollir el mot en el DFa. ni en el DOrt. en cap forma” (IV, 296b28-30) 

-“[...] en el català popular, calabre ha funcionat molt de temps com un mer substitut o variant vulgar de cadàver, I s’observa, per la gent que l’usa, que de primer no era pas cosa de gent de baixa qualitat ni rústica ni encara menys se sentia com un barbarisme. El Baró de Maldà ho aplica a l’aviram sacrificat [...]; calabre és la forma que el DAg. recull [...]. Mentrestant anava penetrant cadàver cada vegada més, per bé que durant molt de temps el rebutgés com a cosa forastera molta gent [...]. [...] el canvi estigués menys avançat, en el S. xix, a la pagesia que a la capital. I això fa que sigui encara calabre la forma que aportava Verdaguer [...]. Però Balari li suggereix que ho canvïi en cadavre, i ell ho accepta en l’ed. definitiva, del 1878. Des de llavors aquesta forma mixta o transaccional fou molt usada pels escr. Renaix.; i em recorda que així ens ho ensenyaven encara a l’escola en els anys 1910-15: solament a partir de 1913 és quan l’acció de Fabra i l’IEC encoratjà tothom a colgar aqueixos porucs compromisos i inelegants barreges. D’allí endavant calabre, sense cquedar obsolet, restà només com a cosa de pagesos o vilatans poc cultivats; especialment amb el sentit de ‘carnús d’un animal’ [...].” (II, 381b56-382a37) 

-“Es repeteix pertot que Cadaqués ve de Cap de Quers ‘cap de roques’, etimologia especiosa, que no puc rebutjar del tot, però que després de 50 anys de pensar-hi no m’ha convençut mai; ja el 1932 estiguérem d’acord amb Fabra i Casacuberta a rebutjar, per aquestes raons, el canvi ortogràfic en Cadaquers, que hom ens suggeria de proposar, en la Ponència d’ortografia toponímica de l’IEC i de la Generalitat [...].” (II, 384a54-b11) 

-Sobre caliquenyo. “A JRuyra, que n’era el més gran fumador conegut, li vaig sentir -quenyo sovint, i en general a tothom, fins el mateix Fabra, que alguna vegada, però molt menys, digué caliquenya. Només el DFa. porta aquesta forma: es degué crear per fer-ho concordar amb cigarreta, en lloc del masculí cigarrillo (o cigarret) caliqueño; com que avui sembla haver-se abandonat cigarreta, afrancesat, per cigarret, es podria deixar córrer el desusat caliquenya.” (II, 429b44-52) 

-“Altiplà, altiplanície, recordo que començaren a circular cap a 1925-30 (no en DFa.) com a calcs encertats de l’it. altipiano.” (I, 231b11-13) 

-“Fabra encomanava a l’IEC el 1947 que s’afegissin al seu diccionari escarranyar-se ‘eixancarrar-se’, escarranya ‘entrecuix’ i a l’escarranyada loc. adv. ‘eixancarrat’.” (II, 448a1-4) 

-Sobre caminoi: “[...] solament balear (AlcM), de manera que l’ometien els diccs. (no Lab., DOrt., etc., només DAg.), però no era menys usual en el Princ., [...] el barceloní Fontserè, c. 1925, reclamant-lo a Fabra, passa al dicc. d’aquest, definit “camí petit, viarany”.” (II, 454b11-18) 

-cantúria probablement a partir de canturia/cantoria, per mitjà de Verdaguer, [...]i així ha quedat com a part sòlida del vocabulari literari de tots, i és ben probable que això, junt amb centúria, on té antecedents llatins, constituís el punt d’arrencada de les formacions modernes en -úria, com boscúria, vellúria, planúria, voladúria, etc.” (II, 482a49-b4) 

-Sobre el pas de cambiar a canviar als diccs.: “[-mb-] És la grafia a què s’atingueren els gramàtics i lexicògrafs fins a la Renaixença [...]. Tan clara era, però, la general pronúncia amb v a les Illes, que el DAmen. (1851) s’apartà ja d’aquell acord adoptant canviar. AMAlcover, amb aplaudiment de Fabra (DOrt.), es convertí en el decidit defensor de la v [...].” (II, 493a24-36) 

-bescanviar: “mot estrany a la tradició lexicogràfica ―manca J. Marc, L. d’Aversó, Belv., Lab. 1839-88, però ja DAg., DFa., AlcM, etc.―, i a l’ús barceloní i de la major part del territori, però que se sent bastant a l’extrem NE.” (II, 494a5-9) 

-“Intercanviar, intercanvi [S. xx; add. de Fontserè al seu DOrt.], intercanviable [id.].” (II, 494b7-8)

-descabdellar-se 'evolucionar, desenvolupar-se' ("amb caràcter neològic, però amb excel·lent encert, [...] ha estat molt usat sobretot en escrits doctrinals des del princ. S. XX; descabdellament, amb el qual Bretran i Bros, va empendre el camí d'aquesta nova acc. (DAg.): "el descadellament de les idees" (c. 1885)") (II, 509b31-34)

-"Capbussar: la forma general i antiga en la llengua és cabussar, i més encara acabussar [...], si bé avui s'hi ha tornat a introduir la -p de cap, com si la llengua ho hagués analitzat falsament a tall de compost d'aquest mot, del qual és un simple derivat [...]." (II, 514b23-28) "Giner i M[arch] confirma (1956) que capb- no s'usa en terra valenciana [...]." (II, 515a8-10) "En els diccs. no trobem més que cabussar (o acab-) [...], si bé el [dicc. Labèrnia] 1888 admet capb- amb caràcter secundari, i el DFa. inverteix aquests termes." (II, 515a11-14 i ss., on en Coromines diu que en Verdaguer utilitzava la forma cab- però que l'hi van canviar per capb- en edicions posteriors a la redacció original)

-"al capdavant, des del qual s'ha format capdavanter, aquests molt freqüents en la premsa política del Princ. i en literatura recent de Mall. i el Princ. (Fontserè reclamava aquest últim a Fabra, que encara no el consignava en el DOrt.)" (II, 517b58-518a2)

-Capitost. "És un mot que trigà molt a entrar en la correntia i tresor de la llengua comuna. Tot i que des de la plena Renaixença l'han usat tota mena d'escriptors, entre ells els més llegits i magistrals [...] és bon indici del seu caràcter antigament ben poc general el fet que trigués tant a ser recollit pels diccs." (II, 518a23-35 i ss.)

-"[...] verb capar, que en català no sé que es pugui documentar enlloc abans dels diccs. de Belv. (1803)1 i Lab. (1839)" (II, 533a23-26); "1 I encara aquest el dóna com a 'antiquat'; no ho hem de pendre al peu de la lletra: sempre que és un mot que temen veure's criticats per admetre'l, quan no l'han trobat en diccs. anteriors o saben que té concurrents." (II, 534a45-50)

-"captiveri en Vayreda [...]; no és, com s'ha dit, castellanisme, sinó adaptació de l'oc. cativier" (II, 539a27-29)

-Sobre caramull/acaramullar i variants formals. "L'AlcM dóna una idea falsa, bastant exagerada, de l'extensió de l'àrea del mot. És enterament infundat de dir que s'usa a Barcelona: no solament allà sinó en tot el català central, el mot és desconegut i fins incomprès. Tant que, per això, Fabra vacil·lava a inserir l'obra mestra de Costa i Llobera en la selecta de la seva Gramàtica de 1912, però mogut de pietat per tan tremenda pèrdua, gosà demanar a l'autor que l'autoritzés a canviar-hi el vers clàssic "per puigs i serres s'acaramulla [...]", posant-hi s'acurumulla (Cala Gentil, vers 13), variant que ell sabia també legítima i que per la semblança amb curulla comptava amb que l'entenguessin la gent del Principat i el Rosselló (on el mot no s'usa).1" (II, 559a29-44) "1 Com que Fabra i Costa no es coneixien aquell s'hagué de servir de la intercessió de Mn. Alcover [...]." (II, 561a41-44)

-"Cardenil es conservava [...] en l'època de Ramon Llull encara, en el sentit material de 'golfo, polleguera', mot a penes recollit pels diccionaris (AlcM suposa erradament una llicència poètica de mal rimaire)" (II, 573b43-47)

-carnaval "es documenta en català des del S. XIX" (II, 579a52) 

-carpanell 'mena d'arc de volta' "SLitCosta [...]; fora d'aquest dicc. no el recull cap altre fins al DFa., que en dónauna definició clara, facilitada segurament per un col·lega tècnic de l'IEC." (II, 583a1-7)

-"No podem estar gens segurs que tingui raó AlcM en afirmar que caspa és pres del castellà; temo que la raó que l'ha mogut a assegurar-ho és que caspa no s'usi a Menorca, i en lloc d'això diguin peladina, i alguns a Mallorca en diguin arna; però cal reconèixer que Moll sobrevalor bastant aquesta mena d'argument; ells mateixos reconeixen que caspa no és estrany a l'ús mallorquí." (II, 614a59-b7) "[...] moltes altres formes en què el mot es prolonga pel gascó pirinenc [...] serien indicis més aviat favorables a la tesi d'un autoctonisme del mot al peu dels Prineus." (II, 614b7-13)

-Sobre marró: "Careta, Barbr., 1906, volia encara que no es digués altra cosa [que castany] i es condemnés l'ús de marró, avui ja estabilitzat [...], si bé durant molt de temps s'ha usat marró com a adjectiu dels dos gèneres (marrona és tardà en el S. XX).

 -"+Catapultar 'projectar a manera de catapulta' (bastant usat des de c. 1940, porta-avions, etc.)." (II, 629b26-28) [ja incorporat als diccs., p.ex. DIEC2]

-Sobre l'ús de la forma eminentment malloquina colcar 'cavalcar' en la poesia èpica d'en Verdaguer (II, 649b17-40)

-"+Cegard "ocell limícola semblant al becadell", fou inclòs en aquesta forma en el DFa.2 per indicació meva [...]: recordo que s'havia posat sagar que és la forma que havien donat diversos ornitòlegs, però jo l'havia sentit molts cops (ja 1932) a les maresmes del Prat de Llobregat usat pels caçadors i pronunciat sempre sǝgárt, o sǝgár almenys, amb -r sensible, i per tant solament una grafia amb -rt o -rd era legítima (sagar s'hauria pronunciat sǝ, cosa inoïda)." (II, 653a29-39)

-cèdula. "Modernament ha estat adoptat per les dues grans empreses lexicogràfiques -la de la S. F. de l'IEC i la de Mn. Alcover i l'AlcM- per denominar les fitxes o paperetes filològiques i lexicogràfiques; ús que fou seguit també per altres organismes dependents de l'IEC [...]; d'ací el derivat cedulari per al conjunt d'aqueixes cèdules, mot que mancava en el DOrt. i que Ed. Fontserè reclamava c. 1925 a Fabra, evidentment perquè el Servei Metereològic també se'n servia." (II, 657a22-31)

-"El cultisme pur cicuta guanyà terreny molt aviat, gràcies a les narracions de la mort de Sòcrates" (II, 657b43-45)

-Sobre celda castellanisme arrelat: "no sols havia penetrat sinó que hi havia posat arrels: és l'única forma registrada, ja el 1640 en el DTo. Mn. Cinto veia que "una celda's desclou" (Atlàntida) [...]; i que aquesta és la forma afermada en els cenobis de Terra ferma, ho sap qualsevol que s'hagi acostat als nostres de Montserrat, Montalegre, Poblet, Portaceli, Valldigna... [...]. Altres "celdes" hi ha més tristes, les dels presos [...] PCoromines [...]" (II, 661a31-49)

-Sobre centúria 'segle': "[...] sembla que es pot descartar la idea d'un anglicisme català [...]" (II, 666a54-b3)

-Sobre centre: "Durant molt de temps encara, s'usà la forma culta, mig greco-llatina, en -o [...], vacil·lació que ha continuat durant centúries, i només en avançar el S. xx s'ha eliminat centro definitivament." (II, 667b6-15)

-Sobre cinta (antigament i dialectalment 'cinturó'): "L'acc. moderna 'tira teixida estreta i llarga que no cenyeix res: per midar, adonar', etc. en català és força més recent [1803, Belv. "vitta", acc. més restringida que en cast., on reemplaça veta, i per això menys documentada que allà]." (II, 669a9-13)

-"Cinturó [1839, Labèrnia], que en català és un calc del castellà cinturón [1705] més que probable sembla segur, car fins a 1930 tothom deia cinturon en català central (llevat de l'intent, de Lab., que no degué reeixir, i Careta tampoc sembla haver-lo reparat)" (II, 669a34-38)

-Sobre cerndre: "L'única forma usada verament és cendre, en l'infinitiu, com ho posen encara el DOrt., DAg., AlcM, etc.; cerndre solament des del Fabra, és una forma bastant artificial i estranya a l'ús viu, per bé que amb l'avantatge d'evitar certes confusions, que en algun cas poden ser pertorbadores; potser més justificable que prendre, que és més artificiós i violent, tant o més contrari al català de sempre, i força menys necessari." (II, 680a54-b2)

-"[...] conservo còpia de la llista enviada per Fabra, l'any 1948, d'esmenes i addicions al DFa., en què encomanava canviar-hi els encapçalaments d'article "cérvol (o cervo)" i "cérvola" en "cervo (o cérvol)" i "cerva (o cérvola)". Cf. el que vaig dir ja sobre aquesta qüestió el 1950 (veg. LleuresC, pp. 200-1 i 44). La còpia la vaig fer damunt la llista que vaig veure autògrafa del Mestre a l'IEC. Esperem que algun dia ens diran qui va decidir desatendre la indicació de Fabra i dels seus savis col·legues, en les noves eds. del DFa." (II, 689a34-44)

-"Devia ja usar-se la forma cicatriu, que és la que jo recordo haver sentit almenys des de c. 1912-15, però no en trobo constància escrita fins al DOrt., 1917 (seguit per Bulbena 1919, i per tothom llavors, ràpidament); el testimoni medical que cita AlcM és de 1923." (II, 693a25-30)

-"el participi conscient es prengués molt més tardanament [que consciència] [1896, Massó T.;1 1905, Bulbena, Vogel; encara no Lab. 1888]; inconscient [1868, SLitCosta]" (II, 694b6-9); "1 [...] D'altra banda el fr. conscient ja estava en ús des de 1754. En els escrits dels propagandistes d'idees avançades. Llunas, Cortiella, J. Bross i el mateix PCoromines, potser ja en Val. Almirall, crec que en trobaríem testimonis anteriors." (II, 694b30-35)

-"Es va vacil·lar bastant entre cigne i cisne, cosa comprensible majorment pel fet que hi hagués formes amb -s- o amb -ci- no sols en castellà [...] sinó també en francès i italià antics. Però el DAg. dóna ja tres testimonis de signe en el S. XV (des de Felip de Malla), i amb -s- no en tenim d'antigues en català ni en llengua d'oc [...]. Potser doncs cisne era castellanisme, si bé fomentat per homonimofòbia, en l'Atlàntida [...]" (II, 696a9-18)

-cim: "En català el mot en aquesta forma no ha triomfat fins a l'època moderna: solament Belv. (1803) i Lab. (1839) li donaren entrada, entre els diccs. corrents. En els prosadors medievals el que es troba és la forma romànica general i heretada del llatí, o sigui el femení cima. AlcM opina, en conseqüència, que és una "masculinització, probablement feta en època recent"; recordant que els autors d'aquest diccionari es mostren sovint inclinats a negar l'antiguitat al lèxic del Princ. quan presenta poca o nul·la vitalitat a les Balears. Tot i que no puguem desmentir aquest veredicte, farem bé, doncs, de posar-hi reserves. Si fos tan recent no es compendria la seva generalització en la llengua parlada del Princ." (II, 699a38-51 i ss.)

-"Ed. Fontserè (cap a 1925) reclamava a Fabra la inclusió de encimentar" (II, 704b9-11)

-"Cinematògraf (1905, Bulbena; Vogel). Recordo que fins més tard de 1915 a Barcelona no es deia més que sencer; després començaren a circular les formes abreujades, sobretot cine; cinema de moment a penes s'usà, des de c. 1923 un poc més, i mai ha arribat a superposar-se a la forma més greu, concordant amb el cast. i it. cine, al. kino (cinema de vegades a Itàlia, sempre fr. cinéma). El cinématographe és ja el nom que els francesos Lumière donaren a llur creació, l'any 1895." (II, 710b29-38)

-cafit 'clafit, clafert' (que segons en Coromines no hauria de ser segurament als diccs., v. "Exclusió de mots o accepcions": "no en tenim altra notícia que la d'una noteta, breu i no prou fidedigna, del DAg. [...]. Del DAg. la copiaren el DFa. --com es veu perquè dóna igual definició i la mateixa frase com a exemple-- i AlcM, que tampoc no fa altra cosa que extractar la noteta citant aquest mateix passatge de Pin i Soler (autor que AlcM no cita mai). El mot manca a totes les altres fonts lexicogràfiques catalanes [...]." (II, 726b41-52) Aventura que en Pin i Soler ho pogués manllevar dels felibres occitans (II, 727a4-8); i més endavant especifica que la variant occitana cafì per clafì recollida per Mistral al TdF podria ser-ne la font ("¿La imità d'aquí el nostre Pin i Soler?", II, 727b11-12)
-D'altra banda, en Coromines també deixa entendre que aquest cafì pogués ser incorporat per l'impresor de l'obra TdF d'en Mistral, que era el felibre François Gras i "amo de la impremta on ell [Mistral] mateix ens diu que s'imprimí [...]. Sospitem, doncs, que el gran creador Mistral ho féu cedint al consell del seu impressor" (II, 727b1-14)

-reclam: "En el sentit comercial a penes s'usava encara c. 1915, i durant molt de temps s'escriví  amb la grafia del francès réclame" (II, 731b27-29)

-aclarir: "en el primer terç del nostre segle [XX] era encara exclusivament mallorquina l'acc. 'esbrinar', 'cast. averiguar' (freqüentíssima en l'estil de Mn. Alcover [...] i usada per Costa i Llobera [...]), de manera que en cat. central estava molt generalitzat el castellanisme averiguar (essent esbrinar mot comarcal estrany al barceloní); des de llavors fou preconitzada la generalització d'aquesta acc. mallorquina, que en efecte és el millor i més còmode substitut d'aquell castellanisme mal arrelat; des de llavors la imitació d'aquest ús mallorquí [...] ha fet molta via, el DFa. li donà encertadament entrada com a mot del llenguatge comú, i convé que continuï estenent-se" (II, 739b37-49)

-"Clarificar [Llull]; poc usat després de l'Edat Mitjana, avui es torna a usar bastant si bé no generalment, potser per influència de l'angl. clarify i fr. clarifier [...]" (II, 740b3-11)

-"Clarivident [c. 1905, Prat de la Riba, La Nacionalitat Catalana [...]; no encara Lab. 1839]: per a la història d'aquesta adaptació del fr. clairvoyant a les llengües hispàniques, veg. DCEC [...]; abans s'intentaren clarvident (Víctor Català [...]) i clarveient (Mn. Collell)." (II, 740b12-18)

-"portaclaus que recomanava jo a Fabra, 1930, i que admeté el DFa." (II, 745b46-47)

-"clímax, mot tardà entre nosaltres [1868, SLitCosta]" (II, 759b34-35)

-Sobre cloïssa "com a nom del mol·lusc bivalve, dit 'almeja' cast., manca DFa., DAg. i AlcM, s'usaria a l'Empordà segons afirmació recent d'algun amic: Josep V. Foix s'ha fet en els anys 50 el propagador entusiasta d'aquest mot, que hom diu usat al Port de la Selva; deu ser així (encara que Moll em confirmi c. 1960 la manca de dades, que jo tampoc no tinc) puix que ho diu el nostre savi i occitanista col·lega [...]" (II, 774b17-24)

-cucurulla 'teulada de campanaret': "mot afavorit pel Baró de Maldà per a certes teuladetes, com el capdamunt d'un campanar [...]" (II, 809a16-25)

Cap comentari: