Botànica

-agrella (I, 74b38-51, sobretot la nota 1 que s’hi inclou referida a l’espècie de nom pròxim de Pleta-Mala (vall de Sant Nicolau, Boí)

-ala (Inula) (I, 122a29-50)

-aladern. Enumeració de les diferents espècies que designa: I, 128b7-10. Hàbitat: “És un nom ben viu en Rosselló (sobretot en les terres seques de les Corberes, és clar)” (I, 128b23-24); “fora de terres d’aire salí i sec, com moltes de la zona costera, no és una espècie arbòria de les freqüents” (I, 128b35-37). Fraseologia popular: “L’aladert / crema tot verd / i l’auliu / crema tot viu” (proverbi recollit a Òpol) (I, 128b25-26). Aplicacions medicinals: “per guarir de les terçanes” (a les muntanyes de la Calderona) (I, 128b48-50)

-alaga ‘varietat de pi pirinenc’ (¿quin?). Descripció i distribució: I, 131a1-23.

-albardí ‘Lygeum Spartum’ (val.). “[…] sentit en particular a Guardamar (com a equivalent de masseta, 1963) (I, 141a38-44)

-albercoc. Tradicionalment considerat una fruita de poca qualitat (“gust bajà i sovint insípid del fruit", I, 146a59-60; “ja llavors [en temps de Marcial] oposaven els cars préssecs als barats albercocs”. I, 146b28-31)

-albergínia. “[…] creences, molt esteses llavors, que l’albergínia causava molts mals greus” (I, 149b52-60, nota 1 entrada albergínia)

-albó ‘asfòdel o gamó’. Aplicacions: “Dieç, en la Manescalia, en recomana les arrels en una recepta (DAg.)” (I, 155a59-60); “para los tocinos”, “para la pastura del cerdo” (Aragó, I, 155b26-31); “Fontjanina, com a menja dels porcs” (I, 155b50-51). Folklore menorquí: I, 155b11-16. Hàbitat: “A les muntanyes de la Vall de Boí hi ha molts asfòdels o gamons” (I, 155b47-48)

-amaril•lis. Origen clàssic del nom (nom de pastora de les Èglogues de Virgili) (I, 267a56-58)

-botja pudenta. En parla s.v. antina quan enllaça aquest mot amb l’aragonès ontina (I, 330b22-37, esp. distribució de varietats)

-aranyó. “fruiteta de l’arç negre o aranyoner, arbust que es fa en els prats i muntanyes, de forma i gust semblants als d’una pruna minúscula i aspra.” (I, 355b45-47)

-arboç. Cita alguns dels “termes on hi ha més arboços de totes les terres catalanes” (I, 358b27-31), i fa un comentari fugaç sobre la distribució que aquest arbust té a part del territori (I, 358b32-33)

-L’arç rep els noms d’arn (I, 393b16-18) i de santperemàrtir (I, 393b18-20 i nota corresponent), tots dos a l’Empordà. La segona denominació s’explica per l’època en què floreix (per St. Pere Màrtir, “o sigui per l’abril”)

-arròs de pardal ‘crespinell’ (I, 431a37-38)

-+arrosser ‘estepa blanca’ (val.) (I, 431a38-40)

-escalunya. Etimologia de base geogràfica (I, 444a50-52)

-sapa ‘clapa negra d’algues’ (Sant Pol de Mar, 1927) (I, 449a15-16)

-aspàlat ‘espècie de ginesta espinosa’ (I, 450a1-3)

-asprella. Descripció i ecologia a I, 452b14-20.

-assotacristos ‘planta composta’ (Aitana, 1935) (I, 460a43)

-atzeni ‘espècie de boix silvestre’ (Pego, AlcM) (I, 490a58)

-atzerola o sorolla (I, 490b15 i ss.). Ecologia: “‘[…] es cria per terrenos prims, màrgens, etc., neix per bancalat o cultiu (el ‘precurat’) però pega en silvestre’” (Alcalà de la Jovada, 1962)

-avajonera o navissera (Vaccinium myrtillus). Descripció i ecologia a I, 503a33-38). Floració a I, 504b50-52. (Descripció d’un abanior, planta alpina diferent, a la nota 12.)
-“A l’alta vall de Broto (a Torla) l’avajó (vaccinium myrtillus) es diu borracha o borracheta (1965) […] potser pel color vermell i una mica com avinat que té la petita polpa dolça que l’omple.” (nota 3 borratxa, II, 137b59-138a5)

-herba cana = Senecio (I, 504a50)

-alga: herba de roc, nom popular aplicat a les algues al Barcarès (I, 188b4-6) (no al DCVB); diversos termes col•lectius equivalents a algar o alguer, amb descripció acolorida (I, 188b11-17); ecologia d’un parell d’alguers de Cullera (I, 188b35-39).

-alls de bruixa: ‘mena d’alls silvestres que es poden menjar i tenen gust d’all’ (I, 205a23-29). “Crec que és el mateix que en diuen alla a les muntanyes de la vall de Boí […] i potser també el que en altres valls veïnes anomenen alls-de-serp, planta silvestre que fa una flor com uns lliris blaus (Àreu, 1933), que jo mateix vaig oir amb aquest nom, i la vaig veure amb un lliri morat, pujant de Bono cap a les Maleïdes (1957)” (I, 205a32-41)

+madrava: “matissar espès i quasi impenetrable que creix en aquells vessants [de les “serres costeres del Camp de Tarragona (cap al Vendrell i Cambrils) i Nord del País Valencià”]” (I, 209a56-b4)

-aloc: Vitex agnis-castus en general (I, 222a23-30), però dues espècies de Bupleurum en terres valencianes (I, 222a35-40).

-besneula: Cynoglossum officinale (I, 222b38-39)

-orella de llebre: Bupleurum rigidum (I, 222b39-40)

-arbre blanc. Genèric en alguns indrets per ‘arbres de ribera’, però en altres pot ser sinònim de bedoll, d’“una mena de pollancre baix” o d’àlber (I, 361b7-21)

-diferències entre la múrgola corrent i l’arigany (I, 387b4-20); ecologia de les múrgoles, i esp. de l’arigany (I, 387b17-33)

-arítjol: “planta amb tendència a propagar-se com un flagell” (per justificar la propagació del nom) (I, 389a36-37)

-Distribució de l’àrnica (I, 400b60-401a2)

-avet: la “trementina d’avet” usada com a remei a l’edat mitjana (I, 515a13-16)

-baladre. “Les plantes que han estat designades amb aquest nom són nombroses i bastant diverses; entre les més importants figuren les tres dels gèneres Veratrum, Nerium i Helleborus […] totes tres, encara que sigui en forma ben diferent, tenen en comú, en més o en menys, de ser metzinoses i proveïdes de flors ornamentals i força notables. El Veratrum album, que és la que fa un paper més important en el nostre paisatge i en la vida rústica, sembla ser la que dugué aquest nom des de més antic i amb més fixesa: és la que veiem més en els nostres barrancs de tot el domini lingüístic i, en gran massa, en els de la Catalunya seca i de les dues grans regions del Migdia; el Nerium oleander fa un gran paper en la nostra jardineria. Un i altre han cridat sempre l’atenció per les seves grans flors i el perill que constitueixen per als animals” (I, 562b3-20)

-bàlec. “Mai no ha estat l’argelaga ni cap planta punxent o espinosa, com diu [AlcM]” (I, 595b52-53). “La meva vida de muntanyenc em permet d’assegurar que no es diferencia de la ginesta, als ulls de l’observador llec però atent, més que per la seva talla nana i l’escassa ufanor de les seves flors, però creix amb tronc més robust i en masses enormes, sovint quasi impenetrables. (I, 595b60-596a5) Distribució: I, 591b30-36. (En dóna el quasi sinònim carpí de Ribagorça, que diu que no apareix als diccs.)

-barbatxo “‘herba semblant al fonoll i a la lleteresa’, que suqueja llet i és dolça (recollit a Concentaina)” (I, 632a19-21)

-Sobre el margalló o bargalló: “la palmereta litoral en les terres del Migdia” (I, 636a57-58). Hàbitat: “una planta de les serres costeres del Migdia, molt abundosa a les Balears i tot al llarg del Continent des de Garraf fins a Alacant.” (I, 636b57-60) “L’atracció principal del bargalló està en el mollet, fillola o fruiteta comestible que se li fa a la soca […]: el miren com una veritable llaminadura, molt cobejada pels infants i no només per ells.” (I, 637a12-17)

-“La Usnea barbata, una de les espècies més conegudes de liquen […], es caracteritza per la seva aparença peluda, a manera de barbes.” (I, 640a30-33)

-barró. “a Guardamar de Segura denomina una planta d’aiguamoll sense fibra, més alta que la masseta o albardí.” (I, 666b12-14)

