Arquitectura popular



-alcova (I, 165b53-166a2, i plans I, 166)

-alqueria (I, 226b50-227a3)

-comonidor ‘mena de campanaret’ (I, 287a48-55 i extensa nota 3 corresponent)

-“són impressionants les grandioses barraques de bestiar, construccions rústiques de pedra, en forma de piràmide, que es troben en algunes parts de l’illa [de Menorca]” (I, 670b11-16)

-Bibliografia sobre les barraques valencianes a I, 667b44-57

-Sobre el poble i les esglésies de Taüll (I, 684a35-51)

-Parts d’una borda de la vall de Fontjanina amb relació a l’estructura més corrent de borda (II, 103a9-20); elements constructius propis d’una borda (II, 105b2-5)

-La borja: definició general (‘barraca de pedra per soplujar-hi els treballadors del camp i les eines i productes agrícoles’, II, 116a46-47); definició de Poboleda (“casa petita de prop de l’era de batre: s’hi posa la palla que es treu de la batuda”, II, 116a59-b3); definició de Tortosa (“la caseta de pedra seca i faltada de porta de tancar, que serveix de sopluig i per vigilar la vinya”, II, 116b3-7).

-“Són típiques del terme de la Fatarella (Terra Alta) les que allí anomenen cabanes de bòbida, construccions rústiques, grans i espaioses, cobertes per una espècie de volta de canó allargassada i obertes per un dels extrems.” (II, 310b58-311a2) 
-“les kabánes de bòveda grans edificis ogivals típics de les muntanyes de la Fatarella (1936).” (II, 366a36-38)

-cabana “en el sentit primitiu de petit edifici muntanyenc per al pastor, o petita construcció per als conreadors en paratges rústics” (II, 365b41-49)
-“El sentit del nostre mot varia regionalment. Car no és pas pertot l’humil edicle baix de sostre i capaç de servir només de cobricel transitori a una o molt poques persones. Particularment en una ampla zona de l’Interior Nord-Est [...] és un edifici amb figura de masia, encara que petita, anex a la major part dels masos d’aquells rodals [...]; no tan usat per dormir-hi o fer-hi la vida, com per guardar-hi arades, grossa ferramenta, transports, de vegades vacum, servir d’estable, emmagatzemar-hi collita, etc. [...]. Altres accepcions locals o no generals: [...] la kabána és la planta baixa de les bordes [...]; com m’explica i il·lustra Pere Ponsich (1970) l’antiga documentació rossellonesa mostra que allí designava una “mansio” o hostal al llarg d’una carretera [...].” (II, 365b49-366a24) 

-cadafals (edat mitjana). “Generalment no es tracta [...] de fortificació sinó d’estructures, poderoses o parenceres, per a certes solemnitats, tristes o festives, incloent-hi les dels torneigs i de vegades alguna grossa bastida per tal d’edificar.” (II, 378a27-31) 

-“Com m’expliquen a Polinyà de Xúquer, les “sènies abans eren amb caixons de fusta, o bé amb cadufos d’obra, en forma de botiges, i units per una sirga”, mentre que ara ja es fan de metall.” (II, 393a48-52) 

-“El que ha restat fins avui com a cancell, en els pobles de les nostres costes de Llevant i de Ponent, és especialment la porta de vidre, amb un marc de fusta, que tanca amb un simple pestell, darrere la gran porta de fusta massissa, que tanca amb forrellat o amb pany i clat (Sant Pol de Mar, 1925-35)” (II, 468b60-469a5) 

-“+CANO ‘conducte subterrani a manera de tunelet per on passa una sèquia o braç de sèquia [...]’, etc., important estructura tradicional en el sistema de regatge valencià i canalització de la zona central (Horta, Ribera sobretot)” (II, 475b48-53 i ss.)

-“cano a l’Alta Ribagorça, allí “conducción subterránea de aguas potables” (II, 476a50-51 i nota corresponent, II, 477a19-23)

-sistar “lloc on es distribueix (sovint en un edicle adequat d’obra i metall) l’aigua d’una sèquia o canal en diversos braçals i sèquies menors” (País Valencià) (II, 476a8-12)

-calipont ‘pont per on passa un barranc per damunt d’una sèquia’ (II, 476a24-33 i ss.)

-carpanell 'mena d'arc de volta' (II, 583a1-9)

-"Cebers 'barraquetes típiques de l'horta valenciana on guarden cebes', etc. (Xirivella, 1962; AlcM; Xàtiva)." (II, 651b11-13)

-celobert: "en els Pirineus urgellesos ha passat a designar una obertura diferent en les cases pageses, espècie de finestral grandiós, típic del país, com un gajal però més gros encara, a manera de terrassa coberta en el pis de dalt i oberta del costat solei, dins de la qual es fan feines domèstiques i s'hi guarda ferramenta i eines domèstiques i rurals (Arcavell, 1936 [...])." (II, 658b15-23)

-celler: "A la Vall Ferrera i a Farrera de Pallars és també "el lloc on es guarda el menjar perquè es conservi fresc" (1933)." (II, 662a12-14)

-"[...] molt vistents i nombrosíssimes les covetes on encara hi ha "habitancetes" a la vila [de Crevillent] i en els seus voltants (alguns han parlat de més de 1000 i algunes es caracteritzen per tenir dues estances que donen a fora [...]" (II, 763a19-23)

-"s'anomenà cugul la 'teuladeta d'un campanar' (segurament a la manera de la graciosa capçadeta que cobreix els campanars del romànic primitiu català i lombard, com els famosos de les valls de Boí i d'Andorra)" (II, 809a57-b1)

-cuco "mena de 'cabaneta cònica de pedra' típica de la zona del Pinós de Monòver (n'hi ha moltes en aquest terme, i han donat noms en part toponímics, 1963)" (II, 809b35-38)