Vida rural o vilatana


Vida rural o vilatana

-“jo mateix ho he sentit fer [ahucar] en dues ocasions a Riells de Montseny (1964) a pagesos joves per la muntanya, i m’explicava Mn. Pere Ribot que “aüquen” les criatures i xicots quan es criden per la muntanya amb aquell crit característic.” (I, 88b29-35)

-“les aixetes a l’antiga [a les bótes] no solament s’anaven afluixant de dia en dia, si no les tornaven a estrènyer, sinó que sempre traspuaven i fins deixaven anar gotes de tard en tard i acabaven per amollar el líquid (per això hem vist pertot el calderonet sota de cada bóta del celler, o dels aljubs de les terres ben eixutes)” (I, 113a12-17)
-"per xetonar o fiblar la tona ho fan amb una tribaneta o un clavillonet (Estaon, 1934), doncs un ferror perforant a manera de clau petit" (II, 744b8-11)

-“mena de pa [pa alís] que tant es consumeix a Mallorca (els qui hem passat setmanes a la pagesia mallorquina, massa hem viscut aqueixa diferència)” (I, 198b49-52)

-“en ajuntar-se el bestiar de llana a l’hora de la calda ajupen el cap a terra, s’hi amorren a fi de cabre-hi més nombrosos i fer-se més ombra” (s.v. amorriar, I, 289a44-47)

-Sobre l’arna ‘rusc d’abelles’: “fet de canyes” (a l’Albagés, 1935-6); “a Castelló de Tor em diuen que es diferencia del seguer perquè és feta de branquetes d’avellaner cimentades amb buina (1957); “A Rivert (C. de Tremp) en vaig veure ocupant les esplugues d’aquelles grans serres”; “a Bassella en feien entreteixint vidarses (1957)” (nota 2 arna, I, 396a15-25). Economia: “Abella d’Espés, on en viu tot el poblet, i el principal propietari m’ensenyava arnes de totes menes, velles i noves (1957).” (nota 3 arna, I, 396a27-31).

-Sobre l’artiga (informació de Requesens obtinguda pel pare Coromines): I, 440a34-42)

-Parlant d’un text del 1568: “Com és sabut, un ram era el distintiu de les tavernes, i de vegades consistia en la figura d’un home de galtes vermelles i molsudes bevent vi.” (nota 5 baluerna, I, 611b21-24)

-Sobre els ballarins, mena de baldufes fetes a finals del “segle passat” a partir d’unes “eflorescències” seques de la figuera de moro que “àdhuc se les venien pel preu d’una agulla” i amb què el seu pare jugava (I, 601a31-41)

*-“la comuna o latrina usada en les cases de pagès […] en una fase primitiva i més pobra no era més que un racó amagat en el femer” (I, 702b26-30)

-“els pastors de Manacor […] l’usen molt [la bassetja o fona] per empaitar les ovelles fugisseres” (I, 708b24-26)

-Interessant explicació de l’etimologia de bastard com a ‘fill engendrat sobre un bast o albarda’, amb referències a l’escena del Quixot en la història de Maritornes i altres descripcions sucoses: “el bastard que importa és el fill dels nobles i els nobles no cavalquen en mul o ase, que porten bast, sinó en cavall, que porta sella: però justament es tracta d’agreujar la injúria, donant a entendre que el bastard és el producte propi de gent vilana!” (I, 719a56-b25)

-“[…] en l’economia productiva dels muntanyencs no es disposava de cotó per fer blens (com hem vist que solien fer-ho la gent de ciutat […]). S’usava per a això l’herba blenera (o la blenera) […].” (I, 837b15-19)
-“[…] documents, que prohibeixen vendre com a tals [com a blens] tot allò que no sigui de cotó; però quan aquestes disposicions es dictaven, ja feia moltes centúries que la població pastoral cèltica, en les vetllades de les cabanes, no disposant d’altra cosa, se servia com a ble dels del Verbascum.” (I, 837b28-33)

-Sobre la caça amb brill (ocell refilaire que fa de reclam en un parany). “les carenetes seques, garriguenques i ventoses d’aquella comarca [Priorat] i del Baix Maestrat es presten molt a aqueixa mena de caça i a totes dues comarques l’he vist practicar molt. Per fer-se’n una idea viva no hi ha com llegir La Parada (1920) de Jq. Ruyra” (II, 237a15-29)

-Sobre la importació clandestina des de França a l’Empordà de tanys de vinya americana a causa de la fil·loxera del 1884 (II, 247b6-24) 

“Els nostres tractants i ramaders anaven a cercar els ases i matxos [...] a les altes valls pirinenques d’Aragó, i les terres veïnes, on la recria era més pròspera, el clima adequat i l’animal més requerit per la naturalesa del terreny; i així és com a l’illa [de Mallorca] els devien entrar pel port de Sóller, amb transport marí més curt i barat, car després ja l’animal continuaria, pels seus mitjans, i alhora duia ja càrrega cap a Palma. [...] D’aquest activíssim tràfic ramader en tenim molts testimonis en fires pirinenques. [...] els burrins són la mena de matxo fill de somera i cavall, i [...] són molt buscats pels mallorquins quan van a comprar bestiar per aquelles terres; [...] en el Princ. [...] la gent usa poc aquesta mena de mul, i sol preferir el fill de guarà i egua.” (II, 344b23-47) 

-“Encadenar [...] acció de lligar amb cadenes els troncs tallats pel llenyataire i estimbats fins al peu d’una canal, on per fer-los rossegar amb tracció animal els han d’encadenar en aquell lloc, dit l’encadenadó(r) (Castellàs, Ars, Estaís, 1958)” (II, 385b43-48)
 -"+enclavador 'indret en un camí de bosc, on es claven els troncs tallats, per transportar-los a ròssec' (Cabó, 1957)"

 -casell d'arròs (en una marjal, Sueca, 1962, amb explicació força detallada del context agrícola) (II, 605b55-60)


Termes

-aliure ‘aspi, bastonet d’aspiar el fil’, mot del cat. occidental pirinenc (I, 123a41-43, incloent-hi la nota 2, s.v. àlaba, esp. I, 123b20-27)

-anderris ‘clemàstecs’ o ‘capfoguers’, i també ‘trastos inútils’ (sobre l’extensió de sentit amb el pas del temps, I, 306b51-59) (sobre l’explicació de l’origen etimològic, I, 307b3-9, on diu que “els capfoguers antics han tingut pertot un cap d’home o animal, esboscassat més o menys clarament, a la punta”)

-andà (o andar) ‘barrera d’alguns metres de llarg formada per barres horitzontals amb barrons travessers, amb unes quantes de les quals es fa el tancat d’una jaça de bestiar’, ‘aquest clos o jaça mateix’, i altres sentits afins (I, 308b36-309a8)

-ansins ‘les dues peces de fusta en forma de U que es passen per sota el coll dels bous, per subjectar l’arada al jou’ (I, 325a11-43)

-aprés ‘espècie de corralet estret i llargarut usat per munyir-hi les ovelles, o per comptar-les fent-les-hi passar’ (I, 349a47-49) (mall., Vall de Camprodon...) (sinònim a les valls d’Aran i de Boí: bergàs)

-arçons. “a la Vall de Boí són el tipus local d’’arguenells’ (consten de picolls, la fusta que baixa pels dos costats de la bèstia, braços  —mòbils, que s’alcen per subjectar l’herba, etc.— i barres: els travessers; Taüll, 1953)” (I, 363b30-36)

-Descripció d’ardégues, feta en part per esmenar la que n’havia fet al seu VocAr. (I, 386a34-41 i nota 5 corresponent)

-La vida tradicional a les bordes, especialment a les valls d’Andorra, Castanesa i Fontjanina, i descripció d’una borda de Fontjanina (II, 103a1-20)
-Definició de la borda no pirinenca, petit mas dependent d’un de principal (II, 103a39-48), actualment en reculada i substituït sovint per cabanya (borda, nota 3, II, 107a21-25)

-broc (nota 1 broc, II, 249a35-44)

-buc: “es fan amb un cilindre de rusca o escorça de suro” (II, 312b43-44) 

-“capistrell [‘cabestrell’] de les tirandes: fusteta que es posa damunt el front del bou que llaura, per la qual passen les tirandes; eriçat de claus que es claven en el front de l’animal si la bèstia resisteix a les estirades del llaurador” (Arcavell, 1936) (II, 368b48-53) 

-“calàs ‘dipòsit on es guarda el gra dins les cases’: és una espècie d’armari raconer, arrimat a la paret i tapat per un o dos embans de posts emmetxades: general a les Valls Ferrera, de Cardós (1931-1934), d’Àneu (comun. de Pol), del Flamicell (Violant)” (II, 405b57-406a2) ““Dos envans paral·lels entre ells, partint de la paret perpendicularment, entre els quals s’encaixen posts de fusta que tapen per davant la sortida del gra, quant [sic] la mesura d’aquest va pujant”, Farrera, 1933. Pot ser també públic, com el que hi ha en el campanar del poble.” (II, 464a49-54)


Economia agrícola (v. també sericicultura al document “Oficis”)

-El conreu de les cebes a la zona central valenciana (nota 3 apitxat, I, 346b48-56)

-“A l’Albufera de València ho diuen [barra] de les llenques de terra d’al·luvió que es formen en els últims anys, i que sovint són convertides en arrossars […]” (I, 664a37-41)

-bruc broal, “molt conspicu allà [a Tossa, Vidreres, Castell d’Aro] [...] per la feina que dóna als eixams d’abelles, que en fan una mena de mel molt dolça.” (II, 286a3-8)

-barrella (Salsola kali): “planta que s’usava per fer sabó” (I, 680a11-12); “planta que abunda en paratges estanyats” (I, 681b1-2); planta estepicursora (I, 680b56-681a1) “Avui ja no s’empra la parrella o barrella per fer sabó, i és només una planta silvestre, que així que és seca, emportada pel vent, fa mal en els sembrats, de manera que va perdent-se, combatuda, a mesura que s’estenen els conreus a la comarca urgellesa, ara ben regada. Igual, en terres valencianes.” (I, 680b39-44) “En temps moderns la més famosa internacionalment ha estat la barrella de les terres alacantines” (I, 680a21-23). Sobre el sabó de barrella i la sosa (I, 680a47 i ss., esp. I, 680a58-b9): “una forta tradició local i pagesa m’ensenyava que a l’Urgell s’obria en el sòl d’un camp un clot circular, s’omplia de llenya i, quan ja cremava tota, s’hi llançaven damunt les mates de parrella, que encara que verda i escassament combustible, llavors s’encenia tota, i en apagar-se el foc quedava en el fons de la clota una espècie de coca, comparable a pedra tosca o a un bloc de cagaferro, i aquesta és la que s’usava en lloc de sabó [...]”

-A buc: “[...] crestar els ruscos, llevar-ne la mel [...]: operació no sense perill per les picades de masses d’abelles; per evitar-ho encenen combustibles de fum molt espès” (II, 312b34-38)
-“Roc dels Bucs, on posaven un abellar vora un greny rocós, en posició airejada i amb fàcil accés de l’insecte a la vegetació de tots dos vessants.” (II, 314b35-38) 

-cacauet: “la planta [...] s’usa així mateix com a farratge, jaç i adob vegetal” (II, 376a54-58) 

-cànem: “a Guardamar [...] les “basses d’embalsar káņem” fan un paper important i ja antic en l’economia i conreus locals” (II, 473a10-12); “Xiva de Morella (poble que viu de la fabricació d’espardenyes de cànim)” (II, 473a17-18); “Castelló de la Plana [...] (altre gran centre de conreu d’aquesta fibra, veg. els detalls que en dóna d’allí AlcM, com els que tinc recollits de Talteüll, l’important centre nòrdic del mateix)” (II, 473a19-22); “terres [...] grans productores de cànem (vora els rius Aglí, Tet, Segre, Ribagorçana, Ebre, Cinca, Bergantes)” (II, 473a43-45)

 -“[...] a Perpinyà el 1306 [...] activíssim comerç de robes i adobs que s’havia fet fins llavors amb França” (II, 495a19-21)

-"[...] copio ací la terminologia carbonera recollida dels llavis de carboners i bosquerols de l'Alta Garrotxa, St. Aniol d'Aguja (1962): [...]" (II, 563a35-56)

-carxofes: “el País Valencià i el Princ. n’exporten (allà el gran centre de producció és entorn de Sant Joan de l’Énova, m’escrivia JGiner i March, 1955).” (II, 603a7-10)

-el censal mort era per sempre, en oposició al violari, només vitalici: institució jurídica que descriu un doc. de Rialb de Noguera de 1455 (arxiu de JLluís Pallarès)" (II, 665a37-40)

-"el cembell o cimbell fou en l'origen un dispositiu que serveix per atraure ocells (sobretot moixons), dispositiu que generalment, i en l'origen sempre, emetia un so a manera de campaneta, i que sovint es confongués amb l'enze, o sigui el moixó presoner (o la seva imitació artificial) que servia de reclam per atraure els ocells incautes." (II, 700b55-701a1)

-civada el cereal més usat en territori lingüístic català, i ordi el més usat en territori castellà: "els [...] continuadors romànics de CIBATA, que al principi s'aplicaven a qualsevol cereal destinat primordialment als cavalls i bèsties grosses, després [van] especialitzar-se, en català, occità i aragonès, en l'anomenat en llatí AVENA, i en castellà i portuguès, en l'anomenat en llatí HORDEUM (cat. ordi), revelant així quin era en les dues zones lingüístiques el pinso per excel·lència: el cereal més usat en cada una amb aquesta destinació." (II, 720b6-14)

-cleda "sentit campestre": "si bé continua aplicant-se en primer lloc a una tanca llarga, per recloure ovelles o per tapar l'entrada d'un prat o camp, també a molts llocs queda limitada a la portella [...] feta de material semblant, i que no obtura més que un portell d'entrada a un clos (aquest de pedres, paret, etc.) [...]" (II, 751b48-54 i ss.)

 -"taronges +clementines són una de les menes de taronja estimades en terras valenciana (Benifairó de Valldigna, 1962)." (II, 753a35-37)

-"a Benifaió d'Espioca és ben coneguda la fàbrica de codonyat" (II, 802b41-42)

-Sobre els focs artificials al País Valencià: II, 803a1ss; "Més modernament s'hi ha afegit l'ús de tals explosius per fer esclatar abans una tronada, amenaçadora per a les collites [...]" (II, 803a13-23)

-"L'acc. ara més corrent [de cofí] és la de 'rotllana d'espart (un poc coberta, no ben plana), amb un forat rodó a la part superior, on es col·loca la pasta d'oliva, per premsar-la', que el DAg. recull a Reus, i que he sentit a molts pobles de les Garrigues i del Camp (Alforja, 1928) [...]." (II, 803b40-46); "Més general encara ha estat la de 'cabàs o senalla planera per encabir, estibant-los-hi, productes, sobretot alimentaris, com peix, figues, etc.', que encara s'usa molt generalment, sobretot a les Illes [...], País Val. i migdia del Princ." (II, 803b47-51)

-"Cofa en la nostra llengua s'ha aplicat i s'aplica a moltes menes de senalles i cabassos: per transportar raïm, per treure i traginar terra, per guardar taps o carbó, per al recapte dels carreters [...]." (II, 804a15-20)

-"Cofinada 'conjunt dels cofins d'una heretat rural o una almàssera': a Alforja, a l'hivern, per evitar que les rates se'ls mengin, els col·loquen en el sostre de les cases de pagès i és a aquest conjunt d'allà damunt al que donen sobretot aquest nom (Joaquim Balcells, 1927)." (II, 804a52-57)

-cofre: "S'aplica, sobretot, a una part de la premsa d'oli, de vi, de fideus i en particular (sens dubte la cosa més antiga) de roba, i consisteix [...] en quelcom que forma concavitat com un cofre" (II, 806b22-27)