-barrella (Salsola kali): “planta que s’usava per fer sabó” (I, 680a11-12); “planta que abunda en paratges estanyats” (I, 681b1-2); planta estepicursora (I, 680b56-681a1) “Avui ja no s’empra la parrella o barrella per fer sabó, i és només una planta silvestre, que així que és seca, emportada pel vent, fa mal en els sembrats, de manera que va perdent-se, combatuda, a mesura que s’estenen els conreus a la comarca urgellesa, ara ben regada. Igual, en terres valencianes.” (I, 680b39-44) Distribució a Catalunya (I, 680a21-30). “En temps moderns la més famosa internacionalment ha estat la barrella de les terres alacantines” (I, 680a21-23). Sobre el sabó de barrella i la sosa (I, 680a47 i ss., esp. I, 680a58-b9): “una forta tradició local i pagesa m’ensenyava que a l’Urgell s’obria en el sòl d’un camp un clot circular, s’omplia de llenya i, quan ja cremava tota, s’hi llançaven damunt les mates de parrella, que encara que verda i escassament combustible, llavors s’encenia tota, i en apagar-se el foc quedava en el fons de la clota una espècie de coca, comparable a pedra tosca o a un bloc de cagaferro, i aquesta és la que s’usava en lloc de sabó”

-barretó (“nom de la múrgola o arigany cap a Ripoll i Torelló”) (I, 683a42-46)

-Descripció botànico-poètica del vern (a SOL, SOLA, VIII, 23a27-34): “[…] es tracta d’un vegetal que sol aparèixer en grans masses d’arbreda, i en vessants o riberetes frescals, humides, i sovint ben muntanyoses, però no aspres; de vegades obagues, altres cops soleies, però mai pelades sinó més aviat ufanoses i alegres; els rossolants de la verneda, i frases comunes, semblants, solen al•ludir a paratges jocunds i delitosos.” I: “[el] vern, l’arbre, per excel•lència, dels rierols” (I, 511b21-22)

-Sobre la gal•la o cassanella dels roures, dita també ballaruga: I, 601b6-36

-barruer “espècie d’arç” (Farrera, etc.) (I, 694a29-32)

-baürta (o bultra) ‘mena de boscos, sobretot boscos de ribera i on predominen els arbres blancs’, també dits +burta (article p. 738 vol. I, esp. I, 738a34-39, I, 738a47-49 i I, 738a52-57). Espècies presents: “verns, àlbers, bedolls, freixes, etc., no lluny d’un riu”; “bedolls, faigs, molts besurts, púdoles, moixeres, verns, etc.”
-“El besurt és un arbre rar en el nostre domini lingüístic, fora de la Vall de Boí (a penes n’hi ha cap ja a la Vall d’Àneu i desconegut o només toponímic a Cardós […]), un poc més abundant a valls aragoneses com Gistau i sobretot Ordesa, on n’hi ha molts. Tampoc a la Vall d’Aran se’n veuen sinó rarament […]. A la de Boí se’n veuen sobretot a la Solana de Caldes. És molt distingible a començament de tardor pel seu fullatge d’un groc brillant.” (I, 738a59-b10) ¿Espècie diferent de Sorbus aucuparia?: “la servera i sobretot la Sorbus Aucuparia no és pas que en difereixi absolutament” (I, 738b11-14) [Segons el Dioscórides és un dels noms de la moixera de guilla o Sorbus aucuparia]
 -"carrampell [vall de Boí] 'raïmet de fruit com el que fa el besurt' (la curiosa varietat de gran moixera alpina que es fa en aquella alta vall, a la Vall d'Aran, i encara més a l'Alt Aragó, se'n veuen molts a les boscúries d'Ordesa)" (II, 588b13-18)

-carràs: "raïmol o gotim de certs arbres boscans, com la moixera, etc. ([Boí] 1955)" (II, 589b15-18)

-bec de cigonya (mena de gerani i altres plantes) i el seu sinònim bec de grua (I, 741b3-6)

-bec de perdiu (bolet) (I, 741b6-7)

-bedoll. Usos antics: “[de la mateixa arrel indoeuropea] ve també el nom del betum, perquè aquest l’extreien els gals mitjançant una decocció de la saba del bedoll” (I, 744b15-18); “ús de la seva escorça en cistelles, fleixos i assots [remetent a Plini]” (I, 745a48-50); sobre el recipient beçull o beçulla, I, 745b54-746a3. Hàbitat: “L’hàbitat de la Betula pendula o alba no passa al Sud dels cims més alts del Montseny” (I, 744b33-34); però: “És possible que algun exemplar escadusser es trobi (i que algun clap n’hagués existit en èpoques més plujoses) en racons obacs de muntanyes més meridionals; d’on la incerta sospita […] que el bosc de la Budellera, en la clotada al Nord de Collserola, sigui metàtesi de *bedollera.” (I, 746a18-24)

-belladona. “un ungüent de belladona, que és substància narcòtica […] i s’ha usat per fer més penetrant i brillant la vista” (I, 753b50-53)

-blaca ‘garric, alzinoi, coscolla’ (sentit per Coromines una sola vegada a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità) (I, 820a54-b18 i ss.)

-blada. Coromines n’anota això a Tuixén l’any 1963: “en aquests boscos també hi ha alguna blada, en alguns pegadets; és semblant a l’auró però té la fulla com un trèmol i usen la fusta per fer-ne llançadores” (I, 822a35-38)

-blanca (Vilallonga de l’Assafor) o herba blanca (Lorxa) ‘torpa, croca’ (I, 823b46-48)

-Noms compostos de blat a I, 832b45-59 (amb blat-blanc o blat del menut [Esterri de Cardós, 1934] i blat de cogullada [Barxeta, 1962] recollits per ell)

-Sobre l’herba blenera (Verbascum thapsus): “Llanosa […] o tomentosa, pel borrissol llanut que en cobreix les fulles; justament aquest borrissol i la forma de les fulles les fa molt aptes per fer-ne blens improvisats i a bon preu” (I, 837b24-27); “al capdamunt del fullam de la blenera es projecta una espècie de munyó llarg i negrós, realment semblant a la cua de certes salvatgines, com la guineu” (I, 837b52-54)
-Diferents sinònims de l’herba blenera a I, 837b: cua de guilla, tripó, etc.

-“la nostra formosa satalia” (I, 839b27-28)

-La bleda, “la més insípida de les verdures” (I, 842a18)
-El blet, “la més infeliç i pobra de les mates que creixen en el camp, en els camins” (v. context) (I, 842a18-20)

-boixerica/boixeriga ‘gavet, rododèndron’. Però: “[…] anoto a Siurana que buịšeríga és una mata semblant al boix, que creix estirada per terra, i fa una flor blanca i uns granets com els del ginebre (és clar que tot i aquestes semblances no és el rododèndron, que només creix en els Pirineus) […]” (II, 54a12-20) (potser es tracta de l’Arctostaphyllos uva-ursi, com diu ell mateix més avall de la boixerola de Llaguarres i Das (II, 54a21ss.)
-“En el Segre mitjà el buixarole(r) és una herba bona per fer orinar, a la Baronia de Rialb (1956)” (II, 54a37-38)
-“si els caragols li passen pel damunt [de la boixerola] amarguen molt, em diuen aquí [a Talteüll], 1960) (II, 54a31-34)

-Sobre bojac/boixac (Calendula) (II, 54a56-b1 i nota corresponent, II, 54b23-34)

-bolomaga ‘mala herba punxent’, ‘herba punxent que recorda vagament un card’ (Ribagorça i Pallars). El nom tant pot designar Ononis arvensis o Ononis spinosa, o bé Asarum europaeum (II, 75a43-52)

-bambollera ‘lletrera, planta’ (Alginet, 1962) (II, 81a42-43)

-Sobre diferents plantes qualificades tradicionalment de “bordes” (II, 99a49-b10)

-borró ‘nom de plantes’ (nota 15 borró, II, 133a49-b25): “són molt anomenades les varietats que creixen arran de mar i aiguamolls”; “a l’Albufera aquesta mata de marjal,combinada amb la mansega, s’usa molt per a la coberta de la barraca valenciana”; “a Cadaqués, hi ha el borró, herba sense arrel, espècie de llentilla de basses, que he vist a les de la Font del Maideu”.

-borrissol (“plantetes […] com ara ‘gossos’” (II, 133b18-25) [‘herba bona per als conills’ a Osona-Collsacabra, he sentit jo personalment]

-borratja o borraina: sudorífica (que és el sentit que té l’ètimon àrab, II, 134b50-52); “hortalissa tan coneguda per les seves propietats medicinals com conspícua en el sentit de menja inofensiva” (II, 134b54-135a8)

-botja: “nom de diverses plantes que creixen molt abundosament sobretot en els erms, molt vivaces i usades només per a menesters humils (escombres, llenyeta, cucs de seda)” (II, 173b44-47); “Ara bé, que les botges són plantes típiques dels erms és un fet que me l’assenyalaven pertot en les enquestes de l’Onom. Cat.” (II, 174a23-25 i ss.); dades de naturalistes diversos (II, 174a45-59); més dades esp. a les notes 2 i 3 (II, 178a31-b17)

-jonc boval (“espècie costera”, Balears) (II, 184a16-18)

-bracera: “a Benigànim em digueren que és una herba del camp que s’usa per curar la diabetis, 1962” (II, 187a44-47) 

-broida: “considerable ús que es fa de la infusió o “l’aigua de broida” com a tisana curativa” (II, 258b36-38) “la broida serveix per fer-ne, a manera de tisana, una infusió, ben segur ensucrada [suposició per relacionar l’etimologia amb ambrosia], en qualitat d’herba aromàtica i tradicional” (II, 259a6-8) 

-“broida femella o espernallac (dita també botja llemenosa o botja pansera), de la qual
AlcM
ens dóna un gravat [...] i una descripció detallada [...]” (II, 259a34-44, i v. nota 5 associada)
 

-brom (Bromus), i llepó variant de la bróma “planteta que es forma sobre el fang en el viver d’arròs, quan el calfa el sol” (“arrossars de Silla, costa Oest de l’Albufera [...] 1962”) (II, 264a41-53) 

-“bromosa [...], el mateix que a tants llocs s’anomena mocosa [= llenega].” (II, 267b18-21) 

-bro(n)cal ‘mena de bruc baix’ (“l’he vista i és realment la salabruga o bronsa” [bruguerola, Calluna vulgaris]) (II, 270a15-40) 

-També sobre la bruguerola: “[...] herba [...] humil i poc vistent [...] (són les humilesque miricae de les Bucòliques)” (II, 276b51-57) 

-Íd.: “brossa ‘Calluna vulgaris’ [...] que té tota la figura d’un bruc més petit, que és de la mateixa família, i que porta a tota la part baixa del Principat els noms de bruc femella, bruga, bruguerola i sala-bruga [...]” (II, 275b6-11) 

-Més sobre la Calluna vulgaris. “Hi ha semblança entre les matetes de salabruga, quan s’escampen amplament, amb les grans mates del rododèndron [...].” (II, 287a9-11)

-“per a la distinció sinonímica entre brot, rebrot, tany, bordall, ull, lluc i candela, veg. Jq. Ruyra, O. C., 851-852.” (II, 280b26-28) 

-brunet (bolet, Tricholoma terreum): “són “esponjosos i blanquinosos” (Siurana de Prades, 1935); però en diuen bruneta, no sols en el Matarranya (AlcM) sinó així mateix en el Pallars (Tavascan, Estaon i Esterri de Cardós, 1934)” (II, 283b31-36) 

-“El brúcol, planta que solament recordo haver vist en aquelles muntanyes [Vall de Boí], el que recorda més aviat és una espècie d’api gegant o de fonoll molt gros, de tronquet molt verd i dur, alt de quasi 2 metres, 5-7 cm. de diàmetre, amb unes inflorescències corimbiformes que recorden les del saüquer; pelat el tronquet es menja amanit i s’assembla una mica al gust de l’api; el 1977 me n’ensenyaven en un vessant solei cap a 1900-2000 alt.” (II, 286b47-55) 

-“La landa germànica no sempre és aglevat amb plantes baixes, cas clàssic de la Lüneburger Heide, també sovint pinosa i bosquets damunt un vast areny (Rominter Heide).” (II, 295a25-29) 

-Del Ruscus aculeatus (galzeran): “vegetal espinós, usat localment, en terres castellanes, per allunyar les rates de la carn conservada en els rebostos i cellers” (II, 303b3-6) 

-“conversàvem [a l’Alta Cerdanya, en Coromines amb uns bosquerols] de vegetals i herbes, com els sarrons, espècie d’enciamet d’alta muntanya” (II, 304a1-5) 

-“a Osona he vist la búfia ‘planta semblant al roldor, però amb una fulla d’un verd més clar, i no rígida sinó caiguda, i fa un gra que en infusió és medicinal’ (Taradell, 1955)” (II, 320b34-37) 

-“mall. i eiv. bogiot ‘Thesium divaricatum’”, planta diürètica de les Illes (DCVB, bugiot) (II, 327a24-28) 

-anyols (nm pl.): “umbel·lífera que forma un tubercle arrodonit comestible, també dit ‘castanya de terra’: planta del Conflent, etc. [...].” (II, 338a31-34) 

-“Kabéļ, mala herba dels camps, que es fa entre alfasos (Arcavell, 1936)” (II, 368a35-36) 

-“nom de plantes espinoses: punxa cabrona ‘espècia d’argelaga sense flor ni fulla’ a Tàrbena [...], ancabroneres planta silvestre que veiem a Barx (1963); cf. cast. cambronero” (II, 371a50-55)

-“Cabrulla com a herba medicinal, Ripoll (diccionari Aguiló), també a Osor (diccionari Alcover-Moll) i anoto també una mata dita “màtacàbra o kәbrúļә o gira-sol”, silvestre, de floreta morada, a Llançà (1958)” (II, 371b28-31) 

-CÀDEC ‘conífera semblant a un ginebre dels més grans’, Juniperus Oxycedrus” (II, 382b5-6); “Arbre d’aparició més densa en les terres del Midi que en les catalanes” (II, 382b21-22) 

-“Cadireta de pastor, herba que anoto a Bocairent, i no sé si és el mateix que el coixí de monja, 1963).” (II, 389a19-21) 

-“calambuc ‘espècie d’atzavara de la Xina’” (II, 407a34-39) 

-calcida (Cirsium arvense): “A St. Bernabé de Tenes (Ripoll) me l’explicaven com “mala herba espinosa que neix en els camps de patates, semblant a l’espina-calç [ = panical]” (1953); a Castell d’Aro: “punxa i fa una flor morada” (1964)” (II, 418a9-13) 

-Del Tussilago farfara: “són les seves lígules grogues la cosa més característica de les inflorescències del tussílag” (II, 436b21-24) 

-Un detall sobre l’enciam. “la meva mare [...] anomenava així [caluix] una part de l’enciam (que no s’hi troba sempre), un tronxo gruixut i de color més clar (sovint ben saborós) que arriba a fer-s’hi al mig” (II, 442a26-29) 

-“+alsamilla ‘herba sembla al donzell; que donen a menjar als porcs’ (Estaon de Cardós, 1934)” (II, 450a51-53) 

-+Camisassa (‘certa mala herba dels camps’, Arcavell, 1936) (II, 458a12-13) 

-escampadors ‘marxívols’ (“Escampadors per a plantes usades per fer escombres: com que les de l’era es fan amb marxívols, passa a ser nom de la planta mateixa al Pallars (Llavorsí, Caregue, 1934, 1963)” (II, 463a51-55) 

-campaneta: “No sols la Campanula Trachelium [...], i les diverses convolvulàcies, campanulàcies, etc. [...], sinó també una mena de bolets (Tor de V. Ferrera, 1932)” (II, 464b33-37) 

-cantagallet ‘certa herba que és típica del fons dels barrancs’ (Alins de Llitera, 1964) 

-+escanyaguilles ‘cireretes de pastor’ (Pardines, 1935) (II, 500a20-21) 

-“a Olocau de Carraixet m’ensenyaren la kaņačúļa planta arundinàcia amb un plomallet, utilitzada per a la fabricació de persianes (1962)” (II, 500b5-7)

-capça-de-moro 'mena de jonc caracteritzat per unes capcetes negres (Prat de Llobregat, 1932) (II, 512a10-12)

 -+capbossuda 'gossos (herba silvestre)' (Òpol, Rosselló, 1960) (II, 516b59-60)

-campinorat (Mall., Reseda alba) ("cf. el nom castellà hopo de zorra de la mateixa herba, que mostra com la gent hi veu el penatxo com a característica, a manera de capiró o caputxo") (II, 526a28-34)

-Descripció utilitària de cogombres i carbasses a nota 4 carabassa (II, 550a9-20)

-cardots/escardots (cat. or.), cardigots 'card' o 'carlina' (Carlina acaulis), cardigàs 'íd.', 'íd.', cardiguera 'carlina' (tots aquests, cat. occ. pirinenc) (II, 571b4-22); "Carlina és el nom dominant a tota l'alta Muntanya cat. [...]" (II, 571b23-43)

-carlets/escarlets bolets als quals assigna el gèn. Tricholoma (tot i que als diccs. i enciclopèdies es dóna aquest nom esp. al gèn. Hygrophorus) (II, 573a39-55)

-card(-)coler denominació mallorquina de l'herba-col, utilitzada tradicionalment perquè la llet prengui o qualli (II, 572a26-31)

-carnerol "una classe de cosconilles a Cercuran (Ribagorça).4" (II, 578a59-60)

-"+Carpí, ribag., planta muntanyenca típica de tota l'Alta Ribagorça [1957 ...], mena d'argelaga nana eriçada de punxes: totes les muntanyes sense bosc n'estan revestides des de Roda (i fins des de Benabarri) cap al Nord: és com la que en l'Alta Catalunya, en general, se'n diu 'coixí de monja' i, a Aragó, asiento de pastor (per antífrasi, ben entès, car no hi ha mata en el món de tacte més desacollidor); i, d'altra banda, la flaire i aspecte llunyà és molt semblant als del bàlec, però com que a l'estiu roman florit llarg temps, cobreix o encatifa immenses extensions dels alts serrats amb la seva vistosa floreta d'un groc brillant, i està tota ella defensada per un nombre infinit d'espinetes dures, erectes i agudes" (II, 583b22-40)

-carragó 'cereal distint però anàleg al sègol' (II, p. 587-588)

-càrritx: "'espècie de canyís, planta arundinàcia usada per fer vencills, etc.', mot mallorquí i menorquí" (II, 592a17-19); ""per fermar les garbes" [...]: és el que significa el nom savi hel·lenitzant ampelodesmos" (II, 592a41-42); "no és bo per a l'aigua: a Campanet m'avisaven que no begués a la Font de sa Pega: "s'aigo és dolenta: hi ha ȓič" (1963)." (II, 592a45-48)

-"CÀSSIA, sovint CÀSSIA FÍSTOLA, nom de la canyella i d'un altre arbust de la Índia" (terme medieval, II, 619a41-42)

-catxurrera 'cadells' (Caucalis daucoides, Turgenia latifolia, Lappa tomentosa) (II, 639a8 i ss.)

-ceba marina, ceba-porrina; cebollada 'espècie de botja negra' (II, p. 651, s.v. ceba)

-cedro 'cedre'. "En els pocs llocs on se n'ha aclimatat la plantació se sent [...] aquesta forma, com en algunes zones valencianes, on, p.ex. a Oliva de Gandia, [...] fan [...] tanques [...] de sédros [...] (1962)." (II, 657a1-5)

-ceguda 'cicuta': "no sols a la Vall d'Aran (on ja vaig recollir segúda el 1924), sinó també [...] a les altes valls des de la de la Valira fins a l'Ésera: [...] planta típica o abundant en el massís del Turbó (Cercuran); van mostrar-me sabúdes prop de la tora en els boscos de la Solana de Caldes de Boí (1968 i cap a Aigüestortes, 1978), i damunt de Llessui (herba alta en la serra Torena-Montalto, 1959); damunt de Civís ha donat nom a un vessant de muntanya anomenat La Cigudosa." (II, 657b28-39)

-gaug "goig", "nom d'una flor semblant a la balsamina" (Vers de les flors, s. XIII) (II, 659b55-60 i 660b29)

-celiandre 'coriandre', v. tot l'article. Especialment: "amb ell es feien preparats estimats pels llaminers" (II, 660a21-22); "Vet aquí el que enllaminia: "torrrons --- confits [...]"." (II, 660a28-30); "el coriandre s'usava com a medicament" (II, 660a60)

-cepell "espècie de bruc [...]. Per a la identificació botànica, veg. Cavanilles [...]." (II, 671b5-32)
-"Dellà Xúquer [...] l'identifiquen amb el petorro, que és el 'bruc' (o planta quasi igual) [...]." (II, 671b14-17)

-cerfull (II, 677b1 i ss.)

-+ceribions i formes afins (II, 677b51 i ss.) "[...] tubercle mengívol [...] petit bulb o cebeta d'un cm.3, com una avellaneta, a l'arrel d'una petita tija, d'uns 30 cm. d'alt, capçada per una flor blanca insignificant (una mica semblant a la del sauquer), a manera d'asfòdel minúscul" (II, 678a24-35) (Vall de Boí, etc.)

-"Cerver [...] nom d'una herba silvestre: espècie de llistó o palla boscana a ôpol (1960), espècie de fenaleta a la Vall d'Uixó (1961) i a la Serra d'En Galceran, [...] mena de fenaleta més baixa que l'abellathe a Tales; arriba fins als pobles xurros: cervero a Olocau del Rei (semblant al géspet prinenc) o a Alcúdia de Veo (semblant a la segadissa); en altres punts en forma diminutiva: serberola planta silvestre que veis a la Vall d'Àssua (a les Serres de Llessui, 1957) [...]." (II, 689a2-13)

-cinamom: "Se'n fan avui en els horts d'algunes valls pirinenques; a Taüll (Boí), és ben conegut, amb el nom deformat popularment: el sirimómo és una planta que s'hi fa en els horts i produeix com un carràs de raïms (1968)." (II, 706a5-9)

-cincona: "arbre peruà de les rubiàcies" (II, 710a59 i ss.)

-"Cirerola, herba muntanyenca aclapada arran de terra, amb un fruitet rogenc (Er, CerdFr.)" (II, 714b36-37)

-"cirera o cirereta de pastor, d'arbóç, etc. No pertot es distingeixen bé aquestes dues: per c. de pastor constatem que entenen la d'arboç en alguns pobles de les Garrigues i de l'Empordà [...], però més generalment és la fruiteta de l'arç" (II, 714b41-49)

-"M'intriga el nom de cireretes de namuntó que recullo en el baix Maestrat com a nom d'una fruiteta distinta però anàloga als borços (arboços [...])." (II, 715a7-10 i ss.)

-citoal (ss. XIII-XV): "Eren les arrels de cert arbust oriental, també conegut en la forma més sàvia zedoària" (II, 718b52-54)

-citró: "Especialment valencià: [...] "sitró ravanell, myagrum hispanicum fr. cameline d'Espagne, cast. miagro español; n'hi ha al Portell de Morella, on envaeix els camps de blat, sègol i ordi", Cavanilles [...]; oït en un poble del Princ., 1927-8, citrons com a semblants a les ravenisses grogues." (II, 719a3-10)

-"En val. central (Serra de Calderona) [...] pi klapís [clapís] oposat al pi rodeno i al pi ver (1962)." (II, 735b40-43)

-"clavellola cerd. 'moixernó, carretera' [...]" (II, 743b4-6)

-clavell (II, 743b7-36); "clavells de pastor, floreta rodona i més petita, d'un vermell encès, dita així a moltes valls pirinenques (1925. . .), o bé clavells bords (Camprodon, 1935) [...], i crec és el mateix que clavells boscans [...]"
-clavellina "és sobretot la planta del clavell" (II, 743b37-47)
-"clavellinera borda 'herba, sabateta de la Mare de Déu' he sentit a Agres de Mariola (1962)." (II, 743b56-57)

-"taronges +clementines són una de les menes de taronja estimades en terra valenciana (Benifairó de Valldigna, 1962)." (II, 753a35-37)

-cletràcies: "planta nord-americana"; " en anglès d'Amèrica en diuen white alder (pròpiament 'vern blanc'), tot i que és un arbust d'una família exòtica ben diferent del vern europeu." (II, 759a22-26)

-"Codonya, 'mena de codony', que em donen com a usual en valencià [...] i a les Illes, on l'Arx. Salvador la descriu com a més llis i fi, més carnós o sucós i més gros [...] que el codony ordinari" (II, 802a22-26)

-"codonyera [...] (Bielsa, 1965) [...] planta silvestre que "fa unos luletes negros muy dulces, y es buena para el conejo"; allà també codonyeta semblant a un arboç, no sé si el mateix" (II, 802b32-36)

-"a l'Albufera, almenys, coets són una espècie de boga, de tiges en forma de pirrossa [...] que els xicots usen a manera de cigarros" (II, 803a32-35)

-cogoma 'mena de bolet' (II, 807a15ss.)

-"Translatíciament el mot [cogullada] s'aplica així mateix a una mena de planta boscana, a La Pobla de Cérvoles (1935), Ascó, Margalef (la que a d'altres pobles anomenen rosta [...]" (II, 810a37-41)

-coixí de monja 'eriçó, mateta punxent', T. de Montgrí (1958) (II, 812a38-39)

-col. "les anomenades cols de tronxo (no sé si és la col de brotó o de Brussel·les)" (II, 812b13-14)

-"Coleta és una herba que envaeix els conreus, a Cinctorres (maestr.), o creix per certs erms i vessants, en altres terres del Migjorn: en veig a Barxeta (1962) i cap al Baix Segre (Maials, Aitona, 1935), també a l'Alt Aragó [...]; no sé si és idèntica (o afí) a la colleja cast." (II, 812b15-20) "també designa una herba d'aigua: al Palmar, en l'Albufera 'una brossa que fa una fulla com de col' (1962), a Dénia una mena d'alga, submarina (1962), cf. coleta de mar, Cavanilles" (II, 812b21-25) "D'altra banda a Tortosa creix la coleta blanca 'que put com les raboses' mentre que la coleta groga és una classe de bolet -- un 'rovelló bo i fi' (Verges Paulí [...])." (II, 812b25-28)

-"Els collassos són els asfòdels o gamons a l'Alt Isàvena (Vallabriga, 1957)" (II, 812b32-34)

-"Colitxos cat. oriental 'esclafidors, Silene inflata Sm.' (Teixidor [...]; Sarradell [...]), mall. colissos, Mrn. Aguiló, Poes., 165" (II, 812b39-42)

-"Hi ha també curiells (que he sentit a Oliana i a Les Anoves, 1957) [...]. Hi ha encara una variant corivells, que segons AlcM designaria a l'Empordà aquesta mateixa planta i alhora una mena d'olives molt petites, fruit de la mena d'olivera anomenada corivella" (II, 813a47-58, seguint l'errata en la numeració de línies)

-"la col-i-flor es va introduir a Europa a fi del S. XVI des del Mediterrani oriental, a través d'Itàlia, FEW [...]" (II, 813a34-34, seguint l'errata en la numeració de línies)

Cap comentari: