-“el bronze va arribar de l’Àsia en acabar l’Edat de Pedra” (II, 272a49-51)
-el passat de Marsella com a colònia grega (I, 40a45-51)
-“...la repoblació de la diòcesi de Girona, i part d’Ausona, Elna i Barcelona, dirigida pels francs de Hludowîk arran de la reconquesta de la capital” (I, 52a48-51, en relació amb l’acc. ‘armar cavaller’ del verb adobar)
-“[...] en temps antics, de freqüents guerres i setges, una biga s’usava sovint com a “buçó” o ariet, per forçar portals i enderrocar muralles, per una acció contundent que hom comparava amb els cops de cap d’un animal tossador, boc, moltó, marrà (ariet).” (II, 369b2-9)
-Sobre els circitores de l'exèrcit romà (II, 674b25-40) [s.v. cercar, article d'en Gulsoy]
-“Si els aristòcrates i militars germànics es ficaren en la vida rural, fou des dels castells, en la vigilància dels tributs del pagès; per tant només en els afers més importants, de caràcter cabdal [...].” (II, 279b4-10)
-“En matèria de vestir i de neteja, l’ambient germanitzant del Baix Imperi fou verament mestre del nostre. El senyoriu germànic que s’apoderà de la propietat, les dones dels nobles, i ja abans les mullers i concubines dels soldats romans (però barrejats d’auxiliars bàrbars) de guarnició en el Limes, imposà en aquest terreny la seva nomenaclatura (noms de teles i arts de luxe [...], etc.). I en particular les dones i concubines dels legionaris ens ensenyarem l’ús del SABÓ [...]. Veg. la meva conferència de París, 1976, publicada en “Els Marges”, 1979.” (II, 325a18-30)
-“l’arreplega de llenya era una de les obligacions màximes del pagès que havia de servir al gran forn feudal o al magatzem del castell del senyor” (II, 352b2-5)
"el passatge de Desclot de la infantesa de Jaume I: els interessats i poderosos pretendents fan fer una trapa en el sostre [...]" (II, 531b7 i ss.)
-"Recordem [...] el famós capítol de Desclot on es conta com Jaume de Mallorca fugí del castell de Perpinyà per una claveguera" (II, 749b3-6)
-delmes de Jaume I de Mallorca sobre conreus, any 1287 (I, 77a50-57)
-“els moros valencians (amb els lleidatans, de l’Ebre, d’Alcúdia, etc.) foren els grans mestres en qüestions de regatge” (I, 84a22-24)
-“en els docs. del Consell de Cent s’esmenta sovint l’albereda o àlbers més enllà de la riera de Sants i cap a Molins de Rei o Sant Boi, fins més enllà de la qual arribaven de costum els Consellers en anar a rebre reials persones i magnats de primer pla” (I, 145b10-16)
-Sobre les fortificacions medievals anomenades cledes, de tipus diversos: "estacada de fortificació per deturar els contraris", "barrat per defensar un enginy de guerra", "espècie d'escut o cuirassa col·lectiva, de fustes, que encobertant els caps i cossos d'un destacament assaltant, li permet d'acostar-se al peu de la muralla a aixopluc dels trets" (II, 751b12-35)
-el “tristament famós Pere de Palau” (I, 158a37-40)
-De Pere de Palau diu: “cínic explotador del poder delegat pel rei” (I, 248b51-53
-“en temps de Jaume II i dels seus dos successors la cort catalana desplegà una activitat sense repòs en les corts i repúbliques mediterrànies” (I, 272a35-38)
-Sobre l’aragonès: “la mena de llenguatge que solia usar la nostra casa reial en certs negocis amb castellans i alguns marroquins en tracte constant amb Castella” (II, 355b32-36)
-el càrrec d’alcalde ‘jutge entre els moros’ a Castella per contraposició a Catalunya (I, 159a26-49 i I, 159b8-18)
-evolució dels Alfacs com a paisatge i formació del delta de l’Ebre com a tal (a l’edat mitjana) (I, 176b3-18, esp. 3-8)
-Sobre l’antiguitat de l’illa de Buda i del delta de l’Ebre en general (nota 2 boga II, II, 30a41-60): “en temps de Jaume I, això era ja el ‘Port Fangós’ […]”
-Sobre el sentit mallorquí ‘rebombori, xivarri’ del terme alguer, diu que potser ve de “les revoltes que hi sufocà [a l’Alguer] el Cerimoniós i les lluites amb Arborees i genovesos per mantenir-nos-hi” (I, 188b47-55)
-“lou rei dis Arlòt és el nom que rebia el cap de les bandes de pillards que precedien els croats de Simó de Montfort, quan atacava la bona gent del Midi amb devastadors del Nord i amb traïdors de la terra d’Oc” (207b59-208a3)
-“els bizantins estigueren durament enfrontats amb els emirs sarraïns des de mitjan S. VII” (I, 216a28-30)
-“la vella escola mèdica i veterinària de Salerno” (I, 255a34-35), “responsable de la transmissió de tants termes aràbics d’anatomia”, té continuïtat en “la universitat de Montpeller, sempre dirigent en les ciències mèdiques” (I, 255a37-38)
-“...les porfidioses lluites per la conquesta de Sardenya en els Ss. XIV-XV, per la defensa de Sicília, pel patrimoni naval en el mare nostrum, per la conquesta d’avantatges mercantils sobre Gènova i Pisa” (I, 257a37-41)
-“la llengua d’oïl […] des del desastre albigès envaïa més i més el Midi” (I, 259b38-39)
-Sobre la tradició de les dides valencianes a Barcelona (I, 282b22-25) i “l’afluència de serventes, criats i dides d’Aragó” (I, 282b38-40)
-“quan [Juan de Valdés] parla amb italians (en la política d’imposar ‘la lengua del Imperio’, no tan desassenyada llavors com avui) procura usar, perquè l’entenguin, els termes comuns a les dues llengües” (I, 284b55-285a7)
-Referència als Angelets de la Catalunya Nord (I, 314a50-55 inclosa tota la nota 2)
-Sobre els altars de Mercuri i altres déus protectors dels ports de muntanya (I, 351a12-19)
-Generalitats sobre els sarraïns i els àrabs a Espanya (I, 351a59-b10)
-“centre de traduccions enciclopèdiques que va fundar el comte de Foix escrites en el parlar del seu alt Arieja.” (I, 375b18-21)
-“ja consta el conreu de l’arròs en terres ibèriques abans de la invasió musulmana, almenys en el SE peninsular i des del S. VII, però s’hi degué generalitzar més tardanament” (I, 431a8-17)
-“La Terra dels Arrossals a Riba-roja de Túria (06’ x 33’), on els dictadors van prohibir de collir arròs” (I, 431b11-13)
-Sobre els templers: “cavallers d’origen longobard o bàvaro-alamànnic, com els que no devien ser rars en aquests ordes” (I, 444a4-6)
-Sobre els búlgars a
l’edat mitjana (per explicar la seva fama de brutals, amb relació a l’etimologia
de bútxara), amb referències d’en
Llull i de Voragine (II, 362a6-38)
-“provingui del basc az o aitz ‘penya, pedra’, que ha donat molts noms d’instruments tallants: a(i)zkora ‘la destral’, aiztur ‘aixada’, ‘tisores grans’, aizto ‘ganivet’, curioses reminiscències lingüístiques de l’Edat de Pedra” (I, 446a56-60)
-Sobre l’aspirina: “recordo que ja s’usava [c. 1917]” (I, 451a33-34)
-Bandolerisme: tot l’article assolir, pàssim, esp. I, 457b10-21; I, 457b48-53; I, 457b54-458a5, i I, 458b40-47.
-Sobre el bandolerisme: I, 614a35-b2
-“es plany el Cerimoniós (Crònica, 336) recordant el moment dramàtic en què els ricos-homes [sic] de la Unión el forçaren a greus concessions, havent-lo agafat desprevingut i quasi sense escorta” (I, 458b49-54)
-“Autòcrata […] es popularitza en l’ús europeu sobretot des de les revolucions de 1830 i 1848, reforçat especialment per llurs repercussions a Rússia” (I, 501b47-51)
-Sobre autonomia: “[…] el mot es propagà sobretot a propòsit dels esforços de Pi i Margall i gent com ell, en les últimes dècades del segle, per fer donar l’autonomia a Cuba […]” (I, 502a46-51, i esp. la nota 3 que acompanya el fragment, I, 502b7-18: “Els cercles madrilenys i d’altres procuraren mantenir molt de temps la confusió d’idees, a fi de conservar el caliu hostil a tot pacte amb els autonomistes cubans […]”)
-“[…] en els Pirineus i Navarra, la tradició ja molt antiga del sobrenom del rei de Navarra Sancho Abarca, que començà a regnar l’any 905: contaven que el renom li venia perquè, en una expedició militar que hagué de passar els Ports, féu calçar els seus homes amb avarques perquè caminessin millor per la neu” (I, 506a21-27)
-“[…] la rapidesa amb què es va estendre per tot el Mediterrani el Consolat de Mar, ja des de la fi d’aqueix segle [s. XIII], demostra el prestigi conquistat des d’antic per la legislació mercantil catalana: el tràfic comercial nostre amb Tunis i altres ports africans era molt antic.” (I, 507b23-28)
-“[…] quin era el pinso més usat [cap al 1400], el ‘pinso per excel·lència’ en els dos països i dominis lingüístics: l’‘ordi’ per als castellans, l’antiga AVENA (‘civada’) per als catalans.” (I, 509a6-25, esp. 509a19-25)
-“Els frisons […] durant els Ss. VI-IX detingueren l’hegemonia naval en el Mar del Nord (I, 538a24-25)
-“[…] l’infant En Jacme de Mallorca, que Muntaner acomboià cofoiament des de Sicília a Catalunya” (I, 550a39-47)
-“Lluís el Piadós, alliberador de Catalunya la Vella” (I, 551b29-30
-“Lluís el Piadós, deslliurador de Barcelona” (I, 200b26-27)
-Sobre Baiona i la fabricació d’armes d’acer als segles XVIII-XIX en aquella regió: “Potser no és que la baioneta s’hi vagi inventar o fabricar abans que enlloc, sinó que la proximitat de la ciutat gascona a la frontera de França a Espanya, on hagué d’haver-hi sempre guarnició, donava peu a la manufactura de diversos articles de l’arreu militar, i aquest hi pogué ser elaborat amb bon acer (qui sap si en relació amb el ferro abundant de Biscaia i la fabricació d’armes fines, a Castella i a Astúries).” (I, 553b24-32)
-“als moriscos balears i valencians ja no els calia fugir, tants n’hi havia pertot que era millor intentar la sort de les armes; però a tot el Principat (ho sabem per les recerques de Miret i Sans, Carreres Candi, etc.) eren infinits a l’Edat Mitjana els esclaus sarraïns, txerquessos, tàrtars i eslaus (naturalment iugoslaus en gran majoria), procedents de terres islàmiques on, si no es parlava l’àrab, hi era una llengua de cultura, que l’esclau exportat se’n servia en tot el que li arribava […]” (I, 567b10-26)
-“La llanda de roda és una invenció posterior que suplanta l’antic carro de rodes massisses propi de la vella vida autòctona gallega, i pogué començar per ser importat per fargaires i metal•lúrgics catalans que s’establiren a Galícia.” (I, 582a32-37)
-“el comerç occità amb Orient en els segles medievals es feia més amb naus catalanes que italianes o franceses” (I, 585a6-8)
-Sobre el personatge portuguès Bandarra, sabater “que exalçava la figura del rei de Portugal João II” (I, 620b32-41)
-“St. Paulí de Nola […] vivia a Barcelona c. 390 d. C.” (I, 641a38-39)
-“a Castelló m’asseguraven que a l’aigua del riu de Millars colliren mitja barcella d’or.” (I, 643a1-3)
-A bardaix: “pederastes turcs o àrabs que farien víctima de les seves sevícies els joves captius asiàtics” (I, 648a56-57)
-“[A Barjols, al departament del Var,] hi hagué una famosa matança d’hugonots que ha esdevingut proverbial” (I, 654b46-50)
-“És sabut que hi hagué antigues incursions de tribus indoeuropees a les Balears, com ho demostra la troballa d’una inscripció famosa, a l’illa d’Eivissa.” (I, 676a49-52)
-“Verres, l’inic explotador de Sicília” (I, 678a55)
-Del “barreig” o saqueig d’Alzira (s. XIII) diu que va ser un “fet històric famós” i en dóna documentació (I, 679a5-18)
-Sobre el poble i les esglésies de Taüll (I, 684a35-51)
-Parla dels “permanents contactes bèl·lics de catalans i castellans des d’abans del temps d’Almansor”, de la “mitja-llengua dels almogàvers (quasi tan arabòfons com romano-parlants)” i dels occitans “que tant col•laboraren ja al rescat i repoblació del nostre territori” (I, 685b45-55)
-“és un fet històric conegut que en el reclutament d’aquestes milícies al servei del podestà i dels bàndols, tant i més que els aventurers italians feren sempre un gran paper els mercenaris dels països veïns, incloent-hi almogàvers nostres (recordem la milícia dels Neri florentins i els fets aplegats per Levi) i sobretot gent del Nord, unes vegades suïssos al servei dels papes i altres senyories, altres vegades soldaders francesos, i que el Berry com a regió relativament pobra (en contrast amb Torena i Borgonya, entremig dels quals es troba) era país propens per a l’emigració.” (I, 693b13-14)
-Per aclarir el sentit etimològic de basílica: “Notem que per a les antigues esglésies cristianes hom va usar edificis que havien servit de llotja.” (I, 701b48-49) (article redactat per Gulsoy)
-Sobre els foners balears: “famosos auxiliars de l’exèrcit romà” (I, 708a10-11); “els arquers partes i iranis […] combatien amb ells o contra d’ells en les fronteres anatòlies i escítiques de l’Imperi romà” (I, 708a13-15)
-“No hauré de basquejar-me gaire a ponderar la fama dels foners balears, cosa tan coneguda. és ben divulgat que Aníbal va reclutar els seus cossos auxiliars més poderosos entre la nostra gent (ibers continentals arrejats, indubtablement, amb balears) i que aquests balears feren el paper decisiu a les grans batalles de Trèbia i del Trasimenus […]” (I, 708b60-709a12 i nota 6 annexa per a bibliografia, I, 710a51-58)
-“aviat l’exèrcit imperial de Roma es va trobar enfrontat amb les tropes dels Diàdocs, de Cosroes i dels Sassànides, fossin partes, carducs o supervivents mèdics; a l’altra banda del Pontos Euxinos havia de lluitar amb escites, alans i sakas” (I, 709a13-19)
-“Pensem que les estepes, bosquines i garrigues de la plana central i oriental d’Europa van ser cobertes per onades i onades d’invasors sarmàtics i asiàtics, o quasi, durant un seguit de segles: escombrades per masses de cavalleria, primer d’escites, després d’alans, huns, tàrtars [...]. Tenim present la imatge d’Àtila muntat, amb molta brida i poca sella, davant Lleó I i Aëtius; dels genets auxiliars, en un i altre camp, en les càrregues decisives de Soissons i dels Camps Catalàunics.” (II, 233b25-35)
-“El poble lígur dels Vagienni que donava maldecaps als pretors romans” (I, 749b27-29)
-“les Muntanyes de Prades, darrer nucli resistent dels moros en el Principat” (I, 708b13-15)
-“el petit reialme, molt més ibèric que morisc, dels reietons de Siurana” (I, 708b15-16)
-“la inexpugnable ciutadella ibèrica de Siurana” (I, 708b59)
-A la nota 9 de bassetja parla amb relativa extensió dels Brondo, “un dels llinatges més rancis de la noblesa mallorquina” (I, 710b12-34): “L’arxiu familiar dels Brondo era tan ric que hagueren de contractar els serveis permanents del futur cronista de Palma Joaquim Maria Bover.” Anomena “Domingo Brondo (Palma, 1593-1652)” el Domènec Brondo de la GEC, que posa un interrogant a l’any de naixement i diu que el 1593 és l’any en què va ingressar a l’ordre dominicà
-Dels Brondo també diu: “aquests soldats aristocràtics prestaven grans serveis a Pere del Punyalet en la guerra del S. XIV contra Castella, com confirma el mateix Bover.” (ibíd., esp. I, 710b27-30)
-“Els cavallers, els reis i els soldats del Nord penetraren constantment en el Midi des de temps immemorials. A partir de la batalla de Muret, el 1212, això esdevingué intensíssim, una constant, però des dels temps carolingis és ja un fet més i més repetit.” (I, 719b39-44)
-Sobre gladiadors: I, 729a28-35
-“a les Illes la influència dels Col•legis eclesiàstics ha tingut sempre una transcendència en la vida general del país, incomparablement més vasta que en el continent” (I, 743b27-30)
-“és segur que foren els nostres mercaders els qui ho importaren [el benjuí] de les escales de Llevant [Orient]” (I, 766a3-4)
-Parla dels noms sicilià i napolità d’una mena de falcònid “evidents importacions fr. del temps en què els grans senyora caçadors —Anjous i Hohenstaufens— parlaven tots en fr. a la gent del país” (I, 808b57-809a1)
-“el bisbe de Marràqueix, que c. 1250 solien nomenar (com a director espiritual dels cristians d’allà) a proposta dels nostres ambaixadors (ho fou llavors Lop Fernando d’Aín, que devia ser xurro […]” (I, 810a16-22)
-“Que els anys de bixest es consideraven anys desgraciats era una creença de pertot: […] la gent de Toscana s’absté llavors de criar cucs de seda i d’empeltar els arbres” (I, 818b32-36)
-“[el] gran paper que feren els celtes, amb els seus bosquerols i druides, en l’explotació dels boscos i dels seus arbres: […] i notem que sovint es tracta d’arbres notables per la seva escassa freqüència i per propietats notables […]” (I, 823a6-18)
-“[...] les terres catalanes foren, d’entre totes les de l’Europa centro-occidental, les que presentaren l’obstacle màxim contra la fúria cèltica, almenys en l’època de la maror més alta d’aquesta. Hi restaren, però, una pila de petites colònies celtes incrustades ça i llà [...]” (II, 263b2-9)
-“el temps en què els bizantins dominaven les nostres terres Dellà Xúquer, i en què en els Ss. VIII-X mantingueren la resistència de la Mallorca cristiana contra la marina dels serraïns” (I, 828b4-8)
-"Per acabar indicaré que sembla ja haver-hi en l'Antiguitat algun testimoni del nostre mot BLATO- 'cereal'. Per les històries i inscripcions romanes tenim notícia de l'antiga població de Blatum Bulgium a Escòcia, poc al Nord del Vallum Hadriani, que defensava allí l'Imperi Romà, 90 km. dret al N. d'Edinburg, i uns 20 km. al Nord del fons del Solway Firth. Allí s’han trobat vuit inscripcions del Vallum Hadriani, i és probable que fos llavors quan Blatum Bulgium esdevingué una població d’alguna importància, i que la guarnició romana sigui l’autora d’aquestes vuit inscripcions. L'emperador Hadrianus va construir la muralla cap a l'any 130 [...]" (vol. I, 832b2-17)
-“És sabut que el vocabulari germànic es convertí en la font de diversos noms romànics de color gràcies al fet que les dones germàniques foren molt ocupades com a filadores, sobretot en les zones del Limes, en el període imperial romà, i que una de llurs ocupacions principals fou la confecció de vestits i llur tintura en diferents colors; per a aquesta ocupació usaven extrets de plantes tintòries […]. En particular usaren per tenyir de blau la planta Isatis tinctoria […]” (I, 834b1-11)
-“El cabell ros no s’esguardava en l’Antiguitat com a propi solament dels pobles teutònics, sinó també dels eslaus, etc. Les esclaves i esclaus eslaus, sàrmates i bàltics eren tant o més abundosos a Roma que els germànics, mirats com a més esquerps i indòmits.” (I, 849b3-8)
-“És sabut que les ‘cortesanes’, en la Roma de l’Antiguitat, es posaven perruques rosses o roges, i que les romanes de vida dubtosa les imitaven.” (I, 849b16-18, i nota corresponent, I, 849b49-55: “Recordem el cas de l’escandalosa Messalina, i els que ens conten Petroni, Juvenal i Marcial; en bescantar aquest les elegants perquè porten perruques rosses de ‘Germània’, es refereix, naturalment, a tot el Nord d’Europa, països dels quals el poeta celtibèric tenia coneixement un poc vague.”)
-“els avenços de la Marca Hispànica en gran part consistien en anar eixermant de nou el país abandonat des de l’entrada dels moros” (II, 47b8-10)
-“[…] recordo que cap a 1930 els savis membres de la Castellonenca de Cultura es reunien primer en un local que anomenaven festivament el Bolinxe.” (II, 74a58-60)
-Sobre bolxevics i menxevics (tot l’article bolxevic, II, 77a41-b9)
-Sobre els bords reconeguts de famílies nobles (II, 99a9-19)
-“la capital de la Gironda […] ha estat molt difamada, i apreciem el fet que totes les ciutats portuàries tenen un barri de mala fama […]; en el cas de Bordeus la mala fama era agreujada en els Ss. XIII-XV pel fet de ser el cap i casal de Gascunya una ciutat ocupada, amb guarnició britànica […]” (II, 109a13-23)
-Sobre el carrer de la Bòria de Barcelona: “On passejaven dalt d’un ase els condemnats a la pública vergonya. ¿Qui no ha vist el quadro de Galofre Bòria avall? (II, 113a53-55) [Espasa- Calpe, vol. 25, làmina entre p. 516 i p. 517]
-“la punta SE de l’Illa de Manhattan a Nova York s’anomena encara Bowery, on el governador Stuyvesant, d’origen holandès, tenia la seva granja en el S. XVII" (II, 113b24-28)
-“[els francs], reconquistadors de Barcelona i del nostre Nord.” (II, 122b37-38)
-Sobre el pentinat a França en temps de Lluís XIV: “És ben possible que el mot [esborrifat] nasqués com a fruit d’activitats de tocador, on una mà hàbil i enginyosa tractés de donar (qui sap si un poc astutament) la impressió d’un ‘beau désordre’ en un ‘gentil minois’ d’aires un poc ‘apassionats’; altrament evolucions de la moda cap a una major rigidesa (temps de perruques, severitats del vell Lluís XIV i aires devots de les seves veteranes i penedides inspiradores) pogueren determinar un revolt pejorariu en la història del mot, en què quedés fixat el matís d’eriçament.” (II, 131a22-32)
-“En les batalles de Roses, de les Formigues, de Salern, els nostres homes ja devien usar el botavant quan, afrenellades les naus de G. Marquet o de Roger de Llúria, ‘arrambaven’ les galeres franceses […].” (II, 163b24ss)
-“En el Principat les poblacions llavors [c. 1700] decadents (Cervera, Manlleu), on els filipistes tingueren molts partidaris, reberen des de llavors el malnom ‘gentilici’ de botiflers” (II, 172a51-54)
-“aquest manlleu [botxí] es comprèn molt bé històricament, pels esdeveniments tràgics de què van ser teatre el Ducat de Borgonya i l’Est de França a la fi del S. XIV i en el XV, des de Joan el Bo fins a Carles el Temerari i Joana d’Arc: execucions i turments famosos, de gran repercussió internacional (més que enlloc potser en el nostre país, tan lligat pels seus sobirans i escriptors amb França, a la fi del S. XIV, i amb contínua correntia comercial, industrial i demogràfica); sobretot Carles el Temerari, per si sol, en el seu dramàtic regnat a Borgonya donà gran joc als botxins” (II, 181b52-182a6)
-“Els tres estaments representats a les nostres corts medievals —el popular, l’eclesiàstic i la noblesa o paratge— eren els tres braços: ús que es transmeté al parlament sicilià […]” (II, 186a13-16)
-Sobre el bran, o gran espasa que s’empunya amb totes dues mans, com a “espasa flamejant”, amb comentari sobre l’espasa de Rotlan (II, 196a59-b6)
-“la brivalla fou de primer la tropa dels guerrillers trabucaires en la guerra contra Napoleó, que baté el seu ple l’any 1812, quan el famós guerriller Boquica ―aviat convertit després en brutal bandit― feia estralls amb la seva brivalla de guerrers trabucaires i cruels, contra les tropes napoleòniques, veg. Carles Rahola, Visions Històriques, 1927.” (II, 244b40-48) "Boquica era el sobrenom de Josep Pujol, cap dels Miquelets bandolers, que actuà sembrant el pànic, primer contra els francesos, després contra tothom, des del Montnegre fins a l'alta Garrotxa [...]." (II, 244b49-245a10)
-“el castellà a penes tenia vocabulari nàutic a l’Edat Mitjana i ells n’aprengueren la major part dels nostres navegants” (II, 266b4-7)
“la ciutat de València i la
seva famosa escola pictòrica” (II, 281b34-35); “abans de l’escola
flamenquitzant castellana del S. xvii
[...] hem de pensar [...] en la nostra escola flamenca del S. xv i en l’enorme influència que després
exerciren els pintors valencians del xvi
a Castella” (II, 282a12-17)
-“BRUCINA ‘alcaloide de la nou vòmica’[...]
nom del C23H26 N2O4, format amb el
nom d’aqueix viatger [“James Bruce (1730-1794), explorador escocès de l’Àfrica”]
que ho portà de les seves expedicions.” (II, 287a19-24)
-“Abenbeclarix, sarraí a sou del rei moro de Saragossa, c. 1106, savi d’origen romànic (hi ha motius per creure que almenys el seu pare fos moro de terra catalana [...])” (II, 288b16-19)
-Pobles considerats com a grans nius de bruixes: “[...] tots eren pobles [Llers, Cadaqués, Centelles, Molins de Rei, Altafulla] en zones apartades i que trigaren a romanitzar-se [...]: és possible que els quedés aqueixa fama a causa del que trigaren a acceptar popularment el cristianisme.” (II, 294b1-13)
-Sobre la brúixola. “Un
dels més antics artífexs del preciós instrument fou el famós “Cresques Abran magistrum
mapamundorum et buxolarum” que Metzeltin
(p. 46) documenta a Barcelona l’any 1381.” (II, 296a6-9)
-Sobre la brúixola. “Un dels més antics artífexs del preciós instrument fou el famós “Cresques Abran magistrum mapamundorum et buxolarum” que Metzeltin (p. 46) documenta a Barcelona l’any 1381.” (II, 296a6-9)
-“L’afirmació que “Ramon Llull la descriu ja amb el nom de bóxola en el Fènix de les Meravelles, molt abans de Flavi Givia a qui s’atribueix la invenció”, encara que la vagi fer un director de l’Escola Provincial de Nàutica, J. Giralt i giralt (BCEC, 1901, 39), ni la confirma el llibre de Metzeltin ni en conec cap prova.” (II, 297b13-19)
-“[...] tant aporten a
la seva fabricació els jueus mallorquins [...]”. (II, 297b33-38)
-“si bé es creu que la
sífilis es portà a Europa des d’Amèrica la qüestió no està resolta
conclusivament.3” (II,
308a20-22) “3 El Dr. Peyrí ens explicava
a un grup d’amics fa trenta anys que havia observat en una pintura europea
quatrecentista una representació inconfusible d’un tumor luètic.” (II,
308b36-39)
-“1820, guerra dels
trabucaires” (II, 314b29)
-“de la ciutat
algeriana de Bugia [...] s’importaven simis i cera en els segles medievals”
(II, 326a58-60)
-“Que les bogies
i simis a l’Edat Mitjana s’importaven d’Àfrica, a demanda de prínceps que s’hi
volien divertir, o histrions que se’n servien, i que això es feia molt especialment
des de Bugia, és un fet il·lustrat per dotzenes de dades de la història
comercial i documental [...].” (II, 326b43-48)
-“les invasions de
ballesters i altra gent de guerra, que en el S. XV organitzaren sovint els
comtes de Foix-Bearn contra Catalunya” (II, 328a51-53)
-“lakaios
o mercenaris navarresos ―que feren pertot un paper tan prominent en guerres a
favor o en contra de l’estat bearnès, en les empreses del príncep de Viana i en
tantes altres lluites de l’època” (II, 328a58-b1)
-Sobre l’occità: “l’extrema
i anàrquica atomització que ha estat tan fatal a la llengua veïna” (II,
330a13-15)
-“en el nostre S. XV: los de la Biga e la Busca foren llavors
(a Barcelona mateix) el partit dels poderosos i d’uns que pretenien ser “proletaris”
[...]” (II, 351b55-60)
-“[...] en tornar-hi el
1964 em digueren a Tuixén que avui l’animal [el cabirol ‘isard’, pel context,
v.] està extingit [...] (II, 372a12-24)
-“sembla que
introduí el cultiu [del cacauet a València] un bisbe valencià del S. xviii, que abans ho havia estat de Mèxic”
(II, 376a39-40)
-“el ginebre figura
en Homer com a la planta usada per a fumigacions” (II, 383b14-15)
-Sobre els mossos d’esquadra: “institució fundada per Pere A. Veciana [...], traeix Catalunya el 1711 passant-se a Felip V; renovada el 1717, Veciana mor el 1720 a mans del patriota Carrasclet; renovats en el S. xix amb el nom d’Esquadres de Catalunya, prenen esperit i caràcter ben català, des de 1820 [...].” (II, 400b53-401a4)
-“l’estrenu cavaller Asnar Laganya (S. xii), que resistí per molts anys voltat pels moros, fortificat en la [Caixa ‘muntanya formada per una enorme mola quadrada de penya’] de Vall-de-roures” (II, 401b53-58)
-“és erroni que no estigui provat l’ús de calç o pedra calcària en les estrades romanes o carolíngies [...] potser en part per enginyers militars a través de la Marca Hispanica (Strata Francisca), en part per enginyers civils merovingis o de l’imperi carolingi aliat” (II, 412b55-413a8)
-“Sóller i Cotlliure foren els dos ports màxims del Regne de Mallorques, en comunicació intensa, contínua, i encara avui a penes hi ha cap port mediterrani on els sollerics, pollencins, etc. enviïn tanta gent i mercaderies com a Portvendres-Cotlliure” (II, 459a18-23)
-"Caragirat [...] sobretot des de c. 1800, aplicat primer, en aquesta forma o caravirat als catalans que es passaren als francesos en les guerres de la Revolució i Napoleó." (II, 547a38-42)
-"les Croades, en aquestes terres d'Armènia, Alep i Síria, no en produïren poca de carnisseria, no en donaren pas poc de past als voltors i aus de presa." (II, 567a15-18) "La gent dels exèrcits croats, i la de llurs descendents, romangué entorn de Xipre, Acre i Rodes, en els ports del Llevant, durant algunes generacions, i en els alfóndecs dels ports de l'Orient seguí parlant-se aquest francès oriental mig militar mig comercial i mariner" (II, 567a35-40)
-De la Torre Pallaresa de Sta. Coloma de Gramenet (II, 568b37-46)
-"Si "Les Dieux ONT SOIF" a París, el [17]93 i 94, també en tenien a la Itàlia del S. XV, i les seves execucions no posaren menys enormes florons de sang que a París, a la Venècia o el Milà vermells dels Ss. XV-XVIII." (II, 577a6-9)
-"és natural que els foceus massaliotes controlessin el transport en els estanys de la Camarga i del Baix Llenguadoc; i encara més, a tot el Baix Roine, des de Lugdunum a Marsella." (II, 589b33-36)
-"la ceràmica i la terrissa que les factories gregues del Mare Nostrum despatxaven als ibers, els oscos, els tirrens i els lígurs" (II, 617b1-4)
-"Els portuguesos aplicaren el mot [casta], ja el 1516, a les castes o classes socials hereditàries de l'Índia, sense mescla ni contacte amb les altres" (II, 622a31-33)
-"cristians de la cintura [en què "cintura"] designava [el cinturó] que els cristians i jueus estaven obligats a portar en les sobiranies mahometanes del llevant per distingir-los dels "creients"" (II, 669a21-33 i nota 5 corresponent)
-"Aquell exèrcit [els militars romans] clavava i obrava CIPPOS a terra per entrebancar o deturar l'avenç dels enemics, com es veu ja fins i tot en les memòries de Cèsar [...]; i ben aviat trobem aqueix mot en molts escrits militars de baix nivell literari, aplicat a tota mena de mitjans usats per retardar la marxa de tropes (sots i clotetes, lligades, barreres)" (II, 670a2-10)
-"Fernando de la Cerda, fill d'Alfons X, dit així per un floquet o serrell de cabells [sic] que li naixia en una piga" (II, 681b46-48)
-"cibernètica en el sentit de 'art de governar políticament' [Lab. 1839; SLitCosta], acc. usada i calcada de Plató; en la de la tècnica de "governar" [?] màquines, tan preconitzada des de c. 1945, no encara en els nostres diccs. del S. xx [elles sí que ens governaran]." (II, 692b53-58)
-"Comte Chinchón, virrei del Perú en el S. XVII que la donà a conèixer [la cincona], després de ser curat d'una febre palúdica o intermitent, mitjançant aquesta planta" (II, 710b1-4)
-sobre els stadans o estadants i els ciutadans a Ciutat de Mallorca (doc. principis s. XV): "els stadans no hi tenen drets o n'hi tenen pocs, però hi viuen ja habitualment: puix que estan en pugna els uns amb els altres, i el Consell municipal de Bna. hi ha enviat una ambaixada per posar-hi pau (cita del DBal.). Tan alta fou la dignitat dels ciutadans de les ciutats catalanes principals, en particular Mallorca, València i en primer lloc Barcelona, que el mot referent a aquesta acabà per adquirir rang nobiliari" (II, 720a11-25)
-"[...] el clavell es difongué [a Occident] des d'Itàlia i des de Catalunya a princ. del Renaixement" (II, 743b17-19); "a la nostra Península aquesta flor va penetrar per la costa oriental" (II, 743b23-24)
-"[el] lamentable Parlament de Casp -mal anomenat "Compromís"-" (II, 747a32-33)
-"luxe i prestigi de la cort catalana i de les ciutats de València i Barcelona en aquell període [segles XV-XVI]" (II, 753b10-11)
-"Cal tenir en compte que a la Catalunya medieval les arrels de la legislació antiga foren de caràcter més popular (consuetudinari i pragmàtic, a la maners dels Usatges i el Consolat) que a Provença i Castella, on es calcà més el Dret Romà." (II, 796b28-33)
-Sobre els mossos d’esquadra: “institució fundada per Pere A. Veciana [...], traeix Catalunya el 1711 passant-se a Felip V; renovada el 1717, Veciana mor el 1720 a mans del patriota Carrasclet; renovats en el S. xix amb el nom d’Esquadres de Catalunya, prenen esperit i caràcter ben català, des de 1820 [...].” (II, 400b53-401a4)
-“l’estrenu cavaller Asnar Laganya (S. xii), que resistí per molts anys voltat pels moros, fortificat en la [Caixa ‘muntanya formada per una enorme mola quadrada de penya’] de Vall-de-roures” (II, 401b53-58)
-“és erroni que no estigui provat l’ús de calç o pedra calcària en les estrades romanes o carolíngies [...] potser en part per enginyers militars a través de la Marca Hispanica (Strata Francisca), en part per enginyers civils merovingis o de l’imperi carolingi aliat” (II, 412b55-413a8)
-“Els romans, que
antigament no portaven mitges ni calces, aprengueren l’ús d’aquelles dels
germànics [...]. Heus aquí [...] una conseqüència de la influència de l’exèrcit
d’ocupació de Renània sobre el vestir dels romans del Limes” (II, 415b58-416a7)
-“[...] famílies que
conservaren creences religioses nostres durant els 320 anys del domini musulmà
de Mallorca (menys encara, per l’esperançadora interrupció de primers del S. xii)” (II, 422a24)
-“aquell famós Alí de la Palomera, de les cròniques de
Jaume I i de Desclot [...], que es passà nedant al Pantaleu a l’exèrcit català,
per “portar llengua” de dins de Ciutat, i que parlava amb el Conqueridor en
romànic, “en son llatí” [...].4” (II,
422a24-32)
-“ La raó que donava Alí és que la seva mare era “astrònoma”
i havia “vist” [...] que Jaume I s’apoderaria ràpidament de l’illa [...]. Degué
haver-hi força més famílies morisco-mossàrabs que es passaren en forma semblant
als cristians, moltes més del que deixà saber la nostra noblesa i la nostra
plebs, que es quedaren els béns d’aquests pobres [...].” (II, 425a4-17) -“Sóller i Cotlliure foren els dos ports màxims del Regne de Mallorques, en comunicació intensa, contínua, i encara avui a penes hi ha cap port mediterrani on els sollerics, pollencins, etc. enviïn tanta gent i mercaderies com a Portvendres-Cotlliure” (II, 459a18-23)
-"Caragirat [...] sobretot des de c. 1800, aplicat primer, en aquesta forma o caravirat als catalans que es passaren als francesos en les guerres de la Revolució i Napoleó." (II, 547a38-42)
-"les Croades, en aquestes terres d'Armènia, Alep i Síria, no en produïren poca de carnisseria, no en donaren pas poc de past als voltors i aus de presa." (II, 567a15-18) "La gent dels exèrcits croats, i la de llurs descendents, romangué entorn de Xipre, Acre i Rodes, en els ports del Llevant, durant algunes generacions, i en els alfóndecs dels ports de l'Orient seguí parlant-se aquest francès oriental mig militar mig comercial i mariner" (II, 567a35-40)
-De la Torre Pallaresa de Sta. Coloma de Gramenet (II, 568b37-46)
-"Si "Les Dieux ONT SOIF" a París, el [17]93 i 94, també en tenien a la Itàlia del S. XV, i les seves execucions no posaren menys enormes florons de sang que a París, a la Venècia o el Milà vermells dels Ss. XV-XVIII." (II, 577a6-9)
-"és natural que els foceus massaliotes controlessin el transport en els estanys de la Camarga i del Baix Llenguadoc; i encara més, a tot el Baix Roine, des de Lugdunum a Marsella." (II, 589b33-36)
-"la ceràmica i la terrissa que les factories gregues del Mare Nostrum despatxaven als ibers, els oscos, els tirrens i els lígurs" (II, 617b1-4)
-"Els portuguesos aplicaren el mot [casta], ja el 1516, a les castes o classes socials hereditàries de l'Índia, sense mescla ni contacte amb les altres" (II, 622a31-33)
-"cristians de la cintura [en què "cintura"] designava [el cinturó] que els cristians i jueus estaven obligats a portar en les sobiranies mahometanes del llevant per distingir-los dels "creients"" (II, 669a21-33 i nota 5 corresponent)
-"Aquell exèrcit [els militars romans] clavava i obrava CIPPOS a terra per entrebancar o deturar l'avenç dels enemics, com es veu ja fins i tot en les memòries de Cèsar [...]; i ben aviat trobem aqueix mot en molts escrits militars de baix nivell literari, aplicat a tota mena de mitjans usats per retardar la marxa de tropes (sots i clotetes, lligades, barreres)" (II, 670a2-10)
-"Fernando de la Cerda, fill d'Alfons X, dit així per un floquet o serrell de cabells [sic] que li naixia en una piga" (II, 681b46-48)
-"cibernètica en el sentit de 'art de governar políticament' [Lab. 1839; SLitCosta], acc. usada i calcada de Plató; en la de la tècnica de "governar" [?] màquines, tan preconitzada des de c. 1945, no encara en els nostres diccs. del S. xx [elles sí que ens governaran]." (II, 692b53-58)
-"Comte Chinchón, virrei del Perú en el S. XVII que la donà a conèixer [la cincona], després de ser curat d'una febre palúdica o intermitent, mitjançant aquesta planta" (II, 710b1-4)
-sobre els stadans o estadants i els ciutadans a Ciutat de Mallorca (doc. principis s. XV): "els stadans no hi tenen drets o n'hi tenen pocs, però hi viuen ja habitualment: puix que estan en pugna els uns amb els altres, i el Consell municipal de Bna. hi ha enviat una ambaixada per posar-hi pau (cita del DBal.). Tan alta fou la dignitat dels ciutadans de les ciutats catalanes principals, en particular Mallorca, València i en primer lloc Barcelona, que el mot referent a aquesta acabà per adquirir rang nobiliari" (II, 720a11-25)
-"[...] el clavell es difongué [a Occident] des d'Itàlia i des de Catalunya a princ. del Renaixement" (II, 743b17-19); "a la nostra Península aquesta flor va penetrar per la costa oriental" (II, 743b23-24)
-"[el] lamentable Parlament de Casp -mal anomenat "Compromís"-" (II, 747a32-33)
-"luxe i prestigi de la cort catalana i de les ciutats de València i Barcelona en aquell període [segles XV-XVI]" (II, 753b10-11)
-"Cal tenir en compte que a la Catalunya medieval les arrels de la legislació antiga foren de caràcter més popular (consuetudinari i pragmàtic, a la maners dels Usatges i el Consolat) que a Provença i Castella, on es calcà més el Dret Romà." (II, 796b28-33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